Excavacions de l’estiu-tardor 2018

La campanya dela tardor del 2018 es va iniciar a final del mes d’Agost, el 27 concretament, i ha durat fins a finals del mes de Setembre. Les primeres dues setmanes amb estudiants de la UAB, i des del 12 de Setembre amb la col·laboració de l’empresa Arqueòlegs.Cat. Els canvis al jaciment han estat substantius, ja que s’ha desmuntat el mur oriental de l’església de la Mare de Déu dels Àngels, i s’ha rebaixat tota aquesta part de jardí fins arribar a nivells medievals amb alguns enterraments i fins tocar les estructures romanes del fòrum. En la seva major part, aquesta zona occidental del fòrum està fins i tot millor preservada que la banda oriental i molts dels mur estan complets en un certa alçada.

Figura 1. Zona oriental de l’església de la Mare de Déu

Per tant, la campanya s’ha concentrat en adequar tot aquest nou espai occidental del fòrum, que s’ha anat delimitant i fent visibles algunes de les cales que ja havien estat excavades en el 2014. D’altra banda, un altre part de l’equip s’ha concentrat en completar les excavacions de l’exedra primigènia i de l’espai adjacent a la porta oriental del fòrum.

Si l’exedra ja havia proporcionat informacions interessants en el mes de maig amb un paviment de tegulae, i uns fonaments de quasi 2 metres de profunditat, es podia intuir que aquesta primera exedra havia estat retallada per l’exedra posterior d’època de Tiberi. Així doncs, es va excavar al nord de l’exedra de Tiberi per veure si hi havia les restes del mur de tancament de l’exedra d’August. Tan sòls a mig metre al Nord es documentava aquest mur de tancament, amb uns fonaments a una cota superior que el mur Sud. Aquest detall demostra que la primera exedra s’adapta a una terrassa natura que conforma el propi terreny.

Figura 2. Mur nord de la petita exedra

L’excavació d’aquesta part nord de l’exedra petita mostra com la construcció de l’exedra gran fa que la seva trinxera de fonamentació escapci el mur est de l’exedra petita, i que sigui reomplert per carreus de grans dimensions (rudus). Encara és d’hora per entendre per quina raó es desmunta la primera exedra i es construeix la segona, però la presència del rudus i aigües freàtiques a només 2 metres de fondària, podria suggerir que existien problemes de filtracions d’aigua.

Una mica més al nord s’ha seguit ampliant la cala que es troba davant la porta d’accés del fòrum, fins 4,5 metres del seu mur est. Malgrat que es cercava alguna possible resta de carrer o d’edificis propers, tan sòls s’han recuperat bossades de materials d’enderroc de la segona fase (finals II dC-IV dC).

Figura 3. Enderroc de pedres i ceràmica davant l’entrada del fòrum (UE-548)

Tal com s’havia comentat, una part substancial de la intervenció ha estat descobrir i excavar algunes de les estructures de l’antiga sagrera de l’església. A prop de la capçalera, a on ja s’havia fet la cala 2 en el 2014 es va tornar a descobrir el mur romà E-O de la part alta del fòrum, que té al seu costat una sèrie de tombes medievals (datades per C14 en els segles XI-XII). S’han trobat noves tombes associades i també vinculades als murs romans.

Figura 4. Possible tomba medieval de la capçalera

També s’ha pogut resseguir tot el mur septentrional del fòrum fins arribar a la seva cantonada NO, i es troba força ben conservat en la majoria de trams, si bé en algunes zones ha estat retallat per tombes, segurament modernes.

Figura 5. Seguiment del mur septentrional del fòrum fins la cantonada NO

Figura 6. Alguna de les tombes modernes que retalla el mur septentrional

S’ha resseguit també el mur oriental del temple que està molt ben conservat fins una alçada de més de 1,5 metres, fins i tot conserva fragments d’estuc amb color. A mida que es pugui es pugui anar excavant el seu interior es podrà concretar el seu potencial, però les primeres impressions són molt positives.

