EUTDH-Turisme i Hoteleria UAB

“Líders en qualitat, perquè la qualitat ens fa líders”

Tag Archive 'pernoctacions'

Jun 26 2012

Previsió de l’Índex UAB: ‘L’activitat turística dels estrangers a Catalunya augmentarà un 1,4% durant el 2012

Posted in estudis, Publicacions, Recerca |
  • L’increment serà menor que el registrat els anys 2010 i 2011 i es veurà possiblement mitigat per l’evolució menys positiva del turisme intern.

  • Tot i així, aquest augment tindrà un efecte “balsàmic” en l’economia .

  • Espanya rebrà 58,2 milions de turistes, 2,8 % més que el 2011, però faran menys despesa.

L’Índex UAB d’Activitat Turística preveu que el sector continuï creixent durant el 2012 amb un augment de l’1,4% de l’activitat a Catalunya pel que fa al turisme estranger, gràcies en part a l’increment de turistes de mercats emergents com Àsia oriental o Amèrica del Nord. Un cop més, el sector turístic tindrà un paper “balsàmic” en la situació general de l’economia catalana. L’augment és menor que el 2011 degut a factors com una major incertesa econòmica general, l’organització de grans esdeveniments esportius a altres països o la menor davallada conjuntural a alguns mercats competidors com Tunísia o Egipte. D’altra banda, la previsió no inclou els turistes espanyols, que previsiblement poden ser menys que el 2011. Pel que fa al conjunt d’Espanya, s’espera l’arribada de 58,2 milions de turistes estrangers, és a dir, 1,5 milions més que l’any anterior, però faran en conjunt una despesa un 0,2% menor que la del 2011.

L’Índex UAB arriba enguany a l’onzena edició. Es tracta d’un indicador de l’evolució de l’activitat turística estrangera. Sempre es presenta a finals de juny, a les portes de l’estiu. La temporada turística d’enguany es considera molt important degut a la situació de l’economia en general, que fa més necessari que mai l’impuls del sector turístic.

L’Índex preveu que el sector, que ja va començar a recuperar-se el 2010 i el 2011 després d’un bienni de retrocés, continuarà creixent al llarg del 2012, assolint un augment global de l’1,4%. Són ja, doncs, tres anys consecutius de creixement, fet que mostra la fortalesa del sector turístic català i el seu important paper per contrarestar els efectes de la crisi econòmica general.

Aquest creixement, però, serà menor que els dels dos anys anteriors, que van ser d’un 6,5% el 2010 i d’un 3,5% el 2011. Aquesta desacceleració del creixement es considera una conseqüència de factors com ara:

  • la incertesa econòmica que pesa sobre els ciutadans europeus (principals mercats emissors de turistes a Catalunya);
  • la menor intensitat de“l’efecte rebot” que va beneficiar durant el 2011 el sector català en rebre part de la quota de mercat que van perdre altres països com Tunísia o Egipte, afectats per la situació d’inestabilitat política;
  • l’organització de grans esdeveniments esportius com l’Eurocopa de futbol o, sobretot, els jocs olímpics de Londres, que poden afectar els hàbits turístics dels europeus durant el període de vacances d’estiu.

D’altra banda, cal matisar que l’increment de l’activitat prevista per l’Índex es refereix als turistes estrangers. Pel que fa al mercat nacional, altres indicadors mostren un declivi clar durant el 2012 i, per tant, el més probable és que la xifra de demanda global turística mostri uns resultats menys positius.

 

Catalunya: més turistes estrangers, però menys despesa

Segons les previsions de la UAB, el nombre de turistes estrangers podria créixer un 3,2% i arribar als 15,5 milions de persones, és a dir, unes 477.000 més que el 2011 . Pel que fa als cinc principals mercats emissors, s’espera un augment lleuger de turistes francesos (un 0,7% més que el 2011) i italians (0,4%), una disminució molt lleu de turistes alemanys (-0,1%) i un retrocés més significatiu pel que fa als britànics (-5,5%) i als visitants procedents de Bèlgica i els Països Baixos (-2,8%). En paral•lel, guanya molt pes l’increment de turistes procedents dels considerats mercats emergents, com ara Àsia oriental (especialment xinesos) i Amèrica del Nord. El conjunt dels mercats que no són els més tradicionals pujarà un 10,1%.

A més, segons les dades obtingudes des del 2001, el pes dels mercats emergents ha augmentat sensiblement durant aquests anys en el conjunt de la demanda turística, passant del 26,4% al 38,5%.

