El passat 9 de maig:
Reflexions sobre què vol dir conversar

Presentem un resum de les idees que ens va regalar el doctor Juli Palou i SangrĂ  a les 50 persones que el vam escoltar.

Aborda les reflexions des de tres perspectives:
• des de la filosofia
• des de la lingüística
• des de la didàctica

1.- Perspectiva de la filosofia.-
En Juli, cita Montaigne i la seva obra “assajos” per situar-nos en la vesant subjectiva del discurs. Citant Montaigne diu “Reflexionàvem a partir de l’experiència” “Parlaré de mi i de la meva experiència de vida.” “Tot són maneres de parlar sobre les coses del món des d’una perspectiva”. “Si busquem la veritat, hi ha un perill, que algú es pensi que l’ha trobat.” No tenim la veritat, mai la tindrem. Construïm discursos sobre les coses del món.”

Pel que fa a l’objectiu del seminari és interessant aquesta reflexió que relativitza “la veritat” i ens aporta un grau de flexibilitat i obertura que ens permet la predisposició necessària per comprendre les accions i els discursos dels altres. Sobretot si volem fer equip. (Comentari del David)

Continua dient:
“Quan parlo de mi sempre tendeixo a explicar els defectes:
a. per què de les virtuts n’aprenc poc
b. per que des de la lloança no em creuen.”

“Hi ha una qĂĽestiĂł que fa que la conversa es trenqui: que tothom estigui d’acord. No m’interessa trobar el mateix, m’interessa trobar gent que em sacsegi perquè em desperta…”

“…hi ha amb qui no m’interessa discutir:
• amb qui pega molt fort però no hi ha res més
• amb els que sentencien
• amb els qui tenen por de parlar amb mi
• amb els que no tenen capacitat d’ordre…
… amb qui si m’interessa discutir:
• amb qui em porti bé la contraria
• que no digui sentències
• que no tingui por “

“Socrates discute más a favor de los que discuten que a facvor de la discusión”

“Alerta, sovint sucumbim davant les paraules, el vestit…”

“Has de ser capaç d’aguantar allò que estàs dient”

En la conversa la fortuna també hi té un paper, ja que “tu penses, dissenyes i les coses van per on van.”

Quan algú fa una rèplica: “baixo les orelles i callo, vaig a casa i la penso”

“No és millor qui sempre guanya.”

2.- Perspectiva lingĂĽĂ­stica.-
“Dins nostre tenim moltíssimes veus, parlem sempre en nom dels que ens han precedit.”

“NingĂş no Ă©s original.” (…) No som a l’origen però construĂŻm un punt de vista. Una mirada sobre les coses.”

“Es construeix fixant-nos com ens situem en allò que ens ha precedit: … desacord; … acord que es pot construir de moltes maneres
a. A=B
b. A + o – B + alguna cosa diferent
c. A ⇔ B
“La construcció d’un punt de vista sempre es fa a partir d’un context i de situar-se.”

“Jo ja he dit el que pensava! I què? I l’altre? No es tracta tant de parlar del tema, sinó sobre el tema.”

“No construïm, sempre co-construïm”

“Nietsche: un educador nunca dice lo que piensa… sino lo que piensa en funciĂłn de lo que el educando piensa.”

“Parlar com amics:
• cal respondre amb més suavitat i amb més dialèctica
• emprar en la resposta aquells termes que reconeix aquell amb qui parlem.”

3.- Perspectiva didĂ ctica.-
Cinc qĂĽestions:
1. No n’hi ha prou amb dir de què hem de parlar, tampoc amb el context. Ho important són les mediacions (ben orientades cap el tema) que fem a través de la paraula.
2. Cal orientar
a. L’acció: per què, cap a on volem anar? Què estem buscant?
b. El discurs: quan narrar, quan argumentar, aprofundir, reformular, mostrar el teu punt de vista.
c. Estatus: amistat, seguretat i confiança, clima càlid
3. Discrepar: amb això que dirà aquest, potser té raó
4. Com se situen les persones en relació als punts de vista que ja s’han exposat?
5. Perdre por a l’imprevist. A vegades una conversa reclama el silenci.

