Quan escric utilitzo tot el cos

Un altre blog Blogs.uab.cat

maig 26 2009

Entrega de la experiència didàctica “Com es propaga el so?”

Posted in General by Miguel Higuera Vilamitjana |

La sessió d’avui ha estat la última de l’assignatura. Ha servit per entregar l’experiència didàctica sobre la propagació del so.
El desenvolupament de la pràctica, adjuntada en aquesta última entrada del blog, ens ha ocupat les dues últimes sessions.

Considero que aquesta ha estat una de les assignatures que ha guardat més la coherència entre el que s’ha estat treballant i la manera com s’ha treballat, ja que s’ha parlat de la necessitat de fer un canvi educatiu basat en un ensenyament no tradicional i s’ha portat a la pràctica. Realment, crec que ha sigut una experiència enriquidora i que ha augmentat molt el meu ventall de recursos com a futur educador. Les sessions han estat dinàmiques, amenes i productives, i el diàleg, que sempre ha estat present, ha fomentat la participació i l’intercanvi d’impressions per tal de construir un bon aprenentatge. Així doncs, crec que s’han complert les meves expectatives inicials envers l’assignatura i espero que aquest blog reflecteixi tot aquest aprenentatge.

La propagació del so (experiència didàctica)

construccion.jpg


No hi ha comentaris

maig 12 2009

EL món ple de fets i fenòmens

Posted in General by Miguel Higuera Vilamitjana |

La sintesi de la sessió d’avui podria ser la següent:

Estem envoltats de fenòmens i processos però, per desgràcia, a l’escola s’ensenya una ciència que l’alumne no és capaç de contextualitzar. La nostra feina com a futurs docents és ajudar a l’alumne a connectar allò que aprèn amb la vida. Per tant, el nou ensenyament que es planteja, entorn a les competències bàsiques, ha de suposar un canvi real de concepció i no només un canvi de nom per tal que, la capacitat per actuar i prendre decisions, esdevingui el pilar del nou ensenyament.

Les experiències didàctiques que vam presentar, segons el professor, no acabaven de plasmar el que, des del punt de vista didàctic, s’intenta transmetre amb l’assignatura. La visió tradicionalista de l’educació, tot i rebutjar-la, encara és molt present en tots nosaltres i costa obrir la ment per extreure’n altres visions i altres maneres de fer. És normal que, havent rebut una educació com aquesta, el primer intent per fer de mestra caigui en l’exemple rebut, i sortir d’aquests patrons, encara que teòricament es vegi factible, a la pràctica, provoca molta incertesa.

A partir del visionat de com s’havien dut a terme unes experiències didàctiques reals, el professor ens ha guiat per veure més enllà i poder refer les experiències didàctiques amb un major grau de desenvolupament. Aquesta activitat serà part avaluadora de l’assignatura i substitueix al treball que havíem de fer sobre la sortida a Collbató. Personalment crec que, la sessió d’avui ha estat molt enriquidora i de gran utilitat ja que veure la posada en pràctica de la teorització m’ha ajudat a obrir el meu camp de visió.


1 comentari

maig 05 2009

S’anul·la la sortida a Collbató

Posted in General by Miguel Higuera Vilamitjana |

La Sessió d’avui ha sigut molt improvisada. En un principi havíem d’anar a Collbató per visitar el taller Blancafort, orgueners de Montserrat SL, que continua l’activitat tradicional de construcció d’orgues a Collbató (Baix Llobregat) iniciada el 1925, ja que és que és aquí on s’està construint el nou orgue de la Basílica de Santa Maria de Montserrat que substituirà l’actual, construït l’any 1896 i traslladat al presbiteri per OESA Alberdi el 1957, que es troba molt deteriorat a causa del seu ús intensiu –és dels que més s’utilitza del país-. El nou orgue de Montserrat estarà en funcionament el desembre de 2009 i, a partir d’aquell moment, aquest instrument es convertirà en un dels més grans del Principat, amb 4.230 tubs, 63 registres, 4 teclats manuals i un teclat de pedal, transmissió mecànica de notes, una segona consola elèctrica al presbiteri, farà 12,5 metres d’alçada, i pesarà 12.000 quilos, i la seva construcció és totalment artesanal i a mida: caldran 36 mesos, amb unes 22.000 hores de treball.