La despesa real dels turistes estrangers a Catalunya creixerà, segons l’Índex, un 1,6% respecte del 2011, situant-se en 11.500 milions d’euros . En aquest sentit, de nou juguen un paper important els mercats emergents, que augmentaran la seva despesa en un 7,6%, mentre que disminuirà la despesa dels turistes italians, britànics i, en menor mesura, dels francesos, belgues i holandesos.

No obstant això, es preveu un descens de la despesa per turista de l’1,6% (situant-se enguany en 741 euros), fet que es considera conseqüència de la major incertesa econòmica. És el segon anys consecutiu que la despesa per turista retrocedeix.

 

Espanya: 2,8% més de turistes estrangers

El sector turístic al conjunt d’Espanya també registrarà un creixement i representarà, com a Catalunya, una ajuda important per al rumb general de l’economia. El nombre de turistes estrangers se situarà en 58,2 milions, és a dir, 1,5 milions més que l’any 2011 , que representen un augment del 2,8%. És, però, un increment inferior a l’assolit l’any passat, que va ser d’un 7,6%. Aquesta desacceleració del creixement es pot explicar pels mateixos factors que a Catalunya: menor intensitat de “l’efecte rebot”, més incertesa i grans esdeveniments esportius d’estiu. No obstant, el sector mostra una gran resistència, sobretot tenint en compte la conjuntura econòmica general.

Per mercats, l’evolució presenta diferències respecte la de Catalunya: segons la previsió de l’Índex, creixeria el nombre de turistes francesos (1,2% més que el 2011), italians (1,0%), alemanys (1,7%) i, sobretot, britànics (5,4%). Els mercats emergents creixerien també un 2,6%, jugant així, al conjunt d’Espanya, un paper comparativament més modest que al sector turístic català.

L’augment del nombre de turistes contrastarà amb un lleuger descens de la despesa del 0,2% (en total, 52.700 milions d’euros) , i amb un descens de la despesa per turista del 2,9% (904 euros). Aquests descensos reflecteixen l’impacte de la crisi econòmica més que no pas l’evolució del nombre de turistes. Per mercats, els turistes francesos i els mercats emergents augmentaran la seva despesa, mentre que es reduirà la dels britànics, alemanys i italians.

A més, s’espera que els hotels espanyols allotgin un 1,2% menys de turistes i que el nombre de pernoctacions baixi un 0,3% (situant-se en 286 milions). En aquest sentit, cal destacar la dualitat entre la davallada dels turistes espanyols (que seran un 2,4% menys als hotels i faran un 1,7% menys de pernoctacions) i l’augment dels turistes estrangers (un 0,2% més, que faran un 0,6% més de pernoctacions).

 

Podeu consultar totes les previsions i resultats obtinguts en l’estudi de l’Índex UAB d’Activitat Turística 2012, clicant sobre l’enllaç (format pdf).

 

L’Índex UAB d’Activitat Turística 2012 ha estat elaborat per un equip de professors, investigadors i col·laboradors de l’Àrea d’Economia Aplicada i Gestió Empresarial de l’Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera de la Universitat Autònoma de Barcelona (EUTDH UAB), dirigit per l’economista Juan Antonio Duro.


No hi ha comentaris

Abr 26 2012

Anàlisi de les previsions de l’Índex UAB per a l’any 2011 i expectatives per al 2012. Una síntesi.

1. Anàlisi de les desviacions del 2011

En aquest text pretenem portar a terme una valoració global sobre les previsions generals realitzades per l’Índex UAB d’Activitat Turística del 2011 (IUAB 2011) i incloure alguns comentaris sobre les expectatives per al 2012.

Aquesta anàlisi de contrast i comparació entre prediccions i realitat es fonamenta amb els principals indicadors turístics per a Catalunya i Espanya que realitza periódicament el CInERT de l’EUTDH .

En el Quadre 1 es sintetitzen les principals previsions per a Catalunya a l’any 2011 per l’Índex UAB 2011 junt a les realitzacions, el que ens permet examinar les desviacions globals ocorregudes.
La valoració global sobre les desviacions en relació al previst és generalment positiva, sobretot, tenint en compte la tipología de dades manejada. Així en els quatre indicadors de demanda globals disponibles a l’Índex UAB es va encertar la tendència. En tot cas, les realitzacions s’han demostrat quelcom més optimistes que les previsions de l’Índex. L’encert més precís s’ha produït en l’estimació del nombre de turistes estrangers rebuts per Catalunya i que l’elegeixen com a destinació principal. Específicament, l’Índex UAB va preveure un augment d’aquest indicador del 4,2%, que finalment ha estat del 4,7%. El volum de les pernoctacions d’estrangers ha experimentat una millora en la realització amb un creixement del 5,9%, quan s’havia estimat un augment del 2,6%. Els resultats reals han estat també més positius que les nostres previsions dels indicadors de despesa, despesa per turista a l’Índex UAB. En el cas de despesa real realitzada per turistes estrangers la previsió va ser d’un augment del 2%, mentre que al final ha estat del 4,1%. Com a resultat, el declivi previst en la despesa per turista ha estat menor del 0,6%, enfront al 2,1%. La combinació d’un millor comportament en les xifres de turistes i pernoctacions ha portat una despesa per turista més benigne que l’estimat.

