Dialeg UAB

Descarrega el Manifest actualitzat (13-01-2009, 16:00)

Els components de la Plataforma pel Diàleg de la UAB hem escoltat fins ara, de bona fe, els arguments exposats per l’Equip de Govern: que les sancions, arran de les accions protagonitzades a la nostra Universitat al llarg d’aquest any per un grup d’estudiants, volien penalitzar “accions violentes i coercitives” de persones concretes, amb el propòsit d’”eradicar les actituds de violència”, “defensar la dignitat de les persones que han estat assetjades”, així com “defensar la universitat pública i la legalitat vigent”. Consideracions, totes elles, amb les quals no podem sinó estar d’acord, tot i que nosaltres preferíem esgotar abans altres vies, i així ho vam proposar en el seu moment.

En ser elegida com a Rectora, Ana Ripoll va declarar als mitjans de comunicació que no hi havia cap data establerta (s’hi entenia pel Rector en funcions, Lluís Ferrer) per a l’aplicació de les sancions, i que aquesta “es faria en el seu moment”. Es desprenia, doncs, de les seves paraules que la decisió ja només li corresponia a ella. Però els fets, o millor dit, la recent actuació del seu predecessor l’ha desmentida. Les sancions s’han executat sobtadament, com si se cerqués sobretot l’efecte sorpresa, que només dóna fruits, si els dóna, quan es tracta de vèncer, però no de posar-se a dialogar “de veritat”, tal com demana la majoria d’estudiants de les universitats catalanes, i no solament un grup reduït, com se’ns vol fer creure des d’altes instàncies.

Se’ns escapa quina finalitat constructiva pot tenir aquesta decisió precipitada de Ferrer. Però no se’ns escapen algunes de les seves conseqüències, sens dubte perjudicials si el que de debò es procura és la normalitat democràtica. Fins ara, els responsables de mantenir l’ordre acadèmic han demostrat una greu manca de responsabilitat en aquest mateix sentit, ja que només estan provocant més i més desordres. Això no obstant, la Plataforma pel Diàleg confia que la Rectora electa sabrà distingir perfectament l’exercici de l’autoritat de l’exercici de la repressió, i per això apel·lem a la seva voluntat dialogant. Insistim que les sancions no contribueixen a la que hauria de ser la funció primordial de l’Equip de Govern: enfortir la institució universitària. Cal reconduir la situació actual cap a la coexistència pacífica i la reconciliació. Això només és possible mitjançant la negociació, posant-hi la bona voluntat necessària per demostrar que la fermesa de les decisions va acompanyada del sentit de la justícia, i no d’un abús de poder enfront dels qui, tard o d’hora, es veuran d’aquesta manera forçats a sotmetre-s’hi.

En aquest aspecte, ni el procediment seguit ni el contingut de les sancions no responen aparentment al principi d’imparcialitat que ha de caracteritzar l’administració de justícia. Hi ha prou motius per pensar, respecte als estudiants expedientats, que poden estar pagant justos per pecadors i que, en alguns casos, les sancions són desproporcionades; fins i tot, que l’aportació de proves no ha complert els requisits legals. Això per no dir que el reglament aplicat als presumptes infractors, de l’any 1954, és una herència directa del règim franquista. Per tot plegat, aquesta Plataforma comparteix un sentiment d’estupor generalitzat entre el PAS i el PDI. En efecte, ¿com s’ha d’entendre la notícia publicada a La Vanguardia (19.12), segons la qual “s’ha decidit només amonestar públicament els estudiants que, en principi, no van participar en accions violentes ni coercitives”? ¿Des de quan està penalitzada la simple presència física als espais o dependències de la universitat pública? ¿Des de quan la presumpció d’innocència (no hi van participar “en principi”) es tradueix en un càstig per si de cas, basat en la sospita?

Ateses totes aquestes consideracions, demanem al nou Equip de Govern:

Llegir la resta de pàgina

Estem a punt de creuar una línia de no retorn que alterarà greu i irreversiblement les condicions de convivència a la UAB.

