DIETARIS DE L'ARTIFICIER

Un altre blog Blogs.uab.cat d'arquitectures i geografies de les emocions, els pensaments i les accions.

Tag Archive 'Joan Salvat'

Mai 16 2014

DE LA CATALUNYA-CIUTAT : Artistes de l’Ebre al nou espai “Estudi Pere Mora” de Barcelona

Posted in Del quotidià |
DSC_0182

Inauguració de l’Estudi Pere Mora a l’edifici de l’antiga fàbrica dels Vilumara a Barcelona (Fot. Maria Mora)

             El passeig de l’Artificier retroba, entre l’envitricoll urbà de la densa ciutat de Barcelona, que un petit estudi d’artista obre les portes.

             De les velles pedres de les antigues cases taller manufactureres, que ja des del segle XVIII es perferen a partir d’altres casalots-taller més antics, hom descobreix uns espais on artistes reconeguts instal·len des de fa uns anys els seus estudis taller.

            Pere Mora, arquitecte de professió i dibuixant i pintor “avant la lettre”, ja que aquesta vocació fou un desig anterior al de la seva carrera com a arquitecte de prestigi, ha inaugurat el seu taller, l’Estudi Pere Mora, a la que fou l’antiga casa taller dels Vilumara, al carrer de Sant Pere Més Baix de Barcelona[i], en el mateix edifici on hi tenen el seu estudi els pintors Artigau i Serra de Rivera.

            Segurament l’Estudi es troba a la planta del que fou la part més antiga de la manufacturaria sedera dels Vilumara a Barcelona, i al costat del que fou el primer edifici de la indústria moderna d’aquesta firma, l’edifici neoromànic fet per Elies Rogent, el mestre d’obres de l’edifici de la reinstaurada Universitat de Barcelona. Un edifici al qual s’accedeix des de la portalada del carrer de Sant Pere Més Baix, i que representa ja pels vols de 1842 un edifici plenament a redós de la potent revolució industrial catalana que ja havia iniciat les seves passes per allà 1833 a la nostra ciutat.

            El pintor Pere Mora ha volgut, per inaugurar el seu espai de treball artístic, correspondre als artistes ebrencs i en concret a l‘interdisciplinari Taller d’Art Cinta Dalmau, amb una Mostra d’artistes plàstics de les terres de l’Ebre fins el dia 31 de maig. No en va, anteriorment, quan va retrobar-se de nou amb la pintura, l’hi havien obert ja les seves portes.

            Sentir les veus i les parles del Baix Ebre dins els edificis vells de la Barcelona manufacturera i industrial, pujar les llargues escales del vell edifici plenes d’olor de pintures a l’oli i escolar les parles, encara sortosament arrelades a la terra, amb unes obres plàstiques d’altíssim nivell, que parteixen totes elles del precís domini tècnic, i a més, que es situen en el vèrtex entre les propostes artístiques d’avui, entre l’abstracció i la figuració, entre allò nou i allò més formal, fa present la realitat a Barcelona, dins el món de l’art, d’aquella vella idea del nou-cents d’una Catalunya-Ciutat. Una xarxa de civilitat i de ciutats, en aquest cas Tortosa i Barcelona, que no es reclouen al seu àmbit ni en els horitzons geogràfics, ni en els límits artístics, tot perpetuant una obra pròpia però que s’ha amidat en els paràmetres més exigents de l’art.

            Quan el passat dia 26 d’abril va fer-se la inauguració de l’Estudi, l’arquitecte Pere Mora va parlar des de la  sinceritat del seu propòsit, en Jaume Rocamora va glosar la mostra i els seus artistes en un text ple de saviesa crítica que va llegir Meritxell Algueró, junt amb textos poètics de Joan Antoni Blanch, tot en nom del Taller d’Art Cinta Dalmau, amb la seva veu càlida i clara.  L’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, present en l’acte, va parlar de la sinergia generada. Després, quan tots ells varen haver parlat, quan l’aplaudiment va desfogar l’alegria regnant, es feren presents les obres dels artistes contemplades ara de nou sota una nova llum. Dos neguitejants figures totèmiques de Joan Salvat, acompanyades de rèpliques volgudament desestructurades de Pere Mora, corprenien a l’entrada l’encuriosit visitant. Uns textos breus, del qui subscriu aquest article, intentaven reflectir el neguit que desprenen en la seva forma. Unes pintures acríliques de blaus transparents tot difuminant la idea de cel recollien segurament la segona mirada del convidat, unes construccions de l’imaginari del cel, sense construccions religioses i presidides per la netedat d’unes formes geomètriques plenes de llum més properes a l’imaginari d’avui; l’autor, Joan Antoni Blanch, ha posat títols d’una certa severitat i sornegueria tortosina. Una electrificant energia es desprenia de la ceràmica de Cinta Dalmau –ànima i directora de tots els projectes del Taller- que encisa el dalt i el baix d’una taula mitgera. Joan Escudé, amb reproduccions de les seves obres, concebudes monumentals, i per tant col·locades virtualment dins d’escenaris possibles…, i Cinta Sabater Querol la perfecció figurativa ocupant un lloc central…. Un conjunt diferent i alhora harmònic per a sorpresa de visitants.