Aquest nou instrument s’ubicarà al lateral de la nau principal, tal com han estat emplaçats tradicionalment els orgues a Catalunya des de fa més de 500 anys. D’aquesta posició s’assegura una bona projecció acústica a tota la basílica i és suficientment propera respecte al cor dels monjos perquè l’instrument exerceixi sense problemes la seva funció d’acompanyament.

montserrat.jpg

Enllaç d’interés:
http://www.orguedemontserrat.cat/

Finalment, per causes majors s’ha hagut d’anul·lar la sortida i hem aprofitat per repassar el treball que vam fer la setmana passada amb l’ECODAD prenent algunes dades més i utilitzant el programari per treballar sobre elles. Realment ha estat una llàstima ja que era una ocasió única de veure com es treballa sobre un projecte com aquest.Projecte de l’orgue de Montserrat


No hi ha comentaris

abr. 28 2009

l’ECODAD

Posted in General by Miguel Higuera Vilamitjana |

En la sessió d’avui han vingut dues mestres del CEIP Bellaterra a explicar una experiència que es va realitzar a Educació Infantil relacionada amb el so (www.xtec.es/cdec/intercanvi/so/so.htm). Aquesta experiència va sorgir al voltat d’una eina l’ECODAD, la qual ens permet mesurar el volum sonor d’un espai concret. Amb l’instrument com a excusa, es va anar dissenyant tota una experiència per treballar el so de forma interdisciplinar. En el procés d’aprenentatge que ens han explicat es podien detectar totes les fases de l’aprenentatge que vam comentar en la sessió anterior i em pogut comprovar com , a partir de l’experimentació, els alumnes anaven construint el seu aprenentatge.

Cal destacar la idea de la importància de la fase d’exploració que ens permet, com a docents, saber des d’on partim i, a més a més, inclou, des del primer moment, a l’alumne en l’objecte d’aprenentatge. Una altra idea important és la necessitat que el procés sigui flexible ja que, els interessos comuns, ens poden portar a treballar altres aspectes amb els quals no hi havíem pensat i frustrar aquestes noves inquietuds ens podrien portar a la pèrdua d’interès per part del grup. Aquesta flexibilitat, no obstant, no ens pot portar a un trencament de l’objecte d’aprenentatge, sinó que ens ha de permetre tornar a encaminar el procés cap als objectius que ens havíem marcat. Finalment, tornar a destacar la importància de l’anàlisi dels dibuixos com a mitjà d’expressió dels infants.

Un cop al laboratori, la pràctica ha consistit en el coneixement de l’ECODAD i del seu funcionament, així com el coneixement del programari que permet extreure les dades captades i treballar sobre aquestes. Una experiència interessant i una eina amb moltes possibilitats didàctiques.
ecodad2p.jpg


No hi ha comentaris

abr. 21 2009

Un possible procés d’aprenentatge

Posted in General by Miguel Higuera Vilamitjana |

La classe d’avui s’ha dedicat a parlar sobre un possible procés d’aprenentatge que respon a les corrents metodològiques constructivistes i a un model d’ensenyament actiu-critic.

Aquest possible procés entén que l’alumne no incorpora mai coneixement sobre el buit, sinó que aquest es construeix sobre els seus coneixements previs. Per tant, és importantísim que el docent faci una primera fase d’EXPLORACIÓ d’aquest coneixements previs. Aquesta primera fase, a més a més, servirà per presentar el tema als alumnes, el qual ha de sorgir de situació concretes i de fàcil contextualització, per a que l’infant, en tot moment, tingui consciència de quin és l’objecte d’aprenentatge. Així, aconseguirem una major significació i, en conseqüència, un major grau d’aprenentatge.

Un cop realitzada aquesta primera fase s’haurà de cercar informació per tal d’introduir el tema i dissenyar les primeres hipòtesis que s’hauran de comprovar a partir d’experiències concretes. En aquesta fase d’INTRODUCCIÓ DE CONCEPTES apareixeran nous punts de vista que s’hauran de recapitular, contrastar i interrelacionar per tal de passar a la fase d’ESTRUCTURACIÓ DEL CONEIXEMENT.

Finalment, és important, per tal de tancar el procés amb èxit que l’infant sigui capaç d’utilitzar el seu coneixement en un altre context, fase d’APLICACIÓ, ja que, serà aleshores, quan l’abstracció permetrà una adquisició plena del coneixement.

Aquestes pincellades sobre un posible procés d’aprenentatge ens han ajudat, en la segona part de la sessió d’avui, a plantejar l’experiència didàctica sobre el video que vam veure abans de Setmana Santa.


