Primeres hores de vol

setembre 28th, 2008

Bé doncs ja és diumenge i per tant demà dilluns. Molt bé, gran observació. Doncs resulta que això que ara sembla tan trivial significa que ja portem una setmaneta de classes. Si, una setmaneta relaxada i sense presses. Sense presses? Relaxada sí que ho ha estat bastant. Dimecres va ser festa i l’endemà va ser un dilluns que no era dilluns sinó dijous. I llavors divendres i cap de setmana!

Els primers viatges no han estat gens malament. La nota negativa l’han anat posant sempre els erasmus… resulta que demanen que la classe sigui en castellà. I apa, anar fent. Ostres, les primeres turbulències. Però què hi farem, aguantar i esperar que el professor consideri que ja s’han d’haver adaptat i faci les classes en català.

I em sembla que he dit sense presses. Bé, sé que ho he dit. Doncs és mentida! Almenys va ser-ho durant la primera classe de dilluns. El professor se’ns va motivar massa i ens va fer ja de bones a primeres, sense presentar-se, la primera classe! Pim pam, arribar i moldre. Però cap problema, és la manera d’gafar ritme a l’hora de prendre apunts.

Sobre la gent: estic encantat. Hi ha un ambient molt maco a la classe i el traslladem al tren, que tornem junts. És un tant com puc! Qui torna a Barcelona? Baixem junts tants com podem, és més bonic, més maco i més distret. La manera de conèixer-nos. Així que sí, després dels primers dies estic molt content i entusiasmat. I això que ja comencen a parlar-nos de treballs i treballs. Però no cal patir!

Pròximament més, per ara fins aquí.

Bon vol

Coneixes

setembre 19th, 2008

Doncs bé, avui divendres hem tancat la setmana prèvia a l’inici de les classes. Setmana de xerrades, de xerrades i de més xerrades. I també setmana de cares noves i noms nous. Setmana de presentar-se contínuament a tothom amb qui et creues. Provar de memoritzar noms, provar d’associar cada nom a cada cara i veure com falles contínuament. No, aquesta és tal; no jo no em dic així, jo em dic aixà. Ai, perdona, però és que no recordo com et dius… Sí, jo sóc en Marc, i tu? Bé, ara sé el teu nom però és provable que dilluns no me’n recordi, ja me’l recordaràs. Sí, ja te’l recordaré. De tu si que me’n recordo, tu ets dius així, eh!

I llavors tot són somriures i rialles. Somriures quan s’acosta algú, somriures quan mentre algú xerra trobes uns ulls que et miren i et fan cara de complicitat en l’avorriment. Rialles quan algú fa una pregunta d’aquelles que decsoncerten, rialles amb les respostes, rialles perquè sí.

I coincidències. Conec el tòpic, el món és un mocador. Però és veritat. Coneixes un que toca amb una noia que havies conegut, coneixes un que anava a la classe d’un amic teu, coneixes una que resulta que viu al bloc de pisos del costat i no l’has vist mai. Coneixes i coincideixes.

Llavors, quan és hora de tornar a casa, agafes el tren amb tot de gent que fa el mateix viatge que tu o que comparteix un bon tros de viatge amb tu. Parles d’això, parles d’allò, escoltes, rius, mires, expliques, preguntes, respons i cap a casa.

Ja ha passat un altre dia i dilluns l’enlairament. S’ha acabat la setmana de rodar per la pista, dilluns cal començar a tirar amunt per tocar els núvols.

Bon vol.

Primers metres

setembre 17th, 2008

Provant, provant. Em rebeu? Tot correcte? Sembla que sí.

Dilluns dia quinze de setembre a dos quarts de deu començava el primer dia de les Jornades d’Acollida de la Facultat de Ciències de la Comunicació; havia començat el viatge fins allà des de Barcelona. Primer amb bicicleta fins a l’estació dels Ferrocarrils que hi ha al carrer Provença amb Balmes i, un cop allà, amb Ferrocarrils fins a l’estació Universitat Autònoma. Un trajecte de poc menys de quaranta-cinc minuts que m’he d’acostumar a fer.

Llavors, a l’hora indicada, començaven les Jornades d’Acollida. Una xerrada rere l’altra que ens havien de servir per començar a adquirir les primeres nocions bàsiques sobre el que serà la nostra vida a la facultat i que, a més a més, també servirien per explicar-nos un munt de coses que no ens acaben d’interessar del tot o que no podrem fer fins d’aquí un parell d’anys però que, no obstant això, escoltàvem atentament. I entre xerrada i xerrada vaig tenir temps de fer els primers coneguts. De mica en mica, a poc a poc, coneixia alguns dels que seran els meus companys de classe.

L’endemà les xerrades continuaven. Començaven a les nou del matí i allà mateix retrobava els companys que havia conegut durant el dia anterior. Segurament la xerrada que van fer-nos els ‘juntaris joves’ va ser la més divertida i amena de totes per les que hem passat. Començava amb una cançó que ens felicitava (per trencar el gel), continuava amb la lectura d’un text de benvinguda molt ben escrit (no n’esperàvem menys!) i acabava amb algunes altres petites intervencions. Prou bé!

I el tercer dia ha estat avui. Avui ja hem estat junts només els de primer curs de Comunicació Audiovisual. La consigna era clara, a les deu hores a l’Aula 1. I així ha estat. Allà hi he pogut conèixer gent nova, una vegada més he retrobat aquells que vaig conèixer durant el primer dia, i he estat atent (bastant) a les xerradetes (sí, perquè han estat més o menys curtes) que ens han vingut a fer.

De moment circulo per pista, encara estic en fase de proves (per dir-ho d’alguna manera). Mireu: demà al matí no seré a la UAB, hi he d’anar a la tarda perquè tinc hora a les cinc en una classe per aprendre com funciona la biblioteca; divendres he de tornar a ser a classe a les deu perquè hi ha xerrada del cordinador; i dilluns, dilluns començarà el primer vol. Ja us en faré cinc cèntims.

Bon vol.