Quadre 1: Previsions de creixement de l’Índex UAB 2011 en base a les principals magnituds turístiques per Catalunya versus realitzacions

Percentatges

 

Previsió Índex UAB 2011 (p)

Realització (R)

Desviació Absoluta (P-R)

Turistes estrangers

+4,2%

+4,7%

-0,5%

Pernocatacions estrangers

+2,6%

+5,9%

-3,3%

Despesa total

+2,0%

+4,1%

-2,1%

Despesa per turista

-2,1%

-0,6%

-1,5%

Índex UAB

+1,9%

+3,9%

-2,0%

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Índex UAB 2011, Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya i Instituto Nacional de Estadística.

En referència a les previsions relatives als fluxos turístics a Espanya, generalment, no s’han donat discrepàncies molt substancials amb els fluxos reals, excepte en el número de les pernoctacions hoteleres d’estrangers, com així mostra el Quadre 2 . En tot cas, cal observar que aquest indicador va crèixer a tota Espanya en un 14%, espectacular xifra que difícilment poden encertar els models de previsió utilitzats1 . Igualment, les previsions de l’Índex UAB ja apuntaven una acceleració del creixement d’aquestes fins una taxa del 8,3%, contrastant amb la previsió de creixement per al turismo nacional, d’un tènue 0,2%, que s’ha convertit en un declivi del -1,9%. Pel que fa al número de viatgers hotelers, les previsions no s’han allunyat molt de la realitat, encara que cal ressenyar que la lleu baixada de la xifra de viatgers hotelers nacionals no va ser capturada. En el cas del volum de turistes estrangers la previsió alcista ha estat superada per la realització, que ha portat la taxa fins el 7,6%.

Quadre 2: Previsions de creixement de l’Índex UAB 2011 en base a les principals magnituds turístiques per Espanya versus realitzacions.

Percentatges

 

Previsió Índex UAB 2011 (P)

Realització (R)

Desviació Absoluta (P-R)

Turistes estrangers

+4,0%

+7,6%

-3,6%

Total viatgers hotelers:

4,8%

4,3%

+0,5%

– Viatgers espanyols

1,0%

-1,1%

+2,1%

– Viatgers estrangers

9,7%

11,3%

-1,6%

Total de Pernoctacions hoteleres:

4,9%

7,3%

-2,4%

– Pernoctacions espanyols

0,2%

-1,9%

+2,1%

Despesa estrangers

2,1%

+4,7%

-2,6%

Despesa estrangers per turista

-1,9%

-2,9%

+1,0%

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Índex UAB 2011, Instituto Nacional de Estadística e Instituto de Estudios Turísticos.

Per tant, en termes generals l’Índex UAB 2011 va capturar raonablemente bé els patrons qualitatius dels diferents indicadors de demanda i activitat encara que, en el gruix de les magnituds, les previsions van pecar de menys optimistes que les realitzacions. En tot cas; cal manifestar que les alces materialitzades són molt elevades, capturant un efecte rebot que, en la seva quantitat final, no era senzill de copsar.

2. Expectatives per al 2012.

Les expectatives turístiques per a tot l’any 2012 podrien ser positives, en la mesura en què la incertesa actual sobre l’economia espanyola no afecti al procés de decisió. La fortalesa del producte espanyol i català, la promoció realitzada i la prevista política de contenció de preus2 podrien permetre entreveure un creixement de l’activitat, tant a Espanya com a Catalunya, basat primordialment en el turisme receptor. En contrast, la crisi econòmica a Espanya, l’elevadíssima incidència de l’atur i la incertesa sobre l’economia espanyola haurien de provocar una forta afectació en la demanda turística nacional, en particular en els indicadors que reflecteixen en major mesura la capacitat de despesa. Les dades fins febrer (que han de ser presses amb molta precaució donat el limitat pes d’aquestes en el còmput anual) indiquen un creixement en el mercat exterior i reducció o dèbil augment en el nacional. Per exemple, el montant de viatgers hotelers a Espanya (i a Catalunya) fins febrer de 2012 hauria augmentat un 0,6% (1,1% a Catalunya), per un 1,3% (1,1% a Catalunya) de les xifres de les pernoctacions. Prenent, per exemple, el número de les pernoctacions dels turistes estrangers a Espanya (i Catalunya), aquest hauria crescut un 3,6% (2,8% a Catalunya), mentre que el de les pernoctacions de turistes nacionals ha sofert una baixada d’un –1,7% (-1,2% a Catalunya). En el que fa referencia a les xifres de turistes estrangers, format FRONTUR, aquestes haurien augmentat a Espanya a un ritme del 2,7%, per un 8,2% en el cas de Catalunya. En termes de despesa real aquestes taxes s’aproparien al 2,7% y 7,5%, respectivament.