No hi ha comentaris

març 31 2009

El mètode científic

Posted in General by Miguel Higuera Vilamitjana |

La classe d’avui s’ha iniciat amb la projecció de les fotografies sorgides de la pràctica anterior. És molt interessant analitzar situacions sorgides i captades a través d’una camera, ja que en aquestes hi podem trobar molta informació que podrà ser recordada, debatuda i analitzada per tal d’extreure’n conclusions.
A continuació, ens em endinsat en l’anàlisi del mètode científic a partir de la lectura del text “La ciència de Leonardo. La naturaleza profunda de la mente del gran genio del Renacimiento” de Fritjof Capra. Una lectura interessant que hem complementat amb la pràctica al laboratori.

El mètode científic requereix de l’observació del món i de la formulació d’hipòtesis que intentin donar explicació als fets de la natura i ens condueixin a l’experimentació. A partir de l’experimentació podrem comprovar si la nostra hipòtesi es compleix o no i, d’aquest resultat, extreure’n conclusions que segurament derivaran en noves preguntes i la formulació de noves hipòtesis.

La pràctica d’avui ha consistit, doncs, en un experiment pautat. A partir d’unes instruccions i d’un material havíem de formular una o varies hipòtesis sobre el que creiem que passaria. El cas en si, consistia en un got amb aigua, un guant de làtex i una pastilla efervescent. Havíem d’introduir la pastilla en un dels dits del guant, tapar la boca del got amb els guant i llençar la pastilla dins l’aigua. La nostra hipòtesi ha coincidit amb el resultat de l’experiència i això ha generat noves preguntes com: Quina propietat té el material del que està fet la pastilla per tal de convertir-se en gas al entrar en contacte amb l’aigua? Amb qualsevol líquid passaria el mateix?

La practica finalitzava amb un apart molt important del mètode científic i del procés d’aprenentatge en general, la explicació i argumentació de les idees. Aquesta fase és de vital importància per tal de tancar el procés ja que requereix un gran esforç intel·lectual i, a més a més, posar en pràctica els coneixements assolits faran significatiu el nostre aprenentatge.

Per finalitzar, una experiència semblant a la que em fet avui al laboratori, encara que un tant més espectacular.

i quan això es converteix en art…


No hi ha comentaris

març 24 2009

El to

Posted in General by Miguel Higuera Vilamitjana |

El to és la propietat del so que el caracteritza com a més agut o més greu, en funció de la seva freqüència.

1111.jpgLa sessió teòrica d’avui l’hem dedicat a planificar la elaboració d’una experiència didàctica. A partir de la visualització d’un vídeo que tractava diferents aspectes del so, hem hagut d’escollir un d’aquests aspectes per a desenvolupar-lo per parelles.
No he pogut evitar abocar els meus pensaments cap a la reflexió de la complicitat i precisió que hi ha darrera de tots els actes de la natura, des del més espectacular al que, a priori, sembla més simple.

Un cop a laboratori, la pràctica ha consistit en veure la relació entre la modificació de les característiques dels materials i la seva afectació al to del seu so. Per fer-ho em disposat de dos materials, tubs d’assaig i gomes elàstiques, amb els quals hem realitzat diferents proves d’alteració de les seves característiques per tal d’elaborar un informe.

Les conclusions ens condueixen a la sessió anterior relacionada amb les freqüències: En una corda la tensió afecta a la sonoritat despresa de la seva vibració de tal manera que, a més tensió més alta és la freqüència de la seva vibració i, per tant, més agut és el seu so. Per altra banda, al omplir els tubs amb aigua, varem disminuir l’espai de vibració de l’aire i, per tant, tal i com passa per exemple amb els òrgans, la freqüència de vibració augmentava i produïa una sonoritat més aguda.


No hi ha comentaris

març 20 2009

La freqüència

Posted in General by Miguel Higuera Vilamitjana |

A partir de la classe anterior, el professor ha elaborat una devolució de continguts que ha servit per parlar sobre la importància de la representació gràfica destacant la diversitat de representacions de la vibració. Aquesta s’ha utilitzat com a vincle d’enllaç a un exercici de lectura de dibuixos. La representació gràfica dels infants pot aportar al docent molta informació sobre els coneixements, la percepció del món i les emocions dels alumnes; i aquesta pot ser de gran ajuda orientativa alhora de plantejar el treball a classe.

Seguidament, al laboratori, i tornant al tema del so, s’ha plantejat l’estudi de la freqüència i la seva oscil•lació, com a mesura de la vibració, a través d’un experiment. Cada grup de treball ha fet una taula de freqüències a partir d’un pèndul on es variava la llargada de la corda i el pes pendular. El resultat no ha estat sorprenent: la freqüència varia quan la variable de la llargada del fil augmenta o disminueix.