11 d’abril, visita a l’escola “El Sol i la Lluna” de Castellar del Vallès
Blog de l’escola sobre la visita
Power de les presentacions
Reflexions de l’equip.
L’11 d’abril, a l’escola El sol i la LLuna de Castellar del Vallès vam viure una tarda fèrtil. Ens vam trobar 85 persones de diversos indrets, va venir gent des de Balaguer, Solsona, el Maresme, el Barcelonès… fins i tot de Nafarroa.
També va ser una tarda entranyable, s’havia quedat gairebé tot el claustre, s’ho havien preparat per a nosaltres. Ens van fer pensar, mentre admiràvem el seu treball a l’aula i també la vida d’un claustre quan es constitueix com a una comunitat que vol aprendre.

El tema de la visita, extret de la reunió d’inici del curs del Seminari era: “Com fem que els nostres alumnes siguin cada vegada més competents? Quines eines els donem?”
Primer ens van explicar com s’ho fan i després vam poder passejar pels paradisos i les aules on ens trobàvem els mestres, especialistes i membres de l’equip directiu.

En Xavi (secretari) ens va explicar l’evolució de l’escola. Del 2007 fins al 2012 han passat de 125 a 338 alumnes, de 10 mestres i la TEI a 23’5 mestres i la TEI. Ara bé, només queden 5 mestres dels que van començar; i no perquè la majoria volgués marxar. També han passat de viure en barracons a gaudir de la nova escola, que tot i ser nova també presenta alguns inconvenients; però això forma part de la vida. En Xavi va remarcar la preocupació per la metodologia i la línia d’escola i va començar per agraïr l’esforç, el treball i la dedicació de tots els mestres.

La Isabel (directora) ens va situar en la responsabilitat que suposa per a un equip docent, educar als infants del segle XXI que és una generació ben diferent a la nostra, amb rigorositat, sense llibres de text. Va destacar la importància de la formació continuada qualificant-la d’un compromís d’un mínim del 80% del claustre i alhora una condició de l’equip de mestres. En aquest sentit, va destacar l’esforç que dediquen a que els mestres se sentin ben acollits, escoltats i també guiats. Va agrair als mestres que arriben a l’escola, la seva generositat quan deixen que entrin altres mestres més antics a les seves classes, també la generositat dels més antics en voler participar d’aquesta dinàmica formadora. També va donar valor a la tasca de la Carme Pablo, formadora de l’ICE de la UAB que tenen al centre des del 2007.

La Rocío (tutora de 2n B) ens va explicar com es pot vincular l’aprenentatge de la geometria, mesura i numeració amb la integració al grup d’un nen que arriba. A partir de fer sentir l’alumne que ell també es important. Un alumnes porta uns escacs, segurament aquest és el fil que la mestra espera per poder-lo estirar.

La Olalla (tutora de 2n A) ens va mostrar com a partir de l’aniversari de la Júlia, les nenes i els nens de la seva classe viuen situacions significatives en les que les matemàtiques –en aquest cas un inici a l’estadística- els serveixen per comprendre una mica més el món en el que viuen.

L’Anna-Bel (tutora de 1r A) ens va fer reflexionar sobre la importància que té la representació en els processos de construcció de coneixement. Tenien interès per saber quanta sang hi ha dins del cos, van preguntar als de tercer… però tot va canviar quan van cercar recipients, van tintar aigua de vermell per simular que era sang i van veure fora d’ells aquella quantitat. S’havien preguntat: Quan mesura la sang quan creixem?

La Cristina (tutora de P5A) ens va explicar les experiències positives que van viure aquestes nenes i nenes quan, a partir d’una visita al museu marítim, es proposen construir un vaixell de veritat i es pregunten per com és de gran un vaixell? Va fer posar la pell de gallina, quan les nenes i els nens de P5 es van posar a cridar i saltar, en el moment que van tancar el perímetre de la planta del vaixell que somiaven.

La Mercè (tutora de 2nC) ens va mostrar com fomenta el pensament crític. Estaven cercant la distància entre la terra i la lluna. Es troben dues informacions que no diuen el mateix. El procés de cercar que té raó, és un procés on el càlcul juga un paper important; i on la mestra deixa que s’expressin les diferents estratègies de càlcul dels seus alumnes i fa que s’expliquin als altres.

