Butlletí número 3 – Mirades de Mestres – Maig 2017

Butlletí número 3 – Mirades de mestres – Maig 2017

Índex:

  1. Editorial
  2. Comentaris:
  • Montserrat Anton: Caminades (Esc. El Puig d’Esparraguera)
  • Júlia López Quintana: Els espais (Esc. Collserola de Sant Cugat del Vallés)
  • Helena Forrellad: Tallers de problemes: manipula (Esc. Antoni Botey de Badalona)
  • David Vilalta: Tallers de problemes: manipula (Esc. Antoni Botey de Badalona)
  • Juli Palou: La conversa com a eina d’aprenentatge (Esc. Ntra. Sra. De Montserrat de Rubí)
  • Màrius Martinez: La personalització de l’aprenentatge (Esc. Riera de Ribes de Sant Pere de Ribes)
  • Juan Enciso: Cultivant el desig d’aprendre (Esc. Joan Coromines de Mataró)

1.Editorial

Com cada trimestre aproximadament, us fem arribar el tercer butlletí de Mirades de mestres. En aquest butlletí hi trobareu nous vídeos amb els comentaris de nous professionals. Tots aquests vídeos, com ja sabeu, els podeu trobar a la pàgina web innovar per aprendre http://innovarperaprendre-ice.uab.cat/.

Pensem que aquest format de pàgina web no ajuda a fer comentaris, per tant en la mesura que ens sigui possible intentarem canviar el format de la pàgina cara el curs vinent. Ja us anirem informant dels canvis.

Tal i com vam dir en el darrer butlletí, l’objectiu de la pàgina web innovar per aprendre és que es comenci a crear un debat sobre l’aprenentatge, fomentant que entreu a mirar els vídeos sols o amb altres companys i que us animeu a participar-hi. Us posem un exemple de la Montse Iñiguez, mestra i formadora de l’ICE de la UAB, que ha utilitzat els vídeos de la pàgina web per fer formació a mestres. La Montse utilitzant els vídeos a donant peu a enraonar sobre temes d’aprenentatge en els claustres de les següents escoles: Les Fonts d’Argentona, Jaume Salvatella de Santa Coloma de Gramenet i al centre de Recursos de Formentera. En aquestes formacions s’ha seguit la següent dinàmica: en una primera sessió es comença de manera individual, la formadora  els pregunta a les mestres que pensin en moments en que estan a la classe i han sentit que els seus alumnes (la major part d’ells) estaven aprenent més i millor. Se’ls hi demana també que escriguin que estava passant a la classe, què feien i com ho feien. Un cop contestat això individualment, la formadora els fa agrupar en petit grup i comparteixen les diferents visions. Finalment, les mestres amb la formadora construeixen un llistat d’indicadors que els fan pensar que quan més d’aquests es donen a les aules els alumnes aprenen més i millor, i els permet prendre decisions sobre les seves pràctiques. Després d’aquesta sessió, la formadora tria alguns dels vídeos de la web, els visionen dos cops amb la intenció de que les mestres es fixin i puguin ampliar una mica més la llista que han fet. Creiem que aquesta dinàmica que han utilitzat aquests claustres juntament amb una formadora, us pot servir d’exemple per anar utilitzant aquests vídeos. Us animem a seguir generant debat sobre pràctiques educatives focalitzant el debat sobre l’aprenentatge.

Aquest any, des de l’ICE s’ha tornat a engegar un curs on unes quantes escoles, noves i d’altres que ja ho havien fet l’any passat, elaboren els seus vídeos per enraonar sobre l’aprenentatge. Aquestes escoles reben l’assessorament del Pere Arcas (periodista, realitzador i guionista audiovisual i multimèdia amb més de 30 anys de professió) juntament amb altres professionals membres de la unitat de formació docent de l’ICE de la UAB. Durant tot aquest mes de maig, hem començat a veure vídeos força interessants i creiem que poden fer aflorar moltes preguntes i crear debats pedagògics.

Els vídeos juntament amb els comentaris de persones algunes vinculades a l’escola i d’altres no, però sí amb el en el món de l’educació, són una bona eina perquè en feu l’ús que creieu més adient. Us animem a participar-hi de moment a la pàgina web http://innovarperaprendre-ice.uab.cat/.

Com ja us vam dir en l’anterior butlletí, el dissabte dia 28 d’octubre es farà la segona trobada de Mirades de mestres a Sant Pau. Esperem que us animeu a participar-hi. Serà una trobada interessant en la qual podrem debatre, reflexionar, …  sobre l’aprenentatge entre professionals del món de l’educació a partir dels vídeos que realitzaran les següents escoles:

 Esc. La Sardana (Badia)
Esc. Riera de Ribes (Sant Pere de Ribes)
Esc. Andreu Castells (Sabadell)
Esc. Sant Esteve (Castellar del Vallés)
Esc. Immaculada (Vilassar de d’alt)
Esc. El sol i la lluna (Castellar)
Esc. Tanit (Santa Coloma)
Esc. El viver (Montcada i Reixac)
Esc. Turó de Can Matas (Sant Cugat)
Esc. Els Alocs (Vilassar de mar)
Esc. Collserola (Sant Cugat del Vallés)
Esc. Lola Anglada (Badalona)

Quan ho tinguem més enllestit us farem arribar el programa per mitjà de twitter, facebook o la pàgina web de l’ICE de la UAB.

A banda d’aquest butlletí que rebeu, si aneu entrant a la pàgina web de l’ICE de la UAB i si esteu agregats a Facebook i a Twiter ( innovar per aprendre), cada 15 dies aproximadament, anirem penjant els comentaris. També podreu veure aquests comentaris a sota de cada vídeo de la pàgina web d’innovar per aprendre.

  1. Comentaris sobre alguns vídeos

 Caminades (Esc. El Puig d’Esparraguera)

Montserrat Anton. És llicenciada i doctora en pedagogia, també ha estat mestre durant molts anys. Ha estat professora del Departament d’expressió musical, plàstica i corporal de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB. És una referència en el món de l’educació infantil i en el món de l’educació de la Psicomotricitat, lluitadora pel reconeixement de la importància educativa del 0-3. Col·labora en l’equip ICE de la UAB, Educació Infantil 0-6, i en el grup de recerca el desenvolupament Psicomotor. Va ser directora de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la UAB.

http://innovarperaprendre-ice.uab.cat/videocaminades-2/

El visionat de les imatges que ens aporten aquests infants d’entre 2 i 3 anys, emana sobretot confiança;

  • Confiança dels adults en els infants i les seves possibilitats d’autonomia i regulació en els diferents contextos que es recullen en el vídeo, caminant per la llera del riu; anant ”sols” pel mercat; o manipulant càmeres de fotografiar.
  • Confiança dels infants cap els adults que malgrat “deixar-los fer” hi son i quan cal es fan presents sense imposar-se.

Un altre aspecte que voldria ressaltar és la importància del petit grup :

  • No tot el grup surt a l’hora sinó que el grup és abastable per uns i altres. Permet l’autonomia a l’hora d’establir noves relacions de qualitat, amb els venedors del mercat per exemple.

D’aquest se’n deriva l’aprofitament de les possibilitats que l’entorn  siguin aquestes geogràfiques – ambientals; siguin socials – habituals;

  • L’aprenentatge és significatiu quan pren significat en la vida quotidiana.

…en l’àmbit estrictament curricular, observant les imatges, es detecta com els infants s’inicien en la utilització dels diferents llenguatges  de manera efectiva, manifestant les pròpies possibilitats evolutives respecte a aquests.

Per acabar i sense veure’s s’intueix un treball en equip del professorat que facilita un tipus d’organització d’escola, dels cicle que facilita que l’activitat pugui ser presentada i viscuda de manera molt particularitzada per cada infant.

 

Els espais (Esc. Collserola de Sant Cugat del Vallés)

Júlia López Quintana. Sóc mestra d’educació infantil i primària. Actualment directora de l’escola Abat Marcet de Terrassa. Formo part del grup de treball de Coeducació  de l’ICE de l’UAB  i membre del grup de Metodologia i avaluació de primària de l’ICE de l’UB. Compagino la meva professió de docent amb l’assessorament a les escoles sobre les competències bàsiques, metodologia i avaluació.

http://innovarperaprendre-ice.uab.cat/videoels-espais-escola-collserola-sant-cugat-del-valles/

Títol: Crear espais on tothom pugui desenvolupar el seu desig d’aprendre

El vídeo planteja una  metodologia dins de l’aula i  mostra que aquesta  té com a centre motivar a l’alumnat, interrelacionant diferents espais, propostes i materials. Es visibilitza l’ambient de construcció i com està pensat perquè l’alumnat pugui desenvolupar les seves capacitats creatives, relacionals i socials. Els materials són d’ importància educativa  perquè fan estimular la sensibilitat i la imaginació dels infants. A la vegada  és una manera de poder donar resposta als interessos dels infants i respectar els diferents ritmes d’aprenentatges.

L’organització dels grups naturals i els seus interessos afavoreix la col·laboració i la cooperació entre els infants on es donen relacions d’ajuda entre iguals.

La funció del docent  no es reflecteix en el vídeo, com potser la importància de fer atenció a partir de l’observació i l’escolta del procés i el desenvolupament per cuidar el treball que va fent l’infant. El docent ha de plantejar nous reptes per fer-los qüestionar a partir de l’observació, fer de guia i  donar el suport d’ajuda.

Finalment, el suggeriment és que cal afavorir la conversa per ampliar un llenguatge ric i específic relacionat amb la construcció. Així com també la valoració i el reconeixement dels infants, davant de les respostes que donin a l’experiència vívida, en cada una de les sessions. Això, el que permetrà és que el seu procés d’aprenentatge pugui ser acompanyat davant de les diferents diversitats de necessitats possibles i característiques de cada alumnat.

Agrair a l’equip de docent el compartir aquesta experiència i poder reflexionar que a partir de l’espai i els materials, els infants investiguen, els hi sorgeixen dubtes, fan hipòtesis, busquen diferents formes de solucions i creacions i arriben a conclusions.

