Cròniques andorranes (XII). Aquella inconstitucionalitat parcial del sistema de transferències als comuns.

1.-Ens vam referir a la crònica andorrana número XI a la constitucionalitat –declarada pel Tribunal Constitucional- de la Llei 19/2017, qualificada de delimitació de competències dels comuns. Ja vam dir, però, que no quedaven clars alguns dels arguments emprats. En canvi, pitjor sort va córrer la Llei 18/2017, del 20 d’octubre, qualificada de transferències als comuns, declarada en part inconstitucional per la Sentència del Tribunal Constitucional núm. 16 de l’any 2018 (21 de març).

Per a entendre aquesta resolució judicial, cal tenir en compte tres  columnes fonamentals establertes per la Constitució:

a)Amb la finalitat d’assegurar la capacitat econòmica dels comuns, una Llei qualificada ha de determinar les transferències de capital del Pressupost General. Aquesta Llei precisa un quòrum doblement reforçat, ja que requereix per a la seva aprovació el vot final favorable:

……-De la majoria absoluta dels Consellers elegits en circumscripció parroquial.

……-De la majoria absoluta dels Consellers elegits en circumscripció nacional.

b)La mencionada Llei qualificada garanteix una partida igual per a totes les Parròquies.

c) A més, assegura una partida variable, proporcional segons la seva població, l’extensió del seu territorii altres indicadors“.

*

2.-La Llei 18/2017 distingia entre:

……a)Recursos d’imputació general.

……b)Recursos de “redistribució sostenible”.

Els primers –els d’imputació general- es van salvar. En una part, se cenyien a la Norma Suprema, ja que es remetien a la població i a la superfície. En una altra part, però, s’apuntava al malabarisme de sobretaula i afegia dos paràmetres més:

……-Suma de població d’infants i de gent gran.

……-Capacitat hotelera, concretada en el volum de pernoctacions de cada Parròquia.

Tots aquests cànons són beneïts pel TC, que els considera objectius i proporcionals.

**

3.-En canvi, el bloc legal dels denominats “recursos de redistribució sostenible” pateix una ensulsiada gairebé absoluta i és declarat inconstitucional per manca d’ objectivitat i de proporcionalitat i per una abusiva remissió al reglament que, per la seva amplitud, destrueix la reserva de Llei.

Els recursos de redistribució sostenible eren una bossa heterogènia que incloïa, en síntesi:

……-Un premi per a “inversions per a la sostenibilitat mediambiental, social i econòmica”.

……-Un suport per a compromisos adquirits i executats en relació a la reducció de l’índex d’aigües paràsites.

En canvi, el Tribunal Constitucional va salvar una part dels recursos de redistribució sostenible, relativa a una partida de solidaritat i particularitats comunals. Es tracta, en concret, de paràmetres relatius al nombre d’establiments comercials, exigència efectiva dels impostos comunals habilitats per la normativa, llargada de les carreteres secundàries, sosteniment d’una societat pública participada únicament pel Comú [!?] i presència de dos nuclis de població separats dins la parròquia.

***

Acerca de Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Esta entrada fue publicada en Andorra, Derecho presupuestario y etiquetada . Guarda el enlace permanente.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.