Dialeg UAB

Descarrega el Manifest actualitzat (13-01-2009, 16:00)

Els components de la Plataforma pel Diàleg de la UAB hem escoltat fins ara, de bona fe, els arguments exposats per l’Equip de Govern: que les sancions, arran de les accions protagonitzades a la nostra Universitat al llarg d’aquest any per un grup d’estudiants, volien penalitzar “accions violentes i coercitives” de persones concretes, amb el propòsit d’”eradicar les actituds de violència”, “defensar la dignitat de les persones que han estat assetjades”, així com “defensar la universitat pública i la legalitat vigent”. Consideracions, totes elles, amb les quals no podem sinó estar d’acord, tot i que nosaltres preferíem esgotar abans altres vies, i així ho vam proposar en el seu moment.

En ser elegida com a Rectora, Ana Ripoll va declarar als mitjans de comunicació que no hi havia cap data establerta (s’hi entenia pel Rector en funcions, Lluís Ferrer) per a l’aplicació de les sancions, i que aquesta “es faria en el seu moment”. Es desprenia, doncs, de les seves paraules que la decisió ja només li corresponia a ella. Però els fets, o millor dit, la recent actuació del seu predecessor l’ha desmentida. Les sancions s’han executat sobtadament, com si se cerqués sobretot l’efecte sorpresa, que només dóna fruits, si els dóna, quan es tracta de vèncer, però no de posar-se a dialogar “de veritat”, tal com demana la majoria d’estudiants de les universitats catalanes, i no solament un grup reduït, com se’ns vol fer creure des d’altes instàncies.

Se’ns escapa quina finalitat constructiva pot tenir aquesta decisió precipitada de Ferrer. Però no se’ns escapen algunes de les seves conseqüències, sens dubte perjudicials si el que de debò es procura és la normalitat democràtica. Fins ara, els responsables de mantenir l’ordre acadèmic han demostrat una greu manca de responsabilitat en aquest mateix sentit, ja que només estan provocant més i més desordres. Això no obstant, la Plataforma pel Diàleg confia que la Rectora electa sabrà distingir perfectament l’exercici de l’autoritat de l’exercici de la repressió, i per això apel·lem a la seva voluntat dialogant. Insistim que les sancions no contribueixen a la que hauria de ser la funció primordial de l’Equip de Govern: enfortir la institució universitària. Cal reconduir la situació actual cap a la coexistència pacífica i la reconciliació. Això només és possible mitjançant la negociació, posant-hi la bona voluntat necessària per demostrar que la fermesa de les decisions va acompanyada del sentit de la justícia, i no d’un abús de poder enfront dels qui, tard o d’hora, es veuran d’aquesta manera forçats a sotmetre-s’hi.

En aquest aspecte, ni el procediment seguit ni el contingut de les sancions no responen aparentment al principi d’imparcialitat que ha de caracteritzar l’administració de justícia. Hi ha prou motius per pensar, respecte als estudiants expedientats, que poden estar pagant justos per pecadors i que, en alguns casos, les sancions són desproporcionades; fins i tot, que l’aportació de proves no ha complert els requisits legals. Això per no dir que el reglament aplicat als presumptes infractors, de l’any 1954, és una herència directa del règim franquista. Per tot plegat, aquesta Plataforma comparteix un sentiment d’estupor generalitzat entre el PAS i el PDI. En efecte, ¿com s’ha d’entendre la notícia publicada a La Vanguardia (19.12), segons la qual “s’ha decidit només amonestar públicament els estudiants que, en principi, no van participar en accions violentes ni coercitives”? ¿Des de quan està penalitzada la simple presència física als espais o dependències de la universitat pública? ¿Des de quan la presumpció d’innocència (no hi van participar “en principi”) es tradueix en un càstig per si de cas, basat en la sospita?

Ateses totes aquestes consideracions, demanem al nou Equip de Govern:

1. Que es presti a respondre als interrogants que se li plantegin des de la comunitat universitària, i que ho faci complint, sense cap mena de restricció, el principi de transparència democràtica.

2. Que s’avingui i es comprometi públicament a endegar un procés de mediació amb el col·lectiu d’estudiants, en els termes que es podrien i s’haurien d’acordar amb la màxima celeritat possible, per tal que es puguin reprendre les activitats acadèmiques i la docència amb la força moral que aquesta demana.

Bellaterra, 24 de desembre de 2008.

Per adhesions:

Si us hi voleu adherir, cal que envieu un correu electrònic a dialeg.uab@gmail.com indicant el vostre nom i cognoms, la facultat de pertinença i de quin col·lectiu (PDI, PAS, estudiants) formeu part.

Aquesta entrada es va publicar el Dilluns, 22 Desembre, 2008 a les 16:44 i s'ha arxivat a General. Pots seguir qualsevol de les respostes d'aquesta entrada mitjançant el canal d'informació RSS 2.0. Pots deixar una resposta o posar un retroenllaç des del teu web.