Mostra totes les entrades de Laia Gotsens Fort

Autoavaluació

En l’assignatura de Tecnologies Aplicades a la Comunicació (TAC), he pogut observar des d’una altra perspectiva tots aquells recursos tecnològics que han estat presents al llarg de la meva escolarització. En aquesta ocasió, els he pogut comprendre com a un material didàctic de reforç dins les aules a partir de les seves característiques, objectius i funcionament, tot adoptant una visió més crítica del seu ús. A més, he pogut conèixer noves eines i plataformes per divulgar informació de manera eficaç i atractiva, com també per aprendre nous conceptes amb altres metodologies de treball, com són la Wiki de la plataforma Google i el programa Scratch.

1369457339084-tecnologia

A través d’aquest nou coneixement i d’aquesta nova perspectiva, he pogut conèixer programes educatius que integren la tecnologia i ofereixen a l’alumnat una manera d’aprendre motivadora i amb bons resultats. M’he plantejat però, quina seria la manera de poder fer arribar aquests recursos a tots els centres, ja que el preu elevat del seu cost surt fora de l’abast de moltes organitzacions que no consten d’aquest recurs econòmic. Per tant, crec que com a futura pedagoga m’ha enriquit a nivell de reflexió per plantejar-me i ampliar els horitzons de noves metodologies, sempre amb la finalitat de millorar el procés d’ensenyament-aprenentatge cap a una escola inclusiva, que tregui el potencial de l’alumnat i vetlli pels seus interessos i habilitats.

Considero que el funcionament de l’assignatura, amb un plantejament en gran part de treball autònom, potencia l’adaptació personal al mètode de treball i la pròpia facilitat al moment d’utilitzar els recursos presentats, perquè d’aquesta manera el projecte final no es veu obstaculitzat pel desconeixement o per la no integració en les noves tecnologies. Personalment, m’hagués agradat aprofundir i ampliar més el treball en grup, començant-lo a treballar abans a classe, ja que sóc una usuària regular de l’ús del Blog i la seva creació no m’ha aportat res més enllà que no conegués, només la pràctica d’aquest. Tanmateix, en aquest sentit, considero que la meva prèvia competència digital m’ha donat més facilitats al moment de fer les entrades i crear el meu propi espai, però d’altra banda no m’ha acabat de motivar del tot. De manera contrària, m’ha enriquit personalment conèixer nous programes i les seves aplicacions que desconeixia, sobretot amb una perspectiva de futur en la meva professió.

En mode de conclusió, considero que l’assignatura de TAC aporta nous coneixements fàcilment aplicables, però m’agradaria que l’enfocament de l’assignatura estigués més dirigit a la creació de metodologies i de programes en les quals es veiessin implicades les tecnologies i així, com a futurs professionals, saber utilitzar-les com un recurs educatiu, ja que ja estem familiaritzats amb el seu funcionament perquè portem convivint amb elles dins les aules gran part de la nostra escolarització.

 

 

Projecte educatiu Dash & Dot

El projecte educatiu Dash & Dot té com a objectiu enriquir el procés d’aprenentatge de l’alumnat d’entre 5 a 14 anys a través d’uns robots educatius que reflecteixen el pensament computacional sorgit al segle XXI.

Els dos robots, Dash & Dot, ofereixen la possibilitat d’interactuar, a través de 4 aplicacions, amb el currículum transversal de l’educació mitjançant materials didàctics: llengües, matemàtiques, socials, etc. D’aquesta manera l’alumnat pot treballar construint els seus propis reptes al seu ritme, dissenyar circuits, afrontar-se a situacions reals, aprendre conceptes de programació, desenvolupar la seva creativitat, etc.

dash-and-dot-600x399

Les aplicacions només tenen compatibilitat i funcionen a través d’aparells Android o iOs, ja que es treballa a partir de la connexió Bluetooth. Aquests models avançats dins del mercat però, són molt més cars que el material didàctic de Dash & Dot, que s’aproxima als 200€. Per tant, un centre educatiu podria permetre’s aquesta proposta robòtica educativa de Vicens Vives; però i el material a través del qual funciona? És doncs, un projecte rendible econòmicament per les organitzacions educatives?

