Mira al teu voltant: els trastorns mentals s’estan convertint en la malaltia crònica dels joves

Per Ximena Goldberg (fundadora de Resilie, una entitat social que té per objectiu difondre informació científica sobre salut mental entre joves)


Imagina a una persona amb una malaltia crònica.

Imagina-la en detall. Els primers símptomes van aparèixer fa 5 anys. Des d’aquell moment ha visitat innumerables metges buscant entendre què estava causant els símptomes. La malaltia ha canviat profundament la seva vida diària i l’ha forçat a deixar les activitats que gaudia, com practicar esports, viatjar i fins i tot treballar. A més, la malaltia ha suposat una càrrega substancial per l’economia familiar (més del que pot permetre’s) així que també està afectant les vides i el benestar de les persones que l‘envolten.

Ja t’has fet una imatge clara d’aquesta persona? Quina és l’edat de la persona que tens en ment? 60 anys, o potser més?

Imagina de nou.

Si aquesta persona està patint un trastorn mental, el més probable és que tingui aproximadament 20 anys.

En contrast amb altres malalties cròniques, és més freqüent que els primer símptomes dels trastorns mentals es manifestin en gent jove, generalment a l’adolescència o dels primers anys de l’etapa adulta.  Les estimacions indiquen que 1 de cada 8 joves desenvoluparà un trastorn mental en el proper any, i aquesta tendència s’incrementarà encara més en contexts de crisi econòmica i social. Actualment la depressió és la primera causa d’anys de vida perduts per discapacitat en joves d’entre 10 i 19 anys a nivell mundial. Però només la meitat de les persones afectades rep el tractament que necessita. Entre 35,5% i el 50,35% dels casos més severs no reben cap tractament durant el primer any d’aparició dels símptomes, i aquestes xifres augmenten a 76% – 85% en els països de baixos i mitjans ingressos.

Amb aquestes dades en ment, tornem-nos a imaginar aquesta persona amb malaltia crònica. Ella (diguem que es una dona, encara que podria ser un home amb la mateixa probabilitat) va començar a manifestar els primers símptomes quan tenia 15 anys. Al principi no els prestava atenció i més aviat intentava rebutjar la idea de que alguna cosa estava malament. Però els símptomes van continuar. Viu en un país de baixos ingressos, pel que passaran entre dos i tres anys abans de que rebi una primera avaluació mèdica, o aproximadament 5 anys abans de que rebi un tractament “teòricament adequat”. Mentre tant, deixa d’anar a l’escola, perd moltes –per no dir totes – les seves amistats, i rep comentaris amb bones intencions que l’aconsellen de mantenir baixes les expectatives sobre el seu futur. Ha estat diagnosticada amb una malaltia crònica que ha determinat el seu present i el seu futur, i el de la seva família. I només té 20 anys.

Aquest és només un exemple de com els trastorns de la salut mental s’estan convertint ràpidament en una malaltia crònica dels i de les joves.  A nivell mundial, fins al 75% dels adults diagnosticats amb un trastorn mental van presentar el primers símptomes abans dels 25 anys. En una gran majoria dels casos, l’endarreriment en detectar la malaltia va incrementar les possibilitats que el trastorn es fes crònic. En conseqüència, aquestes persones joves es van veure obligades a deixar d’estudiar, o a lluitar per a aconseguir la seva primera feina; una tasca difícil de complir.

Aquesta situació és especialment preocupant per que la gran majoria dels trastorns mentals són lleus o transitoris, i per la majoria dels casos existeixen tractaments efectius i rehabilitació. Molts dels aspectes descrits no són característiques intrínseques dels trastorns mentals. Aquest escenari és la conseqüència de la manca d’informació i de conscienciació sobre el què significa tenir un trastorn mental i què fer en cas de sospita.

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, aprovats al Setembre de 2015, incloïen l’objectiu de garantir vides saludables i promoure el benestar per a tots, a totes les edats (ODS # 3). Donar visibilitat als problemes de salut mental i estar informats sobre com fer-los front és crucial per construir un estil de vida saludable. És hora d’apoderar als i les joves i reconèixer els seus propis recursos para començar a revertir la alarmant tendència actual en salut mental. Es tracta d’implementar polítiques públiques que vetllin per l’accés al dret humà de la salut,  i a donar una resposta eficaç a una realitat que, perquè afecta a la joventut, afecta a tota la societat.


Entrada publicada prèviament a:

http://www.ncdaction.org/look_around_mental_disorders_are_becoming_the_chronic_disease_of_the_youth

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *