Dansa Lliure dansARQ

Dansa Lliure (François Malkovsky)

set. 26 2016

Els arbres, el vent i la poesia

Posted in General by dansARQ |

El mar, el vent, els arbres, estan a l’essència dels moviments de la dansa lliure.

La proposta inspirada en la imatge del desmai;Puigcerda._Sauce_llorón_sobre_el_lago_-_Guadalupe_Cervilla

o la coreografia titulada “confidences au bouleau” (amb música de J.Brahms).

Betula_pubescens

El poema de Juan Ramón Jimenez titulat “Al álamo blanco” descriu molt bé la noció de verticalitat, de lligam cel-terra, diu així:

Álamo_bis_1

Arriba canta el pájaro y

abajo canta el agua.

(Arriba y abajo, se me abre el alma).

Entre dos melodías la columna de plata.

Hoja, pájaro, estrella; baja flor, raíz, agua.

Entre dos conmociones la columna de plata.

(Y tú, tronco ideal, entre mi alma y mi alma).

Mece  a la estrella el trino, la onda a la flor baja.

(Abajo y arriba, me tiembla el alma).

 

I el vent?. La dansa lliure ens ensenya com ondulen els camps de blat, com es balancegen les branques i les fulles dels arbres  amb el vent.

El poeta Émile Verhaeren  li va dedicar un poema: “Le vent”

Sur la bruyère longue infiniment,
Voici le vent cornant Novembre ;
Sur la bruyère, infiniment,
Voici le vent
Qui se déchire et se démembre,
En souffles lourds, battant les bourgs ;
Voici le vent,
Le vent sauvage de Novembre.

Aux puits des fermes,
Les seaux de fer et les poulies
Grincent ;
Aux citernes des fermes.
Les seaux et les poulies
Grincent et crient
Toute la mort, dans leurs mélancolies.

Le vent rafle, le long de l’eau,
Les feuilles mortes des bouleaux,
Le vent sauvage de Novembre ;
Le vent mord, dans les branches,
Des nids d’oiseaux ;
Le vent râpe du fer
Et peigne, au loin, les avalanches,
Rageusement du vieil hiver,
Rageusement, le vent,
Le vent sauvage de Novembre.

Dans les étables lamentables,
Les lucarnes rapiécées
Ballottent leurs loques falotes
De vitres et de papier.
– Le vent sauvage de Novembre ! –
Sur sa butte de gazon bistre,
De bas en haut, à travers airs,
De haut en bas, à coups d’éclairs,
Le moulin noir fauche, sinistre,
Le moulin noir fauche le vent,
Le vent,
Le vent sauvage de Novembre.

Les vieux chaumes, à cropetons,
Autour de leurs clochers d’église.
Sont ébranlés sur leurs bâtons ;
Les vieux chaumes et leurs auvents
Claquent au vent,
Au vent sauvage de Novembre.
Les croix du cimetière étroit,
Les bras des morts que sont ces croix,
Tombent, comme un grand vol,
Rabattu noir, contre le sol.

Le vent sauvage de Novembre,
Le vent,
L’avez-vous rencontré le vent,
Au carrefour des trois cents routes,
Criant de froid, soufflant d’ahan,
L’avez-vous rencontré le vent,
Celui des peurs et des déroutes ;
L’avez-vous vu, cette nuit-là,
Quand il jeta la lune à bas,
Et que, n’en pouvant plus,
Tous les villages vermoulus
Criaient, comme des bêtes,
Sous la tempête ?

Sur la bruyère, infiniment,
Voici le vent hurlant,
Voici le vent cornant Novembre.

 


No hi ha comentaris

set. 26 2016

“L’ouverture du chemin” una inspiració per a Malko

Posted in General by dansARQ |

road-815297_960_720

Els apunts biogràfics publicats sobre la figura de François Malkovsky, recullen que un dels llibres de capçalera del dansarí era el llibre d’Isha Schwaller de Lubicz:  L’ouverture du chemin.

És d’aquest mateix llibre que he fet una selecció d’algunes frases, que per a mi, són evocadores del significant dels principis que fonamenten la pràctica de la dansa lliure – Malkovsky:

CEL-TERRA

C’est “l’arc-en-ciel” qui relie le Ciel à la Terre, en révélant les sept couleurs d’une Lumière unique. Et chaque homme peut recevoir cette Lumière, dans la couleur réfractée par son propre prisme.

MOVIMENT PENDULAR

Apprenons l’utilisation du mouvement pendulaire, dans sa manifestation la plus constante qui est l’alternance de la doble fonction: dilatation, contraction.

MÍNIM ESFORÇ

[…] comme le maître forgeron utilise le rebondissement du marteau pour alléger son poids: l’enclume, sous le choc, résiste et refoule, le sage artisan épouse l’impulsion répulsive, et s’en sert pour frapper à nouveau sans effort.

SIMPLICITAT

Simplifie, pour pouvoir concentrer.

Concentre, pour entrer dans la simplicité.

JOIA

La “joie” couvée dans le silence, s’accroît comme un feu sous la cendre qui devient source de chaleur intense.

La joie est une sensation exaltante d’épanouissement, c’est la dilatation du coeur 

l’absence de joie est un état inerte où naît aisément la crainte; or la crainte est une concentration qui s’oppose à la dilatation.

Cette “dilatation” est un état de confiance sereine qui donne une impression de détente, de liberté: on respire librement.


No hi ha comentaris

febr. 16 2016

“Hommage à un ami défunt” (homenatge a un amic difunt) coreografia de F.Malkovsky

Posted in General by dansARQ |

La coreografia titulada “Hommage à un ami défunt” (homenatge a un amic difunt) va ser una creació de F.Malkovsky per retre homenatge a l’escultor Auguste Rodin (1840-1917). La música de la dansa és el Preludi no.20 de Chopin.

La dansa molt emotiva i de gestos precisos, i alhora senzills, té un passatge en el qual la persona que dansa entrellaça les mans. Aquest moment de la dansa m’ha fet pensar en l’escultura de Rodin titulada “La catedral” (1908).Catedral_Rodin_08 Tallades en pedra,dues mans dretes, de dues figures diferents, busquen trobar-se, creant un espai, una verticalitat, una oració.

Per què no pensar que Malkovsky va voler honorar a l’artista incorporant a la dansa aquest gest de les mans de la seva escultura?

En paraules de Rilke (1875-1926):

“Hay manos en la obra de Rodin, manos independientes y pequeñas que viven sin pertenecer a cuerpo alguno. Manos que se yerguen irritadas y malignas, manos que parecen ladrar con sus cinco dedos erizados como las cinco fauces del cancerbero infernal. Hay manos que caminan, que duermen, y manos que despiertan […] 

 

 

 


No hi ha comentaris

jul. 31 2015

Le danseur Malkovsky

Posted in General by dansARQ |

Notícia d’un recital de dansa de Malkovsky apareguda a la revista ilustrada “La Vie Algérienne, tunisienne et marocaine” (1926)


No hi ha comentaris

oct. 15 2014

SILFS, ELFS I ALTRES CRIATURES

Posted in General by dansARQ |

Elementals de l’aire, de l’aigua, criatures del bosc, aquests personatges sovint els trobem com element referencial d’algunes coreografies de dansa lliure.

ELS SILFS “Ballet des Sylphes”

Els silfs són els esperits elementals de l’aire, sinònim de subtilitat, i lleugeresa. H.Berlioz va compondre l’òpera “La damnation de Faust” (1845-1846), atret pel tema de Faust de Goethe. L’òpera es va estrenar en versió concert a Paris l’any 1846.

En quin moment apareixen els silfs?

A l’escena 7, de la Part II, després de l’escena que té lloc en una taverna, Faust li demana a Mefistòfil allunyar-se d’aquell ambient tan barroer, i prop del riu Elba, en un lloc de prats i boscos Mefistòfil li recomana que reposi i somií:

“Écoute! Écoute!

Les esprits de la terre et de l’air

Commencent pour ton rêve un suave concert.

¡Escucha! ¡Escucha!Los espíritus de la tierra y el aire entonan un suave canto sólo para ti.

Un cor de gnoms i silfs entonen uns cants convidant Faust a somiar amb Margarita.

MÉPHISTOPHÉLÈS: C’est bien, c’est bien jeunes esprits je suis content de vous. Bercez, bercez, son sommeil enchanté!

Bien, muy bien, jóvenes espíritus, estoy satisfecho de vosotros. Arrullad su sueño…

Els esperits es balancegen en silenci al voltant de Faust i desapareixen poc a poc.

Possiblement, és aquest passatge de l’òpera què va inspirar a Malkovsky la creació d’aquesta coreografia, per a mi una de les danses més corals que hi ha en el repertori de Malkovsky.

MOMENT MUSICAL  D.780 op.94, n.3 en fa menor de Schubert

Malkovsky va presentar aquesta dansa l’any 1928.

A partir de 1950, Malkovsky citava el poeta Laconte de Lisle per  despertar la lleugeresa i l’estat de suspensió:

“couronnés de thym et de marjolaine,

les elfs joyeux dansent sur la plaine”

(de tomillo y rústica hierbas coronados,

los elfos alegres bailan en los prados).

Els elfs els trobem a la mitologia germànica i nòrdica, són criatures de gran bellesa que viuen en els boscos i coves i són considerats éssers immortals, també és cert que la literatura fantàstica els descriu com gent trapella d’orelles punxegudes.

De nou ens trobem davant una dansa que fem en rotllana.  Algunes representacions artístiques ens mostren aquests elfs ballant.

DANSA DELS ESPERITS BENAURATS (Ombres heureuses)

Per últim també podríem citar la coreografia titulada: les Ombres heureuses  amb música de C.W.Gluck  de l’òpera Orfeo i Euridice.

L’escena 1a de l’acte II finalitza amb la dansa de les Fúries, un cop Orfeu ha vençut la resistència de les Fúries i entra a l’infern. L’escena 2a de l’Acte II comença amb la dansa dels esperits benaurats, en un indret bucòlic, on Euridice es troba acompanyada per una cort celestial d’herois i heroïnes.

Dansa que es fa en rotllana, de moviments elegants i eteris.


No hi ha comentaris

Next »