Cap a Mollet (I)

1.-Bartleby em comenta que he de desplaçar-me el dimarts a Mollet, per a participar en una jornada sobre diversos temes d’actualitat en Dret urbanístic. El nom és una mica ostentós i els discursos són realment variats. Entre els ponents, conec personalment en Juli Ponce, que ens parlarà sobre habitatge públic i que segrega urbanisme social fins i tot en el moll de l’ós. Deixa anar un missatge coherent i sostingut que es beneficia una base teòrica profunda i on es veu l’empremta del modern liberalism o esquerra nord-americana (ell coneix molt bé els seus aspectes jurídics).

Estarà també per allà l’Òscar Capdeferro, que ha escrit la monografia més destacada sobre corrupció urbanística des del punt de vista del Dret Administratiu. Tanca la jornada la Dra. Maria José Feijoo, infatigable Directora de l’Escola de Postgrau de la Universitat Autònoma i absolutament insubstituïble quan es tracta de connectar universitat i realitat social.

*

2.-A Mollet va néixer, per cert, una de les històries mítiques de l’urbanisme espanyol del segle XX. Ho dic sense recórrer a tòpics ja rebregats. Podríem dir que la pròpia força del mite ha guanyat la partida a altres posicions aparentment més racionals. Em refereixo, com el lector ja haurà intuït, al big case de Santa Maria de Gallecs. Es tracta d’un supòsit ja molt estudiat i, per tant, em permetré eludir les referències documentals principals.

**

3.-D’entrada, els orígens de la qüestió impressionen. La zona de Gallecs – primer sota el nom de “Riera de Caldas”- estava afectada pel Decret-Llei 7/1970 d’actuacions urbanístiques urgents (ACTUR) i pel Decret 3543/1970, on es delimitava l’actuació. Les ACTUR, com és conegut, neixen amb la voluntat de crear noves ciutats que “descongestionessin” algunes grans àrees metropolitanes d’Espanya. Reduir la densitat d’uns  cascos urbans atapeïts i solucionar la manca d’habitatge (encara punyent amb les darreres onades migratòries) eren els seus objectius principals.

Lògicament, els municipis afectats (que eren Mollet principalment, però també Parets dels Vallés, Palau-solità i Plegamans, Montcada i Reixac, etc.) desconfiaren inicialment del projecte ja que, entre altres qüestions, les ACTUR operaven al marge del planejament previ. D’altra banda, mai va quedar clara la fórmula administrativa final (una mancomunitat, un municipi de nova creació, l’atribució d’algun paper rector a Mollet…). Cal avançar ja que es preveia una xifra d’habitants superior a 130.000 persones. Observem  que l’any 1970 Terrassa (la gran capital de la comarca, junt amb Sabadell) se situava justament entorn els mateixos números.

***

Acerca de Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Esta entrada fue publicada en Bartleby, Derecho urbanístico y etiquetada , . Guarda el enlace permanente.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.