En aquesta pràctica del blog, parlaré sobre la UOC (Universitat Oberta de Catalunya) posant en contrast la necessitat d’aparició d’aquesta nova metodologia educativa i, per altra banda, els obstacles o limitacions que aquesta pot tenir. Per a fer-ho, em basaré en l’article Edutec. Revista Electrónica de Tecnología Educativa, Núm. 15. (Sangrà, A., 2002) en el que es parla del naixement de l’educació a distància i de les característiques i contrastacions amb altres modalitats educatives.

L’aparició de l’educació a distància es deu a 3 teories:

  • Teories basades en l’autonomia i la independència de l’estudiant. (Delling, Wedemeyer i Moore)
  • Teoria basada en el procés d’industrialització de l’educació (Peters)
  • Teories basades en la interacció i la comunicació (Baath, Holmberg i Sewart)

Aquestes teories expliquen el naixement de l’educació a distància com a innovació adaptativa als moments actuals, a la situació dels estudiants (feina, estudis, vida social, familiar, etc.) i també com a procés d’innovació de l’educació, en termes generals, trencant amb els esquemes escrits fins ara respecta aquesta.

Per tant, reconeixem l’educació a distància, en aquest cas la UOC, com un progrés educatiu que permet a l’estudiant treballar mentre estudia, facilitat la seva independència i autonomia a l’hora de gestionar el temps, les hores, etc. També sense deixar-nos la incorporació de les noves tecnologies en l’àmbit educatiu, promovent la interiorització dels aprenentatges i afavorint la comunicació entre l’equip docent i l’estudiant de la UOC.

Tot i això, també observem certes mancances de l’educació a distància que requereixen atenció per tal de millorar-les i fer més competent aquesta modalitat dins del sistema educatiu actual. Algunes d’aquestes mancances són:

  • L’accessibilitat (suposa un gran cost econòmic)
  • Sistema educatiu personalitzat (requereix de mecanismes innovadors que acostin l’educació a distància a la vessant més personal de l’educació)
  • Aplicar materials tecnològics interactius per tal de potenciar la participació i la creació de coneixement de l’alumnat.

Per tant, podem observar com l’educació a distància, la UOC, és una metodologia que aporta molta autonomia i independència als estudiants però que requereix de molts esforços per a aconseguir que no es perdi la personalització de l’educació, la cooperació, la qualitat, la participació.