Com ha canviat el món! O no. Toquem fusta!

Abans tot era diferent. O potser no. Aquesta setmana parlem de canvis…


Feu una descripció d’aspectes concrets de la vida a la generació dels vostres pares i contrasteu-los amb la situació actual per argumentar si els canvis han estat molt grans o no tant. Us podeu centrar en aspectes relacionats amb la situació dels joves, de les dones, de l’habitatge, de la feina… o amb alguna altra qüestió que us interessi. El text ha de ser ric en detalls i ben cohesionat (amb els connectors necessaris).

El text pot ser escrit o oral. Si és escrit, ha de tenir el format d’una entrada en un blog o article d’opinió (unes 150 paraules). El podeu enviar com a comentari a aquesta entrada. Si és oral, ha de ser una intervenció d’un/a oient en un programa de ràdio sobre el tema. Envieu-me’l per correu electrònic i el publicaré també aquí. En tots dos casos, és útil basar-se en els continguts de les unitats 1 i 2 del nivell Elemental 3 del Parla.cat.

Sabeu de qui és la primera imatge? La segona imatge és del programa El retrovisor, de TV3. La tercera és de http://silviacantos.blogspot.com.es/2014/10/ressenya-la-propiedad.html

 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 comentaris a l'entrada: Com ha canviat el món! O no. Toquem fusta!

  1. Catherine Preece diu:

    Els canvis en les vides de les dones

    El món ha canviat molt en els últims quaranta anys i potser per a les dones el canvi ha estat encara més gran. Durant la dècada dels setanta, en general, la gent es casava i tenien fills més aviat, i eren les dones les que havien de tenir cura dels fills i concentrar-se en les feines de la llar. La invenció de la píndola anticonceptiva va suposar un gran canvi, ja que va permetre que les dones tinguessin molt més control sobre quan tenir fills. A més a més, avui dia, és molt normal tenir fills quan ets en els teus trenta anys, o triar que no els vols tenir en absolut!

    També, hi havia reptes per a les dones en el món del treball. Fa quaranta anys, era comú que les dones no cobressin igual que els homes per la mateixa feina. Encara ara la situació no és completament diferent, tot i que la diferència no és tan gran.

    També hi ha algunes feines que es consideren pròpies del gènere masculí o femení. Per exemple, en el món de ciència, és evident que hi ha un menor nombre de dones en els llocs més alts. En la meva opinió, hi ha hagut una disminució de la discriminació contra les dones, tot i que hi ha algunes barreres per a les dones que els impedeixen tenir el mateix èxit en comparació amb els homes. Espero que això canviarà!

  2. Rita Perry diu:

    En la meva opinió, la generació dels meus pares i suposo també la dels meus avis són els que han vist uns dels canvis més grans de la humanitat. Amb els canvis de tecnologia els nostres pares quan eren petits no es podien imaginar que un dia podríem parlar directament amb algú d’Austràlia a través d’una càmera. Els meus pares quan viatjaven com joves s’havien d’organitzar a quina hora i on feien les trucades de telèfon perquè potser només n’hi havia un al poble. I per quedar en contacte encara era molt comú d’escriure cartes. (Una cosa que ara ja quasi mai es fa per raons personals)
    Ara quan viatgen puc estar completament informada del que fan cada dia. Abans hauria hagut d’esperar 2 setmanes per una carta de ¿contes? diferents. És clar, ja es pot veure que hi ha bones coses i males coses de poder estar sempre informat. Viatjar potser s’ha fet menys íntim d’una manera. El que vull dir és que és menys solitari perquè pots estar constantment compartint les teves experiències.
    Crec que el tema d’aventura i viatjar ha canviat molt des que els meus pares eren joves. Ara hi ha una app literalment per dormir als sofàs de la gent. Per mi, això és un exemple perfecte de les diferències.