La Briseida (tutora de 4t) ens explica com estudiant planetes, diverses vegades es troben amb el concepte velocitat de la llum. S’hi enfronten i el procés s’amara de representacions del concepte, utilitzant nombres, dibuixos amb llapis i paper… També s’obren a l’experiència que comprendre un concepte, sovint comporta abordar altres reptes com pot ser comprendre els nombres decimals o canviar de magnituds, quan passen de segons a anys llum.

La Marta (tutora de 1rB) ens va explicar les dificultats que es troben els seus alumnes quan volen construir una piràmide. La Marta ens explicava la naturalitat que potencia en la seva aula per no viure negativament que ens equivoquem, o que allò que ens havíem imaginat no funciona o no és possible. Al final sembla que podran construir una piràmide ben gran en un lloc de l’escola pel que han obtingut permís.

La Maribel (tutora de 3r) ens va mostrar com fa de mediadora amb els seus alumnes per ensenyar-los a pensar científicament amb preguntes com: què necessita un ésser per viure? Com respira el pollet dins l’ou? Com és que l’embrió del gat que ha portat l’Armand no té esquelet? I resulta que quan es posen a investigar apareixen noves necessitats de comprensió que ajuden a fer-se una idea de la complexitat del món en el que vivim: La closca dels ous i els ossos s’assemblen molt: són porosos i estan formats de calci, cosa que intenten comprovar experimentant.

La Montse (tutora de P3) potser una característica força comú entre els i les mestres és la modèstia. Aquesta és una virtut sobretot si no ens amaga les pròpies potencialitats. La Montse ens va explicar la seva experiència tant bé que ens va fer riure. Ens va comentar com ella havia canviat la mentalitat (i els seus alumnes també) quan es va decidir potenciar que els infants representessin allò que aprenen. Aleshores, els senglars van prendre sentit.

L’Ana i la Jéssica (tutores de P4) ens van explicar com ajuden als seus alumnes a documentar allò que porten entre mans. Com la documentació els ajuda a explicar als seus companys, a les mestres i als pares i mares les idees que tenen; i per tant com els ajuda a prendre decisions. Des d’aquesta perspectiva les converses a l’aula prenen sentits més profunds.
Documentar ajuda a organitzar les idees i permet l’autoavaluació i la coavaluació.

La Raquel (tutora de 3B) es va referir a com les famílies s’impliquen en els processos que es viuen ales aules, actuant, si és el cas, com a experts. Ens va explicar el cas d’una mare que és òptica. Els nenes i les nenes de la classe de la Raquel estaven fent un treball sobre els sentits i es preguntaven com l’arbre arribava a l’ull. Fou una ocasió fantàstica per obrir l’escola a la participació dels pares, donant possibilitats als desitjos de molts d’ells. En aquesta ocasió també es van trobar que, quan arriben noves informacions: sorgeixen nous dubtes.
La Dolors (cap d’estudis) ens va explicar el procés que havia fet el claustre per fer la presentació. Un procés que ja forma part del seu treball com a equip. La Dolors va insistir en que no és el mateix anar fent a l’aula, que plantejar-se haver d’explicar el que fas a l’aula. Va afirmar que aquest procés d’haver d’explicar el que fas, és exigent i molt enriquidor. Donat que en el claustre no tothom és tutor, es van distribuir les tasques: si els tutors tenien l’encàrrec d’explicar alguna de les coses que fan a l’aula, els especialistes i els que no tenen tutoria, havien de fer d’observadors durant aquestes explicacions amb la finalitat de cercar regularitats. Cercant un patró, unes característiques que defineixen l’escola. Aquest patró el podreu llegir a la darrera diapositiva del power.

Els especialistes no van fer presentació, però també van paerticipar activament en el procés: Glòria i Inma (anglès), Denis (música), Antònia (reforç EI), Frank (educació física), Pep (castellà).

22 de febrer Visita a l’escola de Rellinars
Desprès de corbes, marejos, pèrdues i estrès ens vam reunir 39 persones per gaudir d’un vespre entranyable.
Com gestionem l’aprenentatge?