És per això que fem una crida enèrgica a la continuació de les negociacions i a la no resolució immediata dels expedients: pensem que ens cal temps perquè la precipitació només ens aboca a l’enfrontament.

Entenem que aquest conflicte intern és una ocasió única per dur a la pràctica les teories de resolució de conflictes que s’imparteixen des de nombroses aules de la nostra universitat.

En aquest sentit, demanem que les sancions que frenen la negociació es substitueixin per un procés de mediació. Aquest hauria de ser anàleg als reconeguts des de fa temps en múltiples procediments legals i amb totes les garanties que aquests impliquen. La presència de mediadors o mediadores externes permetrà la comunicació entre les parts en conflicte, contribuint així a una sortida conciliadora.

No a la resolucions punitives, sí als processos de reparació.

Descarrega el Manifest actualitzat (29-12-2008, 21:15)

La Comunitat universitària de la UAB, com a tota la resta d’universitats públiques, ens trobem immersos en un procés de reforma en el qual s’està definint el nostre futur. Malgrat la transcendència d’aquest procés, el mutisme, la reserva i l’omissió han estat les actituds més habituals entre la majoria d’estaments de la nostra Comunitat.

Han estat les mobilitzacions estudiantils les que han visibilitzat i col·locat en un primer pla la ineludible necessitat de reflexionar, debatre, discutir i intercanviar propostes i opinions sobre aquest procés, tant en el pla polític com en el pla educatiu.

Al llarg de l’any 2008 s’han produït moltes i diverses intervencions estudiantils al nostre Campus. Malauradament, el que podria haver estat interpretat com la manifestació d’un conflicte al que calia parar atenció, ha estat percebut com una situació de violència, que sovint ha aïllat comportaments del seu context d’ocurrència.

La tensió dins de la nostra Comunitat no ha deixat d’augmentar als últims mesos, incrementant un conflicte que, a hores d’ara, té una de les seves expressions en les postures respecte a la resolució, ja imminent, dels 31 expedients disciplinaris incoats a estudiants de la nostra Universitat. El risc d’impunitat acostuma a ser l’argument al que sovint s’apel·la per a demanar el càstig. Però, nosaltres ens preguntem, i després de l’aplicació del càstig què ocorrerà? L’aplicació d’una sanció és la via per a resoldre un conflicte? Pot ser sancionat un comportament fora del context de la seva ocurrència? Pot ser el diàleg i la mediació una via convenient i justa de resolució i dissolució d’enfrontaments?

Creiem fermament en un diàleg efectiu per a la cerca de solucions democràtiques i participatives als reptes de la UAB. Al respecte, volem remarcar:

Llegir la resta de pàgina

Descarrega el Manifest actualitzat (29-12-2008, 21:00)

Les persones sotasignades, professores, investigadores i PAS de diferents facultats de la UAB, reunides el dimarts 2 de desembre ens adherim al comunicat següent, aprovat pel Consell del Departament de Psicologia Social i el Consell de Departament de Prehistòria:

En relació amb els expedients disciplinaris administratius oberts a estudiants pels fets dels dies 18 d’abril i el 29 i el 30 de maig de 2008, el Departament de Psicologia Social de la Universitat Autònoma de Barcelona reunit en Consell Extraordinari manifesta que:

Les mobilitzacions dels estudiants no s’han d’interpretar com una seqüència de fets aïllats sinó com un procés que es va desenvolupant al llarg del temps i que ha passat per diferents estats, fases i etapes. Aquestes han adquirit diferents expressions per la manca de respostes i l’absència d’un veritable procés participatiu de tota la comunitat universitària que hauria d’haver estat propiciat pels diferents òrgans de govern de la UAB. En aquest sentit considerem que s’incorre en un reduccionisme si només s’analitzen fets i/o esdeveniments i s’actua amb independència del procés i del context en el que han esdevingut. Per altra banda, no podem oblidar que als fets castigats en els expedients disciplinaris els precedeix una càrrega policial indiscriminada i injustificada. La institució va respondre amb violència al que va percebre com a violència: què més ha de passar?

En conseqüència:

Llegir la resta de pàgina