 

Tallers de problemes: manipula (Esc. Antoni Botey de Badalona)

 Helena Forrellad, mestra de primària de l’Escola Bellaterra i membre del Seminari La cultura matemàtica de les persones (ICE UAB/FPCEEB-Universitat Ramon Llull).

 

http://innovarperaprendre-ice.uab.cat/videotallers-de-problemes-manipula-antoni-botey-badalona/

 Matemàtiques manipulatives, properes i comprensibles

Crec que darrere de les pràctiques matemàtiques que es mostren en aquest vídeo hi ha la intenció de fer-les més reals, més pròximes i més comprensibles als nens i les nenes. Aquest vídeo em fa intuir que es parteix de la reflexió de les mestres, de que cal canviar una concepció tradicional a les nostres escoles sobre l’aprenentatge de la matemàtica fent-les més pròximes i, alhora, més vinculades al desenvolupament de processos personals de comprensió per part de cada un dels nens i de les nenes.

En el vídeo se’ns mostra un grup d’alumnes fent ús d’uns materials i se’ns va indicant, breument, què estan aprenent mentre fan l’activitat. El títol ens situa en el marc d’una proposta que té com a objectiu la resolució de problemes, però les imatges no ens acaben de respondre a quins són els problemes que es proposen, com s’organitzen les activitats i, sobretot, com es plantegen als nens i les nenes. Sembla que tot giri a partir del contacte amb el propi material, però no acaba de quedar clar el paper que té el mestre en aquests moments.

L’experiència matemàtica personal

En un moment donat, una mestra pregunta: com ho has comptat? Aquesta pregunta em porta a pensar que hi ha un interès per estimular un pensament flexible, creatiu i personal i que es preocupa, també, pel paper imprescindible de la comunicació en l’aprenentatge de la matemàtica. No sé si en altres moments, que no veiem al vídeo, aquesta comunicació es comparteix amb els altres nens i nenes del grup. Aquest fet em semblaria molt rellevant perquè sabem que l’aprenentatge és un fet individual però també social i que la força de la reflexió que s’orienta a partir d’un projecte comú del grup, mou i estimula de manera molt potent la construcció d’un món personal i, alhora compartit, de coneixement.

Una reflexió necessària

Si bé la tria i l’ús de materials que puguin ser motivadors i suggerents pot influir en la implicació i el sentit que els nens i les nenes puguin tenir sobre l’activitat matemàtica. Em sembla que cal fer un pas endavant i anar més enllà en la reflexió sobre quin ha de ser el paper que ha de tenir l’experiència matemàtica no només com a eina al servei de sí mateixa, sinó com una manera de conèixer que ha de formar part dels llenguatges que ens ajuden a les persones a comprendre el món. En aquest sentit, em semblaria important de tenir en compte que la numeració, la mesura, l’espai i la forma…per tractar-se de manera competencial, han de vincular-se a situacions que formin part de la vida real de les persones i que, per tant, la idea de problema ha d’evolucionar i s’ha de situar en un marc de sentit més ampli i profund… que deixi entrar el món a l’escola.

 

Tallers de problemes: manipula (Esc. Antoni Botey de Badalona)

David Vilalta Murillo. Sóc un mestre afortunat que després de més de vint d’anys d’escola em van regalar treballar a l’ICE de la UAB. Aquest fet m’ha permès visitar moltes escoles, conèixer molts mestres, també professors universitaris i pensadors. M’agrada imaginar-me l’aula com un espai ple de vida que transcendeix les parets; com un lloc de convivència on mestres i alumnes reconstrueixen relacions interpersonals, coneixements, formes de pensar i d’actuar, valors, normes de comportament… Imagino l’aula com un lloc on es co-construeix cultura, des d’una gran connexió amb la realitat i el món.

http://innovarperaprendre-ice.uab.cat/videotallers-de-problemes-manipula-antoni-botey-badalona/

L’equip humà de l’escola Antoni Botey del barri de Llefià de Badalona, és dels que s’arremanguen malgrat els reptes que suposa treballar en una escola d’un barri dens, massificat. Un barri d’extraradi que va créixer amb els immigrants de la postguerra. Un barri que s’ha anat transformant a mida que les famílies provinents de la península Ibèrica van essent reemplaçades per altres famílies humils del Magreb, de Paquistan, o d’altres indrets del món.

Parlant amb mestres del “Botey” he escoltat que es troben amb problemes molt greus: motxilles socials, bloqueig emocional, nens que la seva família ho ha passat molt malament… Això no es veu en el vídeo, però cal tenir-ho present. També he escoltat els resultats de la seva reflexió, i del seu compromís: “Als nostres nens els costava molt…. i ara emociona veure l’espavilament que porten per tot

Sou un exemple de la força d’un equip humà quan té clar un propòsit i col·labora fins aconseguir-lo.

En el vídeo hi veig valors educatius de primer ordre. De bon començament ens mostreu com feu que l’alumnat sigui protagonista: la mestra que filma li dona la càmera a una alumna perquè sigui ella l’encarregada d’enregistrar les imatges. Des del meu punt de vista aquest fet és tot un exemple d’apoderament. També vull ressaltar el to i el tacte de la mestra quan (en una situació de càlcul del doble de trenta-cinc) li pregunta a l’alumna: (…) el teu cap com ho ha fet? Proposant-li un exercici metacognitiu.

Penso que fer l’alumne subjecte dels processos d’aprenentatge converteix en complexa la feina de mestre:

  1. quan entre mestre i alumnes s’ha co-construït un sentit sobre els continguts que es tracten.
  2. quan la seqüència didàctica ja no es basa en el discurs bàsicament unidireccional dels mestres sinó que els nens i les nenes han de passar per l’experiència;
  3. quan l’experiència o l’activitat impliquen un procés d’intercanvi d’opinions, de reflexió, de cercar explicacions comunes i també informació de l’exterior;
  4. quan posem a disposició de l’alumnat la utilització de diversitat de llenguatges (dibuix, corporal, construcció d’artefactes,….materials) a més de l’escriptura i l’oralitat per expressar el que tenen dins del cap, i entendres a sí mateix a mida que es fan entendre als altres;
  5. quan observem que segons conversem entre alumnes i mestres podem propiciar canvis en les converses de cadascun dels nostres alumnes, que alhora propicien canvis en les seves maneres de fer, que alhora propicien canvis en la seva participació en la vida del grup i en la seva identitat.

Escoltant el que diuen els alumnes, un s’adona que saben el que estan fent. Per vosaltres la manipulació, la conversa i els materials són elements clau en aquests processos d’aprenentatge; i argumenteu que heu arribat fins aquí perquè vau sentir “la necessitat de trobar una metodologia per treballar les matemàtiques de forma més competencial”. I en feu una valoració positiva perquè heu notat millores en l’alumnat.

Des del meu punt de vista una matemàtica competencial sempre connecta la contextualització amb el saber personal de cada alumne, amb un espai públic de debat i amb “les matemàtiques” en forma de problema, d’investigació o de controvèrsia. Per posar un exemple: uns alumnes de quart havien de construir el carnestoltes per a la rua de l’escola. Per parelles van haver de realitzar un disseny que després seria presentat a la classe i contrastat amb la resta de dissenys. El disseny final que es va dur a terme va resultar un compendi d’aspectes de diversos dissenys presentats. Per fer els disseny has va haver de tenir en compte: els materials que s’utilitzarien, les dimensions de l’objecte, la seva estructura, el cost, etc. Dissenyar és una activitat matemàtica universal que implica continguts com: mesura, numeració, càlcul, geometria, representació, ús d’instruments adients. Haver de  contrastar els dissenys per arribar a un de comú suposa saber explicar les característiques del dissenys i alhora saber acceptar solucions d’altres companys que potser són més adequades.

Tornant a la vostra idea de taller de problemes podríem pensar en situacions de la vida que permetin estructurar un taller. Aquestes situacions permeten definir objectius matemàtics i competencials clars per a cada taller. Per exemple, podem tenir un taller d’arquitectura, de disseny d’objectes, barris, ponts, joguines… en el que l’alumnat s’hagués d’enfrontar al disseny i la construcció. Un taller de cartografia on l’alumnat s’hagi d’afrontar a reptes sobre com realitzar un croquis de l’escola, una maqueta d’un lloc, un mapa per anar a descobrir un tresor amagat, o una guia virtual per visitar llocs destacats del barri o de Badalona. No se si tindria gaire èxit un taller d’auditors, en el que l’alumnat hauria d’auditar consums de l’escola (aigua, electricitat, paper, colors…) i veure la seva utilitat o que descobrissin quina és la lletra que surt més en els noms de l’alumnat de l’escola.

Aquest tipus d’activitats impliquen que l’alumnat s’acostumi i aprengui a utilitzar capacitats cognitives superiors com ara: avaluar, prendre decisions, projectar, anticipar. Calcular el doble de 35, escriure 10 amb reglets, construir rectangles, cubs o piràmides pot permetre comprendre i aplicar conceptes,   ara bé, es queda en la banda baixa de les habilitats cognitives.

Crec que aquest és el repte més gran que tenim a l’escola del nostre país. Encara ens domina la forma en la que vam aprendre les matemàtiques. Potser unes preguntes serien: les matemàtiques que ensenyem i la forma com les ensenyem ens ajuda als mestres i als alumnes a veure matemàtiques allà on abans no les vèiem? Ens ajuda a connectar les matemàtiques amb altres àrees del coneixement? Ens ajuda també a connectar els continguts matemàtics entre ells?  Fent matemàtiques utilitzem la imaginació i la intuïció? Aprenen a pensar amb llibertat sense por a equivocar-nos? Aprenem que els problemes i els càlculs també es poden resoldre de diverses maneres? Aprenem a perseverar i a ser resilients?

Adjunto uns enllaços on podeu trobar exemples de treballs de classe de diversos nivells i reflexions de mestres vinculats a l’equip “La Cultura Matemàtica de les Persones”

Escola pública d’Antzuola, Clicant aquí podreu veure un exemple .

http://documentsice.uab.cat/publicacions/materialsdigitals/el-sentit-de-conviure-aprenent.pdf

Conec l’esforç que esteu fent com a escola. Esforç que diu molt i bé de vosaltres. I espero que el meu comentari serveixi per ajudar-vos a perseverar en l’esforç que feu dia a dia, perquè els vostres alumnes tinguin una educació d’alta qualitat.

