Primeres intervencions abans de 1997

Els jaciments romans localitzats a Llívia des de la dècada dels anys setanta del segle XX, tot i trobar-se molt propers els uns amb els altres, eren físicament aïllats entre sí, apareguts dins els límits del casc antic com a conseqüència de reformes urbanístiques i que en el millor dels cassos propiciaven la recuperació de material arqueològic i de vegades la possibilitat d’alguna intervenció arqueològica de caràcter limitat. La dispersió de les estructures arribà a posar en dubte la veritable existència d’un centre urbà, i per tant la d’espais de tipus públic equiparables als d’altres ciutats coetànies. Des del 1997, l’ inici de les intervencions a Les Colomines, i posteriorment a l’Hort de la Rectoria i a Cal Barrier, van modificar aquest plantejament.

Camí Ral
Lloc situat al casc antic, a uns 400 m a l’oest de Les Colomines, on els anys setanta del segle passat es van trobar principalment vestigis de dues habitacions, una d’elles pavimentada amb opus signinum i l’altra mitjançant un mosaic de tessel·les. Es va recuperar ceràmica ibèrica i de vernís negre d’importació, així com materials alt-imperials del segle I d.C. (Padró, 2000).

Camí Ral

Camí Ral

Cal Meranges/Cal Doctor
Eren les restes d’una necròpolis tardo-romana de tombes de lloses amb ceràmiques sigil·lades clares, situada uns 150 m al nord-est del Carrer dels Forns. Aquestes tombes van ser excavades els anys setanta i vuitanta del segle passat. En un sector de la necròpolis, Cal Doctor, es van detectar també restes d’hàbitat, amb materials corresponents a l’època ibèrica (incloent imitacions de ceràmica campaniana), i al segle I d.C. (Martín, 2000).

Hort de la Falona
Es troba a l’altra banda de l’església si prenem com a referència l’indret de Les Colomines. El 1987 s’hi recuperà un conjunt de material descontextualitzat d’època alt-imperial, destacant les àmfores  tarraconeses i bètiques i la ceràmica sigil·lada itàlica i sudgàl·lica (Campillo, 1994).

Carrer dels Forns
Situat a tocar de l’Hort de la Falona, i també a l’altra banda de l’església parroquial en relació a Les Colomines, aquest jaciment fou parcialment excavat els anys vuitanta del segle XX, documentant-se estructures i una estratigrafia amb set fases, tres de les quals eren romanes i la resta medievals. A la fase corresponent a la segona meitat del segle I a.C. hi ha diverses restes de murs i un pou, amb presència de ceràmica campaniana. Aquestes estructures serien reutilitzades al llarg del segle I d.C., mentre també va aparèixer material residual del segles II i III d.C. (Padró, 2000).

C/Forns - fotografia J.Padró

C/Forns – fotografia J.Padró

 

Castell de Llívia
Se situa al cim del Puig del Castell. Tot i què no es documenten estructures romanes a l’interior del castell (les més antigues daten dels segles IX i X), la quantitat de ceràmica recuperada i la seva tipologia (profusió de ceràmiques sigil·lades sudgàl·liques i hispàniques), fan suposar en una ocupació potser des d’època tardorepublicana, però evident sobre tot a la Fase altimperial (Aliaga et alii, 2001).

Castell de Llívia

Castell de Llívia