El Blog de Gabriel Fernàndez i Díaz

Esta boca es mía / Aquesta boca és meva

jul 15 2014

Sabadell: L’ensorrament d’una manera de fer política

Posted in General by Gabriel Fernàndez i Díaz |

corrupcio

Fa unes quantes hores que hem tingut notícia de la renúncia de tots els càrrecs institucionals de Manuel Bustos, fins ara regidor i durant més de tretze anys batlle de Sabadell, que actualment es troba encausat per la justícia i és presumptament el principal implicat en la trama de corrupció coneguda públicament amb el nom de ‘cas Mercuri’.

 

Aquesta trama no sols ha esquitxat regidors i càrrecs de confiança de l’actual govern municipal del PSC a Sabadell, sinó que hi ha fins i tot encausats diputats del Parlament de Catalunya i, com hem sabut aquests últims dies, també té derivacions a la Federació de Municipis de Catalunya (FMC). És normal i del tot lògic que a mesura que la societat va prenent coneixement de l’abast d’aquest afer, hi hagi un creixement de la indignació i s’observi amb molta atenció la reacció i el comportament de la resta dels ‘polítics’ i de tots els partits. Evidentment que tot plegat ha fet molt de mal a la imatge de la política en general, i a la de la ciutat de Sabadell en particular, i ha creat encara més desconfiança entre la ciutadania i els seus representants públics.

 

Alguns actors polítics, amb presses, volen veure en la dimissió de Bustos ‘el final d’una etapa’, i tot seguit intentar convèncer-nos que hi ha ‘una altre nova realitat’, segurament perquè els resultats d’alguna enquesta encarregada o els mateixos resultats de les últimes eleccions europees a Sabadell ho recomanen als qui actualment governen aquest municipi o als qui volen governar amb els primers. És clar que no ens diuen la veritat.

 

I no ens diuen la veritat perquè la realitat és la que és, i actualment a la ciutat de Sabadell continuen exercint poder institucional, tant al ple municipal com als càrrecs de confiança, persones implicades directament en la trama del cas Mercuri. Això és així perquè l’actual batlle de Sabadell, Joan Carles Sánchez, ha optat per no demanar (que se sàpiga) l’acta de regidor als encausats. Tot i que aquests podrien no donar-la, Sánchez sempre podria renunciar al seu suport i expulsar-los del grup municipal. Cal dir que té tot el dret del món de fer què ha fet fins ara, però ha de quedar clar que ha estat la seva elecció i és la seva responsabilitat política. Per acabar-ho d’adobar, el PSC local elegeix com a candidat de les eleccions municipals vinents una persona que forma part –i se sent orgullosa de representar i ésser-ne el clar hereu– del denominat ‘bustisme’ i la seva manera particular de governar, tal com ha mostrat inequívocament en declaracions i imatges. És, sense cap mena de dubtes, el garant de la continuïtat.

 

Com es pot sortir d’aquest atzucac? Com es pot recompondre la confiança dels ciutadans i obrir una veritable nova etapa? Deia el filòsof grec Plató (400 aC) que ‘el preu de desentendre’s de la política és ésser governat pels homes pitjors’. I aquí crec que hi ha la clau. Els ciutadans i les ciutadanes hem d’ajudar a fer possible una nova etapa política de canvi i regeneració democràtica, per tal de recuperar la confiança perduda. Una etapa nova encapçalada per homes i dones on el bé comú, la transparència, l’ètica i l’honestedat, juntament amb un recorregut vital coherent, siguin els valors essencials en l’exercici de la gestió pública. El nou país, que es construeix a les nostres ciutats i pobles, com també el moment històric i social que vivim, ens ho reclama i no podem ni com a societat, ni com a individus, girar-nos-hi.

 

Gabriel Fernàndez i Díaz

Article publicat a  http://www.vilaweb.cat/opinio_contundent/4202529/lensorrament-manera-politica.html


No hay comentarios

may 02 2014

Una #EuropaNova: la de les persones i els seus drets

Posted in General by Gabriel Fernàndez i Díaz |

cat-eu-destacat-700px

El Parlament Europeu és la institució democràtica que representa un nombre de ciutadans més gran al món i que té ara mateix una incidència directa en la nostra vida molt més enllà del que imaginàvem: gairebé el 70% de les coses que fem quotidianament venen condicionades per decisions que es prenen dins les institucions europees.

Per tant, les seves decisions tenen conseqüències directes sobre les polítiques dels Estats membres en tots els àmbits; repercutint sobre tota la població i, molt especialment, sobre els drets ciutadans i les polítiques de benestar i de cohesió social.

Ens hi juguem molt en aquestes eleccions europees, i emulant les paraules de l’Oriol Junqueras, “Ens hi juguem tant que gairebé ens ho juguem tot”. El nostre compromís social amb les persones que conformem aquest país – en especial amb les més vulnerables – ens exigeix implicar-nos-hi a fons, i promoure alhora la participació de tota la ciutadania per fer possible aquesta Europa nova.

