Examen – exercici escrit

Primera part: 

Penso que la opció que més s’ajusta i que més sentit dóna a l’afirmació presentada és la opció C (El caràcter innovador dels projectes que inclouen tecnologies depén del punt de vista psico-didàctic des de el que s’utilitza la tecnologia, entre altres questions). Hem de tenir clar que introduir la tecnologia a l’educació és una part molt important per a apropar als infants/joves a la societat d’avui en dia, de que s’adaptin a les noves necessitats, demandes que hi ha, els fa més competents en el seu dia a dia i en l’àmbit educatiu. Però hem de ser realistes i tenir clar que la tecnologia no ho és tot, com diu l’afirmació, varia segons el punt de vista que se li vulgui donar. Pot ser més educatiu o menys, més eficaç o menys, sempre s’ha d’intentar però que porti un rerefons educatiu i que li aporti beneficis a l’alumne. Un altre aspecte a tenir en compte és com el docent entén la tecnologia i quin és l’ús i finalitat que li vol donar a aquesta. Penso que és interessant que es vulgui innovar i que s’utilitzi la tecnologia per a fer-ho, però tampoc en excés ja que per molts beneficis que aporti a la persona, crec que és interessant que l’alumne sàpiga fer altres coses a part de desenvolupar-se amb la tecnologia, sigui competent en moltes més àrees i no es quedi estancat en la tecnologíca.

En el cas que s’utilitzi la tecnologia en l’àmbit educatiu amb caràcter innovador penso que sobretot seria interessant que els alumnes poguéssin assolir les competències implicades en l’alfabetització digital, aquestes les podem apreciar a la lectura De lo sólido a lo líquido: las nuevas alfabetizaciones ante los cambios culturales de la web 2.0. Aquestes són la competència instrumental, és a dir la que fa referència al domini tècnic de cada tecnologia i dels seus procediments lògics d’ús, és a dir adquirir el coneixement pràctic i habilitats per a l’ús del software o programes informàtics. Una altre competència és la cognitivo-intelectual, és la relativa a l’adquisició dels coneixements i habilitats cognitives espeífiques que permetin buscar, seleccionar, analitzar, interpretar i recrear la enorme quantitat d’informació a la que s’accedeix. Per això comentava anteriorment que s’ha de tenir també molta cura de l’ús que se li dóna a la tecnologia, cal que des dels centres educatius s’ensenyi a fer un bon ús d’aquesta. La competència sociocumunicacional, és la relativa al desenvolupament d’un conjunt d’habilitats relacionades amb la creació de textos de naturalesa diversa (hipertextuals, audiovisuals…), difundir-los a través de diversos llenguatges i poder establir comunicacions fluides amb altres subjectes a través de les tecnologies. La competència axiològica, la relacionada amb la presa de consciència de que les tecnologies de la informació i la comunicació no són asèptiques ni neutrals des d’un punt de vista social, la que permet l’adquisició de valors ètics i democràtics amb relació a l’ús de la informació i la tecnologia evitant conductes de comunicació socialment negatives. I per últim, la competència emocional, la que fa referència al conjunt d’afectes, sentiments i pulsions emocionals provocades per l’experiència en l’entorn digital.

En definitiva, penso que si es fa un bon ús de la tecnologia, la finalitat de la innovació amb la tecnologia és educativa, es tenen en compte les competències citades i tothom en fa un ús responsable, pot ser una eina molt enriquidora en el procés d’ensenyament i aprenentatge de l’alumne.

Segona part:

És clar que hi ha diferències entre l’educació presencial i l’educació a distancia. Per tant hi ha canvis en quant el rol del docent, la posició dels alumnes, la forma d’entendre els estudis.

Normalment la gent que cursa estudis a distancia és per que ho combina amb el treball o amb altres activitats. Per tant és lògic que no poden assumir tant volum de feina que els que ho fan de forma presencial.

Entenent l’educació e-learing com un espai on l’estudiant és el que individualment ha de comprendre el seu sentit i oferir una comprensió més profunda d’ell mateix.

Algunes consideracions d’aquesta afirmació utilitzant la lectura Garrison, D. y Anderson, T. (2005) El e-learning en el siglo XXI. Barcelona: Octaedro i introduint la meva reflexió i opinió personal. En l’educació e-learning les expectatives de resultats, si són negociables i estan expressades clarament, facilitan l’enfocament de l’aprenentatge profunt, les estructures coherents del coneixement faciliten l’estudi integrador i orientat, el control genera compromís i promou la responsabilitat personal, la selecció dels continguts i els processos són un catalitzador per a les experiències i resultats docents resultin creatius i espontànis a la vegada que es reconeixen i valoren la intuició i les perspectives innovadores, el discurs crític permet confirmar la comprensió dels continguts i diagnosticar els erros de concepte, el pensament crític ha d’estar orientat i incentivat, l’avaluació ha de ser congruent amb els resultats docents esperats, l’aprenentatge és confirmat a través de l’avaluació.

