En aquesta pràctica, vull parlar-vos d’una experiència que he viscut en primera persona, i com educadora. Jo treballo a una ludoteca que col·labora amb serveis socials al barri de Camps Blancs, Sant Boi. Allà, estic amb el grup adolescents i, de dilluns a divendres per la tarda, realitzem tot tipus d’activitats: repàs escolar, cinefòrum, tallers, costura, graffiti, dança, etc. Però aquest any a principi de curs, vaig notar que molts dels joves tenien certa addicció al mòvil ja que cada dos per tres el miraven, parlaven amb els seus cntactes, penjàvem fotos a les XXSS… i vaig considerar que seria un gran tema per a poder treballar-lo aquesta any amb ells. Per tant, en aquesta entrada us mostraré la meva experiència en aquest procés que he viscut fins  a dia d’avui.

Per començar, vam establir unes normes de convivència ja que si algú parla i la resta miren el mòvil la persona es pot sentir ignorada, rebutjada, o si estem fent una activitat grupa, no podem deixar de fer-la per estar pendent del mòvil, etc. Per tant, van establir certes normes en les que s’incloia el permís per estar 20 minuts al dia amb el mòvil. A mi no em semblava malament, es van posar ells mateixos les limitacions però també els permisos que volien. Tot i això, per a que fos més educatiu el temps diari destinat als telèfons mòvils, vaig proposar-lis que, durant aquest temps es posséssin per parelles i amb els seus mòbils busquéssin informació sobre temes i, una vegada informats, féssin un test de competició Kahoot! per a fer partícipa a la resta del seu projecte i compartir els seus aprenentatges. A part, era una manera d’utilitzar les noves tecnologies com a eines generadores d’espais i d’entorns educatius i amb una bona pràctica de les TAC. La proposta els va motivar i, tot i que encara quedava algú per convèncer van decidir provar-ho.

Actualment seguim realitzant l’activitat i la veritat és que funciona molt bé. El fet que utilitzin una tecnologia que tenen molt a l’abast permet anar més enllà ja que el seu funcionament ja el tenen integrat. Al poder comptar amb vídeos, imatges, definicions, articles, llibres, jocs, gifs, etc. fa que els engresqui molt a realitzar una cerca exhaustiva dels temes que ells mateixos escullen i que són de rellevància en la seva vida. Per altra banda, permet que coneguin temes que no se’ls hi ofereixen en altres espais, que tinguin inquietuds i les facin públiques pels companys, que tinguin una altra perspectiva de l’utilització de les TAC de manera molt més enriquidora i sana, etc.

Per tant, és un bon projecte  per a treballar de forma competencial  diferents àmbits ja que potencia la implicació de l’alumnat en primera persona i afavoreix la seva creativitat alhora de muntar el projecte final. A part, és un projecte que respecta les diverses capacitats dels adolescents, aspecte molt important donada l’etapa evolutiva en la que es troben.  Totes aquestes són característiques d’una bona pràctica de les TIC, tal i com exposa Fernández (2016) en el seu article Modelo educativo emergente en las buenas prácticas TIC en el que detalla un total de 13 principis en els que s’hauria de sostenir la pràctica pedagògica mitjançant les noves tecnologies.

Per a finalitzar, m’agradaria donar la meva opinió personal sobre la bona pràctica de les TAC com a font d’aprenentatge. Considero que en la societat de la informació en que vivim és necesari tractar amb les TAC, donar-les a conèixer, aprofitar els seus beneficis, etc. Son un recurs molt ampli que pot abarcar molts àmbits diferents i que ens podem obrir una altra dimensió d’aprenentage. Tot i això, és molt important crear i potenciar contextos enriquidors que utilitzin les TAC com a font d’aprenentatge, tant conceptualment com personal, i que fomenti l’esperit crític.