Figura 7. Mur oriental del temple

Finalment, tots aquests canvis soferts pel jaciment aquesta campanya estan replantejant tot el Pla Urbanístic d’aquest espai. El valor patrimonial de les restes i la seva singularitat fan que es cerqui crear un espai arqueològic peatonal, en què tant la circulació com els serveis passin o per sota o pel costat de les restes. Això vol dir que en el futur s’espera que tot el conjunt sigui visible i visitable.

Publicat dins de General | Envia un comentari

Novetats a l’exedra en la intervenció del maig a juliol del 2018

La campanya del 2018 es va iniciar el mes de maig i tenia com objectiu completar l’excavació de l’exedra oriental del fòrum per tal de permetre el nou traçat del carrer que vol rodejar tota la plaça del fòrum. A finals de la campanya del 2017 ja s’havia trobat un interessant estrat amb molt material ceràmic i óssos a la petita subdivisió de l’exedra. Però la sorpresa ha estat quan aquest s’ha trobat a sota, un paviment de tegulae tancat pels murs de pedra per tres bandes i per un petit mur de tegulae verticals que donava a la part porticada. Sembla que es tracta d’una construcció anterior al fòrum o bé d’una primera fase – per ara de difícil datació.

Figura 1. Paviment de tegulae de la petita exedra

D’altra banda, s’ha excavat a banda i banda de l’exedra per tal de veure com es relacionen les estructures muràries entre sí i la seva fonamentació. La gran sorpresa de nou ha estat que allò que es creia natural, només són sediments amb presència de material antròpic i que els fonaments són molt profunds. A la part nord de l’exedra, a quasi 1 metre de fondària es troba una capa de preparació de grans blocs de pedra (statumen o rudus) segurament per drenar  les aigües. Mentre que per la part sud, també s’observa un gran desnivell, amb un mur perfectament construït per ser vist i la capa freàtica al fons.

Figura 2. Mur sud de la petita exedra

Hores d’ara desconeixem encara la relació entre la petita i la gran exedra, malgrat que algunes filades del mur semblen travades i per tan contemporànies. Podria tractar-se d’una reforma posterior del fòrum. Estem fent un sondeig per esclarir aquest punt, i veure la evolució cronològica de tota aquesta curiosa estructura.

Figura 3. Relació entre les dos exedres

Finalment, també s’ha fet durant aquests dies un petit sondeig al carrer Colomina, a on s’havia fet durant el 2017 una prospecció amb georadar de Leica i s’havia detectat una anomalia recta que es podria interpretar com el mur de tancament del fòrum. Malgrat un petit error de distàncies, s’ha trobat aquesta anomalia molt arrasada que podria ser el preparat del fonament del mur de tancament del fòrum. Un detall que encara estem a l’espera de comprovar.

Figura 4. Sondeig del carrer Colomina amb la resta del possible mur sud del fòrum

 

Publicat dins de General | Envia un comentari

Lectura de tesis del Jordi Guardia

El dia 6 d’Abril del 2018 està programada la lectura de la tesis del Jordi Guardia amb el títol “El Fòrum de Iulia Libica i l’arqueologia urbana de Llívia (Cerdanya)” que es farà a la sala d’Actes de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) a les 11 hores. La tesis ha estat tutoritzada pel Dr. Josep Guitat i el Dr. Oriol Olesti (UAB) i reuneix totes les novetats arqueològiques de Llívia, i més concretament de les Colomines A, en les quals ha participat directament el doctorand.

Publicat dins de General | Envia un comentari

Descobert l’extrem Sud del temple del fòrum de Llívia

Aquesta setmana finalitza la darrera campanya d’excavacions del Fòrum de Llívia que es va iniciar a mitjans del mes de maig a la zona del temple i s’ha completat aquest setembre amb la participació dels estudiants de la UAB sota la direcció dels arqueòlegs Jordi Guàrdia i Cèsar Carreras (UAB).

