Tarraco /  New York : a bridge, Joan Salvat i Ferré. Refractari. 1250º Reducció (2012)

 

El més humil dels ponts ja hauria establert un petit trànsit entre dues ribes, entre dos flancs, entre dues parts semblants o dissemblants del món.

Que quan es projectessin les ciutats… el punt de convergència entre un cardo i un decumanus es determinés per un càlcul amb un indret del cel estrellat, i que en aquell punt s’alcessin els edificis nobles, els temples i les àgores, per a les transaccions de la menja i de la cura, per les accions de la guerra i de la pau, pel joc entre el material i l’immaterial que habita en l’home… no fora més que l’establiment d’un immens pont, d’un llarguíssim arc, per a un suposat trànsit entre dues ribes, entre la riba del real i la de la quimera.

Però si el pont humil o immens es conformés amb el pes i l’airívola forma d’unes presències humanes, a la cerca de l’escalf i l’intercanvi mutu, pel gruix d’una força gratuïta d’amor, que com un raig de llum omple de vida el borrissol més abjecte… cap a ciutats llunyanes… No hi hauria un trànsit més fluït al món per saldar la set de l’home d’ambdues ribes.

De l’home que és tot argila i que es delita, fràgil i tremolós, per l’escalf,  l’intercanvi mutu i l’amor. 

Fontdenvern