 

La conversa com a eina d’aprenentatge (Esc. Ntra. Sra. De Montserrat de Rubí)

Juli Palou Sangrà, actualment professor de la Universitat de Barcelona. Coordinador del grup de llengua de Primària de l’ICE de la UAB i membre del grup de recerca consolidat GREAL-PLURAL. Col·laborador habitual del diari Ara, a l’apartat Criatures.

http://innovarperaprendre-ice.uab.cat/videola-conversa-com-a-eina-daprenentatge-escola-nostre-senyora-de-montserrat-rubi/

Parlem de la conversa i potser el primer que ens caldria fer és concretar de quin tipus de conversa parlem. Recordem que Bajtin va apuntar la qüestió dels gèneres discursius, tot distingint entre gèneres discursius primaris (simples) i secundaris (complexos). Els enunciats que configuren una conversa informal serien un exemple del primer cas, mentre que una lliçó, una conferència o l’escriptura d’una novel·la, serien exemples clars de gèneres secundaris. Distingir-los és important, perquè la manera com podem analitzar uns i altres és substancialment diferent, ja que un gènere secundari acostuma a estar més estandarditzat i, en conseqüència, l’estil individual s’hi imprimeix de manera diferent a com ho faria en un de primari. Fixem-nos en aquesta resposta d’una alumna:

Alumna: pintaven les parets perquè no sabien escriure.

En el context d’aula, allò que se li demana a aquesta alumna és que aporti una raó que permeti explicar per quin motiu pintaven la pintura de les parets. Ella així ho fa. Amb la conjunció perquè introdueix una causa que és pertinent. En una aula sempre entren en joc els sabers dels alumnes i els sabers consolidats. El millor pont per passar d’uns a altres és la conversa, però no qualsevol conversa, sinó una que estigui ben orientada cap a la construcció de nous punts de vista.

Fetes aquestes consideracions inicials, i després d’observar la situació d’aula que es presenta, podem afirmar que ens trobem davant una conversa no informal, pròpia d’un gènere secundari. Aquesta conversa es produeix en diverses sessions i en diversos marcs d’interacció. Aquesta seria la primera consideració a fer: les situacions comunicatives són diverses i en totes elles els alumnes ocupen un rol comunicatiu alt. Fixem-nos, per exemple, en aquest intercanvi:

Alumna: Crec que aixafaven la fruita i feien pintura.

Docent: I com ho sabem? Com ho podem comprovar ara?

L’alumna inicia la seva intervenció amb un “crec que” que indica com se situa en relació a allò que manifesta. El docent no resolt el dubte, sinó que respon amb una pregunta que no connecta amb el saber concret que es troba en joc, sinó amb la manera d’accedir al saber.

L’intercanvi que acabem de comentar va molt més enllà de la típica seqüència tripartida (pregunta del docent-resposta de l’alumne-avaluació per part del docent) perquè la incertesa de l’alumna rep per resposta una pregunta orientada a la manera de resoldre el dubte. Per tant, ens trobem davant d’una situació on prenen la mateixa importància la gestió del tema i la gestió de l’activitat. Si el docent hagués avaluat la resposta i hagués resolt el dubte plantejat, el rol de l’alumna seria baix. Però no és el cas, perquè el docent requereix l’alumna per tal que sigui ella mateixa qui pensi com pot resoldre la qüestió.

L’interès per situar l’alumne en un rol comunicatiu alt el detectem també gràcies a la diversitat de contextos interactius que es creen a l’aula. Els alumnes es troben en les situacions següents: intercanvi individual amb el docent, intercanvi amb el gran grup amb participació del docent, intercanvi en petit grup i exposicions personals davant del grup. La mobilització de contextos interactius facilita la distribució de rols. En aquest cas els alumnes han d’escoltar els altres, debatre amb els altres i exposar davant dels altres.

Les diferents situacions comunicatives que podem observar tenen relació amb les fases de l’aprenentatge definides per Astolfi, és a dir: exploració, introducció contingut, estructuració i aplicació. Pel que fa a la fase d’exploració, seria interessant conèixer de quina manera s’ha arribat a formular la pregunta inicial, ja que l’interrogant que podem llegir (“Què entenem per prehistòria?”) és més propi del llenguatge del docent o d’un llibre de text que no de les inquietuds que puguin tenir els alumnes en relació al tema.

Destaca en el vídeo que observem la manera com els alumnes parlen sobre els continguts. Discuteixen i fan. Fan i discuteixen. La paraula regula l’acció i l’acció orienta la paraula. Ara bé, sobretot en el context escolar, hi ha uns instruments que actuen com a mediadors. Ens referim als materials, és a dir a les pàgines que consulten a través d’internet, als llibres que utilitzen, als informadors externs, etc. Sempre és important tenir en compte la quantitat i la qualitat d’aquests mediadors, així com el moment estratègic en què entren en joc. Seria interessant conèixer quins han estat en aquest cas els mediadors i la manera com s’han introduït.

A la fase d’estructuració correspon la construcció de l’anomenada xarxa de relacions. Pot semblar un moment una mica caòtic, però precisament per això es converteix en un moment decisiu en el procés de construir de manera conjunta el coneixement. És a través de l’ús de la paraula que acaben per posar odre en l’aparent caos.

En aquesta fase d’estructuració, sempre s’ha d’acceptar que no es pot abordar tot. En el cas que ens ocupa, hem de tenir en compte que es demana als alumnes que es moguin en unes dimensions temporals molt difícils de representar-se. Una bona mostra d’això és la gestualitat de l’alumne que situa l‘homo sapiens “uns 200.000 mil anys abans de Crist”.

No posem en dubte que un centre educatiu és un espai idoni per construir de manera conjunta els sabers. Ara bé, és imprescindible analitzar també de quina manera cada alumne interioritza allò que es construeix de manera compartida. La veu en off del vídeo i les imatges de l’activitat que fan els alumnes es donen pistes sobre com dur a terme l’apropiació individual del saber.

La veu en off proposa posar en dubte el saber compartit; mentre, veiem com els alumnes parlen sobre allò que han après i que ho exposen davant dels altres. En resum, es tracta de deixar espais per parlar cap enfora i de deixar espais per parlar cap endins. Si un alumne té la necessitat de fer una exposició en públic abans ha de reflexionar sobre què dirà i com, és a dir sobre el contingut temàtic i la manera de fer-lo entenedor per als altres. Així, els processos introspectius es troben amb els extrospectius. Recordem la sentència de Vigotski: “Si vols aprendre alguna cosa, ensenya-li a algú”; és a dir que per fer una bona exposició cap enfora és imprescindible que abans l’alumne hagi situat de manera apropiada els nous coneixements a l’interior de la seva ment.

Finalment, hem de fer notar que en cada una de les situacions observades es posen en joc unes habilitats lingüístiques concretes (capacitat d’argumentar, de dialogar, d’exposar, etc.) i unes habilitats cognitives (estructurar, relacionar, formular hipòtesis, etc.). Es tracta d’habilitats lingüístiques i cognitives que podem considerar de nivell superior i que es mobilitzen perquè l’activitat compleix els requisits següents:

  • Es proposa una tasca que requereix cooperació.
  • Els alumnes no només reaccionen a la demanda del docent, sinó que disposen d’espais per desplegar les seves iniciatives.
  • Existeix la possibilitat d’aportar arguments, dubtes, explicacions, etc.

En conclusió, podem afirmar que les imatges i les explicacions del vídeo no situen el focus ni en les capacitats en abstracte de l’alumne, ni en la manera d’ensenyar, sinó en el desplegament de la mateixa activitat. Es tracta de partir de reptes cognitius importants que comportin seqüències llargues d’aprenentatge; en aquestes seqüències els alumnes han de tenir l’oportunitat d’ocupar rols diferents i rellevants.

Per això és important tractar sobre la importància de la interacció, entesa com un diàleg que el subjecte fa amb tres interlocutors: un interlocutor són els altres, és a dir els altres subjectes que comparteixen els reptes que comporta la resolució de l’activitat; un altre interlocutor és el saber que hem anomenat consolidat, ens referim al saber que trobem als llibres, a internet o en altres persones; i, finalment, el mateix subjecte, el qual ha de ser capaç de desdoblar-se i de reflexionar sobre quina és la nova percepció que té de les coses després d’haver fet un itinerari concret en el seu procés d’aprenentatge.

Són aquests tres processos interactius els que fan possible la darrera de les fases que hem esmentar, la d’aplicació. Hi ha una expressió que sintetitza la idea que estem apuntant. La utilitzen en dues ocasions els alumnes que hem observat. L’expressió és:

“També podem…”

Un bon inici per a un nou aprenentatge.

 

La personalització de l’aprenentatge (Esc. Riera de Ribes de Sant Pere de Ribes)

Màrius Martínez, és Doctor en Ciències de l’educació, professor titular d’Orientació professional, professor a les titulacions de Pedagogia i Educació Social de la Universitat Autònoma de Barcelona i al Màster interuniversitari de Formació de Persones Adultes. Actualment és vicerector de Relacions Internacionals de la UAB.

http://innovarperaprendre-ice.uab.cat/videola-personalitzacio-de-laprenentatge-xarxa-ditineraris-cognitius-personals-escola-la-riera-de-ribes/

És difícil fer-se a la idea a partir d’un únic document audiovisual de la riquesa, complexitat i qualitat dels plantejaments pedagògics de l’escola Riera de Ribes. La seva proposta parteix, molt encertadament de situar l’interès de l’alumne al centre del procés d’ensenyament i aprenentatge. La idea de donar veu i més protagonisme a l’aprenent – l’alumne – permet copsar la diversitat en els estils d’aprenentatge i també donar respostes igualment diversificades.

Els grups heterogenis són per definició diversos en moltes de les variables que podem considerar en el context d’una escola del segle XXI. Per això és oportú i alhora constitueix un desafiament plantejar-se com donar una resposta pedagògicament coherent, estructurada i contrastada a aquesta situació.

