EXERCICI 1

C) El caràcter dels projectes que inclouen tecnologies depèn del punt de vista psicodidàctic des del qual es fa servir la tecnologia, entre d’altres qüestions.

Considero que l’opció que més s’adequa és la C ja que les tecnologies no deixen de ser un recurs que, depenent de com s’utilitzin, les condicions, la metodologia, etc. donarà uns o altres resultats. És a dir, segons la visió psicodidàctia i la pràctica amb les noves tecnologies podrem considerar-les com a recursos profitosos i innovadors o, en canvi, com a generadores d’obstacles. La UNESCO (2004) considera primordial proveir els alumnes de coneixements i eines necessàries pel segle XXI, apostant per tant pels sistemes educatius que incorporen les TIC. Tot i això, és important recordar que les noves tecnologies no poden utilitzar-se com a fi sinó amb la finalitat de facilitat o possibilitar l’aprenentatge d’una matèria mitjançant les bones pràctiques d’aquestes.  Per tant, entenem que el caràcter dels projectes que inclouen les TIC depèn de la mirada que es posi respecte aquestes i també, de la pràctica que se’n fa d’aquestes ja que entre el pensament (mirada) i l’acció (pràctica) també poden haver contradiccions i desviacions si no en som prou conscients i ens anem actualitzant i adaptant constantment. S’ha de tenir en compte que no tota la tecnologia és innovadora o provoca una millora, sinó que allò que ho fa innovador depèn de l’ús simbòlic i interactiu que se li doni i  de com les persones pensen i reflexionen sobre la pràctica.  Segons alguns autors, les caraterístiques d’una bona pràtica i, per tant, les característiques que doten de funcionalitat educativa i real les noves tecnologies són: promoció d’interacció, dinàmiques de col·laboració, aprenentatge actiu i autèntic, promoció de la comprensió, respecte a la diversitat i transferible a altres contextos.

BIBLIOGRAFIA: Chickering y Gamson (1987) Epper y Bates (2004) De Pablos y Jiménez (2007) Ávila y Tello (2008) Area (2008)

EXERCICI 2

Segons Roberto Aparici i Marco Silva, la interactivitat implica la intervenció per part del usuari sobre el contingut, la transformació de l’espectador en actor, el diàleg individualitzat amb els serveis connectats i les accions recíproques en mode diàleg amb els usuaris. Per altra banda, i segons els mateix autors, els tres principis bàsics de la interactivitat són la participació- intervenció, la bidireccionalitat-hibridació i la permutabilitat-potencialitat.

Per tant, i a partir de les explicacions teòriques anteriors, considero que una raó pel qual el grau d’interactivitat és més elevat en el Scratch que en el Jclic és el programa en sí. És a dir, en el Jclic els jocs ja estan preestablerts (puzzles, tests, etc.) i, pel que fa a aquest aspecte limita al usuari a l’hora de crear o inventar. Per altra banda i en contraposició, el Scratch permet que, mitjançant puzzles de les accions diverses que hi ha, cada persona crei el seu propi joc, adaptant-se als seus gustos, necessitats, creativitat, etc.  Per altra banda, una característica del Jclic és l’escassetat d’intervenciosn que s’hi produeixen i, seguitn amb els principis anteriors sobre la interactivitat, podem afirmat que la mancança d’interaccions afecta en disminuir el grau d’interactivitat del videojoc. En canvi, pel que fa al Scratch és una eina multimèdia en la que constantment s’hi estableix diàleg entre l’usuari i l’ordinador, cosa que afavoreix en gran mesura la interactivitat del joc.

EXERCICI 3

Des de l’inici de l’assignatura cada alumne a nivell individual ha anat generant un Bloc/Portafoli, espai en el que es troben totes les evidències dels coneixements, aprenentatges i experiències viscudes durant el transcurs de l’assignatura. Aquest és un recurs que ens permet fer un seguiment constant de l’assignatura.

Des d’un inici ha estat un recurs digital públic en el qual podíem interactuar companys i companyes i la professora sense cap mena de resticció (fent comentaris, llegint, etc.). Ha potenciat que jo sigui la protagonista del meu propi procés d’ensenyament-aprenentatge  i que em basés en l’assaig-error per a millorar-lo. M’he sentit autora del meu procés ja que he pogut escollir quines evidències mostrar i realitzar, quin estil té el meu bloc, quines imatges hi poso, etc.  Amb tot això, considero que m’ha estat un recurs d’ús transformacor ja que ha propiciat un grua elevat d’interacció entre companys, sobretot, i ha trencat amb l’ensenyament tradicional en el que el professor és la font de coneixement i els alumnes som els que bebem d’aquesta ja que, per exemple, per preparar-me aquesta prova vaig cotillejar els diversos blocs dels companys i vaig extreure idees noves, reflexions que no m’havia plantejat, etc. Per últim, dir que aquest recurs també m’ha permès comprendre la flexibilitat i les individualitats que té cadascú, adaptant-se en un global en el que tothom hi té veu i tothom s’hi senti còmide.

EXERCICI 4

Aquest exercici escrit m’ha permès poder dur a terme un anàlisi amb profunditat dels continguts treballats durant l’assignatura, relacionant-los entre ells i trobant els diversos punts de connexió.  A part, m’ha servit per a posar en evidència les meves competències digitals, tant pel que fa a la pràctica com a nivell teòric (p.e. descodificat missatges en diversos codis, utilitzar diversos suports, reflexionar sobre la meva pràctica envers les noves tecnologies, etc.) per posar a prova les meves competències digitals i reflexionar sobre les meves pràctiques tecnològiques. A més a més, he reforçat competències que una educadora del segle XXI ha de tenir present en un món de la informació i de la tecnologia. En aquest sentit m’ha permès ampliar el ventall de recursos respecte les noves tecnologies i m’ha permès analitzar de manera crítica el seu ús en el món educatiu i també en el social.

Aquesta tipologia de prova escrita ha estat nova per a mi ja que durant els quatre anys de carrera no havia fet mai un exàmen a ordinador i tampoc havia creat un bloc. Considero que ha estat un bon recurs per a posar en pràctica durant el dia a dia allò que hem anat aprenent i treballant, tant a nivell individual com a grupal.