Hi ha altres aplicacions gratuïtes, interactives i online a les quals l’alumnat pot jugar. Algunes són més automàtiques i memorístiques, com són les propostes de l’Edu365.cat i la plataforma JClic, i d’altres com l’Scratch són més creatives i impulsen a l’alumnat a desenvolupar i a millorar en el seu llenguatge de programació.

 

 

 

“És impossible no comunicar”

A través del primer axioma exploratori de la comunicació, “és impossible no comunicar“, he elaborat aquest vídeo per reflectir-lo en els seus trets més generals.

Mitjançant aquesta pràctica he pogut fer ús del programa Windows Movie Maker, especialitzat en la creació de vídeos. Per realitzar-lo, he hagut de buscar i d’utilitzar una sèrie de recursos com la recerca de les imatges i dels vídeos amb la seva descàrrega. Respecte el muntatge del vídeo, he après a utilitzar les transicions, a ajustar la música segons el vídeo, a adjuntar text, a ordenar les diapositives, etc.

En el vídeo he intentat reflectir la importància de la comunicació no verbal, ja que segons el primer axioma de la comunicació, és impossible no comunicar. Malgrat estiguis en silenci o quiet, la teva postura corporal i la teva actitud ja comuniquen alguna cosa a aquells que et veuen. Per tant, és molt important que siguem conscients de la nostra comunicació no verbal, ja que pot arribar a donar més informació que no pas la verbal!

El so

A l’assignatura de TAC, inclosa en el programa de Comunicació i Interacció educativa, hem treballat el recurs del so entre d’altres com l’angulació, els plans, la il·luminació, etc.

Aquí us deixo alguns recursos per poder convertir-vos en uns entesos del tema! Alguns són més descriptius i altres més visuals, més tècnics i més interactius. Comproveu-ho vosaltres mateixos:

http://fgonzaloporras.wixsite.com/misitio/single-post/2016/03/14/El-so-al-cinema (Teoria de la imatge, González Porras Clemente)

http://culturaaudiovisual.salvicanadell.cat/index.php/t4/393-13-el-so-al-cinema (Cultura Audivosiual per Batxillerat)

 

 

Anàlisi d’una escena

La La Land (2016), la pel·lícula nominada a 14 candidatures als Òscars, ha estat una sensació al món del cinema, sobretot del musical ja que fa referències a escenes de grans i reconeguts musicals tot fent-los homenatge. A continuació us adjunto un tros d’una de les primeres escenes de la pel·lícula, on els dos protagonistes s’acaben de conèixer:

Al llarg d’aquesta escena musical, la il·luminació que predomina és la rebotada. D’aquesta manera, no s’originen ombres massa fosques i la llum és suau, així el director aconsegueix crear l’harmonia que hi ha al capvespre. Com és un moment del dia en el qual els colors van desapareixent i més aviat és un ambient fosc, si hagués posat un altre tipus d’il·luminació s’hagués creat molt contrast o s’hagués vist molt artificial.

Aquesta simulació de paisatge nocturn, crida més l’atenció gràcies al contrast de colors que crea la vestimenta dels protagonistes. Si aquests haguessin anant de colors freds o foscos, l’escena hagués perdut intensitat. En canvi, la protagonista va amb un vestit groc i el protagonista no porta l’americana posada i per tant, la camisa blanca també dóna aquest toc de distinció.

Tot pensat per fer enamorar l’espectador amb l’ambientació i els personatges de la pel·lícula!

 

Anàlisi audivosiual d’una campanya

Until society progresses, we will keep moving forward“. A través d’aquest directe missatge, la comunitat Inter LGTB (interasssociation: lesbian, gay, bi and trans) l’any 2016 van llençar una campanya audiovisual per visibilitzar l’assetjament a causa de l’orientació sexual, per tal d’eradicar-lo. La música, original de Jean-Pierre Taïeb, conjuntament amb les imatges figuratives que representen el dolor, el patiment, l’esforç i sobretot la por i l’ansietat que viu una persona assetjada per la seva orientació sexual, aconsegueixen commoure i transmetre aquesta angoixa a tot aquell qui veu la campanya.