El vídeo permet copsar moments d’aprenentatge diversos en els que es poden veure grups d’alumnes en contextos molt diversos. L’observació, l’expressió, el diàleg, la participació, en suma, el protagonisme de l’alumne es fa palès en una part de les imatges, com també la utilització de recursos diversos i la participació de diversos agents.

L’edició del vídeo potser dóna massa protagonisme a la música i a situacions de gran grup o imatges, que si no s’han viscut costen d’interpretar i no permeten acabar de copsar i ni fer justícia a la riquesa dels plantejaments esmentats. És, però, un punt de partida per a explicar petits i grans innovacions que formen part de la vida quotidiana del centre. Són  fruit del treball continuat i entusiasta de mestres, alumnat i altres actors que també configuren oportunitats per a que cadascú aprengui més i millor, d’acord amb les seves característiques.

Cultivant el desig d’aprendre (Esc. Joan Coromines de Mataró)

Em dic Juan Sánchez-Enciso i vaig ser professor de llengua i literatura a l’educació secundària durant trenta sis anys apassionants i apassionats. He escrit articles en revistes pedagògiques, materials per a l’aula i assajos sobre temes educatius. Actualment continuo en tasques de formació del professorat i assessorament de centres.

http://innovarperaprendre-ice.uab.cat/videoun-claustre-que-apren-a-reflexionar-escola-joan-coromines-mataro/

La pantalla en negre s’obre al grog lluminós de la sorra i de seguida al moviment, als colors, a la vida. Participes durant uns minuts d’una mena de saturació vital que des del primer moment uneix aprenentatge i plaer, implicació i benestar, implicació en el benestar, desig d’aprendre.

La interacció entre els nens i les nenes no pot resultar més real ( és tan difícil fingir la motivació!) Les cares expressen totes les emocions lligades al descobriment, a la curiositat, a l’exploració no fingida i academicista del món, i demostren que aprendre i viure són realitats complementàries.

Recordes la “bastida” de Bruner quan veus als i a les mestres fent preguntes que obren mons, o acompanyant les nens i les nenes en la sorpresa, la interrogació, el procés reflexiu que provoca la realització de la tasca.

El llarg, complex i riquíssim procés cap a l’autonomia!

Destaca molt en el vídeo el moviment, aquesta potent idea d’aprendre amb tot el cos. També la plasticitat de l’espai (la taula compartida, l’hort, el viatge en bicicleta, el dintre i el fora) i la diversitat de tasques. És potent  la sensació de relativa autonomia en l’aprenentatge dels nens i de les nenes, amb uns i unes mestres que són i no hi són, encara que sempre hi siguin. Mestres que parlen a la canalla amb naturalitat, respecte i carinyo, com a persones petites sense recorre a les veuetes artificials i infantilitzadores que fan als nenes i les nenes depenents de les figures adultes.

El contrapunt amb els mestres és interessant: els nens i les nenes treballen junts i els i les profes treballen junts: es fan preguntes i “interpensen”, com diria el mestre Neil Mercer. La narració, el que presenciem, ens convenç de manera hàbil de què no hi ha interacció, conversa coral per aprendre entre l’alumnat si el professorat en el seu conjunt no aprèn de la mateixa manera i no ho fa amb el mateix “desig” que després vol encomanar. Impossible el treball cooperatiu, gairebé caricatura, quan els agents que el preconitzen i endeguen es parapeten en l’individualisme i l’autosuficiència.

Només he trobat a faltar una major concreció en el sentit i el valor de les activitats concretes: què es fa exactament, perquè es fa, què es persegueix. Evidentment no parlo de llargues disquisicions tècniques amb la nomenclatura pedagògica malauradament encara a l’ús que mataria tot aquest desbordament de vida i aprenentatge en la vida que suggereixen les imatges; em refereixo a alguna indicació menys genèrica  que ens permeti situar les activitats en el projecte curricular del centre i el procés d’ensenyament i aprenentatge.

Després de visionar i deixar-me portar per les imatges em quedo amb unes ganes reals i sinceres de visitar l’escola Joan Coromines.

Us felicito, companys i companyes!

Recomano tres lectures per a compartir i debatre pel claustre de mestres. Els dos primers orienten força sobre el tipus de discurs a l’aula que contribueix a crear coneixement en la interacció, el segon és un clàssic sobre pràctica pedagògica i currículum.

  1. Barnes: De la comunicación al currículum, Madrid, Visor, 1994.
  2. Mercer: La construcción guiada del conocimiento, Barcelona, Paidós, 1997.
  3. Gimeno Sacristán: El currículum: una reflexión sobre la pràctica, Morata, Madrid, 1991.

 

 

Us demanem, ja que estem fent canvis a la web, que si us voleu subscriure a Mirades de mestres envieu un correu a : maria.balsach@uab.cat

 

Publicat dins de General | Envia un comentari

Butlletí número 2 – Mirades de mestres – Març 2017

Índex:

  1. Editorial
  2. Comentaris:
  • Irene de Puig: Trobades pedagògiques (Esc. El sol i la lluna de Castellar del Vallés)
  • Fernando Hernández: Neurotransmi … què? (Esc. Joan Maragall de Rubí)
  • Joan Manuel del Pozo: Què li passa al Maykel? (Esc. Bellaterra)
  • Xavier Àvila: Matemàtiques manipulatives (Esc. Els Aigüerols de Santa Perpètua de Mogoda)
  • Dimas Fàbregas: Un moment i molts llenguatges (Esc. Els Alocs de Vilassar de mar).
  • Jordi Pàmies: Un claustre que aprèn a reflexionar (Esc. Joan Coromines de Mataró)

1.Editorial

Us fem arribar el segon butlletí de Mirades de mestres amb els comentaris de nous professionals sobre uns altres vídeos de la pàgina web innovar per aprendre (http://innovarperaprendre-ice.uab.cat/ ). Com ja us vàrem comentar en el primer butlletí, l’objectiu de la pàgina web innovar per aprendre és que es comenci a crear un debat, fomentant que entreu a mirar els vídeos sols o amb altres companys. Seria interessant que si heu vist algun d’aquests vídeos en el sí del claustre i s’ha generat un debat, podríeu escriure comentaris sobre com heu fet la dinàmica, quin debat us ha generat, dubtes, idees, propostes, …, sempre comentant els vídeos amb cura però amb mirada crítica per tal que anem avançant i generant cultura professional. En aquest sentit us podem posar un exemple de l’escola Sant Esteve de Castellar del Vallès. Un grup de mestres d’aquesta escola van participar en la trobada “Mirades de mestres” que es va fer l’octubre passat. A partir de les dinàmiques que van viure amb els vídeos presentats en aquesta trobada, van fer un claustre. La seva dinàmica va ser la següent: van visionar tres vídeos, els que a ells més els hi interessava, de la pàgina web d’innovar per aprendre. A partir d’aquí van donar un full similar el que es va donar a la trobada, on hi posava preguntes com: anota el que has vist del vídeo a nivell individual, i després ho van compartir a nivell de grup. La seva experiència fent aquesta dinàmica amb els vídeos de la pàgina web innovar per aprendre va ser molt rica i la valoració que en fan com a centre va ser molt bona i  que beneficiava a tot el claustre. Els va ajudar a debatre i a reflexionar sobre que estaven fent com escola, i com enforcar-ho a partir d’ara. El claustre en aquell moment es van centrar en la documentació. El fet que aquesta escola hagi compartit la seva experiència, creiem que és molt enriquidor i pot ajudar a altres escoles a generar dinàmiques similars. Us animem a que genereu aquest tipus de dinàmiques en els claustres a través dels visionats dels vídeos sobre les pràctiques educatives. Seria molt interessant, sí heu fet alguna dinàmica a partir dels vídeos com aquesta escola, que ens enviéssiu algun comentari de la vostra experiència, del que s’ha parlat, de la dinàmica que s’ha generat, …, per tal de seguir generant debat sobre pràctiques educatives focalitzant el debat sobre l’aprenentatge exercint un pensament crític i alhora curós.

A banda d’aquest butlletí que rebeu, si aneu entrant a la pàgina web de l’ICE de la UAB i si esteu agregats a Facebook i a Twiter ( innovar per aprendre), cada 15 dies aproximadament s’aniran penjant el comentaris. A sota de cada vídeo de la pàgina web d’innovar per aprendre, per tal de facilitar aquesta participació en el debat, també us anirem penjant els comentaris i així ho podeu fer els vostres comentaris (opinions, idees, propostes, preguntes, …) a sota del vídeo.

Estem començant a preparar una altre trobada de Mirades de mestres el dia 21 d’octubre. Si t’animes et pots reservar aquest dia, serà una trobada interessant en la qual podrem debatre, reflexionar sobre l’aprenentatge entre professionals de l’educació. Això serà possible gràcies a uns quants vídeos realitzats per diverses escoles que s’han apuntat al curs “Mirades de mestres: assessorament en l’edició de vídeos” amb el Pere Arcas amb col·laboració de l’ICE de la UAB . Una  trobada similar aquesta, ja es va realitzar al mes d’octubre de l’any passat i la valoració que se’n va fer va ser molt positiva. Quan tinguem més informació ja us ho farem saber.

  1. Comentaris sobre alguns vídeos

 Trobada pedagògica (Esc. El sol i la lluna de Castellar del Vallés)

irene-de-puig

Em dic Irene de Puig, soc feliçment jubilada i, per tant, carregada de feina. Durant una colla d’anys directora del GRUPIREF que impulsa el projecte Filosofia 3/18 i actualment em dedico a revisar materials, escriure articles i a participar en diferents fòrums, sempre que les meves prioritàries activitats d’oci m’ho permeten.

Trobades pedagògiques – Escola El sol i la lluna (Castellar del Vallès)

Títol: Conèixer el projecte d’escola: un dret i un deure

En conjunt el material que proposeu de visionar em sembla positiu, però com a “document” diu poc. No em queden clares les finalitats de les activitats: les mares deixant caure  formes helicoïdals o quan estan reunits en grups no se sap què fan. L’activitat d’escriure que els proposa una mestra (?) no se sap com segueix i com acaba.