Cal tenir clar a l’hora de les anàlisis que el nombre de persones que pateixen la pobresa a la Unió Europea ha crescut en 10 milions en els darrers 5 anys, fins arribar a 124 milions (un europeu de cada quatre, a Catalunya es calcula en 1,6 milions de ciutadans). La desocupació ha passat en poc temps d’una taxa del 7,1% el 2008 al 10,9% el 2013. Això significa que 26 milions d’europeus no tenen feina, i una part molt important d’ells no tenen possibilitats reals d’incorporar-se al mercat de treball. Davant aquesta situació, la Comissió Europea el passat 5 de març 2014, va publicar la seva “Estratègia Europa 2020 per a un creixement intel·ligent, sostenible i integrador”.

Però quan ens parlen de “creixement intel·ligent, sostenible i integrador”, què model de desenvolupament passa pels nostres caps i els dels nostres politics europeus per a poder treure aquests milions de persones de la pobresa que tenim avui a Europa? El model de desenvolupament i de consum actual de les societats que ens autoproclamem riques i desenvolupades? No tindríem de donar-nos alguna altre discussió més filosòfica, més profundament política?

Europa té, entre diferents temes a resoldre amb urgència, una crisis econòmica, és cert, però aquesta no és la causa central de els dificultats que pateix actualment. Europa el que té és una crisi política, ja que com és evident “els fets” estan governant als éssers humans (i als Estats) i no son els éssers humans els que governen els fets.

Hem creat un model de desenvolupament que ens ha portat un progrés material portentós i explosiu, que ha creat “societats de mercat” (que condemnen inexorablement a la pobresa als més febles), i ens ha portat cap aquesta globalització actual. Un model basat en l’hiperconsum, que està agredint i esgotant el planeta, que ha de generar “coses que durin poc” perquè “cal vendre molt”. Aquest model ni és intel·ligent, ni és sostenible i molt menys és integrador, però és el motor i base filosòfica que mou i ordena les nostres societats, perquè ens diuen que “si es paralitza el consum s’atura l’economia”, i si això succeeix arriba el fantasma de l’estancament i la pobresa per a cada un de nosaltres.

Llavors, el desafiament que tenim per davant les forces politiques progressistes i de canvi és d’una magnitud colossal i essencialment polític. Cal lluitar i construir un altre model de desenvolupament, ja que no podem continuar governats indefinidament per un mercat que condemna inexorablement a la pobresa a milions de persones, sinó que hem de governar nosaltres als mercats. La democràcia ha de ser qui governi a l’economia. I el Parlament Europeu, amb les seves limitacions però també amb les seves possibilitats, és un dels àmbits que pot esdevenir clau en aquesta construcció col·lectiva.

I per això des de ERC-NECat-Catalunya Sí, proposem començar a donar respostes immediates al patiment de les persones, assegurant els seus drets i comprometent-nos amb:

Més democràcia i transparència, on els ciutadans decideixin els temes que l’afectaran directament, controlant els poders financers i els lobbies empresarials.

Més prosperitat de forma sostenible, amb un Acord pel Deute i amb un Gran Programa d’Inversions per a crear 10 milions de llocs de treball.

Més justícia per tots els ciutadans europeus, amb un Pacte de Benestar i Cohesió Social per lluitar contra la desigualat, l’atur i la pobresa, i per garantir els drets i les llibertats.

 

No hi ha cap dubte; aquest 25 de maig Europa i Catalunya es juguen el seu futur. A les nostres mans està – i a la nostra participació – el poder enviar al Parlament Europeu el major nombre de representants amb valors i idees clares disposats a treballar per a fer possibles aquells canvis de caire irreversible que facin possible una #EuropaNova.


No hay comentarios

mar 12 2014

Dues vegades que Sí

Posted in General by Gabriel Fernàndez i Díaz |

Toni, Gabriel i Pasqual

Segurament per la formació rebuda per part dels meus pares i la transcendència que va tenir a la meva vida l’escoltisme, això d’intentar “deixar el món una mica millor de com me l’he trobat”,  sempre ho he sentit com un aspecte clau de la meva experiència vital. Per això des de sempre m’ha interessat fer coses per transformar la realitat, per contribuir a fer possibles els canvis cap una societat més justa, fraterna, pròspera i solidària. La política, entesa com “l’art de fer possible això que és més necessari per a la felicitat de les persones”, hi ha estat sempre present. La del meu país de naixement (Uruguai) i, des de fa més d’onze anys, la de Catalunya.

