DIETARIS DE L'ARTIFICIER

Un altre blog Blogs.uab.cat d'arquitectures i geografies de les emocions, els pensaments i les accions.

Archive for Juny, 2009

Jun 07 2009

DE LA BELLESA, LA NOSTÀLGIA, I DE LA NOSTÀLGIA “AVANT LA LETTRE”

Posted in General |

tiaras62.jpg

Hi ha vivències en l’experiència de la vida humana que ens deixen ombres o clarors que es projecten en la vida posterior. Ombres o clarors dels quals l’Artificier en coneix, precís i nuvolós alhora -així és el seu coneixement!-, tots i cada un dels seus camins. Camins que li permeten de construir els seus artificis.

Que l’experiència de la Bellesa en ser viscuda en un dia qualsevol, en que hom atura el fardell del temps i es bressa en l’astorament d’una vivència emotiva que el trasbalsa, percebent, tot d’una, l’instant minúscul, el lloc -vist ara com si no l’haguéssim vist mai-, i l’infinit o el tot complet que es transparenta damunt la nostra vivència diària. Que aquesta vivència deixi un pòsit de clarors i ombres que conformin el nostre rerefons vital, el nostre paisatge de fons, que alhora encengui noves guspires cap el Bell i l’Absolut de tot…  Això és, veritablement, un fet.

Que l’experiència de la Bellesa sigui la percepció o vivència completa d’una cosa, d’un procés, d’un moviment anímic, d’una representació formal, d’un capteniment, d’un fenomen al marge de nosaltres, d’una situació que no depèn de nosaltres ni tant sols com a observadors. Que l’experiència de la totalitat sigui una visió de goig, al marge de les nostres implicacions subjectives o no, és a dir, amb l’enterbolida visió de la subjectivitat prenent i permetent la construcció d’un veritable sentit : Tot això és la Bellesa.

La Bellesa és un moviment de l’ànima pel qual, la persona, desafectada de tot esperit pel profit propi, amarat d’un sentit de justícia més còsmic i incomprensible que personal i comprensible, queda afectada en tot l’entramat fisicoquímic de la seva ment i del seu cos. Un moviment pel qual un calfred mou a substància i a impuls elèctric, i alhora, aquesta substància i impuls mou a noves formes de l’esperit.

Però cal, a més, no solament una voluntat humana en el seu esdevenir, car d’ella sols no en pot dependre. Cal un instant de “gràcia” per la qual s’actualitzi l’experiència d’aquesta totalitat que anomenem Bellesa. De tal manera que Hölderlin pogué dir: “La resolució de les dissonàncies en l’interior d’un caràcter determinat no és obra de la pura reflexió ni tampoc del simple lleure“. 

Tot això és l’experiència de la Bellesa o de la totalitat. I aquesta experiència és tan trasbalsadora i la seva revelació tan sobtada que aquell que l’ha assolit una vegada queda “tocat” per sempre, i que tots els plaers que fins aleshores li semblaven meravellosos s’esborren i desapareixen en la seva insignificança. Vet aquí la nostàlgia que queda sempre més impregnada en l’esdevenir d’aquell qui l’ha assaborit.

Però hi ha una nostàlgia més pregona encara, aquella per la qual una història -tan aparentment grotesca i inversemblant al ulls de la Il·lustració- com la del mite de la caverna de Plató, ens reté, des de fa uns 2500 anys, en una explicació única vers aquella nostàlgia profunda que ens empara com un record sostingut per aquelles experiències vitals que no hem viscut encara … ni tal vegada viurem, i que es desvetllen sempre en la catarsi artística, com en la funció del bon actor que actualitza qualsevol sentiment, o en l’obscura preeminència d’un pensament, sentiment o capteniment que ens sorprèn per la seva factura espúria, aparentment fortuïta,  i que ens travessa com una veritat interior, sota l’empara sempre eterna d’un Eros i Tànatos transvestit per a la era que ens toca de viure.


No hi ha comentaris

Jun 01 2009

H. HIPOCRESIA. De la reivindicació de la falsia (provocació)

roses0151qi8.gif 

 

 

 

 

H. HIPOCRESIA. De la reivindicació de la falsia.         

 

Què gràcil resulta l’expressió mitjançant la paraula, el gest i l’acció de la immediatesa del pensament i del sentiment en un esperit noble, ric, amorós, harmoniós i serè. La naturalitat i la sinceritat sempre haurien d’estar presents en el capteniment de les persones quan el seu esperit no té la impermeabilitat com a norma, quan les seves interaccions amb l’entorn es barregen amb la seva subjectivitat tot donant fruits melodiosos, fruits d’un capteniment humà que dialoga amb autenticitat i varietat.

Però, senyores i senyors, quan un esperit no té la gràcia d’un esperit noble, ric, amorós, harmoniós i serè, quan les seves interaccions amb l’exterior no produeixen cap moviment interior, quan… (potser perquè les vicissituds de la vida personal, social, o de voluntat de la destinació còsmica, no han donat a aquesta criatura aquest bé tan escàs entre l’espècie humana… ) si us plau, és de pregar que se n’estigui de la naturalitat i de la espontaneïtat.  És a dir, que en certa mesura sigui fals o més ben dit que sigui hipòcrita.

Sí, sí, han estès bé, que sigui hipòcrita si us plau!. Comprovaran com la hipocresia pot ser un veritable vehicle per a transformar la seva personalitat… perquè a còpia de fer el fals, l’esperit que no és noble és perdrà en la més insondable perversió, o bé, i ací hi ha l’ideal de la situació, aquest mateix esperit, a còpia de modificar la seva conducta assolirà aquell bé tan preuat del qual en vol fer gala pública.

NO HO DUBTI, SI VOSTÈ NO HA ASSOLIT AQUELL ESTAT DE GRÀCIA, O JA SENSE EUFEMISMES : SI VOSTÈ ÉS UN BÈSTIA, SI US PLAU, US HO PREGO, SIGUI HIPÒCRITA.    

– Hypocrite lecteur, – mon semblable, – mon frère! *

 

* Au lecteur / Les fleurs du mal, Ch. Baudelaire

 

Brutus “El murri”

(Brutus, anomenat “el murri”, és famós per les seves màximes que li han causat molts enemics. Fart de tanta naturalitat i espontaneïtat va etzibar aquest minúscul discurs en el transcurs d’una conferència realitzada a Roma,  dins un congrés filosòfic sobre “Il concetto da verità in la postmodernità”) 


No hi ha comentaris