  • Aspectes que no he vist en el vídeo (i potser hi eren)

-Els cartells de l’inici passen ràpids i no he acabat de comprendre si és una activitat que es fa anualment i si només ha estat recollida a la cinquena edició

– Durada les sessions (és important per poder definir els continguts)

-Si hi participen activament pares, mares i nens. (He vist nens però no he sabut què hi feien)

A remarcar en positiu:

– Comparteixo l’opinió de la mare que diu que és un espai ric. Sempre que l’escola ajudi a fer comunitat és un avenç

– L’actitud participativa de les persones que filmades.

Comentari

A l’inici potser m’hi caldria una breu introducció per situar l’espai, el temps i l’objectiu de l’activitat, que es diu més endavant.

El cartell “Els pares tenen el dret de Conèixer el projecte d’escola”. Jo no ho posaria com un dret, sinó com un  deure, si volen exercir de pares. Dit així  sembla un problema de l’escola i que algú els hi degui – el que suposaria un dret, sinó que com a pares s’hi han d’implicar i això és un deure.

Preguntes

-Les sessions estan preparades per Mestres, pares i nens?. Potser seria interessant saber quines són les desiderates de cada col·lectiu.

-Les trobades serveixen per esmorteir “el xoc entre el que havien viscut a l’escola els pares i l’actual manera de funcionar”. Ho veig bé, però em pregunto, si una vegada constatada la diferència, en algun moment s’explicita què poden fer els pares per l’escola i l’escola pels pares. És a dir, si al final de la jornada es posen “deures” els un s als altres.

 

 

Allò que m’ha fet pensar el  vídeo Neuro transmi … què?  (Esc. Joan Maragall de Rubí)

Fernando Hernández Hernández és professor de la Unitat de Pedagogies Culturals, foto-fernando-hernandezde la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Des de fa temps participa en projectes educatius que cerquen que totes les persones trobin el seu lloc per aprendre. El curs 1979-80 va exercir la docència a Anglaterra, on va prendre contacte amb el concepte i la pràctica del “currículum integrat”. Als anys noranta, juntament amb Montse Ventura, va escriure una proposta per organitzar el currículum escolar per mitjà dels projectes (La organización del currículum por proyectos de trabajo, 1992; 12ª edició, 2006). Aquest llibre mostra el procés d’una escola que es va fer-se   la pregunta:  “estem ensenyant als nostres alumnes a globalitzar?” ha participat en nombroses activitats formatives. Actualment, segueix aprenent a les seves classes a la universitat, a la recerca que fa al grup Esbrina, i formant part del grup La Perspectiva Educativa del Projectes de Treball vinculat a  l’ICE de la UB.

Neurotransmi … Què? – Escola Joan Maragall (Rubí)

Implicar als estudiants en el procés d’aprendre és un dels desafiaments de qualsevol proposta formativa. Implicar vol dir explorar, descobrir, compartir, sentir-se desafiat, sortir de l’escola, escoltar altres veus, cercar nous referents, indagar,… De diferents maneres aquestes actituds es poden apreciar en la vida que traspua el vídeo que heu presentat.

El projecte vincula l’experiència sobre la seva avia que porta una de les estudiants a l’aula, amb la comprensió de com les connexions neuronals poden estar a l’origen de la situació descrita. El fet de voler-ho relacionar i de generar recursos per col·laborar amb una institució en l’estimulació d’un grup de gent gran, mostra un recorregut que té el valor d’aportar coneixement amb implicació social. Per tot això, felicitats a les mestres i al grup de joves investigadores solidaris.

Hi ha un parell de suggeriments que us poden  ajudar a que aquesta xarxa de relacions s’expandeixi. El primer, té a veure en connectar l’experiència que aporta la noia amb altres experiències de familiars del grup. No sé si això s’ha fet, però ajuda a transformar allò individual en col·lectiu. El segon,  té a veure en tractar de cercar altres respostes sobre l’origen dels símptomes que mostra l’avia, aquests s’han tractar d’explicar des de la basant biològica. Actualment, hi ha línies de recerca que mostren que el dèficit en les connexions neuronals té relació també amb el tipus de vida que porten les persones. Podeu trobar un article que parla sobre aquesta perspectiva a http://time.com/tag/alzheimers/  i una altre a http://time.com/4682031/how-to-prevent-dementia/

Finalment, sabem que els joves aprenen millor quan projecten el que aprenen en una acció col·lectiva –com ha estat aquest cas. Aquest fet també permet reconstruir el procés, no del que han fet, com es mostra al vídeo, sinó del que els ha fet pensar en relació amb el que ara sabem i  abans no sabien.

Us desitjo que continueu obrint les portes del centre perquè arriba la vida de fóra.

 

 

Què li passa al Maykel? (Esc. Bellaterra)

joandelpozo

Joan Manuel del Pozo és actualment síndic i professor de Filosofia de la UdG. És membre i ha estat director de l’ “Observatori d’Ètica Aplicada a l’acció social, psicoeducativa i sociosanitària”. Com a polític, ha estat diputat, regidor i conseller d’Educació i Universitats.

Què li passa al Maykel? L’acollida de tots per aprendre junts – Escola Bellaterra (Cerdanyola del Vallès)

L’interès del vídeo: la identificació d’un límit important en l’acció educativa, en l’aprenentatge, com és ara algun grau de sordesa en força infants. Aquesta és menys visible que altres limitacions i per això té més risc de no ser identificada. Alhora, la psicologia de l’infant sord el sol portar a la inhibició, la passivitat, la desconfiança. En aquest sentit, és encertat el títol del vídeo -la pregunta “Què li passa…”- perquè expressa aquesta estranyesa per una actitud que resulta inexplicable a primer cop d’ull.

Valors educatius: el discurs de l’obertura escolar i la diversitat com a marc pedagògic; la voluntat de comprendre i d’aprendre junts, per a la qual cosa la comunicació de tots i en totes direccions és indispensable; la cerca d’ajuda en altres infants més grans, que té el doble valor del reconeixement de l’experiència, d’una banda, però de l’altra de mantenir-se en el propi món infantil; el reconeixement de la ‘tristesa’ de no poder sentir prou bé la música; la mostra de regles bàsiques en la comunicació amb sords, com ara parlar-los de cara.

Millores possibles: si fos possible, caldria corregir algun dèficit de gravació que impedeix, justament, sentir bé les primeres veus -especialment la del nen quan contesta la mestra- i un combinat de limitacions de guió-muntatge que no facilita una entrada ràpida i clara en la qüestió plantejada. Són, però, dèficits més tècnics que educatius, que fan perdre eficàcia comunicativa al vídeo.

 

 

Matemàtiques manipulatives (Esc. Els aigüerols de Santa Perpètua)

 Xavier Àvila i Morera. Sóc mestre, psicopedagog i doctor en educació. Vaig fer de xavieravila2mestre a l’escola Projecte, de Barcelona, durant deu anys i des d’aleshores faig de professor de didàctica de les matemàtiques i d’usos educatius de les TAC (tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement) als graus d’educació de Blanquerna-URL. Sóc membre dels grups de recerca “La cultura matemàtica de les persones”, de l’ICE-UAB i Blanquerna, i Pedagogia, Societat i Innovació amb el suport de les TIC, de Blanquerna-URL. Gairebé sempre he compaginat la feina docent i de recerca amb l’assessorament a les escoles en el seus processos d’innovació educativa tant en relació amb els usos didàctics de les TIC i les TAC com, actualment, en relació amb la implementació de l’aprenentatge per projectes competencials.

Matemàtiques manipulatives – Escola Els Aigüerols (Sta. Perpètua de la Moguda)

En aquest vídeo, que els autors han titulat “matemàtiques manipulatives”, es fa evident la intenció docent d’apropar els nens a les matemàtiques des de la comprensió. Es fa presentant quatre activitats que permeten il·lustrar com l’ús de materials manipulatius facilita que els nens i nenes vagin trobant el sentit a conceptes abstractes com són la numeració, la mesura o els algorismes de càlcul.

Vegem com cadascun dels exemples ofereix arguments d’anàlisi prou interessants:

El primer exemple se centra en l’aprenentatge de la seqüència numèrica proposant d’ordenar uns “pals de polo”, prèviament etiquetats cadascun amb un nombre, tot clavant-los sobre una línia de plastilina. És interessant adonar-se com amb aquest material s’introdueix, de forma implícita, el concepte de recta numèrica que més endavant permetrà als nens entendre aspectes més complexos com el fet que entre un nombre i el següent hi haurà altres nombres. En el vídeo no es veuen les activitats prèvies però cal suposar que aquesta activitat té sentit un cop els nens han consolidat el valor quantitatiu dels nombres, que està en l’arrel de l’ordenació de la seqüencia numèrica. També ens sembla oportú fer notar que hi ha determinats materials didàctics (reglets Cuisenaire, reglets de M. Antònia Canals, etc.) en els que s’utilitzen els colors i les mides com a referències de la quantitat i en el cas que s’hagués treballat amb aquesta materials es podrien utilitzar aquests colors d’acord amb l’ús dels símbols numèrics en els pals de polo.

En el segon exemple es treballa la numeració des del punt de vista de la quantitat. La mestra diu un nombre i els nens han de posar aquella quantitat de “xapes” dins del seu vaset de cartró. Després, quan la mestra els ho indica, aboquen el contingut del vas i comproven si la quantitat de “xapes” que han introduït es correspon amb el nombre que havia indicat la mestra. Per bé que en el vídeo només es veu com ho fan amb el nombre ú, podem imaginar-nos com amb el cinc, per exemple, cada nen comptarà fins diverses vegades fins a cinc. Comptarà cinc xapes per posar les dins el vas; les tornarà a comptar quan les aboqui seguint les instruccions de la mestra i, segurament, també comptarà les dels nens del costat per comprovar si tenen les mateixes que ell. Anant una mica més enllà del que veiem en el vídeo trobem que aquest material serà molt útil per treballar el concepte de suma. Quan es posin les diverses quantitats de xapes a sumar dins el vas i es comprovi la quantitat que resulta en abocar-les sobre la taula.

