UNA EXPERIÈNCIA AMB TECNOLOGIA DIGITAL

Aplicacions digitals al Taller Jeroni de Moragas

Segons Gallego (1996), citat a Bosco (2008), la tecnologia és vista com una ciència aplicada al control dels processos socials i, com a conseqüència, també als educatius. És a dir, que actualment la tecnologia té un paper molt important dins el món social i educatiu.

L’any passat vaig realitzar les meves pràctiques acadèmiques al Taller Jeroni de Moragas, una cooperativa d’iniciativa social que treballa per la inserció social de les persones amb Trastorn del Desenvolupament Intel·lectual i Malaltia Mental. Durant l’any que vaig ser-hi, vaig tenir la sort de treballar amb un gran equip de professionals dels quals vaig aprendre molt.

Al taller els usuaris hi anaven matí i tarda. Un cop a dins, els monitors, a partir d’informes individualitzats de cada un dels usuaris, els distribuïen en diferents grups segons el nivell cognitiu o el grau de discapacitat. A mi em va tocar estar amb un dels grups més avançats, el SOI (Servei Ocupacional d’Inserció), un grup format per nois i noies de diferents edats que tenien les capacitats suficients per no formar part del Centre Ocupacional però que encara no tenien aquelles habilitats necessàries per a poder entrar al món laboral de la mà del Centre Especial de Treball.
Durant el dia, al Taller es realitzaven moltes activitats diferents les quals estaven pensades i enfocades en relació a a les necessitats detectades als usuaris. Algunes d’aquestes activitats es feien a l’aire lliure, com jocs i esports però hi havia d’altres que es feien dins el taller com, per exemple, treballs manuals, habilitats econòmiques o estimulació cognitiva, aquesta última és en la qual em centraré.

L’any 2016, el Taller va desenvolupar unes aplicacions digitals per tal de promoure la salut neurocognitiva i neurosocial de les persones amb Trastorn del Desenvolupament Intel·lectual i Malaltia mental. Es tracta d’un projecte que estava subvencionat per la Diputació de Barcelona i en el qual hi col·laboraven les Escoles Universitàries Gimbernat, l’Escola d’Art i Disseny de Sant Cugat i la Fundació Jaume Bofill.

“Una app és una aplicació de software que s’instal·la en un dispositiu mòbil o tablet per tal d’ajudar a l’usuari amb una tasca concreta, en el camp professional o de l’entreteniment”

Aquests aplicatius digitals adaptats que desenvolupa el Taller estimulen de manera neurocognitiva funcions mentals com la memòria, l’atenció, la percepció, el pensament abstracte, entre d’altres. Els aplicatius permeten la personalització, la comparació i el seguiment longitudinal dels resultats obtinguts. Aquest projecte es basa en el model biopsicosocial del centre, el qual es caracteritza tant per una proposta d’intervenció i suport individualitzades com per la planificació específica d’un conjunt d’activitats que formen els itineraris de cada un dels usuaris que hi formen part.

Segons Carlo Ratto, director del Taller, la idea va sorgir a causa d’observar un envelliment en la població en l’àmbit cognitiu dins el Taller i no poder fer res al respecte. A partir d’aquí van creure oportú aportar quelcom tecnològic per tal de resoldre el problema. Partien de la base que la relació de les persones amb les tecnologies és quelcom difícil, ja que un dels drets que més es vulneren en relació a les persones amb necessitats educatives especials és l’accés a la tecnologia i a la informació, a causa de la no adaptació de moltes al col·lectiu. Va ser en aquest moment on van trobar la manera de poder ajudar a aquestes persones per tal de poder enfortir aquest accés.

Actualment avui en dia tots ens movem amb tablets, mòbil...perquè una persona amb unes característiques diferents no pot tenir aquest dret de gaudir d’aplicacions d’entreteniment? La raó principal de creació també es deu que no hi havia molts aplicatius digitals adaptats a les necessitats reals de les persones que atenien. Ratto ens diu que hi havia moltes aplicacions però de caràcter infantil o més destinades a persones que no tenen cap dificultat intel·lectual, motiu que els va impulsar encara més a tirar endavant el projecte.

