DIETARIS DE L'ARTIFICIER

Un altre blog Blogs.uab.cat d'arquitectures i geografies de les emocions, els pensaments i les accions.

Mar 09 2010

A. AGRESSIVITAT. De l’agressió, la violència verbal, vivencial i física,…

sigmund-freud-2.jpg

Sigmund Freud, ja als darrers anys de la seva vida, quan va escriure “El malestar en la civilització”

 

L’agressió, la violència verbal, vivencial i física, la brutalitat manifesta, la matança més abjecta, conformen un paisatge de fons per a la història humana. Malgrat que l’ordre de la natura en el seu procedir s’obstini en la violència per fer complir el seu ignot programa -“el peix gros es menja el petit”-, sembla que el punt més alt, més oceànic, que li escau a l’esdevenir humà -no en va és un ésser expulsat de la natura per mor de la consciència que té com a individu- sigui el de la civilitat.

Civilitat, que només es pot mesurar pel grau de violència regnant, és a dir, com més civilitat menys apareix l’agressivitat. Cal entendre doncs, que aquest punt més alt, més oceànic, de la vida humana, desitjable per l’acompliment dels seus anhels intrínsecs, ha de prendre forma a través de l’existència d’un sentiment de fons i d’una comprensió intel·lectual i intuïtiva dels fets que ens meni a una menor agressivitat amb l’entorn i amb nosaltres mateixos, a una menor violència en definitiva.

Però, del que no es tracta pas és de reprimir l’agressivitat –llevat del cas que si un és un bèstia millor que sigui hipòcrita, com diu Brutus “el murri” en aquesta mateixa sèrie, al post: H. HIPOCRESIA. De la reivindicació de la falsia-.

Cal, sobretot, anar cercant un estat anímic que promogui aquest sentiment de civilitat -a traves de la tendresa que ens poden fornir persones, animals, objectes o creacions humanes, tot intentant traspassar-los a d’altres persones, animals o objectes, pot ser menys afavorits- i també, afavorir una comprensió intel·lectual i intuïtiva de les circumstàncies i els fets que ens envolten i ocorren des d’una tessitura més oceànica, objectiva i subjectiva alhora, que ens potenciï un equilibri i discerniment entre la possibilitat i la necessitat, entre el temporal i l’etern, i entre el finit i l’infinit, entre el que depèn de nosaltres i allò que no hi depèn.

I cal sobretot no desesperar si hom reconeix, al final, la impossibilitat d’aquesta harmonia descrita anteriorment, i observa la veritat de tot el contingut del llibre “El malestar en la civilització” com una conseqüència inevitable de l’esdevenir humà. Obra que va escriure Sigmund Freud a la casa que va llogar al sud de Baviera, a Schneewinkl, l’estiu del 1929, deu anys abans de la seva mort, tal vegada, resum, revisió i repàs -no gens acadèmic- de molt del seu pensament.

I cal sobretot no desesperar si hom reconeix, més enllà del final, després de la impossibilitat d’aquesta harmonia descrita anteriorment, la lluita de Sísif -el del mite clàssic-, que malgrat tot sempre torna a pujar la pedra pel rost que l’obsedeix. I pensi’s que en aquest mite rau el més profund sentit i esperit de la lluita i de la revolta.

  

Amadeus Severinus (01/01/2025 www.severinus.nasci  – 01/01/2112 www.severinus.mori )
(Per l’estranya datació d’aquest personatge virtual, encara en l’avenir, endevinem que es tracta d’un pensament futur, un pensament al qual encara no li ha arribat el seu “tempus”. Atesa aquesta circumstància, i pel manteniment de l’esperança en la civilitat -en un futur pròxim- fóra bo que el veritable autor d’aquest escrit anés posposant les dates de creació de les web que assenyalen el moment de naixença i el de mort del suposat autor). 

This entry was posted on Dimarts, 9 Març, 2010 at 21:25 and is filed under Diccionari de textos edificants. You can follow any responses to this entry through the feed. You can leave a response, or trackback from your own site.

Deixa un comentari

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.