Llengües i llengua
Blogs de la UAB | De tot una mica en llengües

Posted
26 febrer 2018 @ 8am

Posted in
General

Anglicismes i argot empresarial

L’argot de l’«office»

El llenguatge empresarial està cada vegada més envaït per expressions anglosaxones que, segons asseguren els lingüistes, sovint s’utilitzen per simple «esnobisme» o per «fanfarroneria»
José luis salinas 24.02.2018 | 06:30

El que segueix és un exemple d’una jornada de treball frenètica per a un directiu modern. Comença així: després de fer un checking al mail es reuneix amb el seu equip per fer un brainstorming i repassa algun briefing. Després participarà en alguna jornada sobre el branding que ofereix algun coach, en la qual és obligatori fer un coffee break amb altres CEO per intercanviar opinions sobre el món de les start up. I com que està començant en això dels negocis, per rematar la tarda s’ha apuntat a una sessió de mentoring. Un dia complicat. Sobretot, si no se sap anglès.

Si s’ha perdut, tranquil. Pot ser que moltes paraules li sonin xinès. Al principi, entrar a l’argot costa i el llenguatge econòmic i, per extensió l’empresarial, està cada vegada més esquitxat per aquests anglicismes. L’acadèmic de la RAE Salvador Gutiérrez Ordóñez explica que això ocorre perquè l’economia des de sempre beu molt de l’idioma de Shakespeare.

«És molt comú l’ús d’aquests termes perquè, al final, els economistes utilitzen argot comú amb anglesos o alemanys i això els facilita la comunicació», apunta. També fa autocrítica i assegura que en moltes ocasions «hi ha massa lentitud a l’hora d’adaptar nous termes a l’espanyol». I això que la RAE, on ocupa la butaca «S», i la Fundéu tenen un departament per intentar agilitzar aquestes convalidacions. Així i tot, hi ha un coll d’ampolla important que impedeix que els idiomes creixin.

Encara que hi ha ocasions en què la traducció és ben senzilla. Per exemple, networking pot substituir-se fàcilment per treball en xarxa; mentoring per assessorament, o, més fàcil encara coffee break per pausa per a cafè. Però el cas és que aquests termes s’han anat introduint en el llenguatge de moltes companyies o associacions empresarials, especialment en les més joves, que als seus programes per anunciar jornades o diferents esdeveniments inclouen de forma habitual aquestes paraules. Gairebé sempre sense una traducció al costat.

Antonio Jiménez-Muñoz, professor del departament d’Anglès de la Universitat d’Oviedo, té una explicació per a aquest fenomen. «Com que les empreses són cada vegada més internacionals el vocabulari va girant cap a l’anglès», assenyala. És a dir, que la vocació d’obrir-se al món de moltes companyies fa que acabin important molts termes del llenguatge que van aprenent.

El docent assegura que «la creixent concentració empresarial i de capitals, la internacionalització de les empreses i la globalització dels mercats fa que s’usin o adoptin termes de l’anglès amb molta més facilitat». Hi ha diversos motius que poden explicar aquestes causes. «Bé perquè l’origen cultural de la paraula està al món anglosaxó», assenyala. És el cas de termes com coworking, que es pot traduir com a treball en equip i que és molt utilitzat, per exemple, als vivers d’empreses. També pot passar, afegeix Jiménez-Muñoz, que la traducció sigui més llarga. Ocorre amb el terme email, que acaba convertint-se en correu electrònic.

Un altre factor és que la traducció sigui complexa i sigui més comprensible en anglès (per als qui coneguin l’idioma) que quan s’intenten buscar les paraules adequades per traduir. El professor de la Universitat d’Oviedo assegura que això succeeix amb termes com know-how i que alguns diccionaris tradueixen com el coneixement tècnic o administratiu que és imprescindible per dur a terme un procés comercial. Però, al cap i a la fi, assenyala, «tot això ocorre perquè llegim i investiguem en anglès, per una qüestió atractiu o de connotació, perquè leverage sona millor que apalancament o soft skills millor que habilitats toves».

Això sí, hi ha un altre tipus de raons molt diferents, però també poderoses i freqüents. Ho il·lustra el mateix Jiménez-Muñoz: «Ara bé, per què en una botiga de barri hi ha sales i no rebaixes és una qüestió de pur esnobisme». Seguint aquesta explicació hi ha qui diu que es valora més una persona que introdueix aquest tipus de termes a les seves converses que una altra que no ho fa encara que estigui més preparada.

Salvador Gutiérrez apunta també cap a un altre objectiu. Segons el seu parer, les agències de publicitat també tenen un paper fonamental a l’hora de popularitzar i difondre aquests anglicismes. Moltes vegades s’utilitzen per una simple qüestió de «moda» o de «fanfarroneria», assenyala l’acadèmic. «El que caldria fer és utilitzar el terme en espanyol quan sigui possible. Però introduir termes estrangers al llenguatge està bé en el cas que no n’hi hagués», recomana.

El domini de l’anglès no es queda només en l’àmbit econòmic. Ni molt menys. I que en el llenguatge popular acabi imposant-se un terme en anglès o en català no és una qüestió científica. Explica l’acadèmic que en castellà, per exemple, en el cas del futbol va intentar introduir-se la paraula castellana «balompié». Però no va quallar en absolut. En canvi, amb un altre terme esportiu va ocórrer tot el contrari. Baloncesto va acabar imposant-se en la societat amb bastant claredat sobre basket.

Regió 7, 25 de febrer de 2018


No Responses to “ Anglicismes i argot empresarial”


There are no comments yet. You could be the first!

Deixa un comentari

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.