Dins d’aquesta campanya d’excavacions caldria destacar la troballa de l’extrem Sud del temple, a on acostumava a trobar-se l’escala d’accés. Durant les campanyes de maig es va poder trobar el límit de la pronaos del temple, que tindria doncs una longitud de 4 metres per uns 7 d’amplada, i un petit eslavó que continuaria amb rebaix arrebossat amb opus signinum. Inicialment s’havia pensat que es tracta d’una piscina d’una fondària d’uns 30 cmm que estava  revestida d’opus signinum – per aïllar-la de la humitat. Sembla que aquesta superfície és una mica més ampla que el temple, si bé encara no s’ha pogut determinar la seva longitud.

Fig.1: Extrem sud en el moment d'excavació

Fig.1: Extrem sud en el moment d’excavació

Per sota de la capa de signinum s’ha documentat una preparació del paviment o rudus, que coincidiria amb el nivell del patí central del fòrum. En els darrers dies s’està excavant l’únic mur que sobresurt cap al Sud (veure figura 2) per veure si es tractaria d’un temple in antis, amb dos murs avançats cap al Sud.

Fig.2: Detall del mur avançat i de l’opus signinum

Fig.2: Detall del mur avançat i de l’opus signinum

Un altre novetat d’aquesta campanya és un abocador d’escombreries del moment fundacional del fòrum que es troba a la part inferior de l’exedra. Malgrat que es pensava que aquesta habitació s’havia exhaurit, per sota de les banquetes de fonamentació del mur intern s’ha documentat tot un estrat de tegulae, carbons, óssos i molt material. El conjunt ceràmic és molt ric i destaca un gran repertori de formes de terra sigillata aretina (TSI) que ens pot aportar una datació acurada del moment constructiu del fòrum.

Fig. 3: Abocador en el subsòl de l’exedra

Fig. 3: Abocador en el subsòl de l’exedra

En les campanyes del 2017 han participat 8 estudiants del Grau d’Arqueologia de la UAB, professionals de l’empresa Arqueòlegs.Cat sota la direcció dels arqueòlegs Jordi Guàrdia i Cèsar Carreras (UAB) dins del projecte Fòrum de Llívia que lidera en Josep Guitart (UAB).

Publicat dins de General | Envia un comentari

Prospecció geofísica amb GPR

El dia 5 maig s’ha realitzat una prospecció geofísica amb georadar (GPR) a l’espai del fòrum romà de Llívia, l’antiga Iulia Libica. Es tracta d’una col·laboració entre la UAB-ICAC i l’empresa Leica-Geosystems. El GPR (georadar Leica DS2000) s’ha fet servir per completar la documentació del jaciment identificant les estructures arqueològiques que encara poden romandre soterrades en els espais públics dels carrers propers i la sagrera de l’església de la Mare de Déu dels Àngels.

Àrea prospectada amb el georadar GPR en relació a la hipòtesi del fòrum

L’objectiu de l’actuació és acabar de delimitar el costat sud i occidental del que seria l’únic fòrum romà del Pirineu, a més de qualsevol edifici o restes del peristil a l’interior. En total s’han realitzat 50 radiogrames a distàncies de 70 cm, cosa que permetrà disposar d’una imatge del subsòl adjacent al fòrum a diferents fondàries. En el moment de la prospecció ja es van detectar en pantalla algunes anomalies, i ara els investigadors avaluen si es podria tractar de construccions de diferents períodes.

Prospecció amb georadar a la sagrera de l’església de Llívia.

Prospecció amb georadar a la sagrera de l’església de Llívia.