El fet d’haver triat d’enregistrar l’ús del material amb el nombre ú ens ha fet reflexionar sobre el paper que de vegades adoptem els mestres quan ens lliguem més per un cert currículum establert que pel sentit comú i ens trobem explicant el nombre ú quan aquests nens i nenes en el seu dia a dia viuen experiències amb els nombres molt més complexes i amb molt més de sentit.

La tercera activitat ens mostra un grup de nens pesant algunes pedres i també mesurant-ne alguna longitud. Pel que fa a la mesura del pes s’il·lustra amb dos tipus de balances i això ens permet apuntar dos aspectes interessants del procés de mesurar. Amb la balança de dos platets es mostra la mesura com a comparació de la quantitat de magnitud de dos objectes diferents (una pedra pesa més que l’altre, o dues pedres d’aquestes pesen tant com aquella…) mentre que amb la balança digital es presenta el concepte de mesura com a assignació d’un nombre a la quantitat de magnitud d’un objecte. Més endavant serà interessant ajudar-los a veure com podem utilitzar la balança de platets per assignar també una quantitat utilitzant les peses amb la graduació corresponent.

En relació amb la realització del vídeo, ens ha cridat l’atenció que la medició de la longitud d’una pedra s’ha il·lustrat amb unes imatges poc rigoroses, un nen simplement apropa el regle a la pedra i diu que “fa quatre centímetres”, que no s’ajusten gaire al que es veu. A banda d’això, em sembla interessant fer notar la diferència que hi hauria entre la pregunta “quina mida fa la pedra?” i acceptar la resposta tòpica de la llargària màxima a preguntar “quines mides fa la pedra?” per provocar la reflexió sobre la complexitat de la realitat que ens orienta fer un aprenentatge més competencial.

I, finalment, es mostra l’ús de materials manipulatius per comprendre el funcionament dels algorismes de càlcul. Concretament, s’utilitza un sistema de representació dels nombres associant el valor posicional de les xifres segons diferents colors i es mostra la divisió d’un nombre de quatre xifres entre cinc com a repartiment equitatiu. Amb aquest material es fa molt comprensible la conversió d’una unitat d’ordre superior en deu unitats de l’ordre immediatament inferior, per exemple, convertir una centena en deu desenes. Val a dir que l’ús d’aquest material prèviament a la presentació dels algorismes de càlcul certament pot ajudar a comprendre i a donar sentit a la mecànica dels algorismes de les operacions, que sense aquest nivell de comprensió acaben sent una font d’errors molt difícils de detectar.

Havent destacat els aspectes que m’han semblat més rellevants del que es pot veure en el vídeo, també vull compartir la impressió que m’ha causat llegir a l’inici el text “Qui diu que les mates són avorrides?” Reconec que aquesta impressió deu ser reflex d’una certa deformació professional meva, però darrera d’aquesta pregunta hi he vist el tòpic social d’aversió a les matemàtiques que és tan difícil d’erradicar i m’ha fet pensar en la responsabilitat que tenim els mestres en el seu reforçament segurament de forma involuntària.

 

 

Un moment i molts llenguatges (Esc. Els alocs de Vilassar de Mar)

foto_dimas

Sóc en Dimas Fàbregas, mestre especialista en visual i plàstica i actualment director de l’Escola La Immaculada de Vilassar de Dalt. Participo en la formació de mestres des de l’ICE de la UAB, l’equip d’Aliances Magnet de la Fundació Jaume Bofill i col·laborant amb Rosa Sensat i els serveis educatius del Museu Picasso de Barcelona i el MACBA.

Un moment i molts llenguatges – Escola Els alocs (Vilassar de mar)

Per començar vull agrair a l’equip de mestres d’Els alocs que comparteixin aquesta aposta valenta de l’escola per un llenguatge poc tractat en l’educació com és el coreogràfic i com aquest s’interrelaciona amb la resta de llenguatges expressius. Enhorabona!

En el conjunt del vídeo hi he vist reflectida perfectament la relació que s’estableix entre el pensament creatiu i el pensament divergent. Ho detecto sobre tot en els moments en que es dóna veu als alumes, que expliquen com cerquen diferents respostes amb diferents llenguatges a una mateixa proposta.

En el vídeo se’ns ensenyen processos creatius, que no deixen de ser processos d’aprenentatge molt potents, dels que en vull destacar la importància que agafen els protagonistes quan se’ls dóna la possibilitat d’explicar-se. D’una banda es mostren uns nens i nenes que no només produeixen si no que també aprenen i ho comuniquen i ho fan amb total llibertat creativa. Així, doncs, veiem uns infants manipulant materials molt diferents, fet molt destacable ja que quants més materials expressius posem a l’abast dels nostres alumnes més enriquirem la seva capacitat creativa. D’altra banda els veiem verbalitzant quina ha estat la seva experiència, un dels aspectes fonamentals en tot procés d’aprenentatge: fer, pensar i comunicar.

També vull destacar la idea que se’ns transmet quan aprenen el paper de la línia en les arts plàstiques i ho fan a través dels artistes. És fonamental que a les escoles prenguem el artistes com a referent com ho fan a Els alocs.

En un moment del vídeo una veu afirma: quan ballo m’agrada molt crear. M’ha agradat molt veure plasmada aquesta presa de consciència dels nens i nenes que són ells qui esdevenen agents creadors, aquest apoderament per part de l’infant del seu propi procés creatiu, aquesta escola que posa l’alumne al centre de l’aprenentatge, reflectit també en la reflexió final que ens diu: Quan tu parles és el teu moment, quan tu balles és el teu moment.

Enhorabona per la iniciativa de treballar aquestes connexions entre llenguatges a partir del llenguatge coreogràfic i només dir que hauria desitjat que el vídeo pogués ser més llarg per veure encara més connexions amb llenguatges científics o matemàtics.

Moltes gràcies per un vídeo esplèndid que ens ensenya com les arts poden ser una magnífica eina generadora d’aprenentatges.

 

 

Un claustre que aprèn a reflexionar (Esc. Joan Coromines de Mataró)

jordi-web_0_0

En Jordi Pàmies Rovira és doctor en Antropologia Social i Cultural, professor del Departament de Pedagogia Sistemàtica i Social i membre del grup de recerca EMIGRA-CER Migracions de la UAB. Ha estat mestre d’educació primària i director d’una escola concertada i professor d’educació secundària i cap d’estudis a l’escola pública.

Un claustre que aprèn a reflexionar- Escola Joan Coromines (Mataró)

El professorat com subjecte cultural i transformador: “aprendre dels altres i poder-ho aplicar a l’aula”

Sovint a les escoles esdevé un repte trobar espais de comunicació i d’intercanvi entre els docents. Les dinàmiques quotidianes, s’argumenta, esdevenen potents impulsores de l’individualisme mentre que una racionalitat tecnòcrata e instrumental sembla esgarrapar les possibilitats per aplicar un model de treball real compartit i col·laboratiu.

Articulem comissions, grups de treball específic, repartim responsabilitats, anomenem càrrecs, però els espais i temps nous que impulsem sovint no aconsegueixen ser de diàleg, i acaben resultant escenaris que conviden més aviat a la balcanització del professorat. Mentrestant, els espais participatius dels que ens havíem dotat d’antuvi, com els claustres, dilueixen la seva funció pedagògica i esdevenen estructures instrumentals, llocs de gestió i de traspàs d’informació.

En aquesta situació emergeix una pregunta obligada: considerem important l’existència d’espais d’intercanvi real entre els docents que permetin compartir els aprenentatges?

“Un claustre que aprèn a reflexionar” és una proposta que supera i molt aquesta perspectiva. I si se’m permet considero que ho fa des de quatre dimensions:

  1. Entenent que el claustre resulta un espai de debat, on la pedagogia ha de tornar a ocupar un lloc central i on cal impulsar dinàmiques i estratègies diversificades, creatives, allunyades de rigideses contextuals i adequades als resultats que es pretenen assolir, també durant els processos.
  2. Apostant per crear espais per (re) pensar la pràctica quotidiana. Oferint espais de comunicació, interacció i de reflexió entre teoria i pràctica. I on es prenen en consideració les aportacions de la recerca en educació i s’aprofita la pràctica d’aula per (re) crear nous coneixements.
  3. Considerant el professorat com subjecte cultural. Reconeixent els diversos bagatges i mirades que té sobre els fets educatius i comprenent que en tant que subjecte cultural el professorat atorga diferents significats els processos i dinàmiques escolars i socials. Només compartint aquestes diferents visions estarem en condicions de construir un projecte comú.
  4. Impulsant una comunitat de pràctica que comparteix aprenentatges, a partir de la participació activa dels docents, i on s’aposta per una cultura col·laborativa que permet crear pertinença i responsabilitza a tot el professorat del projecte de centre.

Precisament aquestes dimensions resulten ser centrals en els processos que la literatura d’investigació pedagògica considera de major rellevància per la millora dels resultats a les escoles. “Un claustre que aprèn a reflexionar” ho fa posant l’èmfasi en el que és acadèmic i apostant per un enfocament centrat en l’alumnat, impulsant el desenvolupament d’una cultura i un clima de centre positiu i entenent que cal el consens i el treball de tot l’equip docent per esdevenir una comunitat real de pràctica on “cadascú pugui dir la seva i ser escoltat”. Només així podrem pensar-nos com a docents transformatius.

 

Subscriu-te a la web:

 http://innovarperaprendre-ice.uab.cat/

Publicat dins de General | Envia un comentari

Butlletí número 1 – Mirades de mestres – Desembre 2016

Índex:

  1. Editorial
  2. Balanç de la trobada mirades de mestres
  3. Comentaris sobre alguns vídeos:
  • Jaume Cela: Converses amb les famílies (Esc. Rellinars)
  • Marga Teixidor: Racons d’aprenentatge a C.I. (Esc. Lola Anglada de Badalona)
  • Maria Masip: Racons de lliure circulació (Esc. Riera de Ribes)
  • Xavier Fontich: Alumnat de grau de primària en anglès: llengües diverses en el dia a dia a l’aula (Esc. Bellaterra)
  • Neus Sanmartí: Espais d’investigació (Esc. Els aigüerols St. Perpètua de M.)

