Cròniques andorranes (V) . Precisions sobre la posició institucional dels comuns.

1.-A l’anterior crònica, havíem exposat les principals pautes constitucionals de la descentralització territorial a Andorra. Com ja vam dir, Andorra està integrada per set parròquies. Els comuns expressen els interessos de les mencionades parròquies i les representen i administren. Es tracta de corporacions públiques amb personalitat jurídica i una potestat normativa pròpia, però sense rang de Llei.

Els cavalls de batalla de la regulació han estat les competències atribuïdes –quines i fins on- i els recursos financers –especialment, la determinació de les transferències que reben de l’Estat central, “de Govern”, tal com habitualment diuen els andorrans-. Encara que, teòricament, una solució centralista seria lògica tenint en compte les dimensions i la població del país, el cert és que ha estat portentosa la capacitat de resistència i contraatac de les unitats parroquials.  Però, abans d’entrar en aquests litigis, examinarem dos punts fonamentals en la configuració de la piràmide del país dels Pirineus.

*

2.-D’entrada, cal dir que els comuns pugen al pòdium kelsenià i se’ls garanteix l’accés a la jurisdicció constitucional. Advertirem, és clar, que Andorra s’ha dotat d’un Tribunal Constitucional, d’acord amb el Títol VIII de la Norma suprema. És l’intèrpret suprem de la Constitució i s’observa en el text una clara influència del model espanyol.

Els comuns tenen legitimació per a intervenir en dos procediments de constitucionalitat:

-Per una banda, poden interposar recursos d’inconstitucionalitat contra normes amb rang de Llei. Ara bé, el constituent va establir en aquest supòsit una cautela específica, ja que va imposar un litisconsorci actiu de, com a mínim, tres comuns.

-Per una altra banda, els comuns, com a “òrgans constitucionals” que són (art. 103.1 de la Constitució), estan habilitats per a plantejar un conflicte de competències quan al·leguin el seu exercici il·legítim  (ja sigui produït a través de normes o fins i tot de simples actes). En aquest cas, la sentència determinarà i atribuirà a una de les parts la competència en litigi.

**

3.-La Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns ha tingut especial cura en la definició de la potestat normativa dels comuns. En primer lloc, ha precisat que –dins del seu àmbit territorial- gaudeixen de potestat normativa, executiva i sancionadora, així com de potestat financera i tributària. A partir d’ aquí, però, ha establert algunes regles que, en part, són herència d’una llarga tradició i que concretarem  dins de la següent crònica.

Acerca de Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Esta entrada fue publicada en Andorra, Comuns. Andorra. y etiquetada . Guarda el enlace permanente.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.