La prospecció geofísica s’ha fet en col·laboració amb Leica-Geosystems. Aquesta empresa ha pogut posar en pràctica un dels seus equips (Leica DS2000) amb antenes de 250 a 700 MHZ, que permeten una visió acurada d’anomalies situades a 2,5 metres de profunditat. L’equip es completa amb un GPS incorporat per georreferenciar totes les línies que es van prospectant sobre una imatge de satèl·lit base de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).

Actualment, s’està en fase

Publicat dins de General | Envia un comentari

Vista aèria de les excavacions de l’Octubre del 2016

El darrers dies de la campanya del 2016 vam filmar una sèrie de vídeos amb un petit dron que mostren els canvis que ha sofert el jaciment de les Colomines A amb la descoberta del temple.

Publicat dins de General | Envia un comentari

Confirmada la troballa del temple del Fòrum romà de Llívia

– El conjunt de troballes de les excavacions arqueològiques d’enguany confirmen la monumentalitat d’un edifici singular, que s’ha identificat com el temple que presidia el fòrum.

– S’hi han localitzat també diversos fragments d’escultures de marbre de grans dimensions, probablement pertanyents a divinitats, així com restes d’un paviment de rajoles de pissarra i de marbre i dels revestiments pintats de les parets.

– Les institucions contemplen bastir un projecte que potenciï els valors arqueològics i monumentals d’aquest “fòrum romà dels Pirineus”.

Fragment d'escultura trobada al temple de Iulia Libica

Fragment d’escultura trobada al temple de Iulia Libica

Llívia (Cerdanya, Girona), 28 d’octubre de 2016.– L’Ajuntament de Llívia i l’equip d’arqueòlegs que dirigeix els treballs d’excavació al fòrum romà de Iulia Libica, (Llívia), liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), han presentat avui els resultats obtinguts en la campanya d’enguany, realitzada durant els mesos de setembre i octubre.

La recerca ha confirmat l’existència d’un edifici de grans dimensions situat a l’eix central del fòrum, al seu vessant septentrional, sobre un pòdium que s’elevava dos metres per sobre del nivell d’una gran plaça porticada. Un edifici d’aquestes característiques podem identificar-lo sense gaire dubte com el temple que presidia el fòrum, han explicat els investigadors.

D’acord amb els treballs que van confirmar en anteriors campanyes que la dimensió en amplada del fòrum és de 42,50 metres, aquest any es va programar un nou sondeig situat al mig del carrer, amb el propòsit de comprovar la presència d’un possible recinte sagrat que presidís el conjunt. La hipòtesis de partida era que el temple, seguint el model canònic de la majoria de fòrums romans d’època augustiana i juli- clàudia, podia haver estat ubicat en aquest punt del fòrum.

Planta del fòrum amb l'ubicació del temple

Planta del fòrum amb l’ubicació del temple

Els treballs van permetre trobar aviat la continuació del mur septentrional del fòrum i un mur lateral en forma de L, que semblava delimitar el podi del possible temple. Aquest podi conforma una terrassa, alineada a d’altre murs que ja s’havien trobat en la zona oriental ja excavada.

Paviment i fragments d’estàtues

A l’interior del que seria la cel·la del temple s’ha pogut documentar un paviment d’opus signinum, amb rajoles de pissarra i de marbre incrustades, formant un rectangle davant d’un basament d’obra sobre el qual hi hauria l’estàtua de culte que presidiria la cel·la. A les parets de la cel·la es conserven restes dels revestiments parietals pintats que la decoraven. També ha aparegut un altre basament d’estàtua de granit, dipositat sobre el paviment al costat de la paret.

Interior de la cel·la amb el pedestal de l'estàtua al costat d'un paviment de pissarra i marbre blanc

Interior de la cel·la amb el pedestal de l’estàtua al costat d’un paviment de pissarra i marbre blanc

En l’àrea contigua al podi i l’edifici s’ha trobat un mur posterior d’època tardorromana, que s’adossa a l’estructura del temple, que incloïa en el seu paredat nombrosos fragments de peces de marbre trossejades i reutilitzades com a material de construcció.