Segons educadors del Taller, les persones que estaven en processos de deteriorament, estan millorant amb l’ajuda d’aquests aplicatius. També es pot veure com gent jove podrà retardar el seu procés d’envelliment. D’altra banda, comenten que beneficia l’atenció i la concentració dels usuaris, disminueix els problemes conductuals dins el grup, ja que estan concentrats en els reptes i els estímuls que reben en tot moment, millora l’autonomia de les persones destinatàries i, finalment, els motiva, ja que són els mateixos usuaris qui reclamen la realització del taller.

Usuari del taller amb un dels aplicatius

L’entitat aposta per a les noves tecnologies, tal com s’ha pogut observar, ja que creuen que és un món amb un potencial enorme i que cada vegada tindrà més importància en la vida de les persones. Ratto explica que volen seguir enfortint els aplicatius a altres nivells: praxi, llenguatge… és a dir, volen entrar en el camp neurosocial d’aquestes persones.

Pot ser considerada una bona pràctica?

Segons Marquès (2002), citat a Boza Carreño et al (2011), una bona pràctica educativa és aquella que facilita el desenvolupament d’activitats d’aprenentatge en les quals s’aconsegueixin amb eficiència els objectius marcats en un inici, a més d’altres aprenentatges educatius.

Seguint la mateixa línia, Chickering y gamson (1987, citat per De Pablos y Jimenez, 2007) citat a Boza carreño et al (2011), destaquen set principis que configuren el que per ells és una bona pràctica educativa:

  • Promou les relacions entre professors i alumnes
    • L’ús del dispositiu permet que hi hagi una interrelació entre usuari i educador, ja que aquest últim realitza l’acompanyament, felicitant a la persona cada cop que realitza l’activitat de manera correcta i ajudant-la quan hi ha quelcom que no entén
  • Desenvolupa dinàmiques de cooperació entre els alumnes
    • Les aplicacions fomenten uns estímuls i uns reptes en cada una de les persones. Fomenta també el cooperativisme entre usuaris, ja que molts cops s’ajuden entre si.
  • Aplica tècniques actives per l’aprenentatge
    • La pròpia creació de l’aplicatiu es pot considerar una tècnica activa d’aprenentatge per a les persones que formen part del taller.
  • Permet processos de retroalimentació
    • Si, ja que els educadors van veient si hi ha quelcom que falla durant la pràctica del dispositiu per tal d’anar-ho millorant cada vegada.
  • Enfatitza el temps de dedicació a la tasca
    • El temps de dedicació a les activitats està individualitzat a cada usuari en funció del seu nivell cognitiu, raó per la qual les aplicacions estan personalitzades.
  • Comunica altes expectatives
    • Una manera de comunicar-les pot ser a través dels diferents nivells que trobem en cada una d’elles. És una manera de saber en quin punt o nivell cognitiu es troba la persona.
  • Respecta les diverses maneres d’aprendre
    • Com ja he dit, cada aplicació està personalitzada a cada usuari, de tal manera que el procés d’aprenentatge és totalment individual, fet que fa que es puguin prendre el tems que els hi sigui necessari.

Finalment, un cop analitzada la pràctica educativa en funció de la base teòrica, podem afirmar que sí que es tracta d’una bona pràctica, la qual està donant molts bons resultats als usuaris del Taller, notant millores en l’àmbit cognitiu en cada un d’ells. A més, puc afirmar de primera mà que les persones del Taller estan encantades amb aquests dispositius i les ganes i la motivació que hi dediquen són d’admirar.

 

Bibliografia

Entrevista a Carlo Ratto. Recuperada de http://www.totsantcugat.cat/societat/ratto-jeroni-de-moragas-veiem-com-elsnois-es-deterioraven-i-no-hi-61900102.html

Bosco, A. (2008) De la supuesta relación entre tecnología e innovación educativa, REIRE Revista d’innovació i recerca en educación, nº1, noviembre 2008, pp.11-22

Boza Carreño, A. Y Toscano Cruz, M de la O. (2011) Buenas prácticas en  integración de las TIC en educación en Andalucía: Dos estudios de caso. VI congreso virtual de AIDIPE. Seminario Internacional de Políticas Educativas Iberoamericanas

