Prepareu-vos per la Cursa amb els consells d’un guanyador: en Daniel Gallart

Daniel Gallart va quedar sots-campió en la modalitat de 6km de La Cursa de la UAB el 2013. Només això ja el fa mereixedor d’un lloc d’honor en aquest blog. Però en Daniel ha estat finalista de més curses i competicions i a més d’atleta és periodista: va estudiar Comunicació Audiovisual a la nostra universitat -el seu treball de fi de grau és un documental sobre les dificultats de combinar l’atletisme amb els estudis universitaris-, ha presentat el programa “Planeta Running” a Planeta Deporte Radio i és col·laborador a Onda Cero amb la secció “Saludable” dins del programa “Nits de ràdio”. Qui millor que ell per donar uns quants consells de preparació a la Cursa?

collage-daniel-gallartDaniel, com ha de ser un bon escalfament?

Per començar voldria dir que un escalfament és molt personal. Cada esportista té unes necessitats diferents i es proposa uns reptes eminentment personals. No hi ha fórmules màgiques vàlides universalment. Cada runner ha d’anar trobant la seva rutina. No obstant això, hi ha alguns punts en comú. Si es comença amb uns 15 o 20 minuts de rodatge suau, el cos podrà assimilar l’activitat que s’està a punt de fer. Cal anar ben hidratat abans de l’activitat esportiva amb glops constants i breus. Si bevem pocs minuts abans de la sortida, el nostre cos podria trigar uns vint minuts a assimilar l’aigua. En aquest període de temps, si estem fent la cursa de 6km, és possible que ens trobem en els darrers quilòmetres. En aquest cas, l’aigua que haguem begut no ens serà de gaire utilitat.

Seguidament passarem als estiraments. Són molt delicats. És millor evitar els escalfaments estàtics abans de la cursa. Ajuden a relaxar el múscul i el que volem és activar-lo progressivament. Per això, recomano els dinàmics o de mobilitat articular, en concret els de tronc inferior. Pels atletes més avançats és recomanable acabar els darrers minuts del rodatge amb un ritme una mica més fort. Ens serà d’ajut si volem augmentar la velocitat en els últims quilòmetres.

A continuació, és adient fer exercicis que potenciïn la tècnica. Córrer amb els genolls amunt, o amb els talons al cul, córrer bracejant posant els braços en un angle de noranta graus en relació a l’avantbraç en són alguns exemples. Finalment acabarem amb exercicis progressius de menys a més. Són fonamentals pels últims minuts abans de la sortida, ja que ens preparen per al circuit real, on els canvis de ritme són força habituals.

Ens podries donar alguns consells generals?

Sí, us recomano que no estreneu bambes el dia de la cursa. No sabeu com respondran els vostres peus i podeu passar una mala estona si se us fan butllofes. Us aconsello que esmorzeu dues hores abans de l’activitat, i que durant l’última hora no mengeu de manera abundant. A l’esmorzar eviteu els làctics, són més difícils de digerir. La fruita és un bon aliment, però intenteu menjar allò que acostumeu a esmorzar habitualment. Finalment, a mi em funciona començar suau els primers minuts i anar augmentant al ritme. De vegades he engegat amb un ritme massa alt que no he pogut aguantar. Un cop acabeu la cursa, intenteu rodar almenys cinc minuts i, ara sí, fer estiraments estàtics per reduir el to muscular.

En prenem nota! Per acabar, què va significar per tu córrer la Cursa de la UAB?

Fer la cursa de la teva universitat és córrer en un ambient que coneixes i que t’és familiar. Transmet la proximitat d’una cursa de barri. D’altra banda, a més de la satisfacció d’estar bé amb tu mateix i de sentir-te en forma, aquesta cursa és molt especial. Saps que estàs posant el teu granet de sorra per una gran causa, que podràs córrer amb els teus amics en un ambient que s’ha de viure. Veniu a viure la Cursa de la UAB!

Convivint amb la diabetis

En el dia a dia, les persones afectades de diabetis han de tenir cura de menjar sa, respectar el tractament i fer esport. L’Imma Aymerich, exalumna de la Facultat de Ciències de l’Educació i presidenta de l’Associació de Diabètics de Terrassa, i en Joan Segura, professor jubilat de la Facultat de Ciències de la Comunicació, pateixen respectivament diabetis de Tipus I i de Tipus II, i ens expliquen la seva experiència diària amb la malaltia, que encara avui és incurable.