Entre aquests fragments, alguns corresponen a estàtues monumentals de mesures quasi al doble de l’escala humana. Són de marbre blanc de gra fi, probablement marbre de Carrara. Destaquen un fragment de rostre en què s’aprecia l’ull i part del cabell, una mà de grans dimensions amb un anell en un dit agafant un objecte quadrat, un gran bust amb la part davantera molt malmesa, però amb els cabells del pentinat posterior ben conservats, de tipus juli-claudi, i un fragment de la part inferior d’una toga o una túnica.

A partir d’aquestes evidències, i segons els arqueòlegs que han dirigit els treballs d’excavació, Jordi Guàrdia i Cèsar Carreras, aquestes escultures podrien correspondre molt probablement a la representació de figures de divinitats o emperadors divinitzats presents originalment a la cel·la del temple. En els propers mesos es procedirà a la neteja, consolidació i estudi d’aquestes peces, a identificar amb seguretat la procedència del marbre utilitzat, i a tractar d’identificar la correspondència iconogràfica dels personatges.

Cap d'escultura amb pentinat juli-claudi

  Cap d’escultura amb pentinat juli-claudi

UAB_ForumdeLlivia7

Dels estudis estratigràfics i de les troballes fetes en les campanyes anteriors es dedueix que el fòrum de Iulia líbica va ser abandonat com a tal en el segle III dC i desmuntat per reaprofitar els materials nobles de la seva arquitectura. Sobre les seves runes, però, en els segles posteriors de la tardoantiguitat hi trobem noves fases constructives que van continuar reutilitzant la sòlida arquitectura original almenys fins al segle VII dC.

L’únic fòrum romà del Pirineu

El fòrum romà descobert a Llívia és l’únic conegut ubicat en una vall pirinenca. Altres ciutats romanes properes en què tenim documentats altres fòrums romans, com Lugdunum Covenarum (Sant-Bertrand de Comenge) i Ruscino (Perpinyà) a la Gal·lia Narbonesa o  Empúries i Labitolosa (La Puebla de Castro, Huesca) a la Hispania Tarraconense, estan totes situades ja al peu del Pirineu.

Sondeig a on es troben les restes del temple romà

Sondeig a on es troben les restes del temple romà

La ciutat de Iulia Libica, situada al bell mig de la Cerdanya, era la capital dels ceretans, poble que, tal com ens diuen les fonts antigues, tenia el privilegi de gaudir del dret llatí, i com a tal probablement ja en època d’August se la va dotar d’un fòrum amb la seva plaça porticada, el seu temple, una cúria, de la qual tenim una possible localització, i potser també d’una basílica, encara per identificar. Aquí residia el poder que regia el poble ceretà ja romanitzat i plenament integrat a l’estructures polítiques, administratives i comercials del mon romà.

Les excavacions al fòrum

Les excavacions en el fòrum romà de Llívia es van iniciar ja fa vint anys amb una sèrie d’excavacions preventives durant les obres de promoció de vivendes, que van deixar al descobert les restes d’aquest jaciment conegut llavors com les Colomines A. En l’actualitat, l’excavació reiniciada el 2013 amb successives campanyes d’excavació, és part d’un projecte de recerca dirigit pel catedràtic de la UAB i investigador de l’ICAC, Josep Guitart, amb la participació de diversos investigadors d’aquests centres i estudiants d’arqueologia de la UAB.

Fragment de bust de la divinitat que segurament presidia el fòrum

Fragment de bust de la divinitat que segurament presidia el fòrum

El desenvolupament d’aquest projecte és possible gracies a la col·laboració de l’Ajuntament de Llívia, la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat i la Diputació de Girona i com a institucions de recerca: l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i la Universitat Autònoma de Barcelona.

