Llengües i llengua
Blogs de la UAB | De tot una mica en llengües

Posted
6 març 2017 @ 5pm

Posted in
General

Verbs psicològics. Les persones, complements directes o indirectes.

El verb agradar és, probablement, el més popular d’un grup de verbs que usualment funcionen d’una manera diferent i que són anomenats verbs psicològics. Aquests verbs expressen el sentiment o la sensació d’una persona en relació amb algun objecte, i, normalment, es conjuguen d’una manera diferent a la resta. Encantar, interessar, plaure o molestar són alguns exemples d’aquest tipus de verbs que avui posarem en pràctica.
Aquests verbs sempre van acompanyats d’un pronom de CI o de CD i expressen un sentiment o una sensació.  Per una banda tenim un objecte que provoca una sensació (Subjecte) i una persona que experimenta aquesta sensació. Amb aquests verbs l’objecte fa la funció de subjecte mentre que la persona apareix representada a través d’un complement directe o indirecte.

El català per ser feliç

Els verbs agradar, repugnar, importar, xocar… són verbs psicològics en què el tema és el subjecte i l’experimentador el CI. En canvi, els verbs espantar, ofendre, molestar, fastiguejar, preocupar… són verbs psicològics en què el tema és el subjecte i l’experimentador el CD. L’estructura de les oracions amb aquest verbs és:

experimentador (CD o CI) – verb – tema (S)

[De vegades hem de] recórrer al diccionari per saber si un verb és transitiu o intransitiu. Això pot ser important a l’hora de decidir si hem de fer servir la preposició a o si hem d’utilitzar el pronom el o bé el pronom li.

  • interessarAquesta pel·lícula la/li pot interessar. [S’admet tant en l’ús transitiu com en l’intransitiu.]
  • encantarL’encanten les novel·les de Jesús Moncada. [En aquesta accepció, el DIEC només el recull com a verb transitiu, tot i que hi ha diccionaris que recullen l’ús intransitiu. Ésadir dóna preferència a l’ús intranstiu.]
  • estranyarNo sé per què l’estranya. [En aquesta accepció, el DIEC només el recull com a verb transitiu; en canvi, el GDLC només l’ús intransitiu.]
  • repugnarElla diu que li repugna trobar-se’l cara a cara. [verb intransitiu]
  • escriure: Li escriurem així que arribem a Mallorca. [Regeix un complement indirecte de persona; el CD és el text que escrivim.]

http://blogs.cpnl.cat/dsalat/archives/tag/complements-verbals

No li preocupa que els diccionaris s’actualitzin

Des de fa dos dies, al·leluia!, ja tenim el DIEC2 actualitzat amb la nova ortografia, inclosa la mediàtica reducció de diacrítics. Si hi busqueu adéu us durà a adeu, entre molts altres canvis. Però als lingüistes ens interessen més els canvis de tipus lèxic i sintàctic que també s’hi han fet aquest abril i que, en algun cas, fa anys que esperàvem.

Per exemple, per fi serà possible disseccionar un llibre o una obra d’art (fins ara els havíem de dissecar ). I també per fi podrem dir que a algú una cosa li preocupa o li molesta. Cal destacar-ho perquè molts manuals i llibres d’estil encara subratllen que és incorrecte i ho fan canviar per el preocupa o el molesta.

Alerta, però: el preocupa o el molesta continua sent correcte. La novetat és que, en certes frases, també ho és li preocupa i li molesta. Posem-ne exemples. El li no és bo a la frase “El que vas dir el va molestar / el va preocupar”, perquè aquí el ha passat de no estar molestat o preocupat a estar-ho: el que vas dir causa un canvi d’estat psicològic. Però sí que ho és a “No li molesta / no li preocupa que la gent fumi”, perquè només s’hi constata un estat invariable de li.

Quan són causatius i canvien l’estat, preocupar i molestar són plenament transitius i qui canvia d’estat és un OD. Quan són estatius i constaten un estat, tendeixen a ser intransitius i qui experimenta l’estat tendeix a ser l’OI (si bé el DIEC2 també admet que sigui l’OD). És un procés viu, en què la llengua està canviant, i és raonable esperar que un futur DIEC2 ja no admeti l’OD en el segon cas i estengui (i expliciti millor que ara) la dualitat OD/OI (causatiu/estatiu) a verbs del mateix tipus com ara sorprendre.

Com deien Teresa Cabré Monné i Jaume Mateu Fontanals en un fonamental article de l’any 1998, aquest canvi no afecta igual tots els dialectes, però afecta prou parlants i és prou general perquè la normativa no el pugui deixar de reflectir si pren com a base la descripció lingüística. Reflectint-lo ara, el DIEC2 demostra que vol ser el diccionari normatiu d’una llengua viva.

Albert Pla Nualart, 7-4-2017, http://llegim.ara.cat/opinio/No-preocupa-que-diccionaris-sactualitzin_0_1774022641.html

No Responses to “ Verbs psicològics. Les persones, complements directes o indirectes.”


There are no comments yet. You could be the first!

Deixa un comentari

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.