La declaració de ruïna. La inspecció urbanística.

Esquema de la conferència prevista per al dia 22 d’abril del 2015.

 

.-I.-LA DECLARACIÓ DE RUÏNA.→
.-DOS INSTRUMENTS LEGALS PER A L’ACTUACIÓ URBANÍSTICA. LA DECLARACIÓ DE RUÏNA I LA INSPECCIÓ URBANÍSTICA. .-II.-LA INSPECCIÓ URBANÍSTICA.→
.-III.-CONCLUSIONS.

 

.-I.1.-CONCEPTE I TIPOLOGIA.EL CAS ESPECIAL DE LA RUÏNA IMMINENT.→
.-I.-LA DECLARACIÓ DE RUÏNA. .-I.2.-EL PROCEDIMENT DE DECLARACIÓ DE RUÏNA.→
.-I.3.-ELS EFECTES DE LA DECLARACIÓ DE RUÏNA.→

 

.-I.1.1.-EL PUNT DE PARTIDA DEL DRET CIVIL: LA POSICIÓ DEL PROPIETARI DE L’IMMOBLE.→
.-I.1.-CONCEPTE I TIPOLOGIA.EL CAS ESPECIAL DE LA RUÏNA IMMINENT. .-I.1.2.-LES SITUACIONS JUSTIFICATIVES DE LA RUÏNA.→
.-I.1.3.-EN ESPECIAL, LA RUÏNA IMMINENT.→

 

.-I.1.1.1.-PROPIETARI: GAUDEIX I DISPOSA (348 CC). Però si la construcció “amenazase ruina”, neix l’obligació d’enderrocar o “ejecutar las obres necesarias para evitar su caída” (389 CC).
.-I.1.1.-EL PUNT DE PARTIDA DEL DRET CIVIL: LA POSICIÓ DEL PROPIETARI DE L’IMMOBLE. .-I.1.1.2.-Declaració de ruïna: forma part d’una ORDRE D’ENDERROC (O REPARACIÓ). Característiques: mesura limitativa (no de foment) , amb els principis que s’hi deriven i individualitzada (no en el marc de plans especials de reforma interior o renovació urbana, amb deures de cessió).
.-I.1.1.3.-Amb la declaració de ruïna i ordre d’enderroc (o reparació), cessa el deure de conservació imposat per la legislació urbanística (però s’admeten obres urgents, provisionals i excepcionals).

 

.-I.1.2.1.-Un concepte jurídic indeterminat. Un acte administratiu declaratiu i complex: declaració+ordre. Indiferència dels elements subjectius (la voluntat, la negligència…).
.-I.1.2.-LES SITUACIONS JUSTIFICATIVES DE LA RUÏNA .-I.1.2.2.-LES CIRCUMSTÀNCIES.→
.-I.1.2.3.-CLASSES: total/ parcial; ordinària/imminent (perill).

 

.-a)Ruïna tècnica: reconstrucció només per mitjans anormals. Esgotament estructural. Caldrà desallotjament.
.-I.1.2.2.-LES CIRCUMSTÀNCIES. .-b)Ruïna econòmica: cost de les obres de reparació per a condicions mínimes d’habitabilitat o funcionalitat: superior al 50% del cost d’un habitatge idèntic de nova planta.
.-c)Ruïna urbanística: obrés més intenses que la mera conservació són precises, però no autoritzables (fora d’ordenació). Cal enderrocar.

 

.-I.1.3.1.-INTERPRETACIÓ RESTRICTIVA. Principi de proporcionalitat.
.-I.1.3.-EN ESPECIAL, LA RUÏNA IMMINENT. .-I.1.3.2.-Alcalde o òrgan competent ordena enderroc o estintolament, prèvia visita d’inspecció i informe tècnic.
.-I.1.3.3.-Pot ser inaudita parte.

 

.-I.2.1.-INICI.→
.-I.2.-EL PROCEDIMENT DE DECLARACIÓ DE RUÏNA. .-I.2.2.-AL·LEGACIONS: entre deu dies i 1 mes. Informe i proposta de resolució dels serveis tècnics municipals. Imparcialitat. Major fiabilitat: informes pericials emesos per tècnics designats per insaculació en procés judicial. Recusabilitat.
.-I.2.3.-RESOLUCIÓ.→

 

.-I.2.1.-D’ofici: informe serveis tècnics, petició raonada d’altres òrgans o denúncia.
.-I.2.1.-INICI. .-I.2.2.-A instància de part: motius, relació d’interessats, certificació expedida per facultatiu competent. Valoracions pertinents si ruïna econòmica.
.-I.2.3.-La incoació serà notificada als interessats, que hauran de rebre còpia literal dels informes tècnics justificatius.

 

.-I.2.3.1.-Sis mesos: silenci negatiu o caducitat.
.-I.2.3.-RESOLUCIÓ. .-I.2.3.2.-Rehabilitació o enderroc. Indicarà terminis i obres provisionals. Si parcial, obres per al manteniment global.
.-I.2.3.3.-Bé catalogat o BIC: no demolició, excepte autorització del Departament de Cultura. Però s’admet la declaració de ruïna.