 

 

 

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , | Envia un comentari

APLICACIÓ WEB 2.0

EL TERME “WEB 2.0”

Actualment, les TIC han provocat una revolució total a la nostra societat, la qual gira en relació a la transformació dels mecanismes de producció, emmagatzematge, difusió i accés a la informació; en les formes i fluxos comunicatius entre les persones, de tal manera com en la dels llenguatges expressius i de representació de la cultura i el coneixement. Per tant, podem dir que allò que és digital (internet, mòbil, videojocs…) és únicament una experiència líquida diferenciada de la de consum i adquisició de la cultura sòlida, raó per la qual és necessari requerir noves visions i models d’alfabetització i aprenentatge (Area i Pessoa, 2012)

Una web 2.0 són totes aquelles utilitats i serveis d’internet que es troben sobre una base de dades, la qual pot ser modificada per usuaris del servei tant en el seu contingut, en la forma de presentar-lo o en ambdós casos (Ribes, 2007). Aquest terme va ser proposat per un americà anomenat Dale Daugherty, de l’editorial “O’Reilly Media”. Va sorgir durant el desenvolupament d’una conferència l’any 2004, fent referencia al fet de diferenciar nous espais web dels ja coneguts tradicionalment sota el nom de web 1.0.

Però, quina diferència hi ha entre una web 1.0 i una web 2.0? Una pàgina web sabem que forma part de la generació 1.0 quan es limita, exclusivament, a mostrar informació sense que aquesta s’actualitzi de manera continuada. En canvi, quan aquestes webs ofereixen un cert nivell d’interacció i es van actualitzant gràcies a les aportacions dels diferents usuaris, estem parlant d’una web 2.0

“Els usuaris de la web 2.0 son els encarregats de generar i compartir el seu contingut. Per tant, esdevenen ells els protagonistes d’aquestes (Santiago, R y Navaridas, F. 2012)”

Segons O’Reilly (2005), citat a Area i Pessoa (2012), una web 2.0 és, a la vegada, una biblioteca universal (un immens magatzem d’informació), un mercat global de productes i serveis digitals, un enorme trencaclosques de peces informatives fragmentades les quals estan connectades hipertextualment, una plaça pública de trobada i de comunicació entre persones que formen part d’una comunitat social, un territori on predomina la comunicació multimèdia i audiovisual, així com la diversitat d’entorns virtuals interactius. Per tant, podem afirmar que amb l’arribada de la web 2.0 es va produir un gran fenomen social que va fer canviar per sempre la relació entre persones i informació, ja que, d’alguna manera, aquesta ens va fer ser part d’ella.

GOOGLE DRIVE

Entre les diferents aplicacions de la web 2.0 trobem una que destaca dins el món educatiu i de l’estudiant, com és el cas de “Google Drive”. Es tracta d’un servei d’emmagatzament d’arxius en línia que va ser introduir pel mateix Google l’any 2012. En aquesta aplicació es poden guardar diferents arxius, ja siguin documents, fotos, música, vídeos, entre d’altres. És, per tant, com un núvol associat al compte de Google de la persona.

 

Aquesta, com ja he comentat anteriorment, és una de les aplicacions estrelles entre els estudiants. Sobretot a l’hora de realitzar tasques i treballs, ja que és una manera de tenir-ho sempre disponible, ja que permet l’accés des de qualsevol lloc en qualsevol moment. A més a més, l’aplicació permet crear documents en línia, presentacions o fulls de càlcul amb la possibilitat de col·laborar en grup, ja que es tracta doncs d’una publicació que pot ser compartida. Dit en altres paraules, el que et permet és elaborar un document en el qual el creador comparteix amb les altres persones que ell vulgui i aquestes poden, a la vegada, crear i modificar informació que aquest contingui.

També és possible el fet de crear carpetes compartides en les quals es poden incorporar diversos formats de documents i altres formats que no estan relacionats amb Google, com fotos i vídeos. A més, l’aplicació disposa de missatgeria instantània, el que permet establir una via de comunicació amb les altres persones a temps real.