1.Editorial

Tens a mans el primer butlletí de Mirades de mestres. Durant aquest curs hem previst d’editar-ne un parell més. L’objectiu d’aquest butlletí és contribuir al debat, fomentant que entris a mirar els vídeos, que ho facis amb altres companys de feina (si vols) i que si ho creus convenient escriguis algun comentari. D’aquesta forma anirem fent comunitat professional. Sabem que en algun claustre s’han fet sessions com les que vàrem viure a la trobada del 8 d’octubre. Comentar vídeos d’altres amb cura i mirada crítica ens pot fer créixer a tots plegats. D’això es tracta.

També t’animem a que et posis d’acord amb el teu claustre i l’equip directiu i us inscriviu com a escola en la nova edició de vídeos. Aquest curs només podrem oferir seguiment a vint escoles. Ja saps que els vídeos han de ser sobre aprenentatge i no poden durar més de tres minuts.

Si vols més informació escriu a ga.ice@uab.cat

2.Balanç de la trobada Mirades de mestres

Les dades i els comentaris que llegireu surten del buidatge de les enquestes que vàreu contestar 84 persones de les 123 que vàreu assistir a la trobada.

Pels comentaris que ens heu fet ja hem anotat que per a l’edició del proper curs hem de millorar l’estona de Contactes,  planificant més temps i oferint un espai més ampli on es produeixi l’intercanvi i el visionat de vídeos entre escoles. També hi ha demanda sobre més temps per a la reflexió.

grafic-1

grafic-3grafic-2

Què m’emporto de la trobada?:

Impuls:

Creure una mica més, que un altre canvi és possible i factible i que cal innovar per fomentar el desig d’aprendre i que cada mirada Seguim fent camí. Il·lusió, idees, converses, dubtes, satisfacció, motivació, energia, recursos, força,  ganes de començar! Ganes de conèixer més. Les ganes de seguir treballant. Les ganes de seguir aprenent en xarxa .Ganes d’innovar a l’aula. Replantejar la meva tasca. Inseguretat però ganes de treballar en projectes. Que hi ha ganes de canviar l’educació i això fa que estigui una mica més animada. Innovar, el canvi és possible. Més ganes de provar coses noves. Les ganes de millorar la meva pràctica educativa. Idees per aplicar al claustre. Impressions, contactes i ganes de seguir volent-ne més. Algunes idees claus per aplicar tant a classe com al claustre. Necessitem una mirada que mira i que promou el desig d’aprendre Mestres molt compromesos. Sempre és bo canviar per avençar.
Reflexió:

Reflexionar a partir de “dades”. Remirar i remirar-nos. Importància de compartir la reflexió des de diferents punts de vista. Cal reflexionar sobre l’aprenentatge al claustre per introduir canvis. L’educació, un camí comú per compartir i créixer. Pensament amb cura. Reflexió i comunicació. Reflexionar i compartir les nostres pràctiques amb dades (vídeo) ens pot ajudar a millorar. Obertura i coneixement d’un nou medi per valorar i aprendre de la meva feina.

Un nou format:

Nou format de jornades! Una nova forma d’aprenentatge, coneixement i relació. Trobada molt interessant i engrescadora. Mirades d’altres mestres i intercanvi d’experiències. Compartir experiències (amb la producció de vídeos) es enriquidor, per qui el fa i per qui el visiona després. Satisfacció d’haver dedicat una estona a compartir la nostra mirada amb persones interessants. Un bon recurs per treballar en el meu centre. Conèixer les escoles implicades en la innovació al seu centre. Una nova manera d’innovar: amb edició de vídeos. Obre la mirada cap a la documentació i l’intercanvi. Una manera d’obrir un debat pedagògic amb una mirada de tres minuts. Xarxa entre centres. Contactes. Compartir per aprendre. Compartir amb diferents mirades de mestre. Noves maneres de conèixer i obrir converses amb persones de l’entorn docent. Compartir vivències i reflexions.

Altres:

Treballar a partir de l’interès dels alumnes.

Un “link” per investigar i indignació perquè esperava molt més.

 

3.Comentaris sobre alguns vídeos:

Converses amb les famílies (Esc. Rellinars)
dscf0943
Jaume Cela, mestre i director jubilat i escriptor. Membre de Rosa Sensat, de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya i del Consell Escolar de Catalunya.

 

Converses amb les famílies – Escola Rellinars

Inicieu el vídeo amb una fotografia d’un nen que gateja dins d’un túnel. El nen fa camí i somriu, perquè ja intueix que la vida es anar fent camí i confia que al final d’aquest túnel lluminós –a la vida en trobarà de més foscos i aquest li serveix d’entrenament- hi haurà els mateixos adults, potser més i tot, que al començament del seu trajecte, uns adults que també fan el seu camí, però que l’esperen per continuar ajudant-lo a créixer.

Els adults sabeu que sou comunitat i que la tribu és qui educa, però també sabeu que la tribu és molt diversa i que no tothom ho veu de la mateixa manera. Hi ha una polifonia de mirades i això és bo. Ara bé, ens cal escoltar els altres i deixar-nos amorosir per les seves paraules, per les seves argumentacions. D’aquesta manera podem anar assolint cotes més altes de consens sense que aquesta voluntat signifiqui que els dissensos ens han de fer por.

Converseu sobre l’aprenentatge i us poseu en situació d’aprendre, de veure què fan els vostres fills i filles i després poseu en comú les vostres valoracions.

I encara més: us sentiu orgullosos de formar part d’una comunitat que aprèn.

I que berena unida i el berenar és molt important, perquè és un  moment que escapa de la rigidesa de tot allò que és formal.

Us heu plantejat el valor del desacord?

Insisteixo, ens cal buscar l’acord però hem d’aprendre a construir cultura comuna a partir també de la discrepància.

Conversar és un acte molt humil i absolutament imprescindible en tota comunitat humana que vol aprendre unida i que vol aprendre els uns dels altres.

 

Racons d’aprenentatge a C.I. (Esc. Lola Anglada de Badalona)
Marga Teixidor Corominasmarga

Mestra d’escola. També ha treballat amb formació inicial de mestres a la FCCE de la UAB i en formació permanent de mestres a l’ICE de la UAB.

Racons d’aprenentatge a cicle inicial – Escola Lola Anglada (Badalona)

L’Escola Lola Anglada ens presenta en aquest vídeo l’organització que en el CI s’ha optat per aconseguir millors aprenentatges i poder atendre a la diversitat d’interessos i capacitats. Amb aquestes imatges se’ns mostra com els infants comparteixen tasques, comenten, es sorprenen… alhora que circulen a través de diverses activitats.

Mirant els rostres dels infants es nota el seu interès i afany pel que estan fent.  L’Escola pretén generar un entorn d’aprenentatge a partir de la creació d’activitats que siguin vivencials, lúdiques i funcionals. Les activitats que apareixen són molt  diverses i, a través de la filmació, es fa difícil seguir el sentit de cadascuna d’elles així com la tasca que s’encomana a l’infant.  Veiem espais d’observació, d’experimentació, d’elaboració d’hipòtesis, de construcció, d’expressió, de joc; cadascun d’ells dóna a l’alumnat la possibilitat d’indagar, de descobrir, de crear, de fer . Els moments de conversa col·lectiva pressuposen conversar sobre les diferents actuacions i descobertes amb la finalitat de compartir els coneixements que l’activitat ha pogut generar.

Tot mirant la filmació ens preguntem:  Podem descobrir què es té en compte a l’hora de dissenyar un entorn d’aprenentatge? Existeixen unes característiques comuns? Quines serien? Podríem classificar els diferents espais d’aprenentatge que ens mostra la filmació?

Les imatges evidencien un entorn de tranquil·litat on l’infant actua amb autonomia i seguretat, sovint compartint la tasca encomanada. El compartir no és fàcil, hi ha una escena al començament de la filmació molt representativa d’aquesta dificultat quan un infant més petit pretén participar en l’activitat d’un més gran que ell i aquest no ho accepta, però no passa res i tot continua.

Davant d’aquesta imatge em pregunto què estaven fent que no hi cap la participació del més petit? Era el moment de la recollida?

Ens podem preguntar què entenem per compartir ? És l’infant que comparteix la lupa amb una nena mentre observen minerals? És inventar conjuntament un diàleg representat en “Fem teatre”?

Hi ha activitats de cooperació?

 Agraïm a l’escola Lola Anglada aquest mitjà que ens ofereix per poder pensar sobre la tasca educativa. Hem centrat la reflexió sobre els espais d’aprenentatge tot i que la filmació ofereix altres possibilitats de reflexió i de conversa pedagògica.

 

Racons de lliure circulació (Esc. Riera de Ribes)

Maria Masipmaria_masip

Soc professora de secundària. He exercit durant 27 anys en diferents instituts de Badalona, sempre amb l’objectiu de crear projectes amb sentit. He passat els darrers anys de la meva vida professional activa a l’ICE de la UAB on he tingut el privilegi de contactar amb molts centres, de primària i de secundària, que cada dia procuren posar l’alumne en el centre de l’aprenentatge.

Racons de lliure circulació – Escola Riera de Ribes (Sant Pere de Ribes)

Què veig en aquest vídeo?

El primer que em crida l’atenció és el caminar assossegat i tranquil dels nens i nenes per l’escola. Com ja es desprèn del títol del vídeo, racons de lliure circulació, veig infants de primer cicle movent-se pel centre en llibertat per entrar a les aules que vulguin i treballar allò que més els interessa. Per tant, observo que els nens i nenes escullen, estableixen complicitats i aliances sense la intervenció dels mestres per fer la tria, s’adapten i reajusten la seva elecció quan no poden accedir a l’espai que desitgen, aprenen de manera compartida en diferents espais de convivència i d’aprenentatge, i, finalment, reflexionen sobre la seva tria al llarg d’un determinat període, alhora que s’autoregulen.

També observo que ens els diferents espais es dona una oportunitat a la comunicació,   la creativitat, l’expressió, el joc, el raonament, l’experimentació, la imaginació…fet que denota una voluntat clara de l’equip de mestres de treballar-ho. Dedueixo que hi ha una planificació deliberada dels docents per oferir aprenentatges amb sentit, en un context de llibertat.