 

.-I.3.1.-Possible apertura d’un procediment sancionador. Possible inclusió al Registre municipal de solars si  no s’inicia l’obra en dos anys.
.-I.3.-ELS EFECTES DE LA DECLARACIÓ DE RUÏNA .-I.3.2.-Possible desallotjament (amb desnonament administratiu). No reallotjament ni retorn, segons la legislació urbanística.
.-I.3.3.-Demolició: prèvia llicència. Recordem que serà obligatòria si fora d’ordenació.

 

.-II.1.-CONCEPTE I LEGISLACIÓ.→
.-II.-LA INSPECCIÓ URBANÍSTICA.→ .-II.2.-SUBJECTES I POTESTAT.→
.-II.3.-VALOR PROBATORI DE LES ACTES.→

 

.-II.1.1.-Un instrument de l’activitat limitativa.
.-II.1.-CONCEPTE I LEGISLACIÓ .-II.1.2.-Inspecció limitada i omniscient. Eficàcia i efectivitat.  Inspecció interna i externa. Mesures complementàries. La transgressió en el Dret urbanístic.
.-II.1.3.-L’art. 201 de la LU.[1]

 

.-II.2.1.-EL SUBJECTE ACTIU DE LA INSPECCIÓ: L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA.→
.-II.2.-SUBJECTES I POTESTAT. .-II.2.2.-LA PERSONA OBLIGADA A SOPORTAR LA INSPECCIÓ.→
.-II.2.3.-POTESTAT, FUNCIÓ I ACTUACIONS INSPECTORES. ELS PRINCIPIS GENERALS. →

 

.-II.2.1.1.-ATRIBUCIÓ INDISTINTA I COL·LABORACIÓ INTERADMINISTRATIVA.
.-II.2.1.-EL SUBJECTE ACTIU DE LA INSPECCIÓ: L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA. .-II.2.1.2.-PERONAL INSPECTOR. AUTORITAT O AGENT DE L’AUTORITAT.
.-II.2.1.3.-PRESÈNCIA DE FACULTATS INSPECTORES EN SUBJECTES PRIVATS. Rol de censura i valoració exercit per l’Administració Pública.

 

.-II.2.2.1.-SELECCIÓ I DETERMINACIÓ. Els plans d’inspecció.
.-II.2.2.-LA PERSONA OBLIGADA A SOPORTAR LA INSPECCIÓ. .-II.2.2.2.-PECULIAR SUPERVISIÓ DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES SOBRE ELS ENS LOCALS. LA SUBROGACIÓ.
.-II.2.2.3.-DRETS I DEURES DE LA PERSONA SUBJECTA A LA INSPECCIÓ. DRET A LA INVIOLABILITAT DE DOMICILI.

 

.-II.2.3.1.-ACTIVITAT TÈCNICA/ACTIVITAT JURÍDICA. Declaracions de coneixement i declaracions de voluntat (declaracions de judici i de desig).
.-II.2.3.-POTESTAT, FUNCIÓ I ACTUACIONS INSPECTORES. ELS PRINCIPIS GENERALS. .-II.2.3.2.-ACTES DE TRÀMIT D’IMPUGNACIÓ DIFERIDA. No equivalen a incoació de procediment sancionador.
.-II.2.3.3.-PRINCIPIS GENERALS QUE REGEIXEN LES ACTUACIONS INSPECTORES. Eficàcia i celeritat. Impulsió ex officio i culpa in vigilando. Caràcter onerós de les verificacions.

 

.-II.3.1.-PROVA DOCUMENTAL PÚBLICA. ELEMENTS SUBJECTIU, MATERIAL I FORMAL.
.-II.3.-VALOR PROBATORI DE LES ACTES. .-II.3.2.-PRESUMPCIO DE VERACITAT? LLIURE VALORACIÓ DE LA PROVA I ESTRICTE CONTROL JUDICIAL DE LES DILIGÈNCIES INSPECTORES.
.-II.3.3.-EL DRET, BRANCA SOLEMNE DE LA RETÒRICA.

 

 

[1] Article 201

Inspecció urbanística

  1. La inspecció urbanística ha d’ésser exercida pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques i pels òrgans de l’Administració local, en el marc de les competències respectives i d’acord amb la legislació vigent.
  2. Els informes resultants de les inspeccions urbanístiques que facin els òrgans de la Generalitat o altres ens locals han d’ésser comunicats en tots els casos als ajuntaments dels municipis on s’hagin produït els fets.
  3. Es reconeix la condició d’autoritat al personal al servei de les entitats públiques a què es refereix l’apartat 1 al qual s’encomani expressament l’exercici de la inspecció urbanística. En l’exercici d’aquesta activitat, el personal de les administracions competents pot inspeccionar tota mena d’obres i d’instal·lacions; els fets que constati aquest personal tenen valor probatori, d’acord amb el que estableix la legislació de procediment administratiu comú.

 

Acerca de Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Esta entrada fue publicada en Declaració de ruïna., Derecho urbanístico, Inspecció urbanística y etiquetada , , , . Guarda el enlace permanente.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.