Aquesta aplicació s’adapta als canvis socials actuals i als nous mecanismes de producció, emmagatzematge, difusió i accés a la informació exposats a l’inici (Area i Pessoa, 2012), ja que la informació stà en constant moviment a causa de que tothom que hi té accés la pot anar modificant.

Al llarg d’aquesta assignatura (TAC) i de tota la carrera universitària, puc afirmar rotundament que aquesta eina ha estat una de les més utilitzades, si no la que més en l’àmbit educatiu. La considero una de les més útils per a qualsevol persona o estudiant que hagi de disposar d’un ampli espai d’emmagatzematge o que hagi de realitzar treballs grupals.

Per tant, actualment, la considero una aplicació de la web 2.0 molt afectiva i versàtil, ja que també pot ser usada per professors o altres agents educatius. Aquests poden crear un document compartit amb els alumnes on ells puguin anotar certa informació necessària per al docent, com és el cas del document creat en aquesta assignatura per tal d’introduir l’adreça del blog de cada estudiant.

A tall de síntesi final, podem dir que aquesta aplicació presenta els següents avantatges i inconvenients

Avantatges

  • Permet compartir informació a través d’internet de manera ràpida i eficaç
  • Permet accedir als arxius des de qualsevol lloc i en qualsevol moment
  • Facilita el treball en equip i la creació d’informació conjunta
  • Facilita l’ús de les TIC
  • Té un domini d’utilització fàcil i senzill
  • Evita la pèrdua d’informació, ja que tot queda guardat al núvol

Inconvenients

  • Només poden tenir accés aquells usuaris amb un compte de Google
  • És necessari tenir connexió a internet

 

Bibliografia usada

Area, M y Pessoa, T. (2012) De lo sólido a lo líquido: las nuevas alfabetizaciones ante los cambios culturales de la web 2.0., Comunicar, 38, XIX, pp.13-20.

Santiago, R y Navaridas, F. (2012) La web 2.0 en escena. Revista de Medios y educación, 41, pp. 19-30.

Ribes, X. (2007). La Web 2.0. El valor de los metadatos y de la inteligencia colectiva. Revista Telos, Nº 73, 2007.

 

 

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , | Envia un comentari

LA ROBÒTICA COM A PROPOSTA EDUCATIVA

Les noves generacions no s’ha de limitar a apretar botons, sinó a aprendre el seu funcionament” Alfredo Pina, 2014

L’escola del segle XXI té com a missió principal preparar els estudiants perquè, en un futur, puguin desenvolupar funcions concretes en una societat cada vegada més tecnològica i digitalitzada. Arran d’aquest canvi evolutiu per part de la societat actual a causa de la seva constant adaptació als canvis i novetats que van sorgint de manera completament inesperada, es requereix que les persones desenvolupin noves competències i habilitats per tal de fer front a aquestes necessitats actuals.

S’entén la robòtica com un recurs didàctic i innovador que té com a objectiu principal afavorir la construcció de conceptes i coneixements en diferents disciplines. Segons Olaskoaga (2009), l’èxit d’aquesta depèn de la manera com s’utilitzi durant el procés d’ensenyament i aprenentatge dels alumnes: ja sigui com a propi objecte d’estudi, com a mitjà que permet un estudi concret o com a suport que ajuda a entendre aquest estudi.

La robòtica en si, implementada a les aules, pot tenir dos vessants diferenciades però que, a la mateixa vegada, estan interrelacionades entre elles. Una és l’anomenada robòtica social, la qual fa referència a un conjunt de sistemes autònoms i independents els quals interactuen amb les persones o altres agents físics que interpreten o juguen en funció d’un rol determinat. Es tracta, per tant, d’una manera de treballar habilitats socials. D’altra banda, trobem la robòtica educativa, la qual està formada per aquells elements (físics o digitals) que permeten programar, raonar i crear.

 

 

La robòtica educativa ha avançat molt de pressa en els últims deu anys a tots els països i, actualment, encara segueix en augment. Tant a Estats Units com al Japó, aquest tipus de robòtica ja s’ha implementat a les aules i és una realitat en el dia a dia dels alumnes. A Espanya, s’està començant a utilitzar tant a algunes escoles com en acadèmies que organitzen tallers i activitats extraescolars per tal que els alumnes desenvolupin una sèrie de competències i habilitats com, per exemple: la resolució de problemes, fomentar la creativitat, la curiositat i l’organizació i aconseguir un aprenentatge significatiu per cada un d’ells i elles.