 

He tingut i tinc, per diverses circumstancies personals i professionals, l’oportunitat i el privilegi de treballar molt activament i a prop de molts i diversos actors de la vida política de Catalunya. Un d’aquests actors, l’any 1999, em va obsequiar amb el seu llibre titulat Els canvis són possibles”, i des de aquell moment vam compartir ‘trossos fraterns de vida’, experiències personals, pensament, idees, projectes, i per sobre de tot, la confiança d’intentar realitzar ‘nous inèdits viables’. Aquesta persona, Toni Comín, em va ajudar, entre més coses, a conèixer i admirar el pensament i el lideratge del president Pasqual Maragall i a participar activament i professionalment en experiències com ara “Ciutadans pel Canvi” (com a director), o campanyes com “Via Federal” o la “ILP de la Llei Electoral de Catalunya”, en què més de noranta mil persones ens van dipositar la seva confiança.

 

Per això, quan vaig prendre coneixement de l’oferiment d’anar a les llistes europees d’Esquerra Republicana de Catalunya com a independent, primer per part d’en Toni i després per part d’ERC, no vaig dubtar a dir “dues vegades que sí”. No m’hi motiva cap càlcul personal. El lloc? El que es consideri oportú i adient a partir del cinquè. Posant-me a disposició per a contribuir, en tot allò que pugui ser útil, que la llista encapçalada pel company Josep-Maria Terricabras compti amb la màxima confiança ciutadana. Perquè crec que en aquest moment clau i històric del país, i de reconfiguració del mapa polític i de les esquerres, els gests polítics tenen un gran valor i cal ser coherent, amb tota la generositat i vocació de servei que ens sigui possible.

 

Aquest gest que faig amb total convicció i felicitat és sobretot un gest de confiança, perquè, com va dir Salvador Cardús, sé que “només la confiança obliga al compromís”. Confiança –cap a ERC i les persones que la integren, liderades per Oriol Junqueras– que junts serem capaços de proposar als nostres conciutadans i conciutadanes una alternativa creïble i il·lusionadora per a generar el canvi i transformació que Catalunya necessita i es mereix.

 

Que aquestes eleccions al Parlament Europeu es facin l’any de la consulta i de l’exercici sobirà del dret d’autodeterminació de Catalunya, fa que ambdós esdeveniments no puguin aïllar-se l’un de l’altre, sinó que vagin íntimament lligats. Encara que alguns vulguin fer-nos creure el contrari. Caldrà, doncs, treballar per a assegurar la màxima participació el dia 25 de maig i fer veure al món la importància que Catalunya pot tenir a Europa i la seva vocació europeista. És una oportunitat clau, per a fer evident que som “un antic país nou, per una nova Europa”; ens hi juguem molt i estic segur que no la desaprofitarem.

Moltes gràcies per la vostra confiança.

 

Gabriel Fernàndez, membre de Socialisme, Catalunya i Llibertat; Catalunya Sí, i candidat a la llista d’ERC a les eleccions europees.


No hay comentarios

ene 16 2014

La confiança i el compromís

Posted in General by Gabriel Fernàndez i Díaz |

ciudadSBD 2

Vol començar aquestes línies expressant el meu clar suport a tots/es els/les diputats/es que avui han protagonitzat una altre històrica votació al Parlament de Catalunya. Però molt especialment als socialistes que s’han situat junt a la clara e inqüestionable majoria que treballa per fer possible la celebració d’un referèndum i que s’han negat a votar en contra del seu compromís electoral. Gràcies Núria, Marina i Natius.

Aquells que em coneixen, saben que des de la meva modesta trajectòria i aportació personal, com ciutadà i des de diferents espais, intento, entre altres coses, contribuir i treballar amb tothom que propugni amb honestedat intel·lectual la celebració del referèndum, sigui quina sigui la posició de cadascú pel que fa a la resposta. Evidentment que jo en aquests moments tinc la meva, no sóc neutre. Tinc a més la convicció que una empresa d’aquestes característiques requereix de la màxima generositat i unitat nacional, ja que aquesta és la força més gran de què disposem com poble.

Sóc un més de tots aquells homes i totes aquelles dones que se senten essencialment progressistes i que assumeixen el ric llegat del valors del socialisme i de progrés, perquè han marcat sempre la meva conducta a la vida, i perquè representen els meus ideals. Però des de la llibertat absoluta de consciencia, sense cap obediència que no sigui la de la coherència i la fidelitat a la confiança que em sigui dipositada. Evidentment no sóc un “home de partit tradicional”, i “no sóc apte” per a militar en aquest tipus d’estructures. I això no significa renunciar a fer política, entesa i interpretada com voluntat de servei i contribució a “deixar aquest món una mica millor de com m’ho he trobat”.

Per això a l’àmbit local dono suport a la plataforma “Catalunya Sí-Sabadell”, plataforma formada per un conjunt de persones compromeses amb el país i la nostra ciutat. Ciutadans i ciutadanes de Sabadell, que sense cap vinculació orgànica a cap partit polític, sí que volem servir i col·laborar en el canvi que la nostra ciutat reclama.

