DIETARIS DE L'ARTIFICIER

Un altre blog Blogs.uab.cat d'arquitectures i geografies de les emocions, els pensaments i les accions.

Des 23 2008

DE L’ARTIFICIER I EL SEU OFICI

Posted in General |

El gest suau de la mà és prou inequívoc dins el lloc on es dóna, per a fer entendre a l’automòbil quina n’és la voluntat del vianant. L’home de peu, només ha mogut la mà esquerra. Immòbil, comprova com al davant mateix de les seves cames -d’implacable pantaló negre- s’hi obre la portella d’un Mercedes de color plumbí. A l’altra mà porta agafat un maletí de fusta de xicranda negre amb incrustacions de plata embotida.
El veiem ara com a silueta ombrívola marcada en els cortinatges del vidre darrer del cotxe. L’home du barret d’amples ales i la seva espatlla és també ampla i recte, en el seu clatell s’hi evidència un cabell meticulosament tallat just al moment que s’allunya vers el punt de fuga de l’horitzó.
Els ulls, els pocs ulls, que per un moment es fixen en l’home del gest suau, atenen a diverses impressions. Uns primers, a les del suposat viatge, a l’elegància sòbria del seu vestit, al seu moviment senyorívol. Altres, uns segons, molt pocs, a la seva profunda mirada, al seu esguard endolat, uns ulls girats vers l’interior.
Després el podem contemplar com una imatge plana que s’allunya, una imatge que s’enxiqueix. Hom la veu creuar una retícula de carrers d’un traç de perpendiculars i paral•leles ben mesurades, en evident contrast amb les construccions de volums curvilinis on hi sotgen motius florals i humans en extrema idealització. Podem comprovar-ne el plaer del moviment, diríem que l’automòbil mateix es congratula de que el destí de totes i cadascuna de les peces que el componen s’ajusti tan i tant bé a la finalitat que les infon. S’endevina també el viu, harmònic i acompassat mirar a banda i banda, de l’home que s’asseu darrera el vehicle.
Si pels ulls dels observadors primers l’home s’adreça a un viatge geogràfic, tot sembla confirmar-ho, el viatger contempla tot el que deixarà, amb el capteniment previst a la seva dignitat. Pels observadors segons -molt pocs- el viatge és interior; l’home mostra una atenció serena -ni massa apassionada, ni massa indistinta- vers el seu pensament, del qual amara l’entramat de carrers i l’interior del cotxe travessat pel lleu raig de Sol de l’Oest.
Posteriorment, ja cap el final de l’entramat urbà, l’automòbil desaccelera fins que es detura. No és pas un aeroport, ni tampoc una estació de ferrocarrils, ni una central d’autolínies, ni encara menys una estació marítima. Al paratge no hi ha cap brogit, es ben quiet, talment sembla que ningú l’habiti. Quan l’home torna a ser ja un vianant, el cotxe maniobra per a retornar, puix el camí és finit. No sabem el temps que ha durat el trajecte. Sols veiem que en segueix una arranada gespa on l’home de peu es descalça en gest clàssic, mentre camina amb pas resolt, quasi al mateix temps que dues dones l’escometen i l’acullen. Rere d’elles, un entramat de murs blancs i al biaix anuncien l’arribada a alguna construcció.
L’edifici és baix, d’una sola planta ja que no sobresurt a cap mur. Als seus cantells daurats s’hi entotsolarà el visitant, diríeu que també a la mateixa hora la llum Solar s’hi reclourà. Hi ha un breu passar en les arestes dels murs, del cristall… al carbó, mentre els grills eixordadors s’encenen al temps que guspiregen els estels.
Ja sol en cambra closa, mourà els dits i la ment a una impensada forma, cavalcarà pels països més insospitats i… comunió feliç! amb tots els seus viatges reals i irreals, totes les seves astúcies passades o futures, interiors o exteriors.
Commogut crearà com l’artificier, en la precisió i amb la delicadesa del qui treballa una matèria altament explosiva; en mesurarà la cilindrada, els més infinits mil·límetres.
En certa manera, els dos grups d’observadors que el contemplen coincidiran. Viatge interior, viatge geogràfic. Les línies són convergents, quan a cambra closa concebrà en una perspectiva cònica vers un punt fixa on reblà la composició, la forma, l’obra d’art.


This entry was posted on Dimarts, 23 Desembre, 2008 at 17:09 and is filed under General. You can follow any responses to this entry through the feed. You can leave a response, or trackback from your own site.

Deixa un comentari

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.