La salut mental dels i les estudiants universitaris: una prioritat actual que marcarà el seu futur

Per Ximena Goldberg, Judit Mirón i Narcís Cardoner; Equip de Trastorns Afectius, Grup de Neurociències i Salut Mental, Parc Taulí.


Els trastorns mentals s’estan convertint en unes de les malalties més comunes del segle XXI. Donat que la meitat d’aquests trastorns comencen cap als 14 anys (1), la prevenció de les malalties mentals – i en particular de l’ansietat i la depressió – és ja una prioritat a nivell de salut juvenil (2). L’exposició a situacions estressants es un factor decisiu que augmenta el risc de patir aquestes malalties, i en aquest sentit, les pressions viscudes durant els anys d’estudis universitaris poden ser particularment estressants per molts joves (3). Per desenvolupar estratègies eficaces de prevenció resulta clau identificar tant la presencia de alteracions de la salut mental entre els i les joves, com també la percepció i gestió de l’estrès en aquesta població.

Amb aquest objectiu, el grup de recerca de Trastorns Afectius del Hospital Parc Taulí, en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Associació Resilie, vam realitzar un estudi entre els i les alumnes de la UAB. En el mes de novembre de 2017 es va fer arribar via correu electrònic un qüestionari per valorar la presència de símptomes de depressió, ansietat i nivell de estrès percebut. Aquest qüestionari va estar disponible durant una setmana, i es va enviar a la totalitat de la població d’estudiants de la UAB. Va ser contestat per aproximadament un 10% de les persones contactades (4.564 persones). El 93,40% dels participants comptava entre 17 i 30 anys; per tant les anàlisis es van fer amb aquest subgrup (4.301 individus). El gènere predominant eren les dones (73,36%), cal dir que hi ha una major proporció de dones a la UAB (60% aproximadament).

 

Els símptomes d’ansietat i depressió són molt freqüents entre la població universitària

Vam utilitzar les escales Generalized Anxiety Disorder Scale (GAD-7) (4) i Patient Health Questionnaire (PHQ-9) (5) per detectar símptomes d’ansietat i depressió, respectivament. Aquestes dues escales permeten fer una valoració clínica dels símptomes, i establir punts de tall de severitat amb quatre nivells: “sense símptomes”, “nivell lleu”, “nivell moderat”, i “nivell greu”.

La mitjana de puntuació per la GAD-7 va ser de 9,69 (desviació típica[DT]= 4,27), i per la PHQ-9 va ser de 9,42 punts (DT= 4,46). Malgrat que esperàvem trobar una major presència de valors baixos, és a dir més freqüència de persones assenyalen cap o pocs símptomes, les dades van seguir una distribució normal. Cal fer esment que les puntuacions majors a 10 es consideren casos potencialment compatibles amb criteris clínics, que en la nostra mostra van ser un total de 50,22% per ansietat i 47,18% per la depressió.

Figura 1: Freqüències de puntuacions de les escales GAD (superior)  i PHQ (inferior) mesurant la presència de símptomes d’ansietat i depressió, respectivament (N=4301).

En ambdues escales la mitjana dels valors obtinguts per les dones va ser més alt que pels homes: GAD-7 dones = 10,05 (DT = 4,16), homes = 8,01 (DT = 3,91); i PHQ-9 dones = 9,67 (DT= 4,42), homes de 8,72 (DT= 4,51). Les diferències observades van ser estadísticament significatives (p<=0,005). Per les dues malalties, les dones estaven més representades entre els casos amb puntuacions moderades o greus: un 53,82% en GAD-7 i 49,83% en PHQ-9.

Figura 2: Percentatges d’homes i dones segons rangs de severitat a les escales GAD (superior) i PHQ (inferior).

 

Els nivells d’estrès percebut pels i les universitaris és alt

Per valorar els nivells d’estrès percebut per la població d’estudiants, es va fer servir la Perceived Stress Scale (6). La mitjana de puntuació per tota la mostra fou 20,29 (DT= 7,13). Donat que aquesta escala no té punts de talls pre-establerts, vam estimar les puntuacions en relació als quartils corresponents. El 25% de subjectes amb la puntuació més alta del total de la mostra (quartil 1) presentaven valors iguals o superiors a 26, amb una mitjana de puntuació de 29,11 (DT= 2,86). Respecte de las diferències de gènere, les dones van presentar puntuacions mitjanes més altes que els homes (18,47 i 20,93 respectivament, p < 0,005).

Figura 3: Percentatges d’homes i dones segons puntuacions a l’Escala Perceived Stress Scale.

Aquesta escala es pot descompondre en dos factors específics que permeten valorar amb més detall els mecanismes propis del estrès percebut (7). Per un costat, el Factor de Indefensió Percebuda (FIP), que valora la incapacitat que sent la persona per fer front a les situacions estressants, mentre que el Factor de Autoeficàcia Percebuda (FAP) fa referència al control que percep tenir la persona d’aquests esdeveniments. La puntuació màxima possible per cada factor és de 4 punts. La mitjana pel FIP va ser de 2,22 (DT= 0,81), i pel FAP de 1,74 (DT= 0,73). Un 21,30% va presentar una alta sensació de incapacitat per fer front a situacions estressants (FIP), mentre que només un 12,9% va considerar que tenia un control alt de les situacions d’estrès (FAP). Respecte dels gèneres, hi havia una major proporció de dones que d’homes en el grup d’alta percepció d’incapacitat (23,56% i 14,87%, respectivament), i una major proporció d’homes que de dones en el grup d’alt control (19% i 10,88%, respectivament).