Com que només la confiança fa al compromís”, treballaré per a que els veïns i veïnes de Sabadell donin aquesta confiança cap ERC-Sabadell i el seu equip de persones, liderades per Juli Fernàndez, i de que junt a la complicitats de les persones de “Catalunya Sí-Sabadell” serem capaços de proposar una alternativa creïble per a generar el canvi i transformació que Sabadell necessita i es mereix.

 

Sabadell, 16 de gener de 2014 .


No hay comentarios

nov 25 2013

Intervenció acte presentació plataforma “Catalunya Sí-Sabadell”

Posted in General by Gabriel Fernàndez i Díaz |

catalunya Si

Benvolguts amics, benvolgudes amigues,

Moltes gràcies a tots i totes per ser-hi aquí en aquest vespre-nit tan especial per a nosaltres. Ens acompanyen en aquest acte de presentació de la plataforma “Catalunya Sí-Sabadell”, la companya diputada al Parlament per Esquerra Republicana de Catalunya – Catalunya Sí, GemmaCalvet, i el company Juli Fernàndez alcaldable d’Esquerra Republicana de Catalunya per  Sabadell. Moltes gràcies per la vostra presencia i suport.

 

Començo la meva intervenció recordant que va ser-hi a l’any 2011 quan esva constituir la plataforma “CatalunyaSí”, a nivell nacional, per part d’un conjunt de persones desensibilitats i orígens diversos. Un any més tard, i davant d’unes eleccions transcendentals, aquestes persones vam fer públic a traves d’un Manifest, el nostre suport al projecte polític que defensava ERC, encapçalat per l’Oriol Junqueras. “Catalunya Sí” es presenta conjuntament amb ERC en coalició, a les eleccions al Parlament de Catalunya del passat 25 de novembre. El resultat parla per si mateix: ERC es transforma en al segona força del país i primer partit del’esquerra nacional al nostre Parlament.

 

Avui engeguem la plataforma local “Catalunya Sí-Sabadell”, plataforma formada per un conjunt de persones compromeses amb el país i la nostra ciutat. Veïns i veïnes, ciutadans i ciutadanes de Sabadell, que sense cap vinculació orgànica a cap partitpolític, sí que volem servir i col·laborar, en el canvi que la nostraciutat reclama, proporcionant a nivell local una opció coherent per tots aquells que som partidaris del progrés i la transformació social, i que votarem Sí en el referèndum d’autodeterminació de Catalunya el proper any.

 

I per això el principal objectiu que tenim és poder ajudar i contribuir a fer possible una proposta de canvi i transformació a Sabadell, coherent amb els valors de la millor esquerra. Fent i exigint que es torni a fer de l’acció política a la nostra ciutat, un instrument de servei i al servei de la nostra comunitat.

Per què el canvi a Sabadell?

Per què som “gent normal que volem un país i una ciutatnormal”

Evidentment que en el Projecte Nacional, Sabadell es clau, i ha de poder ser-hi un dels motors del nou país. Vivimmoments històrics, Catalunya està fent passos de gegant encaminats a assolir la plena llibertat, cap a un nou país i molta gent de la nostra ciutat està sent protagonista d’aquest procés.

Dintre d’uns dies el Parlament fixarà la data i la pregunta del referèndum, estarem davant d’un escenari històric i emocionant, i on Sabadell, comuna de les poblacions més grans del país tindrà un pes específic i simbòlic determinant. Tenim molta feina de pedagogia per davant, necessitem incloure tots els dies a nous ciutadans/es a favor de sí, i explicar molt bé el “relat”. No podem caure en la ximpleria de pensar que “tots els nostres problemes es resoldran quan siguem independents”, clar què no, només haurem arribat a conquerit el dret i les eines adients per  a poder resoldre aquests problemes com la resta nacions amb estat del món. Ni més ni menys.

I per tot això, les properes eleccions municipals de 2015 seran claus, perquè de realitzar-se el referèndum i guanyar el Sí, caldrà també un Govern Municipal alservei i disposat a sumar-se  lleialment ala tasca de construcció del nou estat català amb una clara i única obediència.

Necessitem llavors un nou Projectede ciutat. Un projecte de ciutat que esborri aquesta sensació de que “les noves idees sempre son aplaçades i on veiem massa gent al govern inhabilitada para redissenyar Sabadell, però molt preparada per a l’ ineptitud, on hi ha molt acatament, molta obediència, i demesiades cosses queden entre amics, on comencem a veure barris deteriorats, pobresa palpable i carrers descuidats…”

Volem un projecte de ciutat per a Sabadell que ens proposi jugar en “primera divisió”, meditat, discutit, on hi hagi un repte. On Sabadell sigui una marca que ens ompli d’orgull, on sumem i impliquem, amb un lideratge municipal responsable, amb un equip de govern municipal i el seu alcalde explicant, implicant, comunicant, obrin la mà al talent, vingui d’on vingui.

Deia Simone de Beauvoir que “No hi ha res més escandalós que acostumar-se al escàndol”, i nosaltres des de “Catalunya Sí-Sabadell” no estem disposats a acostumar-nos.

