DIETARIS DE L'ARTIFICIER

Un altre blog Blogs.uab.cat d'arquitectures i geografies de les emocions, els pensaments i les accions.

Archive for Juliol, 2015

Jul 05 2015

L’ARTISTA I EL VIATGE. A propòsit de l’exposició “Maillol i Grècia” al Museu Frederic Marès

Posted in Del quotidià, General |
Maillol i Grècia, una exquisida exposició que es pot veure al Museu Frederic Marès a Barcelona, fins el 31 de gener de 2016

Maillol i Grècia, una exquisida exposició que es pot veure al Museu Frederic Marès a Barcelona, fins el 31 de gener de 2016

        Quan Gustav Aschenbach, el protagonista de La mort a Venècia de Thomas Mann, surt al carrer “sobreexcitat pel treball dur i penós d’aquell matí“(1), “amb l’esperança que l’aire i el moviment el refarien i l’ajudarien a treballar amb profit al vespre“(2), un gir sorprenent en el seu esperit l’aboca a una inesperada febre de viatjar.

L’aparició sobtada d’un personatge estrany, vagarívol i suspecte, aquell home de l’ample barret de feltre, de pell lletosa i pigada, aquell tipus pèl-roig, amb un sarró típic dels camperols, aparegut i desaparegut dins l’indret soliu d’una parada del tramvia de la ciutat de Munic, havia obert el desig fervent del viatge i la seva imaginació vers totes les meravelles i ensurts de la terra multiforme…

Per a Von Aschenbach, però, el viatge, significa “una mesura higiènica que, ara i adés, havia hagut d’emprar a despit del seu gust i tarannà. Massa atrafegat en les tasques que el seu propi jo i la seva ànima europea li marcaven, massa afeixugat pel deure de la creació artística, massa desafecte a l’esbargiment per a enamorar-se del món virolat… “(3). Com a Von Aschenbach a molts artistes, a  molts creadors, a molts filòsofs, els hi escau aquesta mateixa concepció del viatge, aquesta mateixa percepció d’inoportunitat perquè s’interfereix i competeix amb la realització de l’obra, i tot, per aquell temor de no enllestir la feina, “aquest neguit que arribés l’hora, sense abans haver-se realitzat i lliurat plenament a si mateix“(4), i sols, els hi és permès, quan el viatge coincideix plenament amb aquest lliurar-se a si mateix, és a dir amb l’obra que ell haurà de concebre.

L’any 1908, l’escultor nord-català Arístides Maillol (1861-1944) emprèn un viatge a Grècia en companyia del comte Harry Kessler, mecenes i editor alemany, i l’escriptor vienès Hugo von Hofmannsthal. Té 47 anys i està en plena maduresa creativa. El viatge, no significarà cap destorb, cap fugida d’estudi respecte a la seva tasca com artista, ans el contrari, el viatge, s’inserirà de ple en la tasca de lliurar-se plenament a si mateix, al seu ofici, a les tasques del seu propi jo.

Des de Marsella al Pireu, Maillol ens explica -a traves d’un breu quadern de viatge- que llegeix l’Odissea d’Homer, la gran metàfora mediterrània del viatge. Hi ha una continuïtat exacte entre el seu paisatge del Banyuls natal i el paisatge d’immensa bellesa camí d’Atenes. Així mateix hi ha una correspondència manifesta entre l’experiència vital d’Ulisses i l’ànima plena d’obertura de Maillol.

És primavera. La bella relació d’amistat entre els tres homes no es cap obstacle als seus espai de contemplació i aïllament, d’escriptura i de dibuix. La visió de l’Acròpolis d’Atenes i les escultures de les Cariàtides són descrites amb emoció en el seu quadern. Als moments de recolliment i contemplació en segueixen vivències intenses. Són les festes de la Pasqua grega i el nostre escultor les viu a Dafni i després a Delfos. Música i danses populars el commouent talment com ho fa la visió del mar i del paisatge d’oliveres des del temple d’Apol·lo del santuari de Delfos. Troba amb l’escultura del segle V a.C. una bellesa sublim, en la qual s’identificarà plenament.

L’encert de l’exposició del Museu Frederic Marès -comissariada brillantment pel poeta Àlex Susanna- consisteix, tal com diu Olivier Lorquin en la publicació feta amb motiu de l’esdeveniment, en una invitació deliciosa al viatge de la mà de Maillol per les costes de Grècia, a més del curtmetratge que ens apropa a l’home en el seu darrer any de vida. Té, pel qui subscriu aquest post, una altra deliciosa virtut : les seves dimensions. Com un petit camafeu grec ho conté tot. Tot, veient-t’hi passar, omnipresent, la Bellesa.

(1), (2), (3), (4). Aquests textos pertanyen a la traducció catalana de Der Tod in Venedig (La mort a Venècia) feta per Joan Fontcuberta.


No hi ha comentaris