KIERKEGAARD VIU!

Un altre blog Blogs.uab.cat per a la creació d'un espai entorn la figura de Sören Kierkegaard (1813-1855)

Archive for Abril 4, 2009

Abr 04 2009

DE LLIBRES I DE VALENTIES INTEL·LECTUALS : Punt d’inflexió. Lectura de Kierkegaard de Francesc Torralba (1)

 

 francesc-torralba.jpg Francesc Torralba i Roselló 

 

Un veritable punt d’inflexió el llibre de Francesc Torralba i Roselló titulat, precisament, Punt d’inflexió : lectura de Kierkegaard (Lleida : Pagès editors, 1992). Si bé el punt d’inflexió al qual és refereix el llibre és el que ens trobem en el moment present tocant a la història del pensament occidental. Segons el filòsof i teòleg Torralba “El fil conductor de la modernitat s’ha exhaurit i l’esperit desencisat cerca noves formes de pensar i noves cosmovisions. Les idees rectores de la modernitat, defensades escrupolosament pels seus seguidors han caigut de l’escambell i la corba del pensament occidental travessa un moment delicat… ” (p.17). Sens dubte aquest és un punt comú del pensament en el nostre moment present, d’aquest període que estem anomenant postmodernitat, i que alguns auguren com una nova etapa de l’esperit i d’altres, com Torralba, més convincents per l’autor d’aquest blog, com l’avantsala o moment d’espera d’una nova era en la història de les idees i del pensament. És en aquest moment, un veritable punt d’inflexió, on ens trobem encallats i alhora en trànsit cap a un nou paradigma. I aquest és el punt d’inflexió a que es refereix Torralba. Però més enllà d’això, el llibre, l’assaig en qüestió, marca un gir, un punt d’inflexió en la literatura crítica de  l’obra del nostre autor danès.

Que hi hagin antologies, obres completes, edicions crítiques de les obres de Kierkegaard, assajos sobre el significat de la seva obra, estudis interrelacionals dins la historia de la filosofia, bagatel·les fins i tot donada la seva multiplicitat de màscares i de interpretacions a que ha donat lloc la seva vida. Tot això hi és, però el que fa Francesc Torralba en aquest llibre, que jo sàpiga, i dins encara el meu curt bagatge de lectures Kierkegaardianes és novedós. Repeteixo, almenys per a mi. Que algú em tregui de la ignorància si cal. Perquè allò que executa en aquest assaig és ni més ni menys que un estudi rigorós, honest, responsable, agosarat i arriscat de prospectiva. Un estudi de prospectiva que és la ciència que estudia el futur per comprendre’l i influir-lo  i consisteix en una actitud mental positiva, amb vista a l’acció tal i com la defineix la Gran Enciclopèdia Catalana.  És per això que Torralba ens avisa ja en les primeres pàgines del seu llibre : “El present assaig és una reflexió sobre la modernitat i sobre la postmodernitat. Se situa en el punt d’inflexió, de reconversió, que anteriorment fixàvem. No es tracta però d’un assaig merament descriptiu o analític de la situació present, sinó que pretén dur a terme un judici de valor respecte a la modernitat i marcar, modestament, algunes pautes de sortida per a la nova època de l’esperit que s’acosta” (p. 20) i diu “Kierkegaard representa un punt insòlit en la història del pensament. No seguí cap escola ni en creà cap. Simbolitza perfectament el vigilant, l’espia marginal de la modernitat. La seva filosofia és un toc d’alerta, un subtil avís de les conseqüències del principi d’immanència de Descartes. Home de conviccions cristianes, de profundes i sòlides conviccions, elaborà un pensament totalment edificat sobre aquesta religiositat tan marcada. El seu pensament és únic i completament asistemàtic. Però nosaltres defensem que pot  ser orientador avui, en la nostra situació cultural. La seva filosofia pot resultar summament il·luminadora i fortificant de cara a la nova època que s’esdevindrà.” (p. 20).

És aquesta la novetat d’aquest assaig, l’enorme valentia i honestedat intel·lectual que suposa, al marge dels seus brillants resultats que veurem en un altre post d’aquests mateix blog. 

 


No hi ha comentaris