DIETARIS DE L'ARTIFICIER

Un altre blog Blogs.uab.cat d'arquitectures i geografies de les emocions, els pensaments i les accions.

Jun 14 2010

PELL I QUIMERA, indestriables i necessàries.

Posted in General |

rambla-del-raval-a-la-ciutat-de-barcelona.jpgAl matí les xicrandes -quines ressonàncies té aquest nom!- del passeig de la nova rambla barcelonina, dita del Raval, són ara espurnejants de flors violades d’una naturalesa delicada i lluminosa. Forestier, el jardiner per excel·lència de la Barcelona del nou-cents va introduir aquest arbre novedosament en els jardins de la gran ciutat, tot fent-ne un ús més enllà de la seva qualitat reconeguda d’abans pels ebenistes de prestigi. Les acompanyen els palmerars dels  “indians” que s’arrengleren amb elles alhora que coronen circularment el passeig per els dos sentits. Dues paral·leles d’arbres més, de la natura barcelonina dels plàtans, a banda i banda del camí central, emmarquen les xicrandes i les palmeres completant un magnífic i generós espai urbà, dins les estretors d’un barri dens de noves poblacions diverses.

La llum que creen els plàtans dins el seu espai és, des de Provença fins al darrer Tarragonès, un fet de reconeixement elemental i primari pel que ha viscut en aquestes contrades amb ulls oberts ja des de la infantesa, on no hi manquen tot de sensacions olfactives i sonores. La claror del dia canviant, hi juga, entre les seves grosses fulles que recorden els pàmpols dels ceps, amb aquella llum de 45 graus de que parlava Gaudi, aquell arquitecte segurament genial perquè no va anar mai a fer cap postgrau o màster a país estranger, per ampliar horitzons, per a fer-se més universal. Cap al vespre els darrers raigs de llum projecten totes les ombres cap el punt on l’endemà n’haurà de sortir el Sol. Tot un camí d’ombres en l’asfalt.

Presidint-t’ho tot, en la personalització adient a les pors i als necessaris acompanyaments que reclama la vida humana, el “skyline” del Tibidabo amb el seu “Sacré Coeur” barceloní, protector -una mica oblidat- de la ciutat.

En aquest quadre pintat tot descrivint aquesta nova rambla, aquest nou bulevard, fixeu-vos que no hi senyoreja només la necessitat. Perquè aquesta és una disposició arbòria que no hagués pas donat la natura atzarosa o causal. Respon a tota una altra cosa, una necessitat d’ordre intern humà, de simetria i lògica de l’imaginari mental de l’home,  el qual vol una creació de llum i d’ombra distint i propi només del seu esperit. El temple del Tibidabo és sens dubte una personalització adient a les pors i als necessaris d’acompanyament que reclama la vida humana… sí, sí, però, el dolmen immens que suposa el temple dins l'”skyline” del Tibidabo, amb el seu “Sacré Coeur” barceloní: una resposta ben pròpia de l’imaginari humà, amb uns costos elevats de creativitat, de càlcul i d’esforç, al capdavall prescindibles.

La necessitat més enllà d’organitzar un espai per a la vida, més enllà d’organitzar un espai d’acord amb els paradigmes vigents de salubritat, més enllà de respondre a les noves necessitats esdevingudes a la persistència de la vida humana, no demana tot aquest conjunt.

Hi han les necessitats que reclama la vida. La vida o la carn o la pell en definitiva. I hi ha l’imaginari que explica metafísicament el tot  i li confegeix valors afegits i el seu sentit fictici o real -mai ho sabrem!-, la seva Quimera en definitiva. Una i l’altra, pell i quimera, indestriables i necessàries.

Que la pell executi els seu plans fins al final i en preeminència en darrer terme sembla una conclusió de saviesa elemental. Carles Riba ho descriu així: “Per servir-se de l’ànima, / que ha estat subtil el cos!” però, tanmateix, i aquí és on Shakespeare rebla com sempre el clau “Si no doneu  a la naturalesa més del que la naturalesa necessita, la vida humana és tan barata com la vida de les bèsties”(King Lear).

Que pragmàticament diferent pot ser la vida quan se l’ha dotada d’un sentit, d’un sentit sempre esquiu, sempre fràgil, sempre esmunyedís, a l’ombra lluent d’una Quimera!.  

 


This entry was posted on Dilluns, 14 Juny, 2010 at 1:15 and is filed under General. You can follow any responses to this entry through the feed. You can leave a response, or trackback from your own site.

Deixa un comentari

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.