DIETARIS DE L'ARTIFICIER

Un altre blog Blogs.uab.cat d'arquitectures i geografies de les emocions, els pensaments i les accions.

Abr 25 2011

IDEALITAT VERSUS REALITAT. L’experiència creadora.

Posted in General |

imagesCAVZIOXH

               A Emma Bobary

               i a Emma Roldan Lozano

Que la única forma de vivència de la idealitat,  en la vida, sigui la que proporciona l’efímera vivència artística és una veritat acceptada per l’Artificier. Hi cabrien també, dins aquesta particular experiència d’absolut, els “estats naixents”, moments únics, dels quals parla el sociòleg italià Francesco Alberoni[1]. Estats definits com d’experiència extraordinària dins la vivència personal, moments d’entusiasme, de seducció, d’enamorament; i, també estats col·lectius dels grups i de les societats, en els períodes revolucionaris tocants al pensament i a tot allò material, on es crea un nou paradigma vital, una nova construcció de l’esperit, una nova edificació social. Entremig, passa, necessari, el tedi de la vida en la misèria o en la opulència, la necessària conformitat que institucionalitza i consagra en formes les expectatives creades en els estats naixents. En aquest període lent, quotidià, somnolent, l’home pot trobar també un paradís de tranquil·litat i d’harmonia fins que la llei còsmica de l’entropia destrueixi, a poc a poc, la ja cada cop més vella institucionalització creada. Aleshores, plana la decrepitud i el desencís fins el naixement  proper ja d’un nou estat naixent.

Una explicació plausible. Una explicació corroborable en l’esdevenir personal i col·lectiu.

La idealitat, doncs, es manifesta en els estats naixents sense gaire intervenció de la voluntat humana, i, amb la intervenció relativa de la voluntat en la creació artística, tant en la seva execució per part de l’artista, com en la seva actualització que permet l’obra creada en el receptor.

La vida humana persegueix la idealitat. Quan Flaubert ens diu : “Madame Bovary c’est moi”, no vol dir altra cosa que la idealitat que percaça en l’experiència amorosa Emma Bovary, és també la idealitat que Gustave Flaubert va percaçar al llarg de la seva vida en la vivència artística i vital. La il·lusió de la idealitat, la quimera de la idealitat.

El camí de la racionalitat ètica necessita la irracionalitat de la quimera. La higiènica i saludable Il·lustració, sense les advertències del Romanticisme i de l’avís sobre la natura humana de Freud, condueix a la desesperació i al buit. Ho va avisar el pensador danès Soren Kierkegaard des de la seva solitud amarga, ho diu Zigmunt Bauman al parlar de les implicacions de la modernitat amb l’holocaust[2], ahir ho deia un filòsof català des de significants distints des de les pàgines d’un diari, Josep Ramoneda, advertint de la mancança del sentit tràgic en la modernitat.[3]

És per això que Baudelaire en el seu “Spleen de Paris” constata com diversos homes caminen corbats cadascú amb la seva Quimera…

La idealitat o la Quimera necessària per donar sentit a la vida.

Sous un grand ciel gris, dans une grande plaine poudreuse, sans chemins, sans gazon, sans un chardon, sans une ortie, je rencontrai plusieurs hommes qui marchaient courbés.
Chacun d’eux portait sur son dos une énorme Chimère, aussi lourde qu’un sac de farine ou de charbon, ou le fourniment d’un fantassin romain.[4]
 
 
 
 
 

 


[1] ALBERONI, Francesco. Movimiento e institución : teoría general . Madrid : Editora Nacional, cop. 1984

[2] BAUMAN, Zigmunt. Modernity and the holocaust. Cambridge : Polity Press, 1989

[3] RAMONEDA, Josep. El sentit tràgic. Diari Ara, diumenge 24 d’abril del 2011. Pàg. 41

[4] BAUDELAIRE, Charles. Petits poèmes en prose ; Le spleen de Paris Paris : Garnier-Flammarion, cop. 1967

 


This entry was posted on Dilluns, 25 Abril, 2011 at 21:33 and is filed under General. You can follow any responses to this entry through the feed. You can leave a response, or trackback from your own site.

Deixa un comentari

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.