El ser estudiants de Magisteri Musical condiciona força el contacte constant amb instruments i l’exemplificació de l’experiment fet a classe envolta la vida diària dels estudiants. No obstant, l’activitat ha esdevingut molt productiva en quant a la seva visió didàctica. L’alumne ha reflexionat sobre com s’havia produït l’adquisició d’aquest coneixement arribant a la conclusió que, aquesta, s’havia donat a partir de la manipulació instrumental, i per tant s’ha constatat la importància de l’experimentació en el procés d’aprenentatge.

En una classe de primària, a partir de l’experiment fet a classe de ciències, l’alumne hauria pogut entendre què és la freqüència, com es mesura i quina variable repercuteix en la seva oscil•lació vivenciant els esdeveniment en primera persona. A la vegada, i seguint un model educatiu transversal, aquests coneixements s’haurien pogut posar en pràctica a la classe de Música experimentant amb com produir oscil•lacions de freqüències en diferents instruments i com aquestes afecten al so produït. Això causaria una major significació del coneixement i per tant un major aprenentatge.


No hi ha comentaris

març 10 2009

Com sona el meu instrument?

Posted in General by Miguel Higuera Vilamitjana |

Aquesta ha estat la qüestió que ha encetat el tema que serà l’eix vertebrador de l’assignatura. Amb ella s’ha obert una proposta didàctica que s’ha iniciat amb la construcció d’hipòtesis individuals. Aquestes hipòtesis s’han presentat en format visuals a través de dibuixos explicatius que cada alumne ha presentat per intentar explicar com sona el seu instrument.

Un cop a classe, s’han fet grups de discussió aprofitant la classificació entre instruments de corda, de vent i de percussió; i de cada un dels grups ha sorgit una hipòtesis comuna que s’ha exposat al grup classe.

Vibració, aire, ressonància i projecció. Tots els grups han coincidit en aquests quatre factors decisius per a l’emissió de so i, sobretot, s’ha destacat la importància de la vibració que, tanmateix, s’ha assenyalat com a detonant del procés sonor i com a característica diferenciadora, en el mode de la seva producció, de cada instrument.
guitarra.jpg


No hi ha comentaris

març 05 2009

Tots els mecanismes

Posted in General by Miguel Higuera Vilamitjana |

Els mecanismes del món estan relacionats amb el tot i el tot amb els seus mecanismes. Aquesta és la visió científica que, des del s. XX, ha començat a substituir el pensament científic tradicional basat en la causalitat mecànica i lineal. Rosa M. Pujol Vilallonga creu en aquesta visió sistemàtica de la ciència i promou l’educació científica com a eina de construcció d’una nova societat més justa socialment i sostenible ecològicament. Així doncs, l’educació científica ha d’incorporar la integració entre les ciències naturals i les ciències socials.

Aquesta és la síntesi del text “Les ciències, més que mai, poden ser una eina per formar ciutadans i ciutadanes” , de Rosa M. Pujol Vilallonga, treballat a classe amb dues sessions: La primera de lectura cooperativa i la segona de debat amb el grup classe.

Tot i estar a favor d’aquesta visió educativa i científica, discrepo en que aquesta sigui la solució cap a un món més just i sostenible. La capitalització i mercantilització del món és cada dia més salvatge i ni la ciència ni l’educació se’n escapen. Quan la majoria del avenços tecnològics sorgeixen a partir dels residus produïts per la investigació militar i la mercantilització educativa és present a totes les universitats que, cada cop més, enfoquen el coneixement cap a la competitivitat laboral, hom es planteja si cal alguna cosa més que una nova visió científica per construir una societat millor.

Per altra banda, la presentació dels “Punts Poderosos” va ser interessant encara que no gaire enlluernadora. Els problemes tècnics van ser molts i van interrompre força la dinàmica de la sessió. Com era previsible, els grups de treball van coincidir en molts aspectes de com creiem que havia de ser una classe de ciències i de quin creiem que havia de ser el paper de l’alumne i del mestre. No obstant, van sorgir debats interessants al voltant de qüestions com: Què s’entén per participació? Què és la motivació? A què ens referim quan diem que el mestre ha de fer de guia de l’aprenentatge? L’alumne aprèn sol? Totes aquestes qüestions van obrir un debat constructiu que malauradament no vam poder acabar per raó de temps.


Mecanismes
Un món connectat i inter-relacionat és el que Antònia Font, grup mallorquí liderat per Joan Miquel Oliver, ens presenta a través de la seva poesia musical.


1 comentari

Next »