• Lemkow, L.; Espluga, J. (2017) Sociología ambiental. Pensamiento socioambiental y ecología social del riesgo. Barcelona: Icària. [Info]

La sociología ambiental es una subdisciplina relativamente joven de la sociología. Sin embargo, el pensamiento socioambiental ha sido recurrente en nuestra sociedad y ha adoptado diferentes formas a lo largo de la historia. El libro, en su primera parte, presenta la evolución del estudio de la relación entre medio ambiente y sociedad desde las obras de Hipócrates hasta la teoría social contemporánea, pasando por el determinismo ambiental, el posibilismo geográfico y el reduccionismo biológico. En la segunda parte del libro, «La ecología social del riesgo», se analizan las diversas y complejas respuestas de la sociedad ante la proliferación de nuevos riesgos ambientales, con la aparición de movimientos sociales ecologistas y la proliferación de políticas por la sostenibilidad. Se interpretan los conflictos socioambientales desde la perspectiva de la percepción de riesgos y su relación con la justicia ambiental, a partir de varios casos paradigmáticos, como los riesgos nucleares, biotecnológicos o el cambio climático, que ilustran las dinámicas sociales y políticas típicas de la sociedad del riesgo. La última parte trata sobre cómo los riesgos ambientales y tecnológicos se han instalado en el imaginario social contemporáneo, mediante las narrativas de ciencia ficción.

  • Enjuanes, J.; Espluga, J. (2010) Un ball per la República. Lleida: Pagès Editors. (Amb pròleg de Queralt Solé)

Aquesta és la crònica d’unes persones entranyables i desconegudes, d’un poble –Alcampell– i d’una comarca –la Llitera– que per la seva posició perifèrica en el mapa rarament són objecte d’estudi per la història oficial. Aquí hi trobareu el relat d’un home (José Enjuanes) que s’expressa amb un llenguatge genuí, que va recórrer el segle xx gairebé de punta a punta, que va viure amb eufòria la caiguda d’una monarquia i l’adveniment d’una república, que va conèixer l’aplicació del comunisme llibertari, que va participar en una guerra, que va voltar per camps de treball i de concentració, que va suportar una terrible dictadura i que encara va veure florir una democràcia inesperada. Tot partint del seu relat particular i personal, el sociòleg Josep Espluga el contextualitza, el posa a prova i en fa la rèplica en un text suggeridor i ple de força.

  • Espluga, J. (2008) Com embolicar la Franja amb una fulla de pi. Calaceit: Iniciativa Cultural de la Franja. [consultar]

Per motius que sobrepassen la meua voluntat, durant els darrers anys la Franja s’ha configurat com una mena d’estrany artefacte sobre el qual, sense pretendre-ho, he hagut de reflexionar públicament en nombroses ocasions. Si bé és cert que, en un principi, va ser una mera inquietud personal la que em portà a indagar en les relacions entre societat, llengua i identitat a l’Aragó de parla catalana, més endavant, en canvi, foren les demandes i exigències d’altres persones i institucions les que m’instigaren a continuar les reflexions sobre aquest tema. (…) En el volum que teniu a les mans es recull una selecció de nou textos publicats en diverses revistes divulgatives i acadèmiques entre els anys 1996 i 2005. Dels nou, quatre els vam fer a mitges amb la periodista Arantxa Capdevila, un amb el psicòleg Àngel Huguet i un altre amb el filòleg Hèctor Moret. 

  • Espluga, J. (2005) Planeta Franja. El trencaclosques del català a l’Aragó. Lleida: Pagès Editors.

En aquest llibre s’analitza, amb la dosi pertinent de rigor i d’ironia, com s’ha construït històricament el concepte “Franja”, enmig d’aferrissades lluites entre diversos sectors socials de l’Aragó i de Catalunya. L’autor fa una anàlisi molt personal d’aquests processos, amb les finestres obertes a l’autocrítica i la intenció de dessacralitzar uns debats que molt sovint tendeixen a encarcarar-se. Per tal de resituar aquests processos, el sociòleg canvia d’angle de visió i es qüestiona algun dels tòpics sobre la Franja que donem per descomptats amb massa lleugeresa.

  • Espluga, J. (2004) Urbilatèria. Calaceit: Institut d’Estudis del Baix Cinca & Associació Cultural del Matarranya.

Urbilateria és un recorregut per l’historia de la Franja, en primera i en tercera persona. És la dissecció d’aquest ens abstracte que va nàixer a la llum de les primeres llibertats democràtiques. Aquest llibre és un exercici de sociologia de la Franja, o, en definitiva, de sociologia de les fronteres.

 

  • Espluga, J.; Capdevila, A. (1995) Franja, frontera i llengua. Conflictes d’identitat als pobles de l’Aragó que parlen català. Lleida: Pagès Editors. (190 pàgs.)

Aquesta obra planteja la problemàtica de la identitat col·lectiva i social en un territori molt concret (la zona oriental d’Aragó limítrof amb Catalunya) i la seva articulació amb una llengua molt concreta (la llengua catalana). Es pretén configurar un marc interpretatiu que permeti entendre uns tipus de relacions socials, actituds, comportaments, usos i costums, la percepció dels quals resulta distorsionada per causa d’una sèrie de prejudicis i preconcepcions que dificulten una relació distesa. Sovint tant des d’Aragó com des de Catalunya, s’atribueix a la gent d’aquestes comarques unes opinions, actituds i fets que deixaren atònita qualsevol persona mínimament informada. Aquest treball dóna veu als habitants catalanoparlants d’Aragó per tal que hi diguin la seva, ja que es troben enmig d’un foc ideològicament creuat en relació al qual tenen moltes coses a dir.