D’altra banda, trobem que la robòtica educativa pot esdevenir un gran potencial educatiu per tots aquells nens i nenes que presenten Necessitats Educatives Especials, ja siguin a nivell cognitiu o psicosocial. Això es deu al fet que aquesta innovació pot esdevenir un gran reforç a l’aula per tots ells. A més a més, les activitats focalitzades en la robòtica o que la tenen com a eix central, poden ajudar a crear un cert interès als alumnes mitjançant la motivació del joc. Aquest fet pot comportar a què els nens i nenes mostrin inetrès per aprendre temes d’altres matèries o camps de coneixement propis del currículum escolar com poden ser, per exemple, la història o les llengües.

Per tant, podem dir i afirmar que la robòtica educativa és un molt bon recurs a l’hora de treballar les habilitats i competències (productives, creatives i comunicatives) en els alumnes, siguin del curs que siguin, ja que és un recurs transferible i adaptable a diferents contextos educatius. Cal dir que és un motor per a la innovació quan aconsegueix produir canvis en la persona, ja sigui en les seves relacions, la seva manera de fer i pensar, la seva actitud o, fins i tot, les seves idees (Pozo, 2005).

La robòtica és, per tant, un gran recurs en el mon educatiu, tal com reflecteix el gran nombre d’avantatges que aquesta disposa en relació a algun inconvenient que també presenta:

Avantatges

  • Permet treballar ciències i tecnologies en comú ( Gallego, 2010)
  • Permet motivar i fer que els alumnes mostrin interès en altres àrees de coneixement
  • Fomenta l’ús i el coneixement de la tecnologia i de les TIC
  • Fomenta la imaginació dels alumnes ( Gallego, 2010)
  • Facilita l’adquisició d’habilitats i competències en els alumnes necessàries per viure en una societat cada vegada més digitalitzada
  • Permet treballar en equip i fomentar la cooperació, facilitant així la comunicació, la responsabilitat i la presa de decisions (Gallego, 2010).

Inconvenients

  • És un recurs econòmicament car, la qual pot ser una de les causes de la seva poca implementació avui en dia a Espanya (1 robot=300 euros aproximadament)
  • És un recurs en procés d’importació, innovació i desenvolupament.

 

Bibliografia

Gallego, E (2010). Robotica Educativa con Arduino: una aproximación a la robótica bajo el Hardware y el software libre

Olaskoaga, K (2009). La robótica como apoyo al aprendizaje

Pozo, E.G (2005). Técnicas para la implementación de la robótica en la educación primària

 

 

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Envia un comentari

LLIBRE DE TEXT O LLIBRE DE TEXT DIGITAL?

Si fem una mirada enrere, al passat, qui no recorda una educació sense llibres de text? La resposta és molt senzilla, ningú o quasi ningú

Des de l’àmbit educatiu, els llibres de text són un recurs utilitzat des de fa molts anys amb l’únic objectiu de transmetre coneixements per tal que l’alumne pugui realitzar de manera correcta el seu procés d’ensenyament i aprenentatge.

Es tracta, per tant, d’una simple eina de reproducció i transmissió de continguts. És un reflex clar del mètode d’ensenyament tradicional, en el qual esdevenia l’únic protagonista, ja que hi tenia un enorme pes en relació a la pràctica docent de cada un dels professors perquè la majoria de vegades aquests els suplantaven en relació a la presa de decisions a l’aula (Lopez Hernandez, 2007). És a dir, d’alguna manera el professor perdia el seu criteri com a docent per seguir les indicacions i el temari proposat pel llibre de text. Cal dir, a més, que aquests llibres no s’adaptaven a les necessitats dels alumnes ni al seu context, raó per la qual no potenciaven els aprenentatges significatius de cada un dels alumnes.

