DIETARIS DE L'ARTIFICIER

Un altre blog Blogs.uab.cat d'arquitectures i geografies de les emocions, els pensaments i les accions.

Ago 29 2008

De l’Artificier…

Posted in |

L’autor d’aquest blog, que apareix sota el pseudònim de l’Artificier i que pot fer-ho, també, a traves d’altres heterònims, en un seguit de desdoblaments del seu jo, a l’estil de Pessoa, vol que les úniques certeses de la seva ressenya biogràfica siguin en les pàgines que signa.

És per aquest motiu que no li resta gaire cosa a dir, més que el grapat de constants vitals pròpies de la seva condició humana, és a dir: l’existència d’un cos subtilment transformant-se en la irreversibilitat de la vida; la presència d’un nom i uns cognoms, que obligadament apareixen com a lligall darrer dins tots els escrits, fruit d’una tradició, d’uns llocs de l’espai i del temps terrenal com a marc escenogràfic i que es dissolen en el personatge heterònim de l’Artificier en primer lloc i d’altres que en puguin aparèixer; les omnipresent i potents empremtes anímiques de les diverses expressions d’Eros i Tànatos, enjogassades, aterradores ensems! Tot això… i damunt d’elles, un reguitzell d’imponderables quimeres de construccions individuals i col·lectives, perfent-se, ara i adés, en aiguabarreig amb les forces irrisòries del dignificador gest, que malgrat tot, pot reconèixer uns límits, unes minses porcions enfront del Tot, per alleugerir, això sí, l’excessiva embriaguesa que comporta la vivència o visió exhausta de l’Infinit.

L’Artificier, i la persona que el concep, volen sortir d’un jo estàtic concebut fins ara com a única veritat d’un ésser. L’home d’un sol voler no existeix, ni ha existit mai. Altra cosa és que per necessitat hagi de donar respostes unívoques i contundents, però no deixa de ser la seva mateixa versatilitat el que li permet. L’Artificier vol que sorgeixi el seu jo múltiple per alhora desempallegar-se dels seus “partenaires” que l’acompanyen indestriablement.

I malgrat això res més lluny del seu tarannà que l’esperit gregari, que la fugida exterior d’un jo, que la manca d’unicitat de les persones, la manca de construcció pròpia, en definitiva, de l’absència d’individualitat. Sempre ha afirmat l’enorme covardia que s’amaga i es reclou sota els equips i els grups humans, en la simulació més perfecte de la sociabilitat, i que recolza, sovint, en la mandra i la por cap a una veu pròpia, cap a la pròpia solitud i sempre nua llibertat i multiplicitat, vers l’acarament autèntic de la responsabilitat única i privadíssima davant la vida, els altres i el món. L’Artificier condemna a tot aquell qui se sotmet a una veu comuna – sota la forma d’un ideari comú, d’unes directrius, a les normes ètiques del conjunt sense assumpció personal, dels tòpics, fórmules, modes i convencions del moment-  i deixa que li dicti sense esforç tot allò que cal i s’ha de fer, sense passar pel propi moll de l’os, que és l’únic programa, al capdavall, veritable que la vida humana ofereix com una sol·licitud, opaca i transparent, ensems.

Valgui doncs, la següent requisitòria de la A a la Z, tant per ressenyar-ne les pluralitats del diversos jo de l’Artificier , així com les pertinences de cadascú a una específica unicitat i individualitat.

  • Amadeus. – Titellaire d’ofici, identificable amb l’Eleuteri Espriuà.
  • Brutus “el murri”. – Polític i pensador vitalista. La seva acció i producció cultural li ha reportat  seriosos problemes socials, culturals, polítics i militars a l’estat Espanyol, a l’estat Francès i en menor mesura a l’estat Italià, on resideix actualment prop de Roma. Ha estat acusat de destruir el sistema de les seguretats bàsiques de les societats, de corrompre els joves, i desfer el sistema de fronteres que l’ordre imperant creu com a immutables, tant en l’ordre geogràfic com mental.
  • Cordèlia. – La filla del Rei Lear i la protagonista de Diari d’un seductor de Soren Kierkegaard. Dona plena de valors i d’una gran bellesa física.
  • Diotima. – La Diotima Platònica i la de l’Hiperió de Hölderlin. Dona sàvia i instructora de la humanitat. Dona seductora.
  • Fontdenberg, Johannes de, – Poeta, dramaturg, músic i diplomàtic austríac, d’una gran bellesa física. Ciutadà vienès anomenat també “l’austriacista” amb motiu que els seus avantpassats foren exiliats catalans de la Guerra de Successió. Enviat com ambaixador del seu país a Madrid, va cercar per la capital de l’estat plurinacional i províncies properes una universitat espanyola on s’estudiés el català, la llengua dels seus avantpassats. Inútil esforç… . No en va trobar cap. Va ser acusat ràpidament d’estrafolari, casolà, agent del pujolisme secessionista, provincià, i partidari de les guerres “balcàniques”. Quan després d’uns anys va ser enviat a Alemanya  com a consol va poder triar entre tres universitats properes al seu domicili on estudiar la seva antiga llengua dels avantpassats, immaculada i precisa com mai …
  • Fontdenvern. – Figura de l’artista palaufabria-picassià. Etern seductor.
  • Vincennes, Johannes. – Filòsof i místic. Té una dotzena de llibres publicats sota noms diversos segons hem pogut esbrinar després de complicades recerques, a l’estil de pensadors i poetes que d’ençà del segle XIX, varen començar a entendre el seu jo com a una multiplicitat de possibilitats diverses, enfront de l’home d’un sol jo, d’una sola peça. Ha rebut diverses escridassades dels postmoderns més conspicus, alhora que el reconeixement com a Doctor Honoris Causa per diverses Universitats Alemanyes i Daneses. Aquests darrers anys ha visitat diverses Universitats Catalanes. Ingressat en un monestir Ortodoxa Grec a la regió de Meteora –confessió que sempre l’havia encisat per la seva estètica i barroquisme inamovible- resta ara en silenci i en el celibat més absolut.