«La LRSAL i el model territorial, polític i administratiu dels ens locals de Catalunya»: esquema per a una conferència (I).

.-Esquema per a la conferència que se’m va assignar  dins la JORNADA SOBRE L’APLICACIÓ DE LA LRSAL A CATALUNYA A LA LLUM DE LA DOCTRINA CONSTITUCIONAL (STC 41/2016, de 8 de març) -, organitzat per l’Associació Catalana de Municipis (ACM),  BARCELONA, 31 de maig del 2016.

...1.-Indiscutiblement, sóc avui el teloner. Em limitaré, per tant, a exposar deu idees bàsiques partint de la STC de 3 de març del 2016, relativa a la constitucionalitat de la LRSAL. Després, ja tindran vostès les exposicions i taules rodones sobre competències municipals (amb Susanna Marín i concepció Campos, que podrien estar parlant del tema uns quants dies), entitats supramunicipals i règim econòmico- pressupostari.

Entrego, per tant, aquest decàleg, no a la manera mosaica i tancada, sinó amb dubtes i interrogants que al llarg del dia potser es podrien aclarir.

*

2.-En primer lloc, faré referència al sector optimista de la matèria, als que pensen que cal afrontar una regulació nova del règim local, fins i tot en la present època de consensos gairebé inexistents.  Entraria en aquesta línia, per exemple, el professor FORCADELL, que va llegir fa poc la seva tesi doctoral (acte al qual vaig tenir el gust d’assistir). La seva proposta lliga amb el relleu assignat per un grup del pensament catalanista a la qüestió local (amb el paradigma de Prat de la Riba).

També se situa dins del corrent alegrement impulsor el professor BOIX PALOP, que acaba de publicar al 2015 el llibre  més rellevant sobre la LRSAL. El company d’Alacant, que podeu seguir al seu interessantíssim bloc No se trata de hacer leer”, justifica les necessitats de reforma en la necessitat d’aprofundir en la democràcia, en l’experimentació i en l’acollida de nous fenòmens com, per exemple, la remunicipalització.

En una línia també proactiva i favorable a empènyer una regulació podríem situar el professor SABATÉ –que us parlarà ben aviat- i que proposa començar a incidir des de Catalunya en el terreny institucional  supralocal, aprofitant el camp que ja està obert dins la jurisprudència constitucional.

**

…       3.-La segona idea gira entorn  l’alineació pessimista. Aquí podríem situar els impulsors de la LRSAL, que es limitaven a una jibarització en temes bàsics i indefugibles (en la seva perspectiva): disciplina econòmico-pressupostària i reducció competencial. Encara aportaven un objectiu més contundent, consistent en la fusió forçosa de municipis -molt defensada pel mestre PARADA en un recent llibre coordinat per LORA-TAMAYO-, però aquesta finalitat no va entrar en discussió parlamentària.

En certa manera, aquest sector se sent reforçat després de la sentència constitucional de març, ja que, almenys, ha salvat la qüestió pressupostària, mentre que el tema competencial ja es donava probablement per perdut.

També amb una orientació pessimista podríem situar la simple destrucció de nivells supramunicipals –pura operació davant la opinió pública- o la demagògica reducció de retribucions d’acord amb un patró comú i rígid (mera concessió a la xerrameca imperant i que, a la llarga, implicarà el definitiu empobriment i desprestigi de la vida local).

***

 

 

Acerca de Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Esta entrada fue publicada en Derecho local. y etiquetada . Guarda el enlace permanente.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.