Però no ens podem confondre: l’arrel del problema a la nostra ciutat, en relació als temes de corrupció descoberts, es troba a l’absència i/o dèficit de la qualitat democràtica, i per arevertir-ho cal començar amb un procés creïble i seriós de regeneració, amb un canvi d’actors i partits al cap davant del govern de la ciutat. Només es pot tenir bona salut democràtica, a Sabadell o a “Mart”, si l’alternança democràtica a l’exercici del poder està garantida. La millor “vacuna” (no l’única) contra xacres i vicis com la corrupció, l’impunitat, les xarxes clientelars, etc.

Mesures de transparència,proximitat, participació, rendició de comptes, consultes ciutadanes i fins i tot la limitació demandats, haurien de ser “components normals” i signes d’identitat d’aquest procés de regeneració democràtica a Sabadell i del nou projecte de ciutat, liderat pel grup municipal d’ERC. 

Per tant el Projectede País com el Projecte de ciutat, necessiten avui més que mai de veritables Politiques d’esquerres, transversalsi creïbles que connectin de debò amb la ciutadania.

  • Polítiques que donin solucions eficients i reals als problemes del dia a dia dels nostres veïns i veïnes, en aquest  marc de penúria creixent que estem patint.
  • Polítiques que ajudin a mantenir i conquerir drets socials, davant d’una asfíxia econòmica i un espoli que ens impedeixen desenvolupar l’estat del benestar tal com l’entenem i com el volem.
  • Polítiques de cohesió social i d’identitat col·lectiva que tinguin en la llenguai cultura catalana els seus instruments essencials, i on altres llengües i cultures enriqueixin la nostra diversitat social com ciutat i com poble.
  • Politiques que ajudin a generar prosperitat i desenvolupament en els àmbits social, cultural i econòmic, liderades per una administració propera i accessible.


Amics, amigues, per a finalitzar  permeteu-me dirigir-li, unes paraules a en Juli, que estic segur, en bona part, que representen molt bé a tots i totes els que formem part de “Catalunya Sí-Sabadell”

Des de que tinc ús de raó que m’interessa la política, la del meu país de naixement (Uruguai) i des de fa més de 10 anys la de Catalunya. He tingut i tinc, per diverses circumstancies personals i professionals, l’oportunitat i el privilegi de treballar molt activament i a prop de molts actors de la vida política de Catalunya.

Vaig arribar a la conclusió comtants altres, després d’haver treballat activament per un federalisme des de la llibertat amb la resta de territoris de l’Estat espanyol, que això no és possible, i que s’obria una nova etapa pel país.

I sóc aquí en aquesta taula, Juli, representant a un grup d’homes i dones de la nostra ciutat que hem posat la nostra confiança en que ERC-Sabadell i les persones que formem part de “CatalunyaSi-Sabadell”, sabrem protagonitzar junts el canvi necessari.

 

Per això, aquí no faig un gest d’adhesió a un partit, perquè l’adhesió relaxa el compromís. El que faig i fem avui, és un gest deconfiança, perquè, com deia Salvador Cardús, “només la confiança obliga al compromís”. Confiança, cap ERC-Sabadell i el seu equip de persones, liderats per tu Juli, i de que junts serem capaços de proposar-li als nostres veïns i veïnes una alternativa creïble per a generar el canvi i transformació que Sabadell necessita i es mereix.

Juli, companys, companyes, avui 22 de novembre al vespre, des de “Catalunya Sí-Sabadell” també hem salpat!

Moltes gràcies.

Gabriel Fernàndez i Díaz

Sabadell, 22 de novembre.


