Història de la investigació

Al segle II d.C., a la seva Geographia (Geographia, 2, 6, 68-69) Ptolomeu parla dels ceretans com els habitatants de la Cerdanya en època antiga, i diu que la seva ciutat és Iulia Libica, tractant-se de l’única referència literària antiga de l’existència d’aquest nucli, etimològicament relacionat amb l’epítet Iuliani de Plini. Aquest autor (Naturalis Historia, 3, 3, 22-23) anomena com a títols honorífics Iuliani i Augustani els ceretans i diu que són un poble que disfruta de dret llatí.

Les Colomines (Llívia)

Les Colomines (Llívia)

Les fonts literàries visigòtiques i altmedievals fan dues breus mencions de Llívia. Julià de Toledo, a Historia expeditionis Wambae Regis relata com un cos de l’exèrcit del rei Wamba va prendre el Castrum Lybiae, fet que cal relacionar amb la revolta del duc Paulus l’any 672. Per la seva banda a l’Anònim de Còrdova (731) se cita Llívia com a Cerritanensem oppidum.

La cultura ceretana i conquesta del Pirineu

Fins fa poc es creia que degut al caràcter de la comarca (lloc de pas i control, però també indret de muntanya relativament tancat i poc accessible), les innovacions urbanes (sistemes defensius, xarxa ortogonal de construccions en pedra), productives (torn ràpid, metal·lúrgia del ferro desenvolupada), i culturals (escriptura, incineració), no semblaven presents a la Cerdanya fins ben entrat el segle II a.C. A partir de l’estudi de la cultura material i el registre arqueològic, diversos investigadors havien proposat que la iberització de la Cerdanya havia estat tardana i relacionada amb els fenòmens polítics i militars que afectaren la serralada pirinenca oriental des de finals del segle II a.C., en especial les guerres civils romanes, culminant, en època d’August, amb la fundació de Iulia Libica sobre un hipotètic establiment ceretà preexistent (Mercadal; Olesti, 2005).

Aquest estat de la qüestió va canviar amb l’excavació del poblat d’El Castellot, a Bolvir, on s’ha identificat, després d’una primera fase ceretanoibèrica, una altra d’ibèrica plena, datada entre els inicis del segle IV a.C. i finals del segle III a.C., on ja s’hi documenten estructures defensives i habitacionals, conjuntament amb ceràmica a mà ceretana, ceràmica ibèrica i algunes ceràmiques àtiques d’importació (Morera et alii, 2011). Amb aquesta interpretació el procés d’arribada i les influències de la població ibèrica s’ha d’endarrerir un segle mínimament i no es pot relacionar amb el procés de romanització.