DIETARIS DE L'ARTIFICIER

Un altre blog Blogs.uab.cat d'arquitectures i geografies de les emocions, els pensaments i les accions.

Archive for Març, 2009

Mar 29 2009

“BABEL” DE CILDO MEIRELES : o la polisèmia de tot plegat.

Posted in Del quotidià |
cildo_meireles230.jpg 
“Desvio para o vermelho” (Desviament cap al vermell, 1967-1984), una instal·lació en tres parts en la qual el color vermell actua com a element vertebrador i fa que la nostra percepció del món es transformi i perdi la seva lògica visual.

 

Parlarà, l’artificier, de Cildo Meireles (Rio de Janeiro, 1948) que exposa fins el 26 d’abril d’enguany al MACBA, en una exposició organitzada per Tate Modern de Londres amb la col·laboració del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA). Parlarà no pas de l’habitació vermella que encapçala aquest article, no pas de moltes de les obres de l’artista  com les seves grans instal·lacions, els dibuixos i els objectes realitzats entre el 1967 i el 2008. L’artificier només parlarà d’una instal·lació : Babel.

Tal i com constaten els comissaris Vicente Todolí i Guy Brett, Cildo Meireles és autor d’una obra “d’una complexitat extraordinària, que arrela en la confluència de la política, la filosofia i la simbologia del nostre temps”. Hom pot pensar que sovint, com ocórrer en l’art contemporani, l’explicació textual de l’obra depassa amb escreix aquesta mateixa obra. Tanmateix, no és pas així en el cas que ens ocupa . Hom hi veu, doncs, -en l’obra Babel- tota la complexitat del nostre temps, la confluència de la política, la filosofia i la simbologia que ens pertoca de viure.

Deixin-se sinó amarar i macerar per la pròpia instal·lació. Penetrin arran de carrer per la capella despullada del Àngels –espai incorporat al MACBA-  on en un primer espai, reblert de pols i llum blanca, hom hi penetra si n’és agosarat d’empolsegar-se. L’artificier aconsella , però, una experimentació primera cap les interioritats del conjunt que s’obre a una llum molt baixa vers per darrera de l’espai en blanc. Unes capelles ja sense símbols d’adoració se’ns obren ocultes. No són pas neutres al significat del conjunt.  Comença a ser audible, a poca llum, un devessall de sons, un teixinat inconnex de veus i músiques que afonen en una foscor que enterboleix la percepció de l’espai… De cop, majúscula, una corrua de llums enlairant-se, petits pilots incandescent, com un poderós tòtem aparegut de sobte, com la troballa del monòlit dins la novel·la “2001 : una odissea de l’espai” i, hom albira, minúscul, una immensa torre feta d’aparells de ràdio, que en diferents modulacions de veu i al pampallugueig de milers de petites llums, imposen el so com una realitat discordant, abassegadora i angoixant, que s’emparenta amb el mite bíblic de Babel : el de la impossibilitat comunicativa, el de la impossibilitat comprensiva, el de la impossibilitat aprehensible.

Una vegada més els mites. Una impossibilitat comunicativa que no ve dels homes, una impossibilitat comprensiva sempre estranya a l’empíric de la vida, una força primigènia que ens travessa i ens lacera per dins, una ressolució que no es troba mai del tot a les nostres mans.

Així és l’Univers. Polisèmic, politeic, polimorf. I no repetible per a l’experiència pedagògica.

Vet ací una interpretació possible de la instal·lació de Cildo Meireles. 

 


No hi ha comentaris