No hay comentarios

sep 05 2013

Tercer Sector: el caràcter transformador no pot ser segrestat

Posted in Catalunya, General by Gabriel Fernàndez i Díaz |
TS
El tercer sector no sempre ha desenvolupat el paper central en la implementació de les polítiques socials que coneixem actualment. Molt resumidament, durant les dècades de 1940 i 1950, el tercer sector tenia a Catalunya un caràcter bàsicament voluntari que podríem definir com un associacionisme de resistència. Els canvis socials experimentats als anys 1960 i 1970 van dotar al moviment d’un caràcter reivindicatiu, el qual, amb l’adveniment de la democràcia impulsa un gran salt de les entitats del tercer sector – majori tàriament fundacions i associacions – a la dècada de 1980.
Durant aquesta etapa, la bona situació socioeconòmica va afavorir l’accés de les entitats al sistema de subvencions, generant, d’una banda, una lògica de dependència envers l’Administració que avui persisteix, i d’una altra banda, una clara transferència o delegació de responsabilitats socials per part de l’Administració cap al tercer sector. Als anys 1990 el paradigma de la gestió i la lògica empresarial transforma moltes d’aquestes entitats en prestadores de serveis a una administració pública entesa com a principal consumidor.
Actualment, i producte de la crisi econòmica i de les polítiques d’austeritat, una part molt important del tercer sector pateix les conseqüències de la seva dependència financera envers els recursos públics. I amb ells, es posa en dubte la pròpia continuïtat de l’estat del benestar. D’aquí que s’imposa i és pertinent preguntar-se quin paper ha de jugar el tercer sector en el desenvolupament de les polítiques socials a la Catalunya. Tots el nivells de govern es troben abocats a desenvolupar clares estratègies de descentralització o terciarització de moltes de les seves funcions, responsabilitats i programes socials. I justament per això es fa imprescindible i del tot necessari el compromís en la creació d’un espai per a valorar, pensar i desenvolupar estratègies nacionals – verdaderes polítiques d’estat -, amb tota la profunditat que mereix el tema.
Des d’aquest punt de vista, l’aportació del tercer sector és insubstituïble. Alhora, podem identificar quatre actituds del tercer sector envers l’Administració que configuren el seu caràcter:
a) una actitud productiva amb una màxima cooperació però que al mateix temps deriva en una dependència financera molt marcada;
b) una actitud basada en l’expertesa que desenvolupa una cooperació crítica amb l’administració;
c) una actitud crítica, prenent distància moderada amb l’Administració gràcies a l’autonomia econòmica;
d) una funció reivindicativa que deriva amb una confrontació i independència completa envers el sector públic.
Com és evident, si el tercer sector no disposa d’independència financera, no pot assumir com cal el rol que li correspon en el desenvolupament d’unes polítiques que depenen principalment del sector públic. I és que cal revisar conceptualment el funcionament de l’anomenat sistema de subvencions per a corregir diferents anomalies i disfuncions que actualment posen en evident perill al tercer sector.
El tercer sector pot jugar, i és desitjable que jugui, diferents rols en el desenvolupament de les polítiques socials com a part de la seva evolució històrica en el progrés de la nostra societat. Cadascuna d’aquestes actituds aporta un valor propi del tot necessari. Però per a poder exercir adequadament i oportunament aquestes funcions cal que el tercer sector pugui adoptar totes aquestes actituds lliurement, amb tota ndependència, i fins i tot de forma simultània. Les entitats del tercer sector i la societat en el seu conjunt tenim el repte de resoldre la contradicció entre actituds necessàries i alhora oposades entre elles.
En altres paraules, com trobar la manera per tal que el tercer sector pugui prestar serveis públics – perquè aporta un valor de qualitat que el servei privat no té – sense que la dependència econòmica envers l’Administració coarti la seva voluntat de transformació social. (Article publicat Revista EINES de la Fundació Josep Irla – estiu 2013 -).

 

Referències:

Curs de formació especialitzada en voluntariat de la UIB – Mòdul: “La Dimensió personal i social al Tercer Sector, cap a la transformació social”-, Gabriel Fernàndez i Díaz.

Articulo revista RTS Nº 193 “Cómo ser juez y parte y no morir en el intento”. El paper del Tercer Sector en les polítiques socials, Antoni Comín i Oliveres.


No hay comentarios

jun 15 2013

Carta oberta al President de la Generalitat i al Cap de l’Oposició

Posted in Catalunya by Gabriel Fernàndez i Díaz |

mas-junqueras-pacte-llibertat

Benvolguts Artur i Oriol,

Des de fa 10 anys, moment que vaig arribar a Catalunya amb la meva família, que m’interessa la política d’aquest país. He tingut, i encara tinc,  l’oportunitat de conèixer a molts actors/es de la nostra vida política i com ciutadà intento participar activament d’aquesta, en la mesura de les meves possibilitats. Vaig entendre, com molts altres ciutadans, que la “Via Federal” és una via interesant per la construcció d’Europa, més no per a la d’Espanya, ja que no condueix cap enlloc. I per això em vaig comprometre amb el procés d’autodeterminació, i de decidir el seu futur com nació, del meu nou país. És a dir, amb la possibilitat de que Catalunya sigui una societat més prospera, justa, lliure, solidaria i fraterna.

 

Per aquesta  raó, a les últimes eleccions del passat 25 de novembre, vaig signar públicament dos manifestos de suport a les vostres dues candidatures.

 

Tenia molt clar que aquelles eleccions “eren excepcionals, i calien gestos excepcionals”, sobretot d’aquells que veníem d’altres tradicions diferents a les vostres. El dia 26 el vaixell “Una nova Catalunya” va salpar, amb un de vosaltres de “Capità” i l’altre de “Contramestre”.

 

Sabíem des d’abans de salpar que la travessia era molt difícil, plena de perills i obstacles, i perquè estem en temps molt difícils. La nau presenta averies i dèficits grans, la tripulació d’abord en ocasions no es comporta com caldria i fins i tot tenim “algun” mariner que sempre està disposat a conspirar i muntar motins per a que la travessia tingui que tornar al port de sortida. I amb totes aquestes dificultats ens vam embarcar la majoria dels Catalans/es i els hem posat als dos en el pont de comandament.

