DIETARIS DE L'ARTIFICIER

Un altre blog Blogs.uab.cat d'arquitectures i geografies de les emocions, els pensaments i les accions.

Archive for Gener 24, 2010

Gen 24 2010

DE L’EMBRIAGUESA BAUDELAIRIANA

Posted in General |

baudelaire2.jpg 

Una de les darreres fotos de Charles Baudelaire dedicada al seu editor Malassis
(extreta de La maquina del tiempo)

 

Beure de les fonts de la terra on encara hi bressolen, en llocs ignots -per sort encara existents!-, aigües que la terra transforma i recicla malgrat totes les contaminacions humanes, totes les gasiveries i maldestres accions humanes, totes les estretors i afanys ridículs d’endreça de la ment humana.

Beure i trobar dins del corpus de tot l’imaginari humà, la font clara de Baudelaire amb una reivindicació de la veu pura de la embriaguesa. Una reivindicació que sobta als defensors sempre ben lloats -sens dubte i sense cap ironia!- de tota sensatesa i serenitat, i alhora no sobta gens, si hom coneix l’empremta de l’autor de “Les fleurs du Mal”, i una mica més en profunditat, coneix la natura de la vida i del ser de la condició humana.

És en els “Petits poèmes en prose”, en el poema XXXIII, a on Baudelaire ens assenyala la necessitat d’estar sempre embriacs, i ens en detalla el perquè: “Pour ne pas sentir l’horrible fardeau du Temps qui brise vos épaules et vous penche vers la terre”.

Pel qui s’endinsi despullat de cos, de cor i de ment vers el viure de cada dia i de cada nit, i transcorri sense crosses falagueres, sense les il·lusions de saviesa, i reconegui, com Rabindranath Tagore a “Ocells perduts”, que el misteri de la creació és gran com la foscor de la nit, sabrà, ni que sigui per un breu instant -i millor que així sigui-, la porció de veritat que conté aquesta afirmació positiva de l’embriaguesa que ens fa Baudelaire, la immensa porció de consolació per al viure que significa, la part de mètode que conté i per la qual li és possible a l’home conèixer més enllà de la raó de la ciència i de la tècnica, perquè aquesta no ens diu prou de la metafísica sempre necessària per a viure.

En una carta del 21 de gener de 1856 adreçada per Baudelaire a Toussenel, s’assimila la imaginació a la “l’intelligence par excellence”, i rere d’ella, ens descobreix tota una teoria obtinguda sens dubte per l’aproximació metodològica que proporciona l’embriaguesa : “L’imagination est la plus scientifique de les facultés, parce que seule elle comprend l’analogie universelle ou ce qu’une religion mystique appelle la correspondance”. Es tracte, però, de la imaginació creativa que hom no ha de confondre pas amb la simple fantasia.

Per l’Artificier, pel qual resa sempre en la seva interioritat la cita de Shiller que com un baix continuo li diu : “Car estic convençut que l’acte suprem de la raó, aquell que abraça totes les idees, és un acte estètic, i que veritat i bondat només en la bellesa s’agermanen”, aquesta imaginació creativa que estableix correspondències no derivades necessàriament de la raó, només pot obtenir-se per la via de l’entusiasme i de l’aprehensió empàtica, de l’experiència subjectiva de la embriaguesa, embriaguesa d’acció, de pensament, de sentiment… o de vi, de poesia i de virtut, com més us plagui…

“Enivrez-vous”, doncs! Homes de ciència! Lletrats i juristes! sociòlegs i polítics! perquè en la recerca de les possibles relacions entre el tot, sols d’imaginació desbordada s’omple l’alè, i no cal dir els artistes, que haurien de conèixer la via en que Dionís va completar la saviesa d’Apol·lo, com explica Nietzsche en els escrits preparatoris al llibre “El naixement de la tragèdia”. La via de Dionís que no és altra que la de l’embriaguesa.

“Il faut être toujours ivre. Tout est là: c’est l’unique question. Pour ne pas sentir l’horrible fardeau du Temps qui brise vos épaules et vous penche vers la terre, il faut vous enivrer sans trêve.
Mais de quoi? De vin, de poésie ou de vertu, à votre guise. Mais enivrez-vous.
Et si quelquefois, sur les marches d’un palais, sur l’herbe verte d’un fossé, dans la solitude morne de votre chambre, vous vous réveillez, l’ivresse déjà diminuée ou disparue, demandez au vent, à la vague, à l’étoile, à l’oiseau, à l’horloge, à tout ce qui fuit, à tout ce qui gémit, à tout ce qui roule, à tout ce qui chante, à tout ce qui parle, demandez quelle heure il est; et le vent, la vague, l’étoile, l’oiseau, l’horloge, vous répondront: “Il est l’heure de s’enivrer! Pour n’être pas les esclaves martyrisés du Temps, enivrez-vous; enivrez-vous sans cesse! De vin, de poésie ou de vertu, à votre guise.”

   

 


No hi ha comentaris