flysch de Zumaia 1

 No fa gaire la geologia va ser notícia.  I no pel volcà que afectava el trànsit aeri, no. Geologia i prou, que es diu ràpid.

I es que la Comissió internacional d’Estratigrafia ha reconegut com a referència mundial per a la Història de la Terra al flysch de Zumaia. Anant allà és poden veure representats més de 50 Milions d’anys de sedimentació sense interrupcions.
I quatre límits geocronològics, dos dels quals tenen des d’ara un “golden spike“.

Però… Què és un Flysch?

Un flysch és una seqüència de roques sedimentàries formades a partir de la deposició de sediments marins en una conca d’avantpaís. Aquesta seqüència es caracteritza per l’alternança d’estrats amb materials de diferent duresa que un bon dia es veuen afectats per un procés orogènic i pugen cap a la superfície, arrossegant característiques i passat.

Ajudades per l’erosió, aquestes formacions són alguna cosa més que una wikipedia de la Terra:

flysch.jpg

(Creative commons, podeu trobar l’original aquí)


Posted in estratigrafia i sedimentologia, General, Voltant pel món | 1 Comment »

Per què estudiar la tectònica de plaques als satèl·lits de gel? 0

Els satèl·lits de gel amaguen oceans d’aigua líquida sota les capes d’aigua en estat sòlid. Això és bàsic per a l’existència de vida; però cal, a més, que hi hagi un intercanvi de gasos o líquids amb l’exterior perquè es produeixi un intercanvi d’elements químics.

La tectònica de plaques permet que els gasos s’intercanviïn entre la superfície i l’interior d’un planeta o satèl·lit. Probablement, els terratrèmols i les erupcions volcàniques derivades van donar als oceans les substàncies necessàries perquè sorgís la vida i es pogués mantenir.

A la Terra trobem cristalls de gel coneguts com gel lh (cristal·lització hexagonal) i excepcionalment gel lc a la part alta de l’atmosfera (cristal·lització cúbica), però l’aigua té 15 fases conegudes. Les varietats polimòrfiques de l’aigua en estat sòlid són minerals importants en la formació de roques del sistema solar extern.

La major part de les llunes de gel de Júpiter i Saturn tenen algun tipus de tectònica o activitat interna. Entendre la tectònica i construir models raonables de l’interior depèn del coneixement de les propietats reològiques i viscositat de les formes de gel d’alta pressió i baixa temperatura.


Posted in univers | No Comments »

I per començar… 3

doncs això, cal la presentació. Estudiant de l’última carrera en que es pensa quan es diu “de ciències”, aficionada a perdre’m pels passadissos de la facultat i al gesping, i apassionada de la fotografia. I algú amb prou temps de començar un (altre) blog sense tenir gaire clar que escriure. O potser és que passo masses hores allà…

[…Avui, com a gran excepció, faig borrón i cuenta nueva. Benvinguts i benvingudes al nou blog, ara de geologia!]


Posted in General | 3 Comments »