 

I voldria recordar-vos que som molts (1.614.383 ciutadans/es) els/les que hem posat tota la nostra confiança en la vostra fidelitat i compromís de portar aquest poble a la fita més important dels últims 300 anys: l’exercici democràtic de la seva voluntat sobirana com nació.

 

Per això, en aquest moment de “mar embravit” (joc brut, enquestes desestabilitzadores, intransigència per part de l’estat espanyol, etc.), i d’algú motí que altre (per part del mariner que només es preocupa de si mateix), crec oportú fer-vos recordar que aquest gest de confiança en vosaltres ho hem fet , perquè, com deia en Salvador Cardús, “només la confiança obliga al compromís”.

 

Ànims, mantinguin el vaixell amb el rumb fixat, que si no s’aparten de la ruta de destinació, teniu a tot un poble esperançat amb vosaltres.

 

Gabriel Fernàndez i Díaz

Sabadell, 15 de juny de 2013.


No hay comentarios

jul 10 2012

#FederalismeAutodeterminista

Posted in Catalunya by Gabriel Fernàndez i Díaz |

Ahir a la nit en un agradable sopar amb amics/es que compartim un profund interès per la vida política del país, “encunyem” una mica de broma, una mica de debò, aquest terme que intenta definir una proposta federal: #FederalismoAutodeterminista

 
Aquesta visió del federalisme, explicada i desenvolupada en el programa Via Federal (www.viafederal.cat), compta des de fa ja alguns anys amb un decàleg on justament el punt 10 fa una proposta clara i concreta que concilia el dret a decidir com a Nació amb el de amb qui voler federar-se o des-federar-se. Una proposta sensata per a un federalisme del segle XXI, el qual parteix d’una consigna bàsica: “Que la unió de Catalunya (amb Espanya, Europa i / o el món) parteixi des de la LLIBERTAT.” Que siguin els catalans i catalans (i cadascuna de les diferents comunitats federades), qui democràticament decideixin, quan hi hagi una voluntat clara i majoritària, el tipus de relació a mantenir. I aquesta possibilitat en realitat atorga a la ciutadania del país “la clau principal”, que no és només “la de la caixa”, sinó la clau per decidir el seu destí, la clau de la llibertat.

 
En el seu moment aquesta proposta no va ser acceptada en la seva totalitat pel PSC (9 dels 10 punts). Segurament no es va tenir la visió per adonar-se que generant sinergies amb aquella proposta federal de l’associació Ciutadans pel Canvi, el socialisme català tenia una possibilitat d’adequar la seva visió federal als nous temps. Temps marcats profundament per la traumàtica i descoratjadora experiència del nou Estatut d’autonomia.

 

Avui veig amb alegria, que no pocs dirigents del socialisme estan plantejant la necessitat de tenir aquest “lloc de trobada”, una proposta creïble, atractiva i desacomplexada, que assumeix el dret a decidir o l’autodeterminació com a possibilitat real. Una proposta que a més podría servir per avançar i trobar el punt de connexió en l’eix nacional amb els moviments i partits de l’esquerra del país.


No hay comentarios

jun 30 2012

La independència de Catalunya (carta a mis amigos/as que no viven aquí)

Posted in Catalunya, General by Gabriel Fernàndez i Díaz |

Algun@s de ustedes me preguntáis a menudo ¿qué es lo que pasa en esa parte del territorio del estado español, llamado Catalunya que “ahora” quiere independencia? ¿Esos no eran solo los vascos?

Y entiendo perfectamente el desconcierto que generan las últimas noticias y que desde otros países no se entienda lo que está pasando (muchos no lo entienden dentro de las propias fronteras españolas…), sobre todo porque la información que durante décadas les ha llegado siempre ha sido opaca o inexistente. La gente en muchas latitudes tiene una idea bastante diferente (e interesada por parte de algunos) de lo que es en realidad España. Se trasmite la idea de una única nación (y no como un conjunto de pueblos y naciones que forman un estado), con una única lengua y algunos “dialectos minoritarios”, con una monarquía parlamentaria “que todo el mundo aprecia”, y que el tema vasco (conocido mundialmente) es una “anomalía” de unos “locos etarras”.

Solo puedo hablarles desde mi experiencia personal, y contarles que en España existen algunas naciones que tienen cientos de años de historia que por diferentes motivos se hallan dentro del actual estado. Entre ellas está la que nos ocupa: Catalunya. Una nación que además de tener una riquísima historia y cultura, posee una lengua propia (que tiene que continuamente estar defendiendo y hasta justificando), pero que además tiene una forma de entender y ser que, desde mi modesto punto de vista, le da al pueblo catalán todos los elementos necesarios para ser y sentirse una Nación (termino y sentimiento refrendado en referéndum hace unos pocos años).