El canvi del rol en el docent de l’educació presencial vers l’educació a distància o e-learning;

En educació presencial:

  • Es facilita l’aprenentatge cooperatiu
  • S’estimula la socialització
  • S’organitza vers el grup classe
  • permet l’esforç inmediat
  • El docent és la font bàsica d’informació, complementada amb els altres mitjans didàctics assenyalats per ell.
  • Els materials didàctics estan supeditats a les directrius del docent.
  • El mètode didàctic és bàsicament verbal i gestual
  • El docent acostuma a marcar el ritme de progrés en els aprenentatges
  • Permet un coneixement progressiu de cada alumne, al que es van incorporant dades procedents de la convivència cootidiana.

En educació a distancia o e-learning:

  • facilita l’aprenentatge personalitzat
  • Estimula la iniciativa individual
  • S’organitza en relació a l’estudiant
  • Permet una atenció ajustada a les necessitats de cada alumne
  • El docent orienta sobre les fonts d’informació pertinents
  • Els materials didàctics són el suport bàsic de transmissió de la informació.
  • El mètode didàctic és bàsicament escrit o gràfic
  • Cada alumne marca el seu propi ritme de progrés en l’aprenentatge.
  • Requereix d’un coneixement sistemàtic d’alumnat des de les primeres fases del procés d’ensenyança – aprenentatge.

Una vega exposats els trets característics de cada un puc dir que trobo els seus pros i els seus contres a cada una de les parts. Per una banda l’e-learning permet una educació més adaptativa, per tant que el docent s’adapti a les necessitats de l’alumne, és tot més individualitzat, al seu ritme… En canvi en l’educació presencial és tot més general, per a tots igual, és el docent qui marca el progrés del procés, tot i que penso que és més enriquidor fer un treball col·laboratiu i cooperatiu que no pas individual. Però a la vegada l’e-learning permet que l’alumne s’adapti al que ell necessita, al temps que disposa per a estudiar, fer la feina… Per tant en l’educació e-learning hi ha d’haver una comunicació constant amb el tutor/docent per tal de fer una bona feina i un bon seguiment del procés d’E-A.

En quant als estudiants;

Eduació presencial: 

  • Les persones amb dificultats per a treballar soles
  • Les persones orientades cap a l’aprenentatge cooperatiu
  • Les persones amb menor domini de les tecnologies de la informació i la comunicació
  • Les persones més joves, amb menors responsabilitats socials
  • les persones amb necessitats de l’educació com a àmbit de socialització
  • Les persones amb poca força de voluntat
  • Les persones que poden subordinar sistemàticament els seus rols a l’estudiant.

Educació a distancia: 

  • les persones amb major capacitat de treball autònom
  • Les persones orientades cap al treball / aprenentatge individual
  • Les persones amb un mahor domini de les tecnologies informació de la comunicació
  • Les persones més adultes, que tenen més rols
  • Les persones amb necessitats de l’educació, com àmbit per a l’obtenció de titols i diplomes
  • Les persones amb força de voluntat
  • Les persones que no poden subordinar sistemàticament els seus rols al de l’estudiant.

De nou veiem com la presencial té unes finalitats i la e-learning unes altres, segons la disponibilitat de l’alumne, les seves característiques i necessitats.

Per tant penso que ha canviat molt la perspectiva de l’educació, i que s’ha de valorar tant els aspectes positius com els desavantatges que pot tenir cada una de les opcions.

Part 3: 

Una de las eines de la web 2.0 que he utilitzat i penso que és molt útil ha estat Symbaloo.

D’aquesta n’he fet un ús interactiu i transformador. Interactiu pel fet que m’ha permès buscar informació, establir relacions amb ella, aprendre noves webs, noves aplicacions. I per la part transformativa perque m’ha permès transformar el meu coneixement, He pogut aplicar el que sabia i a partir de l’assaig-error he anat aprenent i transformant el meu coneixement.

En un inici s’em va fer complicat el saber com utilitzar-lo i quina utilitat donar-li però a partir de la pràctica, de buscar tutorials a la web, de buscar informació, em va permetre trobar les grans avantatges d’aquesta eina. Ens permet tenir pàgines, enllaços que fem servir habitualment , de forma ordenada i sempre a l’abast en qualsevol lloc que ens trobem

A la imatge anterior es pot accedir al meu symbaloo i veure’n la utilitat que li he donat.

Part 4:

El fer aquest exercici escrit m’ha servit per reflexionar, sintetitzar els coneixements adquirits durant el transcurs de l’assignatura. He pogut fer un merxembrat de tota la informació, coneixments que se m’han proporcionat, utilitzant lectures, recursos…

Penso doncs que és un bon exercici d’avaluació i d’auto-avaluació per veure què podria millorar i quins són els punts forts que m’emporto de l’assignatura de TAC.

Benvinguts al meu blog!

Sóc Laura Cijes, estudiant de 4t de Pedagogia. Actualment em trobo cursant la optativa de TAC (Tecnologies de l’aprenentatge i el Coneixement) a càrrec de la professora Alejandra Bosco.

Aquest blog estarà destinat a anar reflectint de forma digital els aprenentatges adquirits durant el curs i pràctiques realitzades per assumir-los.

Si voleu veure’n més accediu al següent enllaç; aquest us facilitarà l’accés a les activitats realitzades, podreu accedir a aquella/es que més us interessin. Entrades al meu blog!

Endavant!