Allò que crida més l’atenció sobre la campanya és els moviments de la càmera, ja que mitjançant un angle d’enquadrament subjectiu, combina molts tipus de travelling de manera que l’espectador pugui experimentar el ritme accelerat i ràpid del protagonista, tot sentint la seva angoixa i desesperació. Tot i així, sí trobem alguns plans de travelling més aviat frontal, de manera que el moviment tendeix a ser més fixe en comparació la resta de vídeo, en la presentació de personatges externs, com els pares (1:20).

Sempre partint des de l’angulació subjectiva, podem experimentar angles picats, angles contrapicats, angle zenitals i angles cap el costat. Aquesta variació d’angulacions, fan que l’espectador rebi immediatament l’ansietat de la situació, sobretot mitjançant els angles zenital i cap el costat, amb els quals experimentem de molt a prop les accions del protagonista. En canvi, els angles picats i contrapicats s’utilitzen per donar èmfasi a les amenaces i a les sensacions més subjectives de l’agredit, com en el moment que avança a través d’una escala i a sota seu es visualitzen persones amenaçant-lo (1:47).

Per tant, aquesta varietat d’enquadraments, angles i plans, combinat amb uns moviments bruscos de càmera i una música estrepitosa, fan que la comunitat LGTB aconsegueixi fer arribar el seu missatge d’una manera més impactant i trencadora sense deixar indiferent a l’espectador.

 

“Emociona’t”: la meva WIKI

A través de l’anàlisi de la pel·lícula, haurem de crear una wiki o un google sites en el qual adjuntarem tota la informació extreta i la feina realitzada. Per agilitzar el procés i familiaritzar-nos amb aquesta extensió de Google, n’hem realitat una individual.

En aquest cas, la meva wiki (https://sites.google.com/site/emotionallylaia/) està centrada en les emocions; una part del temari que fem al bloc de Grup i emocions de l’assignatura de Comunicació i Interacció Educativa. Espero que el gaudiu!

Inside Out 2015 Wallpapers | HD Wallpapers

“Avui sento que tot brota”

Una tarda de maig, a sobre de casa meva va aparéixer un sostre de colors tan gran, que no m’hi va cabre a la càmara… jo sóc una mica com aquella primavera

img_6529 img_6520 img_6515 img_6524

  “El sol escampa raigs de llum que escalfen. M’acompanyen l’alegria, l’amor més sincer, que retorna aquell caliu que enyorava, tot i no saber si mai l’havia conegut del tot. Sovint però, malgrat la llum, també plou i les gotes que rellisquen dins meu m’ajuden a purificar-me, a sanar-me i a enyorar el sol, i així rebre’l més agraïda. No em falta, no em sobra: tot en la seva justa mesura. Tanmateix, sé que el groc del sol pot ser més intens i encegador; ho serà quan tot allò que avui brota, demà reflecteixi el seu color…”

La série de fotografies que vaig escollir per representar la metàfora sobre la meva situació personal i vital en aquest moment, tenen característiques semblants i són del mateix instant. Vaig decidir adjuntar les quatre fotografies perquè es pogués apreciar la magnitud de l’arc de sant martí, ja que tot sencer quedava fora de la capacitat d’enquadrament de la meva càmara. Per tant, el que es veu en tots els diferents enquadraments és un tros diferent del fenòmen metereològic perquè com a autora volia transmetre la major informació possible.

Per aquest mateix motiu, perquè l’arc de sant martí estigués dins la major visió de camp possible, vaig decidir fer el pla més general que la meva càmara permitia perquè fos el més descriptiu possible. L’angle contrapicat és l’angle d’angulació que predomina perquè d’aquesta manera es pot apreciar la grandesa del fenòmen, tot i que també influeix el marge que tenia; no podia aplicar cap altre angle d’enquadrament a causa de les característiques situcionals i tècniques.

