jul 10 2012
#FederalismeAutodeterminista
Ahir a la nit en un agradable sopar amb amics/es que compartim un profund interès per la vida política del país, “encunyem” una mica de broma, una mica de debò, aquest terme que intenta definir una proposta federal: #FederalismoAutodeterminista
Aquesta visió del federalisme, explicada i desenvolupada en el programa Via Federal (www.viafederal.cat), compta des de fa ja alguns anys amb un decàleg on justament el punt 10 fa una proposta clara i concreta que concilia el dret a decidir com a Nació amb el de amb qui voler federar-se o des-federar-se. Una proposta sensata per a un federalisme del segle XXI, el qual parteix d’una consigna bàsica: “Que la unió de Catalunya (amb Espanya, Europa i / o el món) parteixi des de la LLIBERTAT.” Que siguin els catalans i catalans (i cadascuna de les diferents comunitats federades), qui democràticament decideixin, quan hi hagi una voluntat clara i majoritària, el tipus de relació a mantenir. I aquesta possibilitat en realitat atorga a la ciutadania del país “la clau principal”, que no és només “la de la caixa”, sinó la clau per decidir el seu destí, la clau de la llibertat.
En el seu moment aquesta proposta no va ser acceptada en la seva totalitat pel PSC (9 dels 10 punts). Segurament no es va tenir la visió per adonar-se que generant sinergies amb aquella proposta federal de l’associació Ciutadans pel Canvi, el socialisme català tenia una possibilitat d’adequar la seva visió federal als nous temps. Temps marcats profundament per la traumàtica i descoratjadora experiència del nou Estatut d’autonomia.
Avui veig amb alegria, que no pocs dirigents del socialisme estan plantejant la necessitat de tenir aquest “lloc de trobada”, una proposta creïble, atractiva i desacomplexada, que assumeix el dret a decidir o l’autodeterminació com a possibilitat real. Una proposta que a més podría servir per avançar i trobar el punt de connexió en l’eix nacional amb els moviments i partits de l’esquerra del país.