 

Els alts nivells d’estrès s’associen amb els símptomes d’ansietat i depressió

Per últim, es van calcular les correlacions entre escales per determinar si els i les estudiants amb puntuacions altes en símptomes ansiosos i depressius tendien a presentar també puntuacions elevades en estrès percebut. Es va obtenir r=0,76 entre les escales de PSS i GAD i r=0,72 entre les escales PSS i PHQ, que corrobora que existeixen correlacions elevades entre l’estrès percebut i la simptomatologia ansiosa i depressiva.

 

La prevenció eficaç de les malalties mentals és una prioritat ineludible en la població universitària

Els resultats d’aquest estudi posen en evidència l’alta freqüència de símptomes d’ansietat i depressió en la població universitària del nostre entorn. Al voltant d’un 50% de les persones consultades van mostrar símptomes entre moderats i greus d’ansietat i depressió, un percentatge molt per sobre de l’esperat per a la població general (4,1% per ansietat, 5,2% per depressió en població espanyola, segons l’OMS en 2015). Els percentatges trobats al nostre estudi, però, estan en línia amb altres estudis en mostres d’estudiants universitaris (8). Per exemple, un estudi fet a la Universitat Catòlica San Antonio de Murcia va reportar que el 47,1% dels 700 estudiants consultats tenien símptomes de trastorns d’ansietat, i 55,6% de depressió (9). En aquest estudi les dones presentaven major risc de patir algun d’aquests trastorns que els homes. Així doncs, els estudis confirmen que la població universitària ha de ser considerada un grup vulnerable per patir símptomes d’ansietat i depressió.

Les altes correlacions entre símptomes d’ansietat i depressió i els nivells d’estrès percebut indiquen un mecanisme comú entre les alteracions de la salut mental i l’afrontament de l’estrès. Els nivells alts d’estrès percebut poden ser reduïts a dos factors claus: la percepció de indefensió, i la percepció de control. En aquest sentit, aquests factors poden ser potencials dianes en el desenvolupament d’estratègies de prevenció de símptomes d’ansietat i depressió en la població universitària. De manera interessant, estudis en altres països com Turquia (10) i els Estats Units (11) han obtingut resultats divergents en la valoració de la escala PSS en població universitària. És possible que aquestes divergències són conseqüència de diferències en els models educatius, així com també en factors socioeconòmics i d’estils de vida, i per tant són necessaris estudis futurs que comparin directament aquestes diferències.

Per últim, cal destacar les diferències en termes de gènere. En totes les escales avaluades, les dones van presentar un perfil de resposta associada a major vulnerabilitat que els homes. Específicament, van mostrar puntuacions més altes de símptomes de depressió i ansietat, major percepció de indefensió per fer front a situacions estressants, i menor percepció de control que els homes. En aquest sentit, les dones han de ser considerades un grup particularment vulnerable, i per tant altament rellevant per beneficiar-se de futurs programes de prevenció de malalties mentals.

 

Refs:

  1. C. Kessler et al., (2007) “Age of onset of mental disorders: A review of recent literature” Curr Opin Psychiatry, 20(4): 359-364.
  2. M. Gore et al., (2011) “Global burden of disease in young people aged 10-24 years: a systematic analysis”, The Lancet, 377: 2093-2102.
  3. M. Evans et al., (2018) “Evidence for a mental health crisis in graduate education”. Nature America, 36: 282-284.
  4. L. Spitzer et al., (2006) “A brief measure for assessing generalized anxiety disorder”, Archives of internal medicine, 166: 1092-1097.
  5. Kroenke et al., (2001) “The PHQ-9. Validity of a Brief Depression Severity Measure”, Journal of General Internal Medicine, 16: 606-613.
  6. Cohen et al., (1983) “A global measure of perceived stress”, Journal of Health and Social Behavior, 24: 385-396.
  7. M. Taylor (2015) “Psychometric Analysis of the Ten-Item Perceived Stress Scale”, Psychological Assessment, 27: 90 –101.
  8. A. Cardona-Arias et al., (2015) “Prevalence of anxiety in students of a university”, Diversitas: Perspectivas en Psciología, 11: 79-89.
  9. Balanza et al., (2009) “Prevalence of Anxiety and Depressive Disorders in University Students: Associated Academic and Socio-Family Factors”, Clínica y Salud, 20: 177-187.
  10. Civitci (2015) “Perceived Stress and Life Satisfaction in College Students: Belonging and Extracurricular Participation as Moderators”, Social and Behavioral Sciences, 205: 271 – 281.
  11. W. Roberti et al., (2006) “Further psychometric suport for the 10-Item version of the Perceived Stress Scale”, Journal of College Counseling, 9: 135-147.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Recerca i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: La salut mental dels i les estudiants universitaris: una prioritat actual que marcarà el seu futur

  1. Anònim diu:

    Que interessant l’estudi.
    Jo vaig patir estrès a la universitat, i diria també que tenia males estratègies d’afrontament vers situacions socials la qual cosa em va complicar socialitzar-me , lo qual també em va generar frustració. I d’igual manera la sensació de control tampoc la tenía, solía imaginar-me situacions on no m’en sortiria amb éxit d’una conversa o simplement, anticipaba situacions que no tenien per a què succeïr. Ja que al fi i la cap, quan et trobes en la situació sovint es molt millor del que esperabes en la teva ment.
    Doncs, crec que per tots els universitaris que ara estàn a la UAB es interessant que parleu entre vosaltres sobre salut mental, no tingueu por, obriu-vos a fer-ho. A la vegada vaig conèixer dues persones que van patir a la universitat situacions d’ansietat i que m’ho van transmetre i els agraeixo de tot cor, doncs això trenca completament amb l’Estigma.
    ¡Trenquem amb l’estigma, i disfrutem del moment!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *