Presentació

Els Ceretans i Roma
La Cerdanya abans de l’arribada dels romans, estava ocupada per la població dels ceretans. Comunitats indígenes relacionades amb el món ibèric amb el qual compartien llengua i una cultura material semblant. Vivien en poblats fortificats en alçada, i es dedicaven a l’agricultura i ramaderia, juntament amb l’explotació de recursos miners.

Ceretania - època republicana

Ceretania – època republicana

Les darreres excavacions arqueològiques han mostrat la presència romana als poblats fortificats de Castellot de Bolvir, el Tossal de Balltarga (Bellver) i Sant Feliu de Lló a partir de mitjans del segle II aC.

Castellot de Bolvir II aC

Castellot de Bolvir II aC

Les guarnicions romanes aprofitarien els poblats dels ceretans per establir punts de control sobre la via del Segre. Aquesta situació de cohabitació va continuar al llarg de la primera meitat del segle I aC. La presència romana afavorí que la població local adoptés tècniques i productes arribats de fora, que ajudaren a desenvolupar la seva pròpia economia.

La fundació de Iulia Líbica
En època d’August es va transformar el territori de la Cerdanya i els jaciments ceretans s’abandonen cap a l’any 40 aC. Poc després es funda el nucli urbà de Iulia Líbica (Llívia). Sembla força probable que aquesta nova ciutat concentrés tant població nouvinguda d’Itàlia com la població indígena desplaçada dels poblats de la regió.

Extensió Llívia romana

Extensió Llívia romana

Llívia es convertí en el centre polític del territori ceretà i s’inicià aquí el procés d’aculturació i romanització de les comunitats indígenes, que adoptaren les formes socials, polítiques i culturals dels nouvinguts.

Importància geoestratègica de Iulia Líbica
Iulia Líbica es troba en un punt arrecerat a peu del turó del Castell amb un bon control visual de tota la plana ceretana, vigilant una de les vies que travessen els Pirineus des d’època antiga. Seria la via que comunicava la vall del Segre amb la vall del Tet creuant el coll de Perxa, una de les possibles rutes agafades per Aníbal Barca al travessar els Pirineus amb els 90.000 homes, 12.000 genets i  els seus 37 elefants en direcció cap a Itàlia en el 218 aC.

Vies romanes - Gallia

Vies romanes – Gallia

Sembla que aquesta ruta va tenir també una importància cabdal en els conflictes civils romans del segle I aC – guerres de Sertori i de Cèsar contra Pompeu – i per aquesta ruta van creuar des de Ruscino (Perpignan) cap a Ilerda (Lleida) alguns dels seus destacaments. No serà estrany, doncs, que els romans fundin una ciutat en època augusta per controlar aquesta ruta, i potser també per recaptar els impostos (portoria) del pas entre dues províncies com eren la Gallia Narbonense i Hispania.