  3. Marta Casado diu:

    Un dels aspectes que mes ha canviat en la nostra generaci respecte a la dels nostres pares és la forma que tenim de comunicar-nos. Aquest canvi tan dràstic ha estat possible gràcies a un gran avanç en la tecnologia i a l’aparició d’internet.
    Avui en dia vivim enganxats al mòbil i no concebem una vida sense ell.

    No obstant, de vegades ens oblidem que una generació tan propera com és la dels nostres pares no diposava d’aquest apreciat aparell. Amb un simple clic podem comunicar-nos, ja sigui per missatge o videotrucada amb qualsevol persona a qualsevol lloc del món, mentre que abans, el mitjà més utilitzat era la carta.

    De totes maneres, encara que això és un fet que ens ha facilitat molt la vida en aquest aspecte, també s’ha de destacar que és un arma de doble tall que comporta moltes conseqüències. Ens hem fet més ganduls a l’hora de cultivar les amistats i hem descuidat molt la forma de comunicar-nos amb les persones, infravalorant el temps compartit físicament.

  4. Almudena Hierro diu:

    Com han canviat les generacions

    Els nostres avis i els nostres pares van viure una adolescència en una època molt diferent. Molts aspectes socials, econòmics i polítics han canviat fins a l’època actual.

    En l’època dels nostres avis la societat era una societat masclista i conservadora. Una societat on l’home era el cap de família i obligava la dona a quedar-se a casa i dedicar-se a les feines de la llar. Però durant la industrialització, la dona es va incorporar al mon laboral, però amb una situació de discriminació. A més, abans només podien votar els homes. En canvi, avui en dia les dones tenen els mateixos drets i les mateixes oportunitats que els homes.

    També, les nostres àvies no van poder estudiar, perquè van haver de començar a treballar molt joves. En canvi, avui en dia, la majoria dels joves podem rebre una formació universitària.

    D’altra banda, a principis de segle el matrimoni era per a tota la vida. Casar-se entre els 18 i els 20 anys era el més normal, i fins i tot, tenir fills a tan primerenca edat. La generació actual ja no creu que contreure matrimoni i tenir fills sigui la meta més gran de la vida, sinó que prefereix viatjar, conèixer persones, gaudir i desenvolupar-se de manera professional.

    I un altre aspecte a destacar és que avui en dia vivim una revolució de la comunicació. Quan els nostres avis i pares eren joves s’enviaven cartes i esperaven el temps que fos necessari per rebre una resposta d’aquella persona. L’aparició del telèfon i l’internet ja va canviar la manera de comunicar-se, ja que mai havia existit el poder i la llibertat de comunicació que hi ha a dia d’avui!

  5. Henrik diu:

    Com ha canviat la situació de les dones a Europa!

    Abans, quan els meus pares tenien la meva edat, la situació de les dones era més difícil que avui. A Alemanya, una mare havia de tenir fills i existia el pensament que una mare només podia ser feliç amb una família i un marit. A més a més, fins a 1997, la violació de la dona dins el matrimoni no era un crim. És veritat que les dones podien treballar a totes les feines, però de fet, unes feines eren típiques per a els homes i altres per a les dones, i fins i tot molta gent pensava que era millor que la dona es quedés a casa i que s’ocupés dels fills. Tampoc hi havia moltes possibilitats d’enviar els fills a jardins d’infància.

    Avui en dia, la situació ha canviat. Les dones que no volen fills o que refusen la maternitat estan més acceptades que abans i hi ha més mares i també pares solters que han decidit criar els seus fills sense o amb nova parella. També hi ha més dones que treballen a les feines que eren típiques per als homes i viceversa, però encara existeixen feines que estan típicament ocupades per dones i homes i en aquestes, normalment les dones guanyen menys diners que els homes. A més, el dia a dia laboral ha canviat: molts pares (masculins) es queden a casa quan tenen fills i no només la mare, o les dues persones van a la feina i els fills es queden en un jardí d’infants.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.