            Quan els noucentistes amassaren i feren substancial el concepte de la Catalunya-Ciutat saberen fer un projecte engrescador que d’alguna manera va empeltar tota la societat, una societat civil complexa, esquinçada ja per classes socials conflictives i enfront d’un estat que no corresponia a aquesta civilitat moderna. Certs paral·lelismes podríem trobar a la Catalunya d’avui que se sent de nou engrescada en un procés regeneracionista i de recuperació del seu abrandament històric necessari per a la seva subsistència. La mostra dels artistes Tortosins a Barcelona és un exemple més d’aquesta puixança : la naixença de nous tallers, de noves activitats, la de diferents sinergies, l’alta i rigorosa qualitat d’aquí i d’allà en el ampli teixit urbà de la Catalunya del present.


[i] L’Estudi Pere Mora es troba al carrer Sant Pere Més Baix, 42, 2n 1ª de Barcelona. La Mostra d’artistes plàstics de les terres de l’Ebre, comissariada pel Taller d’Art Cinta Dalmau, es pot visitar fins el dia 31 de maig de 2014.


1 comentari

Mar 24 2014

EN RECORD DE RICARD SALVAT (1934-2009), als cinc anys de la seva mort.

Posted in Artificis |
"Ricard" (2009). Peça escultòrica de Joan Salvat

“Ricard” (2009). Peça escultòrica de Joan Salvat

“RICARD”

 Hi ha les arestes clares d’un cub segmentat, perfecció altíssima, alada, que emmarquen la llum i creen una ratlla cruenta entre el dins i el fora. En aquest trànsit –entre interior i exterior- s’hi bressola, magnificent, l’exquisidesa. Una rara qualitat que només es deixa posseir per uns pocs homes.

Dins els vèrtexs, s’estenen escenaris polièdrics oberts a tot esdevenir, on s’hi  conjura la vida humana, més ben viscuda que en la pura llum del dia, més real per l’acció paradoxal de l’Art que la realitat mateixa. Copsar-ne el seu gest i la seva parla sonora -singular i plural alhora, antiga i nova ensems-, captenir-ne les sorolloses construccions del pensament i el remoreig dels somnis amatents de plenitud, aquests en són tots el seus propòsits. Mentrestant i a tothora, una llum garbellada penetra per la petita obertura superior, -quadrat perfecte!- per a dialogar amb la Idea que ens ve de dalt, que sempre ens ve de dalt.  

A dins, també, ocupant un lloc central, com un secret immens, però vistent i obert tothora, un cub ara junyit, d’un blanc immaculat, en detalla i en fa perviure tota la puresa del gest i tota la semblança de la forma.  La forma d’un home exquisit.

PD: Consulteu: Fundació Ricard Salvat


No hi ha comentaris

Ago 12 2013

Del real mitològic al real polític : una interpretació de “Catalunya, nou estat d’Europa”

Posted in Artificis |

DESCLOSA, de Joan Salvat (2012)

DESCLOSA

Refractari 1250º Reducció

JOAN SALVAT (2012)

És Nèmesis qui empeny com a justícia divina? O són les Moires que trenen i filen els fils del destí que ara clouen i ara separen segons l’arbriti del seu teixir? Les peces que aferraven fan esquinç. Una força, punyent i serena alhora, lacera el que abans unia. Neix portentós un nou ésser. L’infantat, que paradoxalment ja hi era abans, corprèn de tan i tan nou. Encisa, de tan i tan bell.

Catalunya, nou estat d’Europa.


No hi ha comentaris