Laura

 …A la xarxa linkedin vaig definir aquest quadern com a experiment a mig camí entre el diari personal i el Butlletí Oficial de l’Estat. L’ensenyament, les meditacions més o menys disperses sobre les coses que passen a les aules, formen part habitualment del seu contingut. Als anys vuitanta, un dels noms catalans més habituals fou “Laura”. El seu èxit  fou fugaç i aviat fou ultrapassat per nom més exòtics o que s’entenien més propis o més sonors.

El motiu de la revifalla d’aquells anys  fou la ressonància de la magnífica cançó “Laura”, de Lluis Llach. Això vol dir que molts dels estudiants que he conegut  s’identifiquen com a “Laura”  per influència en els seus pares d’aquella peça, d’aquells versos senzills combinats amb una efectiva música de guitarra.

Laura” era Laura Almerich, la  guitarrista de Lluis Llach, i la seva recent desaparició m’ha fet pensar en les persones que ens regalen el seu so i gràcies a ell parlem. Potser l’educació autèntica és això:  aportar uns acords de fons –com més persistents i útils, millor- a la partitura pròpia i incomparable de cada vida. Que els déus et guardin el camí, Laura.

***

Acerca de Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Esta entrada fue publicada en Diarios de un profesor disperso y etiquetada , , . Guarda el enlace permanente.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.