Per tant, gràcies a les característiques de les fotografies es pot expressar més la meva intenció al representar la metàfora de la meva vida a través d’aquestes. 

LES WEB 2.0

      Vivim connectats. Les generacions de finals del segle XX i del segle XXI heResultado de imagen de conectadosm nascut en un context immers en una constant evolució tecnològica que ens facilita la comunicació, ens fa adquirir diferents competències i de manera més eficaç i ens obra camí al coneixement i a una productivitat més eficaç i instantània.

D’acord amb la modernitat líquida de Bauman (2006), l’evolució de les TIC s’assimila amb aquest canvi de paradigma on estem sota una base d’incertesa pel constant canvi amb el qual hem de conviure. Aquesta evolució ha canviat les nostres activitats en molts àmbits i aspectes perquè, malgrat la inestabilitat característica de la societat líquida de Bauman, les nostres activitats quotidianes i les nostres competències no es vegin afectades, sinó que estiguin adaptades dins d’aquestes noves necessitats.

És aquí on, després de passar per una web 1.0, la Web 2.0 ens obra aquest món interactiu i immediat amb el qual convivim cada dia i a través del qual podem compartir les nostres vivències en format de fotografia, vídeo o textual amb qualsevol persona o veure les comparticions dels demés, accedir a material didàctic i a qualsevol xarxa del coneixement o, potser, crear tu el coneixement en el qual accediran els altres usuaris.

           Què és la Web 2.0? 

La Web 2.0 és la plataforma que obra pas a una nova etapa d’Internet on l’usuari ja pot crear contingut i compartir-lo amb la resta de la xarxa. D’aquesta manera, els mitjans de comunicació, per exemple, poden accedir d’una manera més ràpida als esdeveniments del món i els poden contrastar per ampliar la informació i validar-la per la resta de la societat. Per tant, es produeix un intercanvi d’informació i continguts entre tots els usuaris de la xarxa d’Internet que a més, promou i genera investigació a través de la múltiple col·laboració de tots nosaltres.

Resultado de imagen de web 2.0

Citant l’article d’Area i Pessoa (2012) “De lo sólido a lo líquido: Las nuevas alfabetizaciones ante los cambios culturales de la Web 2.0“, i seguint la línia de l’explicació, aquesta es defineix de la següent manera: <<La Web 2.0 como la biblioteca universal, como mercado global, como un puzzle gigante de hiperteztos, como una plaza pública de comunicación e interacción social, como un territorio de expresión multimedia y audiovisual, y como múltiples entornes virtuales interactivos>>.

Resultado de imagen de comunicacion internet

Cal considerar que la meva generació ha crescut i ha evolucionat amb el desenvolupament de les noves tecnologies: conforme anàvem creixent, les innovacions tecnològiques i els seus recursos anaven ampliant el seu servei i la seva xarxa.

És per això que em considero una afortunada! He pogut adquirir l’habilitat d’entendre el món de les Web 2.0 al mateix ritme que s’anava creant i per tant, mantinc una bona competència digital. Avui en dia, sóc una usuària estable i permanent de tots els seus avantatges i participo activament en les seves xarxes socials: Facebook, Twitter, Google i les seves extensions, etc. M’agrada molt estar connectada amb el món i amb aquelles amistats que viuen tan lluny de mi; és una sort no perdre el contacte malgrat la distància. Tanmateix, sé que la meva competència podia millorar si introduís i m’aventurés a conéixer noves plataformes que poguessin enriquir el meu projecte d’aprenentatge.

Tot i així, hem de ser conscients dels desavantatges o perills que té la xarxa i la Web 2.0, quina informació publiquem i la privadesa que aquesta adquireix. Però mentre siguem cuidadosos i entenguem el seu correcte i sa funcionament, cap problema! La Web 2.0 és tot un món per descobrir, innovar i per donar-se a conèixer!

Resultado de imagen de vivimos conectados