Avaluació M55

Doncs bé, això ja comença a acabar-se. Us deixo aquí la proposta de reconversió d’activitat de suport en paper a suport digital que hem fet amb la Francina Payeras.

Per cert! La Francina des de Berlín i jo des de Granollers, hem creat el document amb GoogleDocs, eina que ens ha permès xatejar i discutir les idees mentre totes dues editàvem el text. Trobo que era important de comentar-ho, no us sembla?

Fins aviat!

Captura de pantalla 2014-06-09 a les 11.51.46

 

Berlín: la Universitat de Humboldt

Les entrades d’aquest bloc, de manera desglossada, faran d’esborrany de la memòria de pràctiques que les alumnes del PECAL haurem d’entregar, un cop finalitzem la nostra feina.

Us deixo la informació que he recollit sobre la universtitat on ja he fet el període d’observació: la Universitat de Humboldt.

Dia Mundial de la Poesia

21 de març

Demà, 21 de març, se celebra el Dia Mundial de la Poesia.
Per això m’agradaria compartir amb vosaltres la iniciativa que ha tirat endavant Institució de les Lletres Catalanes: han convidat a la poetessa i traductora Montserrat Abelló a escriure un poema, especialment per a aquest dia. Un cop el poema ha estat escrit, es tradueix a diversesllengües per mostrar la riquesa mundial de la poesia. Enguany, el poema “Tan sols la paraula nua” ha estat traduït a vint llengües.

El resultat ha quedat així.

Molt bon divendres i molt bona entrada de primavera!

Berlín: absorció total

No he desaparegut, ni tampoc he oblidat que us he d’anar explicant com van les pràctiques, què faig, què veig, qui conec i que he d’anar responent tot un reguitzell de qüestions que de ben segur us interessaran moltíssim. Ara bé, no em vull deixar cap detall! Per això encara no heu tingut notícies meves des que vaig arribar.

A grans trets, us puc dir que ja he observat 14 hores de classe. És un intensiu per a principiants que ha començat durant les vacances universitàries (entre semestre i semestre) i que compta amb la participació de vuit estudiants. Cada dia, em camuflo entre ells, els observo amb deteniment per descobrir com aprenen i hi parlo per saber qui són, d’on vénen i sobretot, per què han decidit aprendre català. De moment, no us puc dir res més de tots ells perquè estic preparant un document que parlarà exclusivament dels alumnes i, abans de publicar-lo, encara en vull treure molt de suc i que en gaudiu tant com jo gaudeixo a classe escoltant i observant. A més, també estic recollint detalls i fotografies de la universitat, que espero poder ensenyar-vos ben aviat.

El que sí que us puc explicar és que aquest cap de setmana passat la colla castellera universitària “Arreplegats”, amb la col·laboració de la Delegació de la Generalitat de Catalunya a Alemanya, van ser a la capital alemanya per ensenyar als berlinesos com s’aixeca una torre humana, fins i tot quan el cel t’amenaça amb pluja i vent. Malauradament, l’acte va començar dues hores més tard del que s’havia previst i molts ens ho vam perdre, pensant-nos que l’havien cancel·lat pel mal temps. Tot i així, els que si que ho van poder veure, van gaudir-ne de totes totes: els catalans orgullosos de tenir un tros de tradició tan lluny de casa, i els berlinesos, amb l’ai al cor, sorpresos de contemplar una cosa tan insòlita.

Com veieu, doncs, aquí l’activitat que envolta el català no para i, per això, sembla que la ciutat m’hagi absorbit. Però ho aprofito mentre puc! A mesura que tingui la informació ben ordenada i redactada, l’aniré compartint, us ho asseguro.

Un últim apunt per a les meves companyes de viatge, les alumnes del PECAL: aprofiteu tant com pugueu les pràctiques, que això passa volant! I sobretot, no deixeu d’explicar-ho, perquè és fascinant de llegir.

Com diuen els alemanys: Bis bald! (Fins aviat!)

Berlín: primer contacte

Ahir vaig arribar a Berlín. És la primera vegada que visito la capital alemanya, però tothom me n’ha dit meravelles, què deu tenir, que la fa tan especial? Només fa vint-i-quatre hores que sóc aquí i ja em començo ensumar perquè tots els qui han passat per aquí en queden encantats. Avingudes amplíssimes, parcs tan immensos que t’hi podries perdre tota la tarda, gent de tots els racons del món (ara que hi penso, he sentit ben pocs alemanys!), restaurants de tot tipus de menjar i sol, molt de sol. Sí, sí, resulta que feia anys que l’hivern no acabava tan bé. El que més es comenta per aquí és que fa tot just un any encara hi havia neu pel carrer i el sol no el van veure fins ben entrada la primavera. Em penso que he tingut molta sort!

Doncs, bé, com que les classes no comencen fins demà, avui he decidit fer una mica de turisme i impregnar-me d’aquesta ciutat. Puc dir una cosa: un començament fantàstic. Després de la porta de Brandenburg, el Reichstag, i el memorial als jueus assassinats, entre d’altres, ha arribat la parada a la universitat de Humboldt, el lloc on faré les pràctiques. Les papallones han començat a moure’s dins del meu estómac.

Demà passaré a ser una petita part d’aquest món universitari que té la seu al bell mig de Berlín, i que va ser fundada el 1810 i que va ser una gran influència per a la fundació d’altres universitats com ara Harvard. De fet, és a Humboldt on neix la idea que la paraula del professor deixa de ser la llei i, de retruc, deixa de ser el centre de l’ensenyament, per cedir-lo a l’alumnat. Us sona? Segur que sí.

printlogo

Quines ganes de començar! Els nervis que tinc a dins són força notables, sé ben poques coses sobre el que em trobaré demà. Sé que observaré un grup d’estudiants que no han tingut mai contacte amb la llengua catalana i que demà comencen un intensiu, des de zero. Quin tipus d’alumnat hi haurà? Com són les aules d’aquesta universitat? Com es desenvoluparan les classes de llengua? Doncs bé, espero poder respondre aquestes preguntes i moltes més durant aquests dies que compartiré amb els alumnes de la prestigiosa Humboldt i, és clar, amb la lectora d’enguany, Anna Betlem Borrull.

Si la universitat desprèn la mateixa sensació que la ciutat, de segur que l’experiència serà inoblidable.

Experiències

Coneixeu “El Gran Dictat” de TV3? Segurament sí. És un programa que intenta destrossar una mica menys el català i que té format de concurs. Els concursants han d’anar superant proves relacionades amb la llengua per aconseguir arribar a la prova final, el famós gran dictat.

grandict

Doncs bé, no sé com, però he acabat concursant-hi! Va ser una experiència molt satisfactòria, sincerament. Tot i que els nervis no t’acaben de deixar gaudir del moment, me’n vaig endur un molt bon record i la sensació d’haver estat molt ben rebuda per tot l’equip del programa. Si sou d’aquells que el seguiu i creieu que hi faríeu un bon paper, no ho dubteu, perquè és molt divertit!

Us deixo l’enllaç del programa que es va emetre ahir (on hi surto jo, bé havia de fer una mica de publicitat!). No tingueu en compte els errors esperpèntics, si us plau! N’hi ha un parell que són de calaix, però el que compta és participar, diuen, oi?

El Gran Dictat – 11/02/2014

Fins aviat i molt català correcte!