 Quina reflexió n’extrec?

En primer lloc em sembla un esforç considerable per personalitzar l’aprenentatge, potenciant la implicació activa de tots i cadascun dels aprenents i oferint-los la possibilitat de desenvolupar allò que més els interessa i que millor connecta amb les seves capacitats, competències i motivacions. No obstant, en el vídeo també s’observa una voluntat clara d’ajudar l’alumnat a reflexionar sobre la seva tria i a autoregular-se, propiciant  la presa de consciència personal i l’autonomia.  Per això em pregunto si s’ha pretès connectar les diverses propostes amb la teoria de les intel·ligències múltiples i si tota l’oferta respon a la voluntat d’oferir a l’alumnat espais on treballar-les.

Un altre aspecte que em crida l’atenció és l’aposta institucional que denota. És obvi que hi ha una elevada implicació del professorat en la concreció de l’oferta. Des de secundària em sembla un fet molt valuós perquè en aquesta etapa la complexitat organitzativa sovint deriva en rigidesa. Crec molt rellevant que el centre sigui capaç d’oferir una alternativa tant oberta i flexible.

 També vull fer-me ressò de la voluntat inclusiva de la proposta, que connecta amb els principis de l’escola democràtica i per a tothom.

Per acabar, vull posar en valor el caràcter orientador d’aquests racons ja que ajuden els nens i nens a reflexionar sobre les seves capacitats i interessos i els permeten anar construint el seu projecte de vida personal que té lloc al llarg de tota l’escolaritat. En aquest sentit animaria als mestres del cicle a donar més rellevància a l’autoconeixement i a l’orientació que aquesta experiència permet, creant espais on reflexionar individualment  i col·lectiva sobre el què han après i el què han descobert sobre si mateixos.

 

Alumnat de grau de Primària en anglès: llengües diverses en el dia a dia a l’aula (Esc. Bellaterra)
xavier-fontich
Em dic Xavier Fontich i després d’uns anys com a professor de llengua a secundària sóc professor lector del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura, i de les Ciències Socials de la UAB.

 

Alumnat de grau de primària en anglès: llengües diverses en el dia a dia a l’aula – Escola Bellaterra

Com a docent de secundària i com a formador del professorat, he tingut l’oportunitat d’experimentar el potencial immens que té el vídeo com a eina educativa. Es tracta d’un aspecte llargament explorat ja per molts treballs: el vídeo per il·lustrar als alumnes aspectes que els ensenyem; el vídeo per plantejar dilemes o controvèrsies (a partir de pel·lícules o reportatges); el vídeo com a instrument que reclama uns coneixements tècnics (de gravació, muntatge, edició, etc.) per tal d’incorporar-lo a les nostres pràctiques comunicatives; etc. Però hi ha un aspecte del vídeo que sovint passa una mica desapercebut i que integrant punts com els citats anteriorment va més enllà: el vídeo com a testimoni directe del procés d’aprenentatge, no només d’infants sinó també de futurs mestres en formació.

Per a mi, el valor del vídeo “Alumnat de grau de primària en anglès: llengües diverses en el dia a dia a l’aula” consisteix precisament a mostrar un bocí d’aquest procés d’aprenentatge. Les imatges ens mostren uns infants implicats en tasques diverses per aprendre anglès, tasques que no només passen a l’aula de llengua sinó que impliquen també mesurar distàncies diverses, explorar l’anatomia humana o estudiar els vegetals. I tot animat per la mestra en formació, una alumna del Grau de Primària, a qui veiem integrant-se en l’equip de mestres del centre escolar.

Un aspecte clau és, en aquest sentit, el fet que el propi discurs d’aquesta futura mestra constitueix una eina metacognitiva poderosa que tots els que volen ser mestres haurien de poder incorporar progressivament al seu repertori de destreses: la capacitat d’explicar què han fet els infants, quines eren les nostres intencions com a educadors, quins ajuts han necessitat, etc. El vídeo permet convertir aquests aspectes en evidències observables. En el cas del vídeo que ens ocupa l’únic que jo hi afegiria serien alguns plans en què fossin els propis alumnes qui, adreçant-se a l’espectador o a un entrevistador darrera la càmera, aportessin les seves reflexions i aprenentatges.

En definitiva, aquest vídeo és un poderós testimoni, per tant, de la necessitat de no deslligar mai la tasca educativa del procés reflexiu sobre aquesta pràctica. Des del meu punt de vista, la dialèctica entre acció i reflexió és ineludible per poder anar construint els fonaments d’una educació de qualitat. En aquesta dialèctica el vídeo hi juga un paper facilitador de primer ordre.

 

Espais d’investigació de l’Escola Els Aigüerols (Sta. Perpètua de la Mogoda)

Neus Sanmartíneussanmarti

És doctora en Ciències Químiques a la Universitat de Barcelona i especialista en Didàctica de les Ciències. Catedràtica i professora emèrita del Departament de Didàctica i de les Ciències Experimentals de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB. Va dirigir L’Institut de Ciències de l’Educació (ICE)  de la UAB. Ha treballat en la recerca sobre l’avaluació formativa, el llenguatge en relació a l’aprenentatge científic i l’educació ambiental, així com en la formació permanent del professorat de ciències.

Espais d’investigació – Escola Els Aigüerols (Sta. Perpètua de la Mogoda)

Quins són els punts forts de l’experiència que es poden constatar a partir del que surt al vídeo?

  • Es parteix d’una pregunta “investigable”, és a dir, que es pot respondre a partir dissenyar un procés experimental que comporta trobar proves. Els nens juguen fent canviar una variable: més o menys pes.
  • Es posa l’accent en comprovar si la predicció feta es compleix, si canviant una variable (el pes de l’alumne) passa el mateix o no…
  • La mestra interacciona amb els nens “protagonistes”, procurant que la pregunta quedi ben formulada i la predicció que es fa.  I també promovent que explicitin oralment què han fet, què ha passat i què han pogut comprovar.

Què es pot millorar?

  • En primer lloc, que potser l’experiment plantejat no és el millor per respondre a la pregunta sobre qui pesa més. No es pot veure com han arribat al procediment, però es podria començar per pensar en com podem comparar “pesos”. És possible que haguessin pensat en una balança de plats o en un balancí com els dels parcs infantils (de fet una palanca de braços iguals). El disseny fet no permet comprovar qui pesa més, ja que hi ha molts “pesos” o objectes que intervenen (els de les fustes, els nens, la taula i la cadira, la mestra, la corda…). Molt complicat!
  • En segon lloc, promoure que en algun moment els nens explicitin perquè pensen que el procediment que fan servir és adequat i perquè mesura (o no) el que volen comprovar. De fet, un experiment no posa tant a prova la nostra idea sobre què passarà sinó la que ha condicionat que féssim l’experiment d’aquella manera (és a dir, el model o idea que té el nen al cap).
  • I finalment, un repte molt difícil, buscar maneres per aconseguir que els nens i nenes que estan presents a la conversa, realment hi participin, encara que sigui només pensant-hi. Al vídeo s’observa que els que no han estat protagonistes de l’experiència no estan “connectats” amb el que diuen els companys i, per tant, aquesta “conversa” no els és útil per aprendre. Suposo que caldria fer-los participar plantejant les demandes de manera que tots pensessin el que explicarà el company abans que aquest ho faci. Per exemple, una interacció del tipus: “En xx ens explica què volia comprovar i abans que ens expliqui com ho va fer, pensem tots com ho haguéssim fet nosaltres. Després d’explicar com ho va fer, preguntar de nou: ho haguéssiu fet igual?… I després continuar preguntant: què creieu que va passar?  i després que ho hagués explicat el “protagonista”, tornar a preguntar si el que va passar és el que havien pensat, per què creuen que va passar, etc. etc.”. No cal que responguin a les preguntes, però si que cal que hi pensin.

 

Subscriu-te a la web:

 http://innovarperaprendre-ice.uab.cat/

Publicat dins de General | Envia un comentari

Trobada del dia 8 d’octubre. Mirades de mestres: Fem vídeos per mostrar la nostra feina

En aquesta trobada pedagògica hi va haver una xerrada inicial “Fent reflexió col·laborativa una cultura professional” a càrreg de David Vilalta,  on es va donar a conèixer la web innovarperaprendre-ice.uab.cat tot presentant els 16 vídeos de les diferents escoles. També es va explicar les dinàmiques que es generarien a continuació, per tal de promoure el debat i la reflexió pedagògica.

Conferencia David

A continuació, en els 3 espais de reflexió (Moments per fomentar el desig d’aprendre, projectes i innovació) es va generar una dinàmica a partir de 3 vídeos presentats. La finalitat d’aquests espais no era arribar a cap conclusió sinó crear un espai de reflexió a partir dels vídeos. Sent conscients que el vídeo ens permet una reflexió més profunda del dia a dia a l’aula, ja que ens permet visionar-ho diferents cops i això permet veure diferents  coses a diferència quan el veus per primer cop. A banda d’això el vídeo és una cosa pensada i reflexionada prèviament.

debats pedagogics debats pedagogics 1

Tot seguit hi va haver-hi el moment de contactes, on la gent de diverses escoles podia anar a enraonar, conversar, de tu a tu, amb les escoles que havien realitzat algun dels vídeos de la trobada.

contactes1 contactes contactes2

Per finalitzar la trobada en Pere Arcas, especialista en comunicació audiovisual aplicada a l’educació i l’aprenentatge, ens va fer la conferència: “La Contra mirada: mirant vídeos per descobrir la nostra feina”.

Conferència Pere Arcas

Publicat dins de General | Envia un comentari

Xarxa d’escoles que aprenen

Us enllacem el link de la xarxa d’escoles que aprenen

http://blogs.uab.cat/escolesnovellesiceuab/

1234

 

 

Publicat dins de General | Envia un comentari

Jornada dia 27 de juny 2016

 

 

Publicat dins de General | Envia un comentari

Benvigudes i benvinguts

Publicat dins de General | Envia un comentari