Dret de tempteig de l’Administració i mala consciència (i II)

 …        1.-L’estrella del Decret-Llei 1/2015 és el dret de tempteig i retracte atorgat sobre aquests immobles a l’Administració de la Generalitat. És una facultat que, en altres supòsits legals, les lleis també atribueixen a les Administracions Públiques. Però, com veurem tot seguit, en realitat estem davant una autèntica novetat.

*

 …        2.-La figura introduïda recorda molt el droit de préemption regulat a França a l’àmbit urbanístic i que opera sobre certes àrees urbanes o urbanitzables prèviament delimitades per determinats instruments urbanístics. També, com en el cas francès, els seus objectius es dirigeixen a l’adquisició de béns i al control dels moviments del mercat immobiliari.

Ara bé, en aquest cas s’han aplicat els immobles “maleïtsles disposicions previstes per a l’exercici del dret legal de tanteig sobre habitatges de protecció oficial (encara que són dos règims legals que no tenen absolutament res a veure).

**

…         3.-Els requisits que han d’acomplir els habitatges afectats són tres:

-Han estat adquirits en procés d’execució hipotecària o mitjançant compensació o pagament de deute amb garantia hipotecària.

-Estan situats en “àrees de demanda residencial forta i acreditada”.

-Han estat adquirits després de l’entrada en vigor de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge.

Encara que alguna autoritzada opinió ja s’ha manifestat favorable al plantejament del Decret (v. al respecte l’interessant bloc de l’advocada i professora Elisabet Planas), el Decret-Llei planteja alguns problemes de fons. En primer lloc, de caràcter competencial, ja que podria afectar la competència estatal en legislació processal i civil (arts. 149.1.6 i 149.1.8 CE) i en les bases de l’ordenació del crèdit i de la banca (art. 149.1.11 CE). En aquest darrer punt, caldrà tenir en compte la recent sentència del TC sobre la Llei andalusa “anti-desnonaments”.

En segon lloc, sorgeix una reflexió sobre el principi d’igualtat: per què els titulars d’aquests immobles han de respectar el dret de tempteig i la resta no? Si el justificant és la manca d’habitatge social (o una necessitat de controlar transmissions especulatives) no s’entén per què els altres venedors –d’immobles no maleïts- no queden obligats a comunicar la seva intenció de venda a l’Administració. La justificació s’intueix, però –ara per ara- no té fonament jurídic.

CIMG0877

 

 

 

 

 

 

 

***

 

 

 

Acerca de Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Esta entrada fue publicada en Derecho de tanteo y retraco, vivienda, Vivienda desocupada, Vivienda pública. y etiquetada . Guarda el enlace permanente.

Una Respuesta a Dret de tempteig de l’Administració i mala consciència (i II)

  1. Benvolgut,
    Agraeixo molt sincerament la teva menció del meu post al teu blog. Més ben dit, és un honor.
    N’estic segura que el teu coneixement i estudi del Decret-Llei 1/2015 és molt més profund que el que en vaig fer jo en aprovar-se i sortir publicat. Comparteixo els comentaris que en fas al teu post.
    Una abraçada!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.