Resolver un buen encaje de esta nación dentro del estado español, de forma correcta y respetuosa para todas las partes, a lo largo de la historia no ha sido posible y en estas últimas décadas (post dictadura franquista), el “problema catalán” (como lo identifican algunos españoles), lejos de solucionarse se ha ido agravando y las posiciones más moderadas de convivencia y entendimiento (como el federalismo), han quedado desacreditadas.

Hoy nos encontramos por primera vez con unos estudios y encuestas oficiales que confirman una tendencia y que indican que una mayoría clara e inequívoca de los catalanes/as si hoy tuvieran que votar en un referéndum por la independencia votarían por el SI. Es sin dudas una nueva etapa en la historia de esta nación, que claramente expresa su deseo de poder ejercer el derecho democrático a decidir libremente su futuro. Con madurez, sin violencia, pero con convicción y en total libertad. Sin coacciones, ni peajes de ningún tipo.

Toca pues, entre las múltiples tareas comenzar con una que es fundamental: la de explicar por este mundo esta realidad, para que se pueda entender por parte de la comunidad internacional. Porque seguramente llegará un momento donde esta comunidad tendrá que intervenir y ayudar a que la democracia y la libertad fluyan sin ningún tipo de impedimento legal o militar en Catalunya.

Yo hace tiempo que en este tema he optado por un valor supremo e irrenunciable como el de la LIBERTAD. Libertad para quedarse o libertad para iniciar un nuevo camino, libertad para elegir seguir perteneciendo al actual estado español o libertad para construir una nueva república catalana integrada plenamente a la federación de naciones que forman la Unión Europea. Sea lo que sea, pero que lo decidamos los Catalanes (los de siempre y los recientes). Y ustedes desde donde estéis, pueden ayudarnos y mucho, desde ya gracias a tod@s!!


No hay comentarios

nov 15 2011

El 20N: Reflexionar y decidir, con el lado del corazón

Posted in Catalunya, General by Gabriel Fernàndez i Díaz |

  En estos días de intensa campaña electoral, se dan a conocer sendas encuestas y estudios de opinión, en relación a los resultados que previsiblemente sucederán el próximo 20 de noviembre, tanto en el conjunto del estado español, como en Catalunya.

 

Estos estudios, prácticamente en su unanimidad prevén una aplastante e histórica victoria del PP sobre el PSOE a nivel de prácticamente todo el estado, a excepción en principio de dos territorios donde ello no sucedería: Euskadi y Catalunya.

 

En Catalunya, a nivel de las izquierdas, siempre y cuando se cumplan estos pronósticos, podríamos tener unas primeras reflexiones:

 

ICV-EUiA: Podría duplicar o triplicar el número de escaños obtenidos en al última elección general (pasando de1 a 2 o 3). Ello quiere decir que su discurso y propuestas, tanto en el cuadrante izquierda/derecha, como en el cuadrante nacional catalán, conecta y consigue nuevas adhesiones. Todo ello en sintonía con el crecimiento de Izquierda Unida en todo el estado, pasando el grupo de los actuales 2 diputados a una orquilla que va de8 a 10 diputados. La coherencia demostrada en todo este tiempo, entre el discurso y sus valores, por Gaspar Llamazares y Joan Herrera en la legislatura parecería que tendrá su recompensa por parte de la ciudadanía.

 

ERC: Estaría manteniendo el número de 3 diputados/as obtenidos en la última elección o perdiendo 1 (el de Girona). Después de una renovación de liderazgos y de cambio de estrategia (cosa nunca sencilla), junto con un claro crecimiento de la opción por la independencia en la opinión publica, la izquierda independentista estaría obteniendo un buen resultado. Si mantiene los 3 diputados, ganará en estabilidad interna y capacidad de mantener la voz clara por la defensa de la independencia de Catalunya en Madrid. Aquí será importante pensar la política de alianzas a la hora de la formación del grupo en el Congreso.

 

PSC: Lamentablemente la caída en este caso puede llegar a ser histórica, pasando de los actuales 25 diputados/as a 15, no obstante sería la primera fuerza más votada y en número de escaneos en Catalunya. Aquí hay mucho para analizar, porque son varios los factores que intervienen en estos malos resultados que se auguran para el socialismo catalán. Pero seguramente, un factor importante ha tener en cuenta, ha sido la no realización del Congreso antes de estas elecciones. El no poder tomar decisiones importantes, en relación a cambio de ciclo, programa y liderazgos, más otros factores de cambio en la propia sociedad catalana, no le permiten al PSC tener un relato político que lo reencuentre con sus votantes.

 

El 20N iré a votar por primera vez en unas elecciones a Cortes Generales, lamentablemente en un contexto muy complejo, con la posibilidad cierta de un gobierno del PP con mayoría absoluta (con todo lo que ello implicará en el retroceso de las políticas sociales y el proceso de centralización estatal), y con unas fuerzas de izquierda en Catalunya que tendrán como mayor desafío, en el futuro próximo inmediato, el volver a ser una opción real, valida y confiable para los/las ciudadanos/as.


2 comentarios

Next »