Des del punt de vista dels continguts, trobem que els llibres de text esdevenen un instrument de reproducció social i cultural. Això es deu al fet que, en molts casos, el professor, en usar-los accepta de manera totalment inconscient una tasca transmissiva que el desprofessionalitza per moments, ja que limita la seva tasca a aspectes mecànics, repetitius i descontextualitzats (Lopez Hernandez, 2007). Dit d’una altra manera, els docents es dediquen a impartir les classes seguint el llibre de text, tal com aquest es planteja, perdent així la capacitat de crear una reflexió crítica al respecte.

 

Les pràctiques pedagògiques actuals fan un gran ús de les eines i recursos propis de l’era digital, un període en el qual s’han anat produint canvis. Un gran exemple d’aquest seria l’aparició dels llibres de text electrònics o digitals, els quals arriben amb dos objectius clarament exposats. El primer d’ells se centra en el fet de respondre als requisits comunicatius i tecnològics de l’actual societat digitalitzada (Camacho, Gisbert i Minelli, 2014). D’altra banda, el segon però no menys important, fa referencia al fet d’acabar amb les rutines i els estereotips marcats en relació al llibre de text convencional com poden ser la transmissivitat i la reproducció social.

Segons Vassiliou i Rowley (2008) citat a Camacho, Gisbert i Minelli (2014), el llibre electrònic és aquell objecte digital amb contingut textual i/o diferent que neix del resultat d’integrar el concepte familiar de llibre amb les característiques pròpies que es poden proporcionar en un entorn electrònic. Per tant, podríem dir que el llibre electrònic obra una mica més les portes a l’entrada de la tecnologia a les aules, la qual cosa aporta una millora en el desenvolupament dels processos d’ensenyament i aprenentatge dels alumnes.

Si el que es vol de veritat amb l’aparició del llibre de text digital és un avanç  nivell educatiu, el docent ha de tenir un gran paper a l’aula, actuant de manera activa i reflexiva per tal d’intentar que aquest no caigui en les mateixes bases que un llibre de text normal, esdevenint així un model reproductor. Per tant, el que s’ha d’aconseguir és que aquest tingui un paper interactiu i transformador amb els alumnes, sense estancar-se en la tradicionalitat.

El llibre de text digital és, per tant, sinònim d’innovació pel fet que busca els mateixos objectius que el de text clàssic de sempre, però partint de la motivació dels alumnes, aconseguida mitjançant l’interès i aproximació de tots ells cap al món de la tecnologia i la digitalització. Aquest fet es deu al fet que ells han nascut formant part d’una societat tecnològica i digitalitzada, on tot el que és tradicional va quedant enrere, va quedant pel camí.

 

Per tant, com a conclusió, els avantatges que trobem en el llibre digital en relació al llibre de text són els següents:

Avantatges

  • Soón fàcil d’utilitzar
  • Afavoreix l’adquisició de competències digitals per part dels alumnes
  • Combina diferents canals comunicatius a través del text, imatges, vídeos, gravacions, mapes conceptuals…
  • Els continguts son actualitzables
  • Son més econòmics i responsables amb el medi ambient
  • Proporcionen un entorn personalitzable i adaptable a les necessitats i característiques dels alumnes
  • Pot ser consultat des de qualsevol lloc i no és necessària la connexió a internet
  • Permet una autoavaluació, ja que els exercicis són autocorregibles i afavoreixen que l’alumne repassi i obtingui resultats immediats sobre allò que ha après, podent així saber aquells aspectes a millorar.

Finalment, per tancar el tema, deixo un petit vídeo que recull aquells recursos educatius dels quals disposa un llibre de text digital, en aquest cas, del grup Digital Text.

 

Bibliografia

López Hernández, A. (2007) Libros de texto y profesionalidad docente,Revista de la Asociación de Inspectores de Educación de España,  nº6

Minelli-De-Oliveira, J.,Camacho-i Martí, m. y Gisbert-Cervera, M. (2014) Explorando la percepción de estudiantes y profesor sobre el libro de texto electrónico en Educación Primaria. Comunicar, 42, 87-95.

 

 

 

 

 

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , | Envia un comentari

Hola, món!

Benvinguts al meu blog relacionat amb l’assignatura de TAC (Tecnologies de l’aprenentatge i el conixement) en el qual aniré penjant una sèrie d’activitats.

Publicat dins de General | 1 comentari