1És oportú ressenyar que les estimacions es realitzen entre finals d’abril i principis de maig de cada any, sense procedir a cap revisió posterior. En aquestes dates, les dades turístiques es refereixen, com a molt, fins març de cada any.

2En aquesta política no està considerat l’impacte de la pujada de taxes aeroportuàries si s’aplica la mesura continguda en els pressupostos generals de l’Estat, ja que podria afectar al preu dels bitllets aeris i suposar unes pèrdues de competitivitat de les destinacions espanyoles.


No hi ha comentaris

Jun 29 2010

Índex UAB d’Activitat Turística 2010: ‘Catalunya rebrà menys turistes però es quedaran més temps i faran més despesa’

L’Índex UAB d’Activitat Turística preveu una caiguda del 3,3% de l’activitat turística a Catalunya durant l’any 2010, és a dir, un descens més suau que el que va viure el sector durant el 2009 (6%). Aquest estudi, que arriba a la novena edició, apunta també uns certs canvis que es podran produir en els indicadors de demanda turística : hi haurà menys turistes i pernoctacions però pujaran l’estada mitjana i la despesa mitjana. Si ens centrem en les pernoctacions el volum d’aquestes baixara un 2,1% pel declivi dels mercats tradicionals, però, en contrast, es registraran bons resultats als mercats emergents. Al conjunt de l’Estat, el volum de turistes estrangers podria patir un lleuger descens del 0,2% i Espanya podria perdre el segon lloc del rànquing mundial en benefici dels Estats Units . L’Índex dedica un capítol especial al turisme de negocis, un sector en ple creixement en el qual Espanya i, en concret, la ciutat de Barcelona estan molt ben situades .

 

1. Tretze milions de turistes estrangers

Segons l’Índex UAB d’Activitat Turística, s’espera una caiguda del 3%, clarament inferior a la de 2009, que es va situar al 6% . Tot i que la situació general és de contracció, destaca que el descens previst pel 2010 sigui inferior al de 2009 quant a volum de turistes. A més, el percentatge de les pernoctacions i el de despesa per turista cauen menys que el del volum de turistes; això ens indica que la durada de l’estada mitjana dels turistes estrangers s’allarga (passa de 7,59 dies el 2009 a 7,75 el 2010) i la despesa mitjana per turista augmenta (de 706,9 € a 711,5 €).

El volum de turistes estrangers se situarà en 13 milions de persones i baixarà un 4%, és a dir, uns 500.000 turistes estrangers menys que el 2009 . Això representa una davallada inferior a la de l’any passat (9,5%) i a la del 2008 (5,6%).

Per països, destaca la caiguda del volum de turistes provinents de mercats tradicionals com Regne Unit (8,7% menys que el 2009), Itàlia (6,4%), Alemanya (6,2%) i França (3,9%). En canvi, el descens és força menys pronunciat pel que fa als turistes de Bèlgica i dels Països Baixos (1,1%) i pel que fa als mercats emergents (1,9%), és a dir, els Estats Units, Canadà, Europa oriental i el sud-est asiàtic.

Aquests mercats destaquen també pels bons resultats en l’apartat de pernoctacions, indicador de demanda més proper a l’impacte del turisme en les destinacions. El nombre total de pernoctacions a Catalunya caurà globalment un 2,1%, però augmentarà un 7,7% entre els visitants dels països emergents . Aquest resultat global seria el menys negatiu dels darrers quatre anys. Per contra, hi haurà importants davallades entre els italians (un 10,4% menys de pernoctacions), francesos (7,7%), britànics (7,5%) i alemanys (2,9%).

Pel que fa a la despesa que fan els turistes a Catalunya, s’espera que els turistes aportin 9.284 milions d’euros al llarg del 2010. Es produirà una reducció de la despesa real dels turistes estrangers del 3,4% , que és inferior a la davallada experimentada el 2009 (6,4%). En canvi, la despesa mitjana per turista augmentarà de 706,9 € a 711,5 €. D’altra banda, la despesa diària per turista, tenint en compte que les estades seran més llargues, baixarà de 93,1 € a 91,8 €.