Amb aquest pregunta l’equip de mestres de l’escola de Rellinars i la Carme Pablo van preparar la visita. Es van centrar en com treballen les ciències i les matemàtiques des de la comprensió, vinculades al món, a les persones i a l’aprendre a tenir criteri. Com per a aquesta finalitat la comunicació és una peça clau.
Per explicar-se van fer venir un grup d’alumnes del grans, la Maria ens va explicar les matemàtiques dins d’un projecte sobre l’envergadura d’un mussol.

L’Àngels ens va explicar com ja des de tres, quatre i cinc anys les nenes i els nenes tenen explicacions sobre fets que es poden anar enriquint i, si cal, modificant a través del contrast d’opinions, de la imaginació, de la observació i d’una dosi d’empirisme. L’Anna ens va explicar com els alumnes mitjans, contrasten estratègies de càlcul mentre resolen el problema de quan els costarà anar a Cuenca. Resulta que volien anar a Cuenca perquè hi van descobrir els ossos d’un dinosaure. Van ser molt interessant els testimonis de l’Eva, de la Sonsoles, de l’Anna, de l’Àngels i la Maria, quan ens explicaven la seva evolució professional d’ençà que van arribar a l’escola.
És un claustre que dedica molt de temps a treballar en equip i ajudar-se tant en la reflexió sobre el que es fa a les aules com en el disseny de posteriors intervencions. En tot això, la Carme Pablo hi va deixant una bona petjada.
En Xavi Geis va començar la sessió introduint-nos algunes de les idees bàsiques d’aquest equip humà :
Consideren que l’escola s’aguanta en quatre pilars : el benestar, l’aprenentatge, entendre l’aula i l’escola com a un espai de comunicació i oberta al seu entorn i al món.
A l’escola de Rellinars, opinen que els grups d’alumnes tenen i generen història; per això pensen en com intervenir en el grup per generar vivències riques i amb expectatives altes, perquè saben que Ă©s una forma de generar cultura entre el seu alumnat, Ă©s a dir de facilitar l’emergència de determinades maneres de fer, de ser, d’estar.
Per a l’equip de mestres d’aquesta escola treballar amb projectes és important perquè els permet vincular el currículum amb fets que passen al món, amb interessos de l’alumnat d’una forma significativa i funcional. Ens expliquen com el temes que tracten o els objectes d’estudi, o les recerques que fan poden tenir el seu inici tant en un fet de l’actualitat, com en una proposta de l’alumnat com dels mestres.
Va ser interessant escoltar com cuiden les devolucions que fan al seu alumnat. Com documenten i fan que les idees, estratègies de pensament, informacions… s’expressin en diferents formats perquè d’aquesta forma tenen informació tant del que pensa i sap de cada nen com del grup. Amb aquesta documentació poden dissenyar devolucions al grup. Poden dissenyar sessions per fer pensar als nenes i les nenes sobre el que han fet, entrant en el contrast d’idees i en unes dinàmiques comunicatives on es viu l’error com a una cosa normal en tot procés d’aprenentatge.
Va ser interessant comprovar com aquestes dinàmiques comunicatives ajuden a millorar els coneixements inicials dels alumnes superant la dicotomia del això està malament o bé. I precisament comprovar que quan els alumnes adverteixen i senten aquesta llibertat per pensar i expressar-se es llencen i escriuen i pensen i diuen i… es pregunten.

Proposta de formaciĂł 11-12

Esperem que trobeu atractiva i funcional aquesta proposta. Si ens imaginem que cadascĂş de nosaltres som com una esfera. Una esferaconnectada, en la que ressonen les veus d’altres esferes. Ressona l’escola, l’ICE, companys i companyes, lectures, la vida…segurament anirem sentint-nos crèixer fruit de les influències mĂştues a les que voluntĂ riament ens exposem. Durant el seminari percebrem com, tot i conservar la identitat pròpia de cadascĂş, formem part d’un col•lectiu mĂ©s ampli que retroalimenta cada un dels nostres projectes singulars.

One Response to “ 2011-2012”

  1. M. JesĂşs ha dit:

    en primer lloc felicitar a tot l’ equip de Rellinars per la seva feina i per donar-nos empenta als que comencem i creiem en una nova forma d’ aprendre.

Deixa un comentari

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.