Donada la importància i significació de la troballa i l’evident valor cultural i turístic d’aquest complex arquitectònic d’època imperial romana a la Cerdanya, les institucions contemplen bastir un projecte que permeti posar en relleu i aprofitar els valors arqueològics i monumentals d’aquest fòrum romà de Llívia.

Investigadors de contacte:
Josep Guitart
Departament d’Arqueologia UAB –Institut Català d’Arqueologia Clàssica
Tel. 93 581 25 15
Josep.Guitart@uab.cat

Cèsar Carreras Monfort
Departament de Ciències de l’Antiguitat UAB
Tel: 93.581.35.52
Cesar.Carreras@uab.cat

Publicat dins de General | Envia un comentari

Convocatòria de roda de premsa – 28 d’octubre del 2016

Roda de premsa: Novetats en les excavacions al Fòrum romà de Iulia Libica (Llívia)

Us convoquem el proper divendres dia 28 d’octubre a les 12 hores a una roda de premsa a l’Ajuntament de Llívia per presentar les interesants i sorprenents troballes de la campanya d’excavacions d’enguany al fòrum romà de Iulia Libica que ha finalitzat el 21 d’octubre.

En el marc d’aquesta darrera campanya s’ha documentat la presència d’un edifici singular, que ara podem confirmar que es tracta del temple romà que presidia el fòrum. Juntament amb les restes d’estructures, exponent d’una arquitectura excepcional, s’han trobat diversos fragments escultòrics d’un valor arqueològic molt notable.

Ens acompanyaran en la presentació, a més dels arqueòlegs, representants de les institucions que col·laboren amb l’Ajuntament en el projecte: l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Diputació de Girona i la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat-Servei d’Arqueologia.

 

Publicat dins de Premsa | Etiquetat com a | Envia un comentari

Prospecció geofísica – Maig 2016

Per completar la informació sobre la Iulia Libica romana, sempre havíem pensat que calia conèixer millor el turó de Puig Castell, a on es troben les restes del castell d’època moderna. Es tracta d’un espai en el qual s’havia documentat ceràmica ibèrica, romana i medieval; per la qual cosa es creia que es trobaria restes d’hàbitat d’aquests períodes.

Resistivitat Puig-Castell - maig 2016

Resistivitat Puig-Castell – maig 2016

El dia 16 de maig vam fer una primera prospecció geofísica de resistivitat elèctrica amb un Geoscan RM-15D de la plana que es troba davant de l’entrada de l’actual castell d’època moderna. Es tracta de dos quadres de 30×30 metres, amb un petit relleu, que concentrava enderrocs del fossar de l’antiga fortalesa.

El treball de camp el van realitzar la Júlia Miquel, Helena Burgo, Oriol Achón i Cèsar Carreras.

Publicat dins de General | Envia un comentari

Excavacions arqueològiques de Iulia Líbica – Llivia

Aquesta web recull les intervencions arqueològiques dutes a terme a la ciutat romana de Iulia Libica – actual Llívia, en les quals participa l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de 2013, s’està duent un projecte d’investigació a la zona de les Colomines A, a on es localitza un edifici singular, que s’ha identificat amb el possible fòrum de la ciutat.

Les Colomines (Llívia)

Les Colomines (Llívia)

S’està intentant delimitar l’edifici singular en una zona actualment urbanitzada, fent servir nous mètodes (p.e. geofísica, LIDAR) i excavacions puntuals en àrees públiques i privades amb l’objectiu de recuperar, en la mesura del possible, aquest espai.  Les primeres excavacions del jaciment les ha dut a terme l’arqueòleg Jordi Guardia com a part d’una sèrie d’intervencions preventives a la part alta del municipi. Des del 2013, el projecte es completa amb la incorporació de dues institucions de recerca arqueològica com són  l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i la Universitat Autònoma de Barcelona, amb els seus investigadors: Josep Guitart, Oriol Olesti i Cèsar Carreras.

Publicat dins de General | 5s comentaris