Espai del g10

Amb tres anys de navegació a l’esquena, ets a punt d’arribar a port. Has sortejat tempestes i vents huracanats; potser has gaudit de bonics paissatges desconeguts o suportat moments tediosos.
Arribes a port, carregada d’il•lusió i esperança. Al moll hi un jovenet acordionista que, quan et veu passar et canta una vella cançó :

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d’Itaca.
has d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t’ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t’hagi enganyat. Sàvia, com bé t’has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.

Jo estic content d’haver-te conegut, d’haver-vos trobat durant le meva navegació i espero que la teva incorporació en aquesta feina tan apassionant i apassionada faci que tot sigui una mica millor.
I si durant les teves navegacions vols aportar alguna cosa, o necessites algun comentari ens podem trobar a aquesta petita illa que ens hem organitzat a final de curs

Publicat dins de General | 1 comentari