benvinguda al blog

En aquest blog trobareu una sèrie de recursos, consells i informacions per facilitar el coneixement i l’aproximació a la llengua de signes.

D’on partim?
LLEI 17/2010, del 3 de juny, de la llengua de signes catalana

La llengua de signes catalana és la llengua de les persones sordes i sordcegues signants de Catalunya. Es tracta d’una llengua natural de modalitat gestual i visual emprada per part del col·lectiu de persones sordes i sordcegues com a sistema lingüístic primari. Com en el cas de les altres llengües de signes d’arreu del món, el seu reconeixement com a llengua plena no es va produir fins a la segona meitat del segle xx, principalment a causa de la discriminació social de les persones que la feien servir i del desconeixement de les seves característiques entre els lingüistes. [veg. text complet de la Llei]

El domini lingüístic de la llengua de signes catalana no és el mateix que el de la llengua catalana (de modalitat oroauditiva), sinó que es restringeix al Principat. Al País Valencià i a les Illes, per exemple, s’empren variants pròpies de la llengua de signes espanyola, l’LSE.

Segons l’estimació feta per la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA), hi ha uns 25.000 signants d’LSC, dels qual 12.000 serien persones sordes signants que la tenen com a llengua primària de comunicació.

Dins la Comunitat Sorda catalana no es dona una situació de bilingüisme LSC-LSE, a diferència del que passa entre els oients amb el català i el castellà.

A Catalunya disposem d’alguns projectes educatius bilingües LSC-llengua oral a primària (bàsicament a Barcelona).

Més informació a:

La llengua de signes catalana i el pes (imperceptible) de la llei, article de Josep Quer a la Revista de Llengua i Dret.

Portal de llengua de signes catalana: http://blogs.iec.cat/lsc/