Cal destacar, a més, que Catalunya es manté en la primera posició com a destinació turística de l’Estat, ja que rep el 25% dels estrangers que visiten Espanya .

 

2. Lleu baixada del volum de turistes estrangers a Espanya

A nivell de l’Estat, el volum de turistes estrangers se situarà per sobre dels 52 milions de persones i viurà una lleugera reducció del 0,2% -uns 100.000 turistes menys-. Aquesta baixada és força menor que la que es va produir el 2009, situada en un 8,7%.

El número de turistes provinents del Regne Unit i Alemanya, els dos principals mercats emissors, cauran un 5,3% i un 1,6% respectivament. En canvi, augmentarà el número de turistes italians (3,4%) i francesos (2,4%).

La despesa dels turistes baixarà un 1,3% i les pernoctacions hoteleres es reduiran un 2,5%. El nombre de turistes allotjats a hotels caurà un 0,8%.

Segons les dades de l’Organització Mundial del Turisme (OMT), Espanya ocupa el tercer lloc en el rànquing de països receptors de turistes , per darrera de França (primera potència mundial) i dels Estats Units (que avança a Espanya i se situa en segon lloc). El quart país del rànquing és la Xina.

 

3. Un sector en descens a nivell global

La davallada del sector turístic als mercats espanyol i català es contextualitza dins d’una situació d’evolució negativa mundial. L’any 2009, l’activitat turística va baixar un 4% arreu del món , segons dades de l’OMT. L’única regió que va viure un increment de l’activitat turística va ser l’Àfrica (5%). Europa, però, va continuar sent la principal zona en nombre de visitants, tot acaparant el 52% del total.

Les causes d’aquesta davallada global responen principalment a l’evolució econòmica negativa . El PIB mundial va baixar sis dècimes el 2009, fet que representa la primera caiguda registrada des de 1980. També es considera que han influït factors com el núvol de cendres del volcà Eyjafjalla o l’alarma provocada pels brots de grip A.

 

4. Espanya i Barcelona destaquen al turisme de negocis

El turisme de negocis ha estat objecte d’un capítol especial a l’Índex UAB d’Activitat Turística 2010. Aquest subsector ha crescut molt els últims deu anys, en quantitat i qualitat. Entre 2009-2019 els viatges de negocis creixeran un 84,7% al món, un 47,32% a Europa i un 64,06% a Espanya (segons Business Travel & Tourism Council-WTTC) .

Aquests esdeveniments generen beneficis per a les ciutats que els acullen i el seu entorn. A més de la despesa directa que porten associades, tenen un ampli abast, que pot comportar el condicionament del desenvolupament de la ciutat, de les seves infraestructures i dels seus equipaments.

Espanya ocupa una posició destacada al mercat mundial de reunions : el tercer lloc, per darrere dels Estats Units i d’Alemanya, en la classificació de l’International Congress and Convention Association (ICCA) i ocupa el cinquè lloc, per darrere dels Estats Units, França, Singapur i Japó en la classificació de la Union of International Associations (UIA).

Pel que fa a les ciutats, Barcelona s’ha convertit en una dels principals focus internacionals en aquest àmbit . Està situada en la tercera posició, per darrere de París i Viena, en la classificació ICCA, i en la cinquena posició, per darrere de Singapur, París, Brussel·les i Viena, en la classificació UIA.

 

 

L’Índex UAB d’Activitat Turística s’ha convertit en un dels principals instruments, sinó l’únic, d’anàlisi de la conjuntura turística a Catalunya. Fins al moment, l’índex ha viscut nou edicions (als anys 2000, 2001, 2002, 2005, 2006, 2007, 2008, 2009 i 2010), amb una constant millora en el seu contingut.

L’índex ha esdevingut un element significatiu de debat sobre les perspectives del sector turístic entre tots els agents, com així demostra el seu impacte, clarament creixent, i la naturalesa d’aquest.

L’Índex UAB d’Activitat Turística 2010 ha estat elaborat per un equip de professors, investigadors i col·laboradors de l’Àrea d’Economia Aplicada i Gestió Empresarial de l’Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera de la Universitat Autònoma de Barcelona (EUTDH UAB), dirigit per l’economista Juan Antonio Duro.

Us podeu descarregar l’estudi sencer corresponent a la temporada turística 2010, en format pdf, clicant sobre l’enllaç.


No hi ha comentaris