Una altra visió del dia a dia de la diabetis ens l’apropen els membres de l’equip d’Endocrinologia Pediàtrica de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell. La diabetis Tipus I és una de les malalties cròniques més freqüents en la infància i l’adolescència: cada any, entre 120 i 140 persones menors de catorze anys presenten aquesta malaltia, de les quals de 15 a 20 tenen menys de cinc anys en el moment del diagnòstic. (Font: Generalitat de Catalunya, Departament de Salut, Registre de diabetis de Catalunya) 

La Dra. Raquel Corripio, el Dr. Jacobo Pérez i la infermera educadora Imma Gallach treballen conjuntament per, en primer lloc, ajudar a les famílies amb nens diabètics a afrontar la notícia, i en segon lloc, donar-los informació per tal que aquests nens i el seu entorn més proper tinguin en compte les seves necessitats d’alimentació i de tractament.

Els escoltem?

 

El testimoni d’en Carlos Barcia, investigador, corredor i organitzador de La Cursa de la UAB

Ara que hem tancat inscripcions i que tothom està fent preparatius pel diumenge, ara que falten menys de 48 hores pel gran esdeveniment al campus, és un bon moment per parar i escoltar el testimoni d’en Carlos Barcia. En Carlos és investigador a lInstitut de Neurociències de la UAB, i l’any passat es va iniciar en l’organització de La Cursa de la UAB, a més de participar-hi activament com a corredor.

Participaste como corredor en la cursa del año pasado, como organizador liderando la comisión de divulgación científica e impulsando la Fira d’Entitats y este año han sido otorgados fondos de La Marató de TV3 a la institución en la que realizas tu tarea como científico, el Institut de Neurociències. ¿Dónde nace tu implicación en actividades solidarias y con La Marató en concreto?

Creo que realizar actividades por los demás es muy importante no solo porque te haga sentir bien sino porque realmente se puede hacer una contribución real a la sociedad. Mi implicación en la Marató fue fruto de un conjunto de casualidades. Desde el Institut de Neurociències teníamos la intención de instaurar alguna actividad para concienciar sobre las enfermedades del cerebro y conseguir fondos para investigación. Como algunos de nosotros compartimos la afición por correr, tuvimos la idea de organizar una carrera popular solidaria. Casualmente, supimos que el SAF y el Campus SIS estaban persiguiendo la misma idea y decidimos aunar esfuerzos. Finalmente, como el tema de la Marató del año pasado era sobre enfermedades neurodegenerativas, lo cual es uno de los temas centrales de la investigación que se realiza en el Institut de Neurociències, nuestra implicación en el proyecto encajaba perfectamente y decidimos apostar por esta aventura común.

¿Puedes compartir con nosotros tus sensaciones en el momento de participar, como corredor, en un gran evento que habías ayudado a organizar?

Me quedé muy impresionado por la respuesta de la gente. Francamente, no pensaba que la acogida solidaria iba a ser tan abrumadora. No conocía de cerca, la importancia que tiene La Marató de TV3 en Cataluña y la respuesta solidaria que genera es algo extraordinario. Creo que es algo de lo que el pueblo de Cataluña se puede sentir muy orgulloso.

¿Cómo describirías el evento de La cursa?

Además de la carrera/caminada propiamente dicha, una de las piezas clave de la actividad es la Fira d’Entitats ya que convierte la CURSA de la UAB en algo diferente a otros eventos meramente deportivos. La CURSA de la UAB además de ser una manifestación visible de solidaridad, provee a entidades de ámbitos diversos de un espacio para que puedan compartir sus preocupaciones e intereses en relación a la investigación biomédica y la salud. Esta característica de aunar esa demostración popular de solidaridad con la parte formativa y de concienciación me parece una combinación única y creo que es parte importante del éxito.

¿Por qué colaborar?

Como decía uno de los vídeos promocionales del año pasado: “un pequeño gesto tuyo puede marcar la diferencia”. Cada donación particular puede parecer pequeña pero todas en su conjunto ayudan de forma importante en el avance de los proyectos de investigación, como los pequeños ladrillos que construyen el gran edificio de la investigación. Quizá hay pocos avances científicos que pueden curar una enfermedad hoy y ahora, pero para que eso ocurra son necesarios muchos pequeños pasos que resuelvan preguntas científicas fundamentales hacia el diseño de nuevas estrategias terapéuticas.

¿Qué balance haces de tu participación el año pasado, para ti personalmente y para tu institución?

Muy positivo en todos los aspectos. Además de que el Institut de Neurociències de la UAB ha recibido fondos para poder desarrollar proyectos de investigación sobre enfermedades neurodegenerativas, ha sido también una plataforma para darnos a conocer, tanto en el ámbito de la UAB como de otras instituciones. Personalmente ha sido una gran experiencia y que me ha enriquecido, sobre todo el poder trabajar en un proyecto común con todas las personas del equipo organizador de la CURSA y los voluntarios. Sin la contribución de cada uno de ellos esto habría sido imposible.

Després de córrer o caminar, deixa’t cuidar!

La musculatura que ha treballat de valent necessita recuperar-se. I quina millor manera que en mans de futurs professionals de la fisioteràpia?

Estudiants de 3er i 4art curs del grau de Fisioteràpia de la UAB oferiran en acabar la Cursa i de forma voluntària un petit servei de recuperació als corredors. Un curt massatge, breu però de qualitat, amb el que el participant es pugui sentir a gust. Sóna bé? servei de fisioteràpiaA tots els interessats, però, us demanem paciència, ja que serà un servei molt sol·licitat!

Fins diumenge!

Com és tenir una cardiopatia congènita? La Sarai Delgado i la Rosana Moyano ens ho expliquen

Una cardiopatia congènita és una malformació de l’estructura del cor apareguda durant la gestació, de la que no sempre es coneixen les causes. Només a Catalunya hi ha més de 30.000 persones afectades: cada setmana neixen als hospitals catalans 15 enfants amb una d’aquestes malformacions, de les més freqüents en els nadons.

Rosana Moyano és psicòloga a l’Hospital de la Vall d’Hebron, de la xarxa hospitalària de la UAB, i especialitzada en afectats de cardiopaties congènites. Sarai Delgado, que va estudiar a la UAB, està afectada d’una cardiopatia congènita. Com és la vida quan neixes amb una malaltia crònica com aquesta?

Hi ha dues coses en les que ambdues coincideixen amb el nostre protagonista del vídeo anterior, el cardiòleg de l’Hospital de Sant Pau Joan Cinca: fer esport és essencial i col·laborar amb La Cursa de la UAB – La Marató de TV3 en suport a les malalties del cor molt important.

No us ho penseu més i apunteu-vos a La Cursa de la UAB: tanquem inscripcions dimecres 10 de desembre a les 23:00h.

Donem les gràcies per la informació sobre cardiopaties congènites a l’Associació de Cardiopaties Congènites, AACIC, que serà present a la Fira d’Entitats de la Cursa el proper diumenge 14 de desembre.

A la UAB també es fa investigació en les malalties del cor: participa a La Cursa i posa el teu gra de sorra

A la nostra universitat comptem amb investigadors de primer nivell mundial que treballen en les malalties del cor. El catedràtic de cardiologia de la Facultat de Medicina de la UAB i director del Servei de Cardiologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, el doctor Joan Cinca, ens obre les portes del departament i ens explica en aquest vídeo la investigació que porta a terme amb el seu equip. Ens convida, també, a moure’ns i a fer esport, i a participar a La Cursa de la UAB. Una recomanació que no podem passar per alt!

Novetat de La Cursa 2014: Coneix el teu nivell de preparació amb FitLab Cardio Check

Vols analitzar com reacciona el teu cor a l’esforç físic que faràs durant La Cursa de la UAB i, a la vegada, conèixer el teu nivell de preparació o càrrega interna per afrontar aquest esforç?

Apunta’t sense cap cost a fer el mateix test cardíac que utilitzen esportistes d’alt nivell com Emma Roca, Kilian Jornet o Sílvia Tremoleda: FitLab Cardio Check. Desenvolupat per Health&Sport Lab, del Grup de Recerca UAB en Estil de Vida, Esport i Salut i dirigit pel professor de la UAB Lluís Capdevila, FitLab Cardio Check permet el control diari individual de l’adaptació cardíaca a l’esforç i de la seva recuperació.

Podràs fer el test just abans de començar la cursa. Només et costarà 5 minuts i es durà a terme prop de la sala de lliurament dels dorsals. Podràs consultar els teus resultats en acabar.

Inscriu-te aquí per fer el FitLab Cardio Check test.

fitlab2