Cròniques andorranes (VI). Els Comuns i les seves potestats normativa, financera i tributària.

1.-Com ja vam dir a l’anterior crònica, la vigent redacció de l’art. 3.1. de la Llei Qualificada de delimitació de competències dels comuns (en endavant, LQDC) atribueix a aquests les següents potestats:

-Normativa.

-Executiva: d’acord amb l’art. 82.2 de la Constitució, “els actes dels Comuns tenen caràcter executiu directe pels mitjans establerts per llei” i afegeix que  “contra aquests es poden interposar recursos administratius i jurisdiccionals per controlar-ne l’adequació a l’ordenament jurídic”.

-Sancionadora.

-Financera.

-Tributària.

Observi’s, per tant, que són tractades com a Administracions Públiques amb plena capacitat. En relació a la part normativa, cal precisar primerament que “l’ordenament jurídic estatal s’aplica supletòriament al propi de cadascun dels comuns” (art. 3.4 de la Llei citada).

*

2.-La Constitució i la LQDC han classificat els productes normatius  dels comuns i han distingit entre:

…    –Ordinacions: normes de caire general per a la regulació de les competències atribuïdes.

    –Reglaments: desenvolupen les ordinacions de manera “subordinada”. És a dir, són d’un rang inferior.

…    –Decrets: ja no són normes i constitueixen, en realitat, “actes administratius escrits d’aplicació de l’ordenament jurídic parroquial a supòsits i persones concretes o concretitzables”[sic].

La LQDC  atribueix els dos primers al Consell de Comú. És a dir, a l’òrgan plenari, però ja no fa aquesta exigència en relació a les resolucions administratives.

**

3.-Més discussions ha tingut l’articulació de la potestat financera i tributària. Cal dir, en primer lloc, que la LQDC declara la potestat tributària originària de l’Estat, en concordança amb l’art. 80.2 de la Constitució. Per tant, la creació de nous tributs correspon al poder central.

Ara bé, això no impedeix la presència d’una potestat tributària derivada, que serà exercida sota el principi d’autogovern.  La mateixa LQDC concreta que la potestat tributària derivada implica la capacitat de crear i regular impostos, taxes i contribucions especials, en el marc de les previsions de la Llei (en concret, de la Llei de bases de l’ordenament tributari i de la Llei de les finances comunals).

       A més, la LQDC –d’acord amb la Constitució, que és – concreta els impostos “d’ àmbit comunal”, que són els següents:

-L’impost tradicional del foc i lloc, sobre la residència principal.

-L’impost sobre la propietat immobiliària, edificada i no edificada.

-L’impost sobre els rendiments arrendataris.

-L’impost de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals.

-L’impost sobre la construcció.

És cert que la Constitució també es refereix a l’aprofitament i explotació de recursos naturals, als serveis comunals i a les autoritzacions administratives, però aquests fets imposables generen taxes.

Pel que fa a la potestat financera, “correspon als comuns l’elaboració, l’aprovació i l’execució del pressupost comunal, així com la fixació i l’execució del control comptable i l’auditoria dels seus comptes, sense perjudici del que disposa la Llei qualificada de transferències als comuns i de les facultats de fiscalització i control del Tribunal de Comptes.” (art. 8 LQDC).

Dit això, ja estem en condicions d’examinar els dos àmbits més controvertits en la regulació dels comuns:

-L’extensió de les seves competències, especialment les relatives a l’urbanisme i l’ordenació del territori (Crònica VII).

-La determinació de les transferències financeres que provenen de l’Estat (Crònica VIII).

***

Acerca de Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Esta entrada fue publicada en